dimarts, 12 de setembre del 2023

Pic de Besalí

11.08.23  L’endemà de l’ascensió al Tristaina ens venen a visitar els companys Susana i Alfons, procedents de Canillo, i decidim fer una excursió més “descansada”: la pujada, des de la pleta del Castellar, al pic de Besalí (2639 m), elevació situada al sud del pic de Font Blanca, i que malgrat la seva alçada modesta és un dels millors miradors d’Ordino. Al final sortirà un itinerari d’anada i tornada d’uns 8 Km de recorregut i 800 m de desnivell, similar a l’excursió del Tristaina, però per terreny molt més fressat i pujada moderada i constant fins al cim.

Seguim, com el dia anterior, la carretera CG3 des de Llorts, tot passant després pel nucli del Serrat. Poc més endavant deixem a la dreta el ramal que mena a la vall de Sorteny, així com l’àrea del coll dels Abós, i continuem fins que, just abans del pont que travessa el riu de Tristaina, entrem a la dreta a la pleta del Castellar, on deixem el cotxe.

Comencem a caminar uns metres per l’antiga i solitària carretera que antigament menava a l’estació d’Ordino-Arcalìs, tancada per l’elevat risc d’allaus a l’hivern, la qual descriu una corba a l’esquerra i passa tot seguit sota les dues cabanes del Castellar (1870 m). La principal, rectangular, és un refugi lliure de la xarxa andorrana, amb tarima de ciment per a 4-6 persones, taula, cadires, xemeneia i cobert per a llenya; l’altra construcció, circular i més petita, és un aixopluc complementari.

Cabanes del Castellar

Hom suposa que aquí hi va trobar refugi Jacint Verdaguer la nit del 25 al 26 d’agost de 1883 quan va entrar a Andorra pel port de Creussans, després d’haver ascendit al Montcalm i la Pica d’Estats, en una llarguíssima jornada de muntanya que el va deixar esgotat i afamat. Va arribar a les cabanes ben entrada la nit, orientant-se pels lladrucs del gos d’uns pastors que hi pernoctaven. Aquí es va recuperar i va deixar constància en el seu dietari d’excursions: “De tot hi hagué en la barraca, i lo pa de la taula del rei no em sabria tan bo com aquell pa negre, i no trobaria tan tous com aquell pallús sobre la nua terra los coixins de ploma d’oca del més ric palau”.

Situats enfront de les cabanes seguim un camí senyalitzat que puja cap a la dreta, en direcció nord-est (pal indicador a l’estany Esbalçat, portella de Rialb, pic de font Blanca i pic de Besalí). Als escassos 100 metres deixem a l’esquerra la desviació que puja a l’estany Esbalçat, i entrem poc després al bosc del Castellar, resseguint per l’esquerra (dreta hidrogràfica) el riu del Comís Vell, que va fent diversos i bonics salts d’aigua.

Un dels salts del riu del Comís Vell

Anem pujant, per camí ben marcat, per un bosc de pi negre. Més amunt girem a la dreta per travessar per un pont de fusta el riu que baixa de l’estany Esbalçat, que forma aquí una cascada i conflueix uns metres més avall amb el riu del Comís Vell. No ens haviem adonat que el camí seguia breument la riba d’un altre curs d’aigua fins que retrobem el torrent principal poc després de passar el pont.

Pont sobre el torrent de l'estany Esbalçat

No triguem en sortir a un planell on hi ha les pastures del Comís Vell, indret que dóna nom al riu; tanmateix, desconeixem el motiu d’aquesta toponímia tan curiosa.  Anem creuant aquest planell, ocupat en bona part per nerets, mentre anem veiem enfront nostre els estrep rocallosos del pic de Font Blanca i a la dreta l’arrodonit pic de Besalí.

A l'indret del Comís Vell, sota les estribacions del pic
de Font Blanca (esq.) i amb el pic de Besalí al fons

A l’extrem superior d’aquest pla (pal indicador), deixem a l’esquerra el camí que puja a l’estany Esbalçat i al pic de Font Blanca (per la coma del Mig), per creuar a la dreta un segon pont de fusta en direcció a la portella de Rialb, al pic de Font Blanca (per la portella) i al refugi de Besalí (que no veurem perquè es troba al vessant sud del pic de Besalí). Cal dir que el riu del Comís Vell manté el nom fins poc més amunt, quan es forma per la unió dels torrents que baixen de la Coma del Mig (al nord) i de la Coma de Varilles (a l’est).

El segon pont, sobre el riu del Comís Vell

Un cop a l’altre costat, anem deixant avall el riu per pujar per un vessant herbat en direcció sud-oest, com si tornéssim gairebé en la direcció que hem vingut. Aquí cal parar atenció, perquè hi ha un senyal groc, creiem que mal posat, que “invita” a girar massa aviat a l’esquerra i ens podriem trobar avançant erròniament per un pla inclinat entre nerets que es van tancant. Cal seguir pujant recte, per on trobarem senyals grocs “correctes”, fins a un collet (2190 m), a la carena occidental del pic de Besalí, amb un pal indicador i vistes cap al sud a la vall d’Ordino i al pic de Casamanya.

Pal indicador a la carena, amb el pic de l'Hortell

En aquest punt, deixem el camí que segueix recte i de baixada cap al refugi de Besalí i la més llunyana borda de Sorteny, i girem a l’esquerra en direcció a la portella de Rialb i el Font Blanca (sembla que el pic de Besalí no té prou entitat per sortir en aquests cartells). Anem inicialment planejant en direcció nord-est, deixant de moment la carena i molt per sobre ja del riu del Comís Vell. Travessem després un sector rocallós i anem girant a la dreta per començar una pujada per més vessants herbats fins atènyer l’ampla Coma de Varilles (2300 m) (el topònim no té res a veure amb el pic situat sobre l’estany de Cabana Sorda que rep el nom de la coma occitana de l’altre vessant).

Per la coma de Varilles; al fons el sector d'Ordino-Arcalís

Les vistes són cada cop més extenses, des de les muntanyes que envolten Ordino-Arcalís al pic de Tristaina, i d’aquest pic a tota la carena que l’uneix amb el Font Blanca, amb els pics de l’Arbella, les Planes i les Fangasses, aquest darrer sobre l’estany Esbalçat. Passem vora les restes d’un antic orri (només conserva una petita part elevada dels murs) i arribem finalment al punt (2450 m) on hi surt a la dreta el camí al pic de Besalí (cartell de fusta), mentre que recte aniriem cap a la portella de Rialb. Parem aquí per fer un mos i agafar forces abans d’emprendre la pujada final.

L'inici del camí que puja al cim

Bones vistes a les muntanyes que envolten Ordino-Arcalís

Girem, doncs, a la dreta, en direcció sud, per apropar-nos. en lleugera pujada, a una gran antena situada en plena carena occidental del cim (2510 m). Les vistes des d’aquí cap al vesant sud són impressionants, amb pics com el Casamanya, Estanyó i Serrera. Girem a l’esquerra per encarar la marcada inclinació de la carena, que no té, però, cap mena de complicació, a través de corriol i terreny herbat, fins que assolim el pic de Besalí (2639 m).

Pugem cap a la carena; al darrera, els pics de les Planes,
Tristaina, Fangasses i estribacions del Font Blanca

Ja a la carena, amb vistes al sud al pic de Casamanya

La costeruda pujada final

Ja hi som!

Les vistes són magnífiques en totes direccions; només al nord el pic de Font Blanca li resta panorama, però quin espectacle el del rogenc vessant sud d’aquest gegant. A les muntanyes esmentades, cal afegir, cap a l’est, les elevacions frontereres que envolten la vall de Rialb, rere les quals, ja en territori occità, hi destaca la característica piràmide del pic de Thoumasset.

Pics de Serrera i de l'Estanyó, a banda i banda del pal

Capçalera de la vall de Rialb; al fons, el pic de Thoumasset

La cara sud del gegant pic de Font Blanca

Per acabar de fer un petit “bucle” decidim baixar del cim de Besalí pel vessant nord, en direcció a la portella de Rialb i a l’esguard del Font Blanca. El descens, per terreny rocallós, és molt dreturer i cal parar atenció per cercar els millors passos per rastres de camí. Ens prenem el nostre temps fins que les complicacions s'acaben a la portella de Rialb (2509 m), on per la dreta hi arriba el camí de la vall de Rialb.

