Però anem per parts. Ens arribem amb el cotxe, per Martinet i Lles, fins al poble de Viliella i seguim uns 3 Km per una pista, més apta per a tot-terrenys que per a turismes, fins al mas de Cal Jan de la Llosa, on aparquem el vehicle.
Sortim de Cal Jan (1610 m) vorejant la casa, per creuar tot seguit per un pont el riu de la Llosa i seguir a l'altre costat per una pista amb marques del GR 107 (Sender dels Bons Homes). A l'altre costat del riu veiem les restes del castell de la Llosa i l'ermita de la Mare de Déu dels Angels. Avançant per la pista arribem a les ruïnes de la Farga de la Llosa, des d'on la pista fa unes llaçades i guanya alçada. Deixem poc després una pista a l'esquerra, per on va el camí que mena als estanys de la Muga, i seguim bastant planers per travessar per un altre pont el riu de la Llosa i prosseguir per l'altre costat, sota els espadats de la Muga i amb el bony d'Engait tancant la vall. Passada una clariana no triguem en arribar al Prat Xuixirà (2011 m) (1 h 45 min), bonic indret amb una font, una taula de pedra i les ruïnes d'un refugi, dinamitat l'any 1978 (al juny de l’any anterior, el nostre Centre havia organitzat aquí, amb el refugi encara dempeus, un Ral·li de Muntanya en el que es va pujar als pics de Ríbuls, Montmalús i Negre d’Envalira).
Prat Xuixirà, amb el Bony d'Engait al fons
Pels prats i també als marges de la pista floreixen les carlines (Carlina acaulis, Carlina cynara), el nom de les quals va ser posat en honor a Carlemany qui, segons una llegenda, amb elles va curar les seves tropes de la pesta. Aquestes parentes de les carxofes obren i tanquen les seves bràctees segons la humitat ambiental, per això s’utilitzen com a ornament floral encara que avui dia la seva recolecció està prohibida perquè és una planta amenaçada.
La pista acaba aquí, però el GR continua per un camí ben marcat fins que travessem el riu de Vallcivera i arribem a una clariana on es troba la cabana dels Esparvers (2060 m) (2 h), petita construcció de pedra sense cap finestra, amb una tarima de fusta a l'interior on hi podrien dormir unes 5 persones (ben avingudes).
En aquest indret hi ha una cruïlla de GR's. Cap a la dreta es segueix cap a la Portella Blanca d'Andorra (GR 107) o bé cap a la Portella d'Engorgs (GR 11). Nosaltres seguim cap a l'esquerra (GR 11) per entrar a la coma de Vallcivera, mentre veiem a la dreta el riu que baixa dels estanys de Montmalús. Anem avançant per bosc fins a sortir al pla de Vallcivera (2264 m) (2 h 45 min).
Al fons del pla el camí va girant a la dreta per emprendre en llaçades la pujada que culmina al port de Vallcivera (2517 m) (3 h 30 min), pel qual s’accedeix a Andorra per la capçalera de la vall del Madriu, amb l'estany de l'Illa ben a la vora, on ens hi arribem.
Davant nostre tenim els tres pics de Gargantillar: el pic dels Llops (o pic occidental), el pic central i el pic dels Pessons (o pic oriental). Situats a l’extrem sud de l’estany, on hi ha el barratge, tenim una bona perspectiva de cims com la Muga, la Tosseta de Vallcivera, la Tossa Plana de Lles, el pic de Setut i el pic de Coma Extremera (que vam fer la setmana anterior).
Cabana dels Esparvers
En aquest indret hi ha una cruïlla de GR's. Cap a la dreta es segueix cap a la Portella Blanca d'Andorra (GR 107) o bé cap a la Portella d'Engorgs (GR 11). Nosaltres seguim cap a l'esquerra (GR 11) per entrar a la coma de Vallcivera, mentre veiem a la dreta el riu que baixa dels estanys de Montmalús. Anem avançant per bosc fins a sortir al pla de Vallcivera (2264 m) (2 h 45 min).
Pla de Vallcivera
Al fons del pla el camí va girant a la dreta per emprendre en llaçades la pujada que culmina al port de Vallcivera (2517 m) (3 h 30 min), pel qual s’accedeix a Andorra per la capçalera de la vall del Madriu, amb l'estany de l'Illa ben a la vora, on ens hi arribem.
Estany de l'Illa
Davant nostre tenim els tres pics de Gargantillar: el pic dels Llops (o pic occidental), el pic central i el pic dels Pessons (o pic oriental). Situats a l’extrem sud de l’estany, on hi ha el barratge, tenim una bona perspectiva de cims com la Muga, la Tosseta de Vallcivera, la Tossa Plana de Lles, el pic de Setut i el pic de Coma Extremera (que vam fer la setmana anterior).
Animats pel bon dia que fa i les bones sensacions que tenim, decidim seguir des del port pel GR 7 (provinent de la vall del Madriu per on continua també el GR 11) a través de la capçalera de la vall del Madriu.
Anem deixant enrera l'estany de l'Illa mentre guanyem alçada en direcció nord-est cap a la portella dels Pessons. Abans d'arribar-hi, però, seguim involuntàriament un sender més marcat cap a l'esquerra que ens fa revoltar per sota el pic de Pessons (des d'on estem es fa difícil veure el punt més alt) i quan ens en adonem, havent passat una petita portella, hem arribat al pic central de Gargantillar (2838 m) (1 h des del port de Vallcivera), des d'on tením una completa panoràmica al nord del circ de Pessons amb tots els seus estanys.
Pic central de Gargantillar
Aquest cim és un important nus de carenes: al nord, separat per la collada dels Pessons (que no hem de confondre amb la portella dels Pessons), el pic d'Ensagents (2857 m) (també anomenat pic dels Pessons en alguns mapes que ho acaben d'embolicar), a l'oest el pic dels Llops (2843 m), amb una cresta entretinguda, i a l'est, molt a prop, el pic dels Pessons (2864 m) que ens hem passat.
Pic dels Pessons des del pic central
Estanys dels Pessons
Una altra visió dels estanys dels Pessons
Reculem fins a la petita portella i retrobem el GR 7 que ve del cim, per on pugem fins arribar tot seguit al pedró que marca el pic dels Pessons o pic oriental de Gargantillar (2864 m) (10 min des del pic central).
En el cim del pic dels Pessons
Des d'aquí la carena continua cap a la portella dels Pessons (per on haviem d’haver vingut) i els tres pics de Ríbuls o de l'Àliga, amb les seves escarpades parets que s'aboquen al circ de Pessons.
Pics de Ríbuls (nord, central i sud)
Dos d'aquest pics, el central (2827 m) i el nord (2817 m), són d'accés complicat per passos de roca, però el més proper, el sud, és planer i ben assequible, així que cap a ell ens dirigim. Baixem a la portella dels Pessons (2779 m) i pugem tot seguit fins al pic sud de Ríbuls (2821 m) (10 min des de l’anterior cim), des d’on tenim una magnífica vista dels estanys de Montmalús, amb el refugi a la vora del llac gran, i del pic de Montmalús que encapçala aquesta vall.
Estanys de Montmalús
El temps va passant i ja és hora de retornar si volem arribar al cotxe amb llum. Baixem directament, sense retornar a la portella dels Pessons, per un fàcil vessant en direcció a l'estany de l'Illa. Retrobem més avall el camí del GR 7 per on hem vingut i arribem així de nou al port de Vallcivera.
Ara ens queda desfer el camí per tota la coma de Vallcivera, on aprofitem més avall per refrescar els peus al riu, doncs ja portem moltes hores d'excursió, i resseguir de nou la vall de la Llosa fins a Cal Jan. És un quart de vuit de la tarda quan arribem al cotxe, evidentment cansats però molt i molt contents. Som uns privilegiats. Per fer el que fem i ser el que som.
Pic de la Muga des del port de Vallcivera
Ara ens queda desfer el camí per tota la coma de Vallcivera, on aprofitem més avall per refrescar els peus al riu, doncs ja portem moltes hores d'excursió, i resseguir de nou la vall de la Llosa fins a Cal Jan. És un quart de vuit de la tarda quan arribem al cotxe, evidentment cansats però molt i molt contents. Som uns privilegiats. Per fer el que fem i ser el que som.
SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 10.09.11 per Isabel Benet i Ventura Amorós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada