diumenge, 1 d’octubre del 2023

Torreta, Roca d'Auró i Cogulló d'Estela

Aquest passat dissabte es va fer una excursió col·lectiva als tres cims característics dels Rasos de Peguera: Torreta dels Enginyers, Cogulló d’Estela i Roca d’Auró. En el primer d’aquests cims es va fer un senzill i sentit homenatge al company Ferran Guillén, recentment traspassat. Mentre anem preparant la ressenya d’aquesta sortida, publiquem ara la que es va fer als mateixos cims al juny de 2010, en la que hi van participar l’esmentat company i la seva filla Núria.

12.06.10  La Roca d'Auró i el Cogulló d'Estela són dos turons rocallosos i punxeguts situats al sud-est dels Rasos de Peguera. La seva ascensió pot semblar difícil a primer cop d'ull, però els corriols salven enginyosament les cingleres per graus fàcils, on només cal ajudar-se de les mans en algun punt.

Havent sortit de Barcelona a les vuit del matí, ens trobem en un bar de Cal Rosal, prop de Berga, un total de tretze aligots disposats a fer una excursió entretinguda i agradable pels esmentats turons. Continuem amb cotxe per la carretera dels Rasos, de la qual ens desviem a Espinalbet per seguir una estreta pista asfaltada fins al santuari de Corbera (1420 m), on aparquem els cotxes.

D'esquerra a dreta: Cogulló d'Estela, Roca d'Auró i Torreta
o Cap dels Rasets, des del santuari de Corbera

Iniciem l'excursió en direcció nord-oest per un corriol amb senyals de PR, pel qual anem pujant fort fins a trobar una pista. Passem pel costat del mas de Cal Déu, en estat semi-ruïnós, i per la mateixa pista passem més endavant pel mas de les Planes, encara en pitjor estat. Per una antiga pista ens enfilem cap a la font de Tagast, que raja abundosa amb la mina coberta per una volta de pedra.

Mas de Cal Déu

Font de Tagast

Des d'aquí agafem un corriol que en forta pujada va guanyant la cinglera fins a sortir a la collada de Tagast, a prop de la qual hi ha la bassa dels Rasets. Anem avançant en direcció oest per la suau i herbada carena cap al Pla de l'Orri i la collada dels Rasets, entre la Torreta i la carena que s'enfila al Pedró, i ens decantem cap a l'esquerra en direcció a les antenes del repetidor, ben visibles entre la pineda, situades al cim de la Torreta (1989 m); aquest cim és el cap de la cinglera on acaba abruptament el Pla de l'Orri. Des d'aquí podem veure els nostres propers objectius: la Roca d'Auró i el Cogulló d'Estela.

Anem pujant cap a la collada dels Rasets

Collada dels Rasets

Esplanada prop del cim de la Torreta, amb
vistes a la Roca d'Auró i el Cogulló d'Estela

Baixem per un corriol, senyalitzat amb marques verdes, que a migdia de la Torreta s'enfonsa per un estret i espectacular corredor entre roques, per on ens cal desgrimpar en algun pas.

Baixem de la Torreta per una estreta canal

Punt on ens cal desgrimpar

Anem davallant en llaçades per terreny pedregós fins arribar al collet entre la Torreta i la Roca d'Auró, i ens enfilem pel costat nord d'aquesta darrera. En un tram rocallós trobem una cadena que pot ajudar a superar-lo amb la roca mullada; avui, però, no ens cal aquesta ajuda. De seguida arribem al cim de la Roca d'Auró (1925 m), bon mirador envoltat de cingles, amb senyera, vèrtex geodèsic i placa de la Colla Pessigolla de Berga.

Tram rocallós amb cadena

El mateix tram des de dalt

Al cim de la Roca d'Auró

El Cogulló d'Estela des de la Roca d'Auró

Retornem fins a l'anterior cadena, i baixem ara cap a l'esquerra (marques verdes) per una dreta canal herbada, entre arbres i pedres, fins que, al capdavall de la canal, seguim un corriol molt més fressat i de seguida trobem la font del Pein o del Porró de Puigventós. Aviat arribem al coll d'Estela, on hi ha la font del mateix nom, passsat un filat a l'esquerra.

Coll d'Estela

Seguim cap a migdia pel costat d'una tanca pel bestiar; el corriol es va enfilant per la banda nord del Cogulló i tornem a trobar una altra cadena per superar un pas rocallós, que tampoc ara ens cal utilitzar. Després d'un pas estret progressem per la banda de ponent i després per la de migdia, fins que assolim el cim del Cogulló d'Estela (1862 m), un altre gran mirador on hi ha una creu de ferro, senyera i llibre de registre del C.E. Berguedà.

Per un suau prat ens dirigim cap al Cogulló

Estreta canaleta de roca

Al cim del Cogulló d'Estela


Torreta i Roca d'Auró des del Cogulló d'Estela

Retornem al coll d'Estela, on dinem tots plegats en aquest indret herbós i agradable, al costat de la font d'Estela, que raja abundosa.

De nou al coll d'Estela

Font d'Estela

Des del coll seguim la pista que, cap a llevant, va baixant en llaçades en direcció a Espinalbet. No la seguim fins al final, sinó que més avall ens desviem per una altra pista a l'esquerra que marxa planera en direcció nord-est, i que s'acaba convertint en un corriol pel qual arribem al mas de les Planes. A partir d'aquí tornem pel mateix camí d'anada fins al Santuari de Corbera.

Passem sota els cingles de Roca Griera

Arribant al santuari de Corbera

Ha estat una completa i panoràmica excursió per aquesta trilogia de cims dels Rasos (Torreta, Roca d'Auró, Cogulló d'Estela), amb núvols fotogènics i inofensius, malgrat el seu aspecte amenaçador. 

Activitat realitzada el dia 12.06.10 per Isabel Salvia, Anna Torres, Blanca Gonzalvo, Isabel Benet, Ventu Amorós, Marc Amorós, Susana Sanz, Alfonso Belinchón, Montse García, Josep Benito, Marta Dòria, Ferran Guillén i Núria Guillén.

dimarts, 19 de setembre del 2023

Per la serra de Picancel, 1

Pont del Climent - Portell de l'Ovellar - Serrat de Migdia - Font dels Colletons

14.05.22  La serra de Picancel, a l’Alt Berguedà, està formada per tot un conjunt de tossals, canals i cingles de conglomerat que recorden la fesomia de Montserrat. La vall del riu Merdançol, per on s’estenen els pobles de Vilada i Borredà, la separa al nord de la serra del Catllaràs. El punt culminant de Picancel és l’aeri cim de Salga Aguda (o Saldaguda, 1172 m), però aquest cop farem una excursió circular al voltant del Serrat de Migdia (1077 m), d’uns 9 Km de recorregut i 650 m de desnivell.

El Serrat de Migdia des de Vilada

Des de Berga, cal continuar a la dreta per la C-26 en direcció a Vilada i Ripoll. Travessem Vilada i seguim uns 2 Km fins que veiem a la dreta l’entrada d’una pista senyalitzada amb el rètol “Canals de Sant Miquel”, Cal fer amb el vehicle un gir molt tancat a la dreta que ens obligarà a fer maniobres, o bé seguir per la carretera fins que poguem canviar de sentit més còmodament per enfilar directament l’entrada a la pista, de la qual només farem un centenar de metres fins arribar a una clariana, a l’indret del Pla de la Fusta, on deixem el vehicle.

Comencem a caminar per la mateixa pista per on hem vingut, la qual fa un gir a l’esquerra i baixa tot seguit al pont del Climent (655 m), enlairat uns 20 metres sobre el riu Merdançol. El nom fa referència al tractant de fusta Climent Simón, qui el va fer construir cap a l’any 1930 per al transport de la tala forestal.

Indicacions tot just passat el pont del Climent

A l’altre extrem del pont, deixem la pista, que continua pel marge esquerra del Merdançol, i girem a la dreta (pal indicador dels Camins de la Portella), per on anem pujant per un corriol, a la vora del petit rec del Portell de l’Ovellar, i sempre amb senyals grocs que ens acompanyaran al llarg de gairebé tota la ruta.

Als pocs metres, deixem a la dreta el camí per on retornarem, procedent del pont del Doro. Ens endinsem en un ambient humit i frondós. La pujada és constant fins al proper Portell de l’Ovellar (755 m), un estret pas entre roques que fou obert artificialment per la mateixa època del pont per tal de facilitar l’extracció de la fusta.

Travessem el Portell de l'Ovellar

Ara ens toca davallar (les pujades i baixades seran constants en aquest excursió) fins a la llera del rec del Coll del Tell, sense travessar-lo encara (sí que ho fem en un torrentet subsidiari). Arribem poc després a una important cruïlla (dos pals indicadors). Deixem a l’esquerra el corriol que mena al serrat de Salga i al monestir de la Portella pel coll del Tell (d’aqui el nom del rec), i seguim a la dreta en direcció al serrat de Migdia, per travessar tot seguit el torrent.

A la llera del rec del Coll del Tell

El camí s’enfila fort, tot fent llaçades i un petit canvi sobtat de direcció, fins que sortim a un llom rocallós, per on avancem en moderat pendent i amb vistes cap a Vilada i muntanyes del Catllaràs.

Avancem per un carener rocallós...

...amb vistes al sector meridional del Catllaràs

Abans de tornar a entrar al bosc, podem veure a la dreta, per on continua l’estrep rocallós, una petita cisterna tallada a la roca, actualment bastant colgada de pedres i vegetació, que correspondria al petit mas de la Casa del Bosc, del qual nosaltres no hem sabut trobar cap vestigi a la vora. Seguim uns metres per aquest carener per tenir una bona vista del serrat de Migdia i els cingles de l'Àliga.

Petita cisterna tallada a la roca

Vistes al serrat de Migdia, sobre els cingles de l'Àliga

Entrem al bosc i anem davallant lleugerament en direcció al barranc del torrent Fred. Voregem per l’esquerra les estribacions rocoses del pic de Perris, on trobem una corda que fa de passamà (útil en cas de trobar-ho humit), i sortim a un altre pelat de roca, a l’indret de l’Era de la Castellona, des d’on tornem a veure el serrat de Migdia a la dreta (oest), amb la seva perllongació cap als cingles de l’Àliga, així com el cingle de la Por enfront nostre (sud).

Anem baixant cap al torrent Fred

Tram de passamà a la roca

A l'Era de la Castellona, amb el cingle de l'Àliga

Arribem poc després al torrent Fred, per on anirem remuntant en fort pendent, en un indret salvatge i ferèstec, fins a situar-nos al peu del cingle de la Por. Sembla que el seu nom prové de la tradició que identificava aquest lloc com a punt de trobada de bruixes i bruixots; altres versions diuen que era per les veus i crits de condemnats que s’hi sentien a les nits.

Pugem per una canaleta, al peu del cingle de la Por

Al peu d’aquesta paret, girem a la dreta i pugem per una canaleta, superada la qual fem algunes llaçades més, tot deixant un corriol a l’esquerra que s’enfila al pic de Perris, fins assolir el collet dels Pins (995 m), entre el cingle de la Por i el serrat de Migdia. Abans de continuar per l’altre costat, seguirem a la dreta pel corriol que puja en direcció nord al cim del Serrat de Migdia, el principal objectiu d’avui.

Fem un curt tram de bosc i sortim tot seguit al codinar de conglomerat amb marcat pendent. Més amunt cal estar atents de seguir les traces de corriol que voregen la roca per la dreta, doncs malgrat que sembli que el carener té continuïtat, queda tallat en un avantcim. Pel nostre corriol l’anem vorejant, tot passant per un punt lleugerament exposat on una altra corda, similar a l’anterior que hem trobat, ens ajuda a flanquejar-lo.

Comencem a pujar pel carener del serrat de
Migdia, amb el cingle de la Por al darrera

L'avantcim del serrat de Migdia

Voregem l'avantcim per un pas de roca,
equipat amb un altre passamà

Arribem a un collet entre l’esmentat avantcim i el punt culminant del serrat. Cal pujar directament per la roca, amb fort pendent però per bon conglomerat, fins asolir el petit planell on hi ha el cim del Serrat de Migdia (1077 m), amb un gran pal metàl·lic que sustenta una senyera i una capelleta que guarda una Mare de Déu de Montserrat.

Deixem enrera l'avantcim

La pujada final des de l'anterior avantcim

Al cim del Serrat de Migdia

Gaudim d’un bon panorama al nord sobre la vall on hi ha Vilada, rera la qual s’aixeca el sector meridional de la serra de Catllaràs, on hi destaca el Sobrepuny; també hi podem veure els Rasos de Peguera i la serra d’Ensija, mentre que cap a l’est tenim l’esmolat cim de Salga Aguda; més enllà, al sud-est, albirem damunt d’un cingle el santuari de la Quar.

Serra d'Ensija i cingles de Tastanós i la Gotzera

Vilada i el sector meridional del Catllaràs, amb el Sobrepuny

Salga Aguda, punt culminant de Picancel

Anem baixant del cim amb compte per la marcada inclinació. Un cop retornats al collet dels Pins, seguim a la dreta per iniciar la baixada cap a la barrancada dels Colletons.

Iniciem el camí de retorn al collet dels Pins

Tornem a repetir el pas equipat

Baixem encarats al cingle de la Por

La baixada inicial és forta, per un corriol que fa diverses giragonses a través d’un bosc precari, amb molts arbres caiguts i altres dempeus però morts, fins que trobem un indicador a la dreta de la font dels Còms. No val la pena baixar cap aquesta font, que trobem seca i malmesa, a falta d’un futur arranjament.

Tanmateix, a partir d’aquest indicador la qualitat del bosc millora, amb bons exemplars de pi roig i algun faig. Poc més avall deixem, a mà esquerra, el camí que s’enfila cap a l’ermita de Sant Miquel de les Canals (indicador de Camins de la Portella). Seguim a la dreta per camí planer i ben fresat fins que no triguem en arribar a una nova cruïlla; cal deixar el camí que continua recte, i que va també a Sant Miquel de les Canals, i girar cap a la dreta, seguint, ara sí, una altra indicació dels Camins de la Portella.

Anem davallant cap al curs del torrent dels Colletons, i un cop a la seva alçada l’anem resseguint, tant per un marge com per l’altre, enmig d’una vegetació exhuberant i grans roques. El camí continua baixant, però no tant com ho fa el torrent, que deixem un xic avall. Poc després veiem a la dreta una petita clariana herbada on decidim fer el menjar del dia, que ja toca, a l’esguard del vessant occidental del serrat de Migdia.

El camí es torna a enfilar amb un parell de llaçades fins atènyer un collet, a la dreta del qual s’obre un planell de roca que és un bon mirador de la cara oest del serrat de Migdia i els cingles de l’Àliga.

El vessant occidental del serrat de Migdia

Tornem a davallar fort fins a retrobar el torrent, just a l’alçada de la font dels Colletons, que aboca prop del torrent un bon raig d’aigua fresca, ideal per reomplir les cantimplores.

Refrescant-nos a la font dels Colletons

Continuem a l’altre costat, travessant encara diversos cops el torrent dels Colletons, fins que l’anem deixant avall i arribem a la cua de l’embassament de la Baells, on hi desemboca per la dreta (est) el riu Merdançol, mentre que l’anterior torrent, afluent del riu, ho fa perpendicularment. En aquest punt, on l’aigua de l’embassament avui no hi arriba (rarament ho fa), podem veure el pont del Doro (635 m), entre el riu i l’inici de l’embassament; al seu costat hi ha un salt d’aigua procedent d’una resclosa.

Baixem uns metres per un camí a l’esquerra per situar-nos dalt d’aquest pont, contruït l’any 1926, juntament amb un canal i la resclosa, per l’enginyer Teodoro Miralles (d’aquí el nom de Doro) per permetre electrificar Vilada. A l’altre costat del pont hi surt un camí que mena a aquesta població, sempre que el pont no hi quedi negat per l’aigua del pantà (en condicions avui dia excepcionals).

Pont del Doro i resclosa amb el salt de l'aigua

Sobre el pont del Doro

La cua de l'embassament, avui només amb el curs del riu

Tornem al camí que remunta pel bosc, en direcció est i en suau pujada, el curs del riu Merdançol que va quesant avall, a la nostra esquerra. Més endavant ens caldrà fer una petita marrada a la dreta per salvar la barrancada del rec del Coll del Teix (segons mapa Alpina) o torrent Fred (mapa wikiloc); ambdós torrents, que hem travessat a la pujada, s’han unit més amunt d’aquest punt, i per això no sabem qui guanya en la toponímia.

Travessem el torrent “Teix-Fred”, des d’on cal seguir a la dreta uns metres, paral.lels al curs d’aigua, fins que el camí gira a l’esquerra per anar a recuperar més endavant la direcció est que portàvem. Continuem pel bosc de la Baga del Biel, mentre comencem a veure a baix i a l’esquerra el pont del Climent. Finalment desemboquem gairebé a l’inici del camí de l’anada, per on discorre el petit rec del Portell de l’Ovellar. Ara només cal baixar uns metres a l’esquerra per situar-nos al pont del Climent, i d’aquí al Pla de la Fusta, punt final d’aquest interessant recorregut per la serra de Picancel.

VENTU AMORÓS. Activitat realitzada el dia 14.05.22 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Ester Escobar, Montse Bové, Francesca i Morgan.