Baixem cap a la portella de Rialb

A la portella de Rialb, nus de camins

Nosaltres girem a l’esquerra, per anar baixant per la capçalera de la Coma de Varilles fins arribar a l’anterior punt d’on surt el camí cap al Besalí. Repetim aquí la parada, ara per dinar, doncs és un indret que gaudeix d’una bona panoràmica, malgrat no disposar d’ombra.

Deixem la portella enrera...

... i anem baixant per sobre la Coma de Varilles

Final del "bucle", on dinem gaudint de l'ambient

A partir d’aquí ja només cal anar desfent el camí, en baixada ràpida cap al riu del Comís Vell, les aigües del qual ens acompanyaran i ens refrescaran en el darrer tram de l’excursió.

De nou al pont sobre el riu del Comís Vell

A la vora dels saltants del riu

Arribem així a la pleta del Castellar, a tocar de la concorreguda carretera d’Ordino-Arcalís, un contrast molt significatiu amb la ruta gairebé solitària i gratificant de la qual hem gaudit avui.

VENTU AMORÓS. Activitat realitzada el dia 11.08.23 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz i Alfons Belinchón.

dissabte, 2 de setembre del 2023

Circular als estanys i pic de Tristaina

10.08.23  El pic de Tristaina (2878 m), situat entre Andorra (vall d’Ordino) i l’Arièja, és un atractiu cim de vessants rocosos i agrests, al capdamunt de la capçalera de la gran coma on hi ha els tres estanys de Tristaina (Primer, del Mig i de Mès Amunt), amb una bona aproximació des de l’estació d’esquí d’Ordino-Arcalís. Nosaltres hi vàrem fer una ruta d’ascensió al voltant dels tres estanys, d’uns 9 Km i gairebé 800 m de desnivell total, un xic dura i a contracorrent del que fan la majoria dels excursionistes, però molt gratificant per tot el panorama del qual vam poder gaudir.

El pic de Tristaina entre les bretxes oest (esq.) i sud-est (dreta)

Des de les Escaldes cal agafar la carretera CG3 en direcció a la Massana, Ordino, Llorts (on estàvem allotjats), el Serrat (on la carretera fa una primera sèrie de llaçades) i el sector inferior de l’estació d’esquí d’Ordino-Arcalís. A l’estiu cal arribar abans de les 8.30 h del matí per poder continuar amb el cotxe fins al sector de la Coma; si arribem més tard, cal agafar el telecabina que arriba a l’aparcament de la Coma. Com que hi som abans, podem continuar pujant amb el vehicle, amb tot un seguit de llaçades, fins a sortir més amunt a l’indret on hi ha, a la dreta de la carretera, una gran “O”, un monument anomenat Arcalís 91 i també L’Anella d’Ordino. Seguim recte fins a l’esmentat aparcament de la Coma, on hi ha un restaurant, l’estació superior de l’esmentat telecabina, i l’estació inferior del telecadira de Creussans.

Situats a l’aparcament de la Coma (2240 m), agafem el camí evident, marcat amb punts grocs com els altres camins de la zona, que flanqueja cap a la dreta el vesant herbat i rocós de la costa de la Coma del Forat.

Ens elevem per sobre el torrent de la Coma del Forat

Vistes a Ordino-Arcalís i muntanyes que l'envolten

Passem per un pas rocós, equipat amb una cadena a manera de passamà, útil en cas de trobar-ho mullat i destinat, sobre tot, als turistes que pujen als llacs, i arribem poc després a un collet, des d’on ja veiem al fons la piràmide del Tristaina. Baixem uns metres i trobem una primera bifurcació, on hi arriba per la dreta el camí que puja de l’estany Primer. Poc més enllà, en una altra bifurcació, deixem el camí que, recte i molt planer, mena cap a l’estany del Mig, i continuem a l’esquerra, per on s’enfila el camí del Circ de Tristaina. Després ens adonarem que la ruta més directa i senzilla per assolir el cim és la que voreja l’estany del Mig per la dreta.

Pal indicador del camí del Circ de Tristaina

Estany del Mig

Per aquest camí del Circ de Tristaina trobem poc després un trencall a l’esquerra que puja al Mirador i Rellotge Solar de Tristaina, una gran estructura circular d’uns 25 m de diàmetre situada al bell mig del pic de Peyreguils; anirem veient aquesta controvertida estructura al llarg de l’excursió.

Mirador de Tristaina, sobre el pic de Peyreguils

El nostre sender comença a pujar fort amb diverses llaçades, mentre tenim esplèndides vistes sobre els tres estanys. Anem avançant pel sector de Costa Rodona, sota la carena (a voltes cresta) de la serra de Tristaina. 

El nostre objectiu, encara un xic lluny

L'estany del Mig, i al fons l'estany Primer

Molló que marca l'inici del tram de canals i tarteres

Travessem després tot un seguit de canals amb les seves respectives tarteres (creiem que com a mínim són tres) que cauen abruptes sobre l’estany de Més Amunt. És un tram que ens obliga a fer continues pujades i baixades sense guanyar gairebé alçada.

Pel sector més abrupte del circ de Tristaina

Mirador natural als tres estanys...

...i mirador artificial de Tristaina, apropat artificialment

Quan ens trobem més o menys un xic per sobre de la cota 2500, decidim abandonar el sender, el qual comença a baixar i sembla que va a voltejar l’esmentat estany de Més Amunt pel seu extrem nord. Veiem que algunes fites ens indiquen una discreta i incerta traça que va progressant en direcció nord-est. Anem pujant penosament per un vessant inclinat, entre pedregós i herbat, fins a un petit pradell que es desprèn de la carena, on tornem a trobar punts grocs (a la tornada veurem més clar d’on venen), que ens dirigeixen, ara ja per sender ben marcat que puja en llaçades, fins a la bretxa situada a l’oest del pic de Tristaina, anomenada Portell de Costa Rodona (2669 m).

Anem pujant guiats per fites enmig d'una altra tartera

Esplèndida vista sobre els dos estanys superiors

Pujada cap a la bretxa per sender ben marcat

Arribant a la bretxa oest o Portell de Costa Rodona

S’obre, a l’altre costat de la bretxa, el vessant de l’Arièja, amb l’estany Forcat i el refugi homònim, així com del petit estany de l’Ossada, situat més amunt. Des d’aquí, un corriol baixa molt dreturer cap a l’estany Forcat.

El vessant de l'Arièja, amb els estanys Forcat i Ossada (esq.)

Nosaltres iniciem una progressió per la cresta, la qual no presenta dificultats remarcables, si seguim estrictament els punts grocs i fites que marquen la ruta d’ascens, a cavall dels dos vessants, occità i andorrà.

Comencem a pujar per la cresta oest del Tristaina

Grimpada per una fàcil canaleta

La mateixa canaleta

Al darrera hi destaquen el pic de Costa Rodona
(nus de carenes) i de l'Estany Forcat (el més alt)

Ferm panorama en plena cresta

Després de tot un seguit de senzilles grimpades, arribem a un primer molló de pedres, que sembla indicar (no ho vam comprovar) el punt on arriba el camí marcat pel vessant sud-est de la muntanya, i on trobem una bonica roseta de Saxífraga florida. Des d’aquí, i ja tot caminant, arribem poc després al punt on un altre molló de pedres i una estaca metàl·lica indiquen el cim del pic de Tristaina (2878 m).  

Arribant a un primer molló de pedres, ja molt a prop del cim

Saxífraga a gairebé 2870 m d'alçada

Ja gairebé amunt, amb l'estany Forcat

Els darrers metres

Al cim del Tristaina, amb el massís de la Pica d'Estats al fons

Al cim del Tristaina, solitari a les dotze del migdia

Des del cim tenim un ferm panorama, amb l’imponent pic de Font Blanca, a l’est, i tota la cresta que l’uneix amb el Tristaina, on hi destaca el més proper pic de l’Arbella; pel costat oest de la serra de Tristaina, el pic de Costa Rodona i al darrera el pic de l’Estany Forcat, i més enllà hi podem veure, malgrat el dia un xic calitjós que tenim avui, el sector de la Pica d’Estats.

Un cop hem menjat i reposat forces (la ruta per les tarteres i vessants herbats ens ha cansat més del que preveiem), continuem planers uns metres fins a l’extrem oriental del Tristaina, amb vistes cap al nord a l’occità estany de Goelha, mentre que pel vessant sud comencem a veure fites que ens guiaran la baixada fins a la gran bretxa sud-est de la carena, sota la qual es despleguen, també al vessant occità, els estanys de l’Arbella.

A l'extrem est, amb el pic de Font Blanca

L'estany de Goelha al vessant occità

Anem baixant un primer ressalt per terreny a estones rocallós i a estones herbat. Quan sembla que el camí acaba penjat, una fita a mà esquerra ens indica la continuació de la baixada per una bona canaleta de roca, que gairebé no demana cap desgrimpada.

Comencem la dreturera baixada cap a la bretxa sud-est

Estanys de l'Arbella i pic de Font Blanca

Tram de petita canaleta

Un altre pas "divertit"

Seguim descendint per camí molt dreturer fins que arribem finalment a la bretxa sud-est (2694 m). A partir d’aquí anem baixant encarats al fons de la vall, mentre veiem, encara un xic lluny, el camí que volteja l’estany de Més Amunt per la seva esquerra hidrogràfica, que és el que ens convé agafar.

Deixem enrera la bretxa...

...mentre veiem el pic de l'Arbella, ratllat per una estreta canal

Ens dirigim directament cap a aquest camí, sense tenir necessitat de buscar més fites, cap a un evident esglaó tarterós, que discorre al costat d’una petita surgència, per on baixem sense dificultat fins a enllaçar amb el camí marcat que baixa pel vessant sud del Tristaina (una altra opció per pujar-hi sense passar per la bretxa), que seguim a l’esquerra.

Anem baixant a la vora d'una petita surgència

No triguem en passar pel trencall amb el camí de l’Estany Forcat, que mena a aquest estany i al refugi per la bretxa oest, per on hem passat en la ruta de pujada. Seguim recte, ara ja per camí molt fresat i en baixada suau, fins que en una nova bifurcació trobem a l’esquerra el camí que baixa del port de l’Arbella, senyalitzat com a GR (és l’Alta Ruta Pirinenca), mentre que per la dreta hi arriba el camí del Circ de Tristaina. Continuem en direcció sud pel camí dels Estanys, per on transcorre el GR, mentre anem vorejant per l’esquerra l’estany de Més Amunt (2330 m) i després l’estany del Mig (2300 m).

Ara ja per camí més fresat, que ja no deixarem

Estany de Més Amunt, amb els seus caients abruptes

Estany del Mig

Un cop a l’alçada de l'estany del Mig, el podriem vorejar pel seu extrem sud per anar a buscar el camí de l’anada per la costa de la Coma del Forat, però preferim completar la visita als llacs baixant pel nostre sender fins a l’estany Primer (2250 m).

Baixem cap a l'estany Primer

Una altra vista de l'estany Primer, el més accesible

L’anem resseguint fins a situar-nos a l’extrem sud, que gaudeix d’una bona panoràmica. Travessem la sortida d’aigües per un pontet de fusta i pugem uns metres fins a un collet, amb un plafó divulgatiu del circ glacial de Tristaina.

Darrer cop d'ull a l'estany Primer, des del collet

Des d’aquí el camí baixa un centenar de metres, amb diverses llaçades, fins al fons del torrent de la Coma del Forat, tributari del riu de Tristaina.

Baixem cap al torrent de la Coma del Forat

Travessem el torrent per un altre pontet de fusta i tot just enfront, pujant uns metres, aniriem a sortir a la carretera per on hem vingut. Tanmateix, preferim retornar per la vora del torrent, que va paral·lel a la carretera, per rastres de camí a través de matollar i en lleugera pujada, fins a sortir a l’aparcament de la Coma, on arribem certament cansats però molt contents d’haver realitzat aquesta completa excursió pels estanys i el pic de Tristaina.

Consideracions finals. Ara que coneixem el terreny. pensem que el millor per una ascensió ràpida és fer l’anada pel camí fresat que voreja per la dreta els dos estanys superiors fins a la bifurcació amb el camí de l’estany Forcat per la bretxa oest, seguir recte per pujar al cim per la ruta del vessant sud o bé per la bretxa sud-est (més elegant), i baixar després, amb desgrimpades fàcils, cap a l’esmentada bretxa oest, on podem decidir de continuar per les tarteres del circ de Tristaina o anar a buscar l’anterior bifurcació per fer el retorn més plàcid per l’esquerra hidrogràfica dels estanys; podem obviar l’estany Primer, que ens fa sortir un xic lluny del punt de partida, per retornar més directament per la costa de la Coma del Forat.

VENTU AMORÓS. Activitat realitzada el dia 10.08.23 per Isabel Benet i Ventu Amorós.