dimecres, 23 de maig de 2018

Ferrada de la Roca de la Creu

19.05.18  Hem anat a Ribes de Freser per a repetir o bé fer per primer cop (segons el cas de cada company) la flamant via ferrada de la Roca de la Creu i camí equipat del Castell de Segura (nom potser massa llarg per a definir dos trams d’una mateixa via), inaugurada l’any 2017. Aquesta ferrada es troba situada a la formació geològica coneguda com el Granòfir de Ribes, una roca subvolcànica del període Ordovicià que conformava la xemeneia d’un antic volcà.

Situats entre la Casa de la Vila i l’esglésía de Santa Maria, comencem a pujar per dos trams d’escales i després per un camí costerut que mena al peu de la via ferrada de la Roca de la Creu, d’uns 60 m de desnivell, 150 m de recorregut i dificultat K2/K3 (sobre una escala màxima de K6). Ens posem casc, arnés i disipadors i cap amunt!

Inici de la via

Per un primer tram de graons, on s’alternen diversos ressalts amb petits desploms que demanen un xic d’atenció i esforç, arribem fins a la creu que dóna el nom a la roca, i a l’estelada que uns metres enllà oneja al vent.


Esperó entre la creu i l'estelada


Baixem uns 10 m fins al primer i més curt dels tres ponts que trobarem; es tracta del pont nepalès, amb llistons de fusta i només 4 m de longitud.


Anem baixant cap al pont nepalès

Pujem a l’altre costat per una placa vertical i continuem a la dreta per un tram de flanqueig on anem trobant fustes per posar-hi els peus.



Una altra pujada, molt aèria, i un nou flanqueig ens menen al pont de mico, de 14 m de longitud, amb un cable per a les mans i un altre per als peus, que podriem evitar per sota (però evidentment estem aquí per fer tots els elements d’aquesta ferrada).





Travessem el pont de mico


Aquí finalitza la via i continua el camí equipat del Castell de Segura, de 90 m de desnivell, 200 m de recorregut i dificultat K1/K2. La veritat és que no veiem gaire diferència en el canvi de nom, exceptuada la menor dificultat, doncs igualment anirem trobant grapes, cable de vida i un altre pont.

Progressem ara pel camí equipat

Anem pujant per grapes i després directament per la roca, amb fàcil grimpada i sempre amb cable de vida, fins que arribem al pont tibetà, el tercer i darrer dels ponts, de 18 m de longitud, amb dos cables per a les mans i un per als peus, que també es podria evitar. Com sigui que a la meitat del passamà dret hi ha els tensors del pont, posem els dos mosquetons dels disipadors al passamà esquerra per no haver de fer un canvi a la meitat del recorregut.

Travessem el pont tibetà


El castell de Sant Pere des del pont tibetà

Passat el pont, pugem per unes quantes grapes més i seguim després per un tram que ja podem fer caminant, tot i tenir cable de vida. Unes darreres grapes menen al final del camí equipat, on hi oneja una altra estelada i on gaudim d’una bona vista sobre Ribes i la seva vall. Hem trigat una hora i quart, sense preses, per fer la ferrada i el camí equipat.

El darrer tram del camí equipat

Al final del camí equipat, amb una segona estelada


El camí de retorn està profusament senyalitzat amb marques blaves. Seguim uns metres amunt en direcció nord fins que trobem a l’esquerra un mirador natural abocat a la vall de Toses. Poc després, deixem la carena per girar a l’esquerra (senyal indicador) i començar a baixar fort enmig del bosc fins a desembocar a un camí procedent per la dreta del coll de Segura (xarxa de senders Itinerànnia), i que seguim a l’esquerra fins que no triguem en entrar a Ribes pel carrer de Cerdanya.

Pel camí de retorn, molt senyalitzat

Arribant a Ribes de Freser

Ens hem adonat després que, des de l’esmentat senyal indicador, podriem haver seguit per la carena fins al proper turó de Segura, on hi ha les restes del castell de Segura, i després baixar a l’altre costat fins al collet de Segura i el sender d’Itinerànnia. Hagués estat un retorn un xic més llarg però passant per les restes del castell que dóna nom al camí equipat.

Tanmateix ho compensem, un cop a Ribes, amb la visita al castell de Sant Pere (s. XI), rehabilitat i arranjat també l’any 2017, on hi destaca la gran torre de l’homenatge, de planta rectangular, sota la qual es troba la petita capella del castell; també cal destacar les restes d’una torre semicircular i una petita cisterna. Entre els carreus dels murs hi troba recer l’asarina (Antirrhinium asarina), una petita planta endèmica dels Pirineus de curioses flors en forma de “conillets”.

Torre de l'homenatge del castell de Sant Pere

Asarina

I com tenim el cotxe a l’estació de Ribes-Vila, aprofitem també per visitar a fons l’interessant Museu del Cremallera (entrada gratuïta), tot completant així una gran jornada esportiva i cultural.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realizada el dia 19.05.18 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Ester Escobar, Pau Vázquez i Alfons Belinchón.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada