10.06.19 Els cingles de Vallcebre, a l’Alt Berguedà, constitueixen
un estrep oriental de la serra d’Ensija, amb un replà superior on es situa la
població de Vallcebre i diverses masies, al redós del serrat de Sant Joan i el
tossal Llissol. Aquests cingles, de blanca roca calcària, es desprenen de
l’esmentat replà per formar una gran muralla amb un perímetre que recorda la
forma d’un cor, i tenen com a punt d’inflexió l’estret per on s’obre pas el
torrent de Vallcebre.
El sector nord dels cingles de Vallcebre, des de
la pista que mena al veïnat de la Barceloneta
El sender PR C-128 estableix un itinerari circular d’uns 12,5
Km de recorregut i 400 m de desnivell, profusament senyalitzat, que travessa la
capçalera dels graus de la Mola, del Sastre, dels Boigs, de les Granotes, del
Jou, de Sant Climents, de les Granoteres i del Moro; aquests antics camins de
grau comunicaven el replà de Vallcebre amb les masies i poblacions del nivell
inferior.
Ens hi arribem per la C-16 (Eix del Llobregat), via
Manresa i Berga i, tot just passat el túnel del Collet, seguim a l’esquerra per
la B-400 en direcció a Saldes fins a trobar als 7 Km, també a l’esquerra, el
trencall que mena a Vallcebre; hi aparquem vora la plaça de l’Església (hi
resta només el campanar), al costat de la carretera.
Situats en aquest punt de Vallcebre (1120 m), comencem a
caminar en direcció sud per la mateixa carretera per on hem vingut. De seguida,
als 200 m, continuem a l’esquerra per una pista, inicialment cimentada (pal
indicador a Santa Magdalena). La pista travessa tot seguit el torrent de
Vallcebre (que tornarem a travessar més avall, de tornada) i agafa la direcció
sud-est per passar més endavant pels masos de cal Vila i cal Ponç (allotjament
rural), on hi ha la font de Belians i un safareig
Font i safareig de Belians
Continuem en direcció a cal
Querot i cal Bufulà, entre camps de conreu i pastures. Deixem poc després un trencall a mà esquerra (sempre hi
trobarem les oportunes indicacions) i més endavant arribem a la Creu del
Collell (1212 m), una creu feta amb bigues de vagoneta i fixada sobre una roca.
Creu del Collell
Deixem a la dreta el camí que mena al Querot i a l’esquerra la pista que
seguíem, per continuar recte per un sender herbat que surt pel costat de la
creu. Travessem el torrent del Divinal i comencem a remuntar lleugerament.
Creuem poc després una pista i continuem pujant pel sender a través del bosc
del Boixader fins que arribem a l’ermita de Santa Magdalena (1295 m), situada
en una clariana del bosc.
Santa Magdalena
Aquesta ermita, bastida al s. XVII, és una austera
construcció d’una nau amb teulada a doble vessant, campanar d’espadanya i
portal adovellat. Al costat hi ha una antiga font, ara eixuta, que va deixar de
brollar quan la galeria d’una mina va perforar el seu curs; es creia que la
seva aigua tenia propietats guaridores contra les berrugues.
Continuem pel bosc, tot pujant suau en direcció sud-est,
fins que, uns 900 m després de l’ermita, arribem al capdamunt del grau de la
Mola (1320 m), que baixa cap a Fígols. Encara dins del bosc girem a l’esquerra,
en direcció est, mentre deixem a la dreta aquest grau (així com la resta dels
que anirem trobant en el sentit de la nostra marxa). Sortim del bosc i
travessem una clariana que ens permet tenir, cap al nord-oest, una vista
enlairada sobre Vallcebre. Ens apropem al caire de la cinglera orientada al
sud; a partir d’aquí, i fins gairebé el mirador de Cap Deig, anirem vorejant
tots aquests penya-segats calcaris, amb esplèndides i variades vistes.
Al caire dels cingles del vessant sud
Avancem per sobre dels cingles en direcció nord-est, tot
fent nombroses parades per fotografiar els blancs penya-segats així com les
variades espècies d’orquídies que la botànica experta del grup ens va
descobrint, com la lístera ovada (Listera ovata).
Lístera ovada
Deixem a la dreta el grau del Sastre, mentre que en la mateixa
direcció, cap al sud, podem contemplar la vall de Fígols, l’embassament de la
Baells i el sector meridional del massís del Catllaràs, on hi destaca el cim
del Sobrepuny.
Vistes a la vall de Fígols i l'embassament de la Baells
Desemboquem a una pista que voreja el cingle i que seguim
a la dreta, a l’indret del pla de la Barrumba (1260 m), topònim originat pel
nom del gran esquellot que antigament els pastors li posaven al mascle dels
ramats que sortia guanyador de les lluites amb altres contrincants.
Pel pla de la Barrumba
Anem
avançant sota els vessants vermellosos del serrat de Sant Joan, a la nostra
esquerra. Passem pel grau dels Boigs o dels Boits, i més endavant pel de les
Granotes, prop del qual hi arriba una pista cimentada procedent de Sant
Corneli.
Sector vora el grau de les Granotes, amb vistes
als cingles de la Rota i la vall de Malanyeu
Continuem en la mateixa direcció pels plans de cal Menut,
i uns cinc minuts després travessem les edificacions d’aquest mas agrícola, on
un petit ramat de cabretes ens dóna la benvinguda. Un cop passada la casa,
deixem la pista i continuem a la dreta per un corriol, vora el cingle, que mena
tot seguit al grau del Jou, d’on surt una derivació del PR que baixa al mas del
Jou (allotjament rural).
Anem seguint els senyals i fites a través dels prats, amb
vistes a la penjada vall de Malanyeu i al Sobrepuny, en una zona d’enfonsaments
càrstics on cal anar en compte de no ensopegar en algunes esquerdes, protegides
per planxes metàl.liques i palets. Veiem a la nostra dreta, entre la vegetació,
un monument amb una creu en record d’un jove pilot d’avioneta que es va
estavellar en aquest indret l’any 1958.
Zona d'enfonsaments càrstics
Poc més endavant sortim a un sender ben definit que prenem
a la dreta, en lleugera baixada. Avancem en plena direcció nord i en un
raconada, a l’esquerra del camí, decidim fer el dinar de campanya, ben
resguardats del ventet sostingut que va bufant. En aquest racó, potser per ser
un bon abrigall, hi trobem nombroses espècies d’orquídies, entre les quals
destaca l’orquis militar (Orchis
militaris).
En direcció nord, per sender ben definit
Orquis militar
Continuem la nostra ruta en direcció nord fins que el
sender va tombant cap a l’est, per passar tot seguit pel grau de Sant Climents,
que baixa cap al mas de la Torre del Foix (construït al voltant d’una antiga
torre medieval) i l’església romànica de Sant Climenç (ambdues grafies s’utilitzen
aquí en lloc de Sant Climent).
Travessem un prat, encarats al Pedraforca
Avancem ara encarats al Pedraforca, i uns 700 m més
endavant deixem a l’esquerra la derivació del PR que puja al tossal Llissol i que
després mena també a Vallcebre. Més endavant deixem a la dreta el grau de les
Granoteres (o del Poeta, segons el mapa Alpina) i poc després passem pel costat
de l’arranjat mas de cal Felip de Cap del Roc, un altre allotjament rural de la
zona.
Passem per cal Felip de Cap del Roc
Els cingles del vessant nord, des del Cap del Roc
Continuem en direcció est, vorejant el vesant nord dels cingles i aviat
comencem a davallar cap a l’engorjat de la Foradada. Pels marges del camí
trobem el curraià blanc (Cephalanthera
longifolia). una orquídia de pètals blancs amb fulles estretes i llargues.
Curraià blanc
Anem davallant cap a la Foradada
Passem pel grau del Moro i seguim baixant fins a travessar
l’ampli pont que creua aquest engorjat de la Foradada (950 m), el punt més baix
de l’itinerari, per on discorre el torrent de Vallcebre que aquí forma bonics
tolls d’aigua. A l’esquerra podem observar les restes d’un canal de pedra i les
parets d’un antic molí adossat a la roca, mentre que cap a la dreta, passat el
pont, hi surt un camí que baixa a la propera carretera de Saldes per on hem
vingut i continua cap a Sant Julià de Fréixens.
Travessem el pont sobre l'engorjat de la Foradada
Restes d'un antic molí sobre el torrent de Vallcebre
El camí de la Foradada, a l'altre costat del pont
Seguim recte amunt, en direcció al mirador de Cap Deig (a
900 m). Anem pujant, inicialment fort, per tornar-nos a situar sobre la cresta
del cingle, i tot seguit veiem a la nostra dreta les restes de la torre d’un
antic telefèric, construït els anys 40 del segle passat, que baixava el carbó
de les mines de Vallcebre en vagonetes fins al Collet (per on passa avui l’Eix
del Llobregat).
Pilars d'un antic telefèric de carbó, sobre la Foradada
Anem resseguint en direcció est el penya-segat, amb grans vistes
sobre la vall del riu de Saldes i el sector del cingle que hem deixat enrera, a
l’altre costat de la Foradada.
Els cingles que hem deixat enrera
Seguim vora els cingles en direcció a Cap Deig
Anem pujant entre passos rocosos fins arribar al
mirador de Cap Deig (1110 m), al costat de la carretera d’accés a Vallcebre, on
darrerament s’hi han col·locat uns interessants plafons informatius sobre la
geologia de la zona.
Mirador de Cap Deig
Creuem la carretera i continuem a l’altre costat per una
pista, inicialment cimentada, que mena al veïnat de masies disperses de la
Barceloneta. La pista s’enlaira uns metres en direcció sud i constitueix un bon
mirador dels cingles que hem travessat i de tot el municipi de Vallcebre; poc
després ja agafa la direcció sud-oest, tot planejant entre extenses pastures i
passant pels masos de cal Galceran i cal Pauló.
Per la pista de la Barceloneta, entre camps i masos
Arribem més endavant a una bifurcació; deixem a la dreta
el ramal que puja cap als masos de cal Batlló, cal Sastre i cal Clic, i seguim
a l’esquerra, en suau baixada, fins entrar a Vallcebre pel carrer Major.
Antiga vagoneta de carbó, al final de la ruta
Passem
pel monument que recorda el passat miner del poble i arribem tot seguit a la
plaça de l’Església, punt final d’aquesta bella ruta circular pels cingles de
Vallcebre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada