Pont del Climent - Portell de l'Ovellar - Serrat de Migdia - Font dels Colletons
14.05.22 La serra de Picancel, a l’Alt Berguedà,
està formada per tot un conjunt de tossals, canals i cingles de conglomerat que
recorden la fesomia de Montserrat. La vall del riu Merdançol, per on s’estenen
els pobles de Vilada i Borredà, la separa al nord de la serra del Catllaràs. El
punt culminant de Picancel és l’aeri cim de Salga Aguda (o Saldaguda, 1172 m),
però aquest cop farem una excursió circular al voltant del Serrat de Migdia
(1077 m), d’uns 9 Km de recorregut i 650 m de desnivell.
El Serrat de Migdia des de Vilada
Des de Berga, cal continuar a la dreta
per la C-26 en direcció a Vilada i Ripoll. Travessem Vilada i seguim uns 2 Km
fins que veiem a la dreta l’entrada d’una pista senyalitzada amb el rètol
“Canals de Sant Miquel”, Cal fer amb el vehicle un gir molt tancat a la dreta
que ens obligarà a fer maniobres, o bé seguir per la carretera fins que poguem
canviar de sentit més còmodament per enfilar directament l’entrada a la pista,
de la qual només farem un centenar de metres fins arribar a una clariana, a l’indret
del Pla de la Fusta, on deixem el vehicle.
Comencem a caminar per la mateixa pista
per on hem vingut, la qual fa un gir a l’esquerra i baixa tot seguit al pont
del Climent (655 m), enlairat uns 20 metres sobre el riu Merdançol. El nom fa
referència al tractant de fusta Climent Simón, qui el va fer construir cap a l’any
1930 per al transport de la tala forestal.
Indicacions tot just passat el pont del Climent
A l’altre extrem del pont, deixem la
pista, que continua pel marge esquerra del Merdançol, i girem a la dreta (pal
indicador dels Camins de la Portella), per on anem pujant per un corriol, a la
vora del petit rec del Portell de l’Ovellar, i sempre amb senyals grocs que ens
acompanyaran al llarg de gairebé tota la ruta.
Als pocs metres, deixem a la dreta el
camí per on retornarem, procedent del pont del Doro. Ens endinsem en un ambient
humit i frondós. La pujada és constant fins al proper Portell de l’Ovellar (755
m), un estret pas entre roques que fou obert artificialment per la mateixa
època del pont per tal de facilitar l’extracció de la fusta.
Travessem el Portell de l'Ovellar
Ara ens toca davallar (les pujades i
baixades seran constants en aquest excursió) fins a la llera del rec del Coll
del Tell, sense travessar-lo encara (sí que ho fem en un torrentet subsidiari).
Arribem poc després a una important cruïlla (dos pals indicadors). Deixem a
l’esquerra el corriol que mena al serrat de Salga i al monestir de la Portella
pel coll del Tell (d’aqui el nom del rec), i seguim a la dreta en direcció al
serrat de Migdia, per travessar tot seguit el torrent.
A la llera del rec del Coll del Tell
El camí s’enfila fort, tot fent llaçades
i un petit canvi sobtat de direcció, fins que sortim a un llom rocallós, per on
avancem en moderat pendent i amb vistes cap a Vilada i muntanyes del Catllaràs.
Avancem per un carener rocallós...
...amb vistes al sector meridional del Catllaràs
Abans de tornar a entrar al bosc, podem veure a la dreta, per on continua l’estrep
rocallós, una petita cisterna tallada a la roca, actualment bastant colgada de
pedres i vegetació, que correspondria al petit mas de la Casa del Bosc, del
qual nosaltres no hem sabut trobar cap vestigi a la vora. Seguim uns metres per aquest carener per tenir una bona vista del serrat de Migdia i els cingles de l'Àliga.
Petita cisterna tallada a la roca
Vistes al serrat de Migdia, sobre els cingles de l'Àliga
Entrem al bosc i anem davallant lleugerament
en direcció al barranc del torrent Fred. Voregem per l’esquerra les
estribacions rocoses del pic de Perris, on trobem una corda que fa de passamà
(útil en cas de trobar-ho humit), i sortim a un altre pelat de roca, a l’indret
de l’Era de la Castellona, des d’on tornem a veure el serrat de Migdia a la
dreta (oest), amb la seva perllongació cap als cingles de l’Àliga, així com el
cingle de la Por enfront nostre (sud).
Anem baixant cap al torrent Fred
Tram de passamà a la roca
A l'Era de la Castellona, amb el cingle de l'Àliga
Arribem poc després al torrent Fred, per
on anirem remuntant en fort pendent, en un indret salvatge i ferèstec, fins a
situar-nos al peu del cingle de la Por. Sembla que el seu nom prové de la
tradició que identificava aquest lloc com a punt de trobada de bruixes i
bruixots; altres versions diuen que era per les veus i crits de condemnats que
s’hi sentien a les nits.
Pugem per una canaleta, al peu del cingle de la Por
Al peu d’aquesta paret, girem a la dreta
i pugem per una canaleta, superada la qual fem algunes llaçades més, tot
deixant un corriol a l’esquerra que s’enfila al pic de Perris, fins assolir el
collet dels Pins (995 m), entre el cingle de la Por i el serrat de Migdia.
Abans de continuar per l’altre costat, seguirem a la dreta pel corriol que puja
en direcció nord al cim del Serrat de Migdia, el principal objectiu d’avui.
Fem un curt tram de bosc i sortim tot
seguit al codinar de conglomerat amb marcat pendent. Més amunt cal estar atents
de seguir les traces de corriol que voregen la roca per la dreta, doncs malgrat
que sembli que el carener té continuïtat, queda tallat en un avantcim. Pel
nostre corriol l’anem vorejant, tot passant per un punt lleugerament exposat on
una altra corda, similar a l’anterior que hem trobat, ens ajuda a
flanquejar-lo.
Comencem a pujar pel carener del serrat de
Migdia, amb el cingle de la Por al darrera
L'avantcim del serrat de Migdia
Voregem l'avantcim per un pas de roca,
equipat amb un altre passamà
Arribem a un collet entre l’esmentat
avantcim i el punt culminant del serrat. Cal pujar directament per la roca, amb
fort pendent però per bon conglomerat, fins asolir el petit planell on hi ha el
cim del Serrat de Migdia (1077 m), amb un gran pal metàl·lic que sustenta una
senyera i una capelleta que guarda una Mare de Déu de Montserrat.
Deixem enrera l'avantcim
La pujada final des de l'anterior avantcim
Al cim del Serrat de Migdia
Gaudim d’un
bon panorama al nord sobre la vall on hi ha Vilada, rera la qual s’aixeca el
sector meridional de la serra de Catllaràs, on hi destaca el Sobrepuny; també
hi podem veure els Rasos de Peguera i la serra d’Ensija, mentre que cap a l’est
tenim l’esmolat cim de Salga Aguda; més enllà, al sud-est, albirem damunt d’un
cingle el santuari de la Quar.
Serra d'Ensija i cingles de Tastanós i la Gotzera
Vilada i el sector meridional del Catllaràs, amb el Sobrepuny
Salga Aguda, punt culminant de Picancel
Anem baixant del cim amb compte per la
marcada inclinació. Un cop retornats al collet dels Pins, seguim a la dreta per
iniciar la baixada cap a la barrancada dels Colletons.
Iniciem el camí de retorn al collet dels Pins
Tornem a repetir el pas equipat
Baixem encarats al cingle de la Por
La baixada inicial és
forta, per un corriol que fa diverses giragonses a través d’un bosc precari,
amb molts arbres caiguts i altres dempeus però morts, fins que trobem un
indicador a la dreta de la font dels Còms. No val la pena baixar cap aquesta
font, que trobem seca i malmesa, a falta d’un futur arranjament.
Tanmateix, a partir d’aquest indicador la
qualitat del bosc millora, amb bons exemplars de pi roig i algun faig. Poc més
avall deixem, a mà esquerra, el camí que s’enfila cap a l’ermita de Sant Miquel
de les Canals (indicador de Camins de la Portella). Seguim a la dreta per camí
planer i ben fresat fins que no triguem en arribar a una nova cruïlla; cal
deixar el camí que continua recte, i que va també a Sant Miquel de les Canals,
i girar cap a la dreta, seguint, ara sí, una altra indicació dels Camins de la
Portella.
Anem davallant cap al curs del torrent
dels Colletons, i un cop a la seva alçada l’anem resseguint, tant per un marge
com per l’altre, enmig d’una vegetació exhuberant i grans roques. El camí
continua baixant, però no tant com ho fa el torrent, que deixem un xic avall. Poc
després veiem a la dreta una petita clariana herbada on decidim fer el menjar
del dia, que ja toca, a l’esguard del vessant occidental del serrat de Migdia.
El camí es torna a enfilar amb un parell
de llaçades fins atènyer un collet, a la dreta del qual s’obre un planell de
roca que és un bon mirador de la cara oest del serrat de Migdia i els cingles de l’Àliga.
El vessant occidental del serrat de Migdia
Tornem a
davallar fort fins a retrobar el torrent, just a l’alçada de la font dels
Colletons, que aboca prop del torrent un bon raig d’aigua fresca, ideal
per reomplir les cantimplores.
Refrescant-nos a la font dels Colletons
Continuem a l’altre costat, travessant
encara diversos cops el torrent dels Colletons, fins que l’anem deixant avall i
arribem a la cua de l’embassament de la Baells, on hi desemboca per la dreta
(est) el riu Merdançol, mentre que l’anterior torrent, afluent del riu, ho fa
perpendicularment. En aquest punt, on l’aigua de l’embassament avui no hi
arriba (rarament ho fa), podem veure el pont del Doro (635 m), entre el riu i
l’inici de l’embassament; al seu costat hi ha un salt d’aigua procedent d’una
resclosa.
Baixem uns metres per un camí a
l’esquerra per situar-nos dalt d’aquest pont, contruït l’any 1926, juntament
amb un canal i la resclosa, per l’enginyer Teodoro Miralles (d’aquí el nom de
Doro) per permetre electrificar Vilada. A l’altre costat del pont hi surt un
camí que mena a aquesta població, sempre que el pont no hi quedi negat per
l’aigua del pantà (en condicions avui dia excepcionals).
Pont del Doro i resclosa amb el salt de l'aigua
Sobre el pont del Doro
La cua de l'embassament, avui només amb el curs del riu
Tornem al camí que remunta pel bosc, en
direcció est i en suau pujada, el curs del riu Merdançol que va quesant avall,
a la nostra esquerra. Més endavant ens caldrà fer una petita marrada a la dreta
per salvar la barrancada del rec del Coll del Teix (segons mapa Alpina) o torrent
Fred (mapa wikiloc); ambdós torrents, que hem travessat a la pujada, s’han unit
més amunt d’aquest punt, i per això no sabem qui guanya en la toponímia.
Travessem el torrent “Teix-Fred”, des
d’on cal seguir a la dreta uns metres, paral.lels al curs d’aigua, fins que el
camí gira a l’esquerra per anar a recuperar més endavant la direcció est que
portàvem. Continuem pel bosc de la Baga del Biel, mentre comencem a veure a
baix i a l’esquerra el pont del Climent. Finalment desemboquem gairebé a
l’inici del camí de l’anada, per on discorre el petit rec del Portell de
l’Ovellar. Ara només cal baixar uns metres a l’esquerra per situar-nos al pont
del Climent, i d’aquí al Pla de la Fusta, punt final d’aquest interessant
recorregut per la serra de Picancel.
VENTU AMORÓS. Activitat realitzada el dia 14.05.22 per Isabel Benet,
Ventu Amorós, Ester Escobar, Montse Bové, Francesca i Morgan.