30.09.23 En la primera sortida col·lectiva després de l’estiu, la fatalitat ha fet que es convertís en un inesperat homenatge al company Ferran Guillén, recentment traspassat de manera sobtada, el qual era uns dels socis més actius en l’organització d’aquestes excursions mensuals. És per aquest motiu que avui ens hem aplegat, en la sortida programada als Rasos de Peguera, per dedicar un record al company absent, tot fent-li un senzill i sentit homenatge al capdamunt de la Torreta dels Enginyers, uns dels cims que, juntament amb la Roca d’Auró i el Cogulló d’Estela, conformen una mena de trilogia dels Rasos de Peguera.
Ens apropem a Berga per la C-16 i, un cop passada l’entrada a aquesta població, ens desviem a l’esquerra en direcció a Sant Llorenç de Morunys. Poc després deixem aquesta carretera de Sant Llorenç i girem a la dreta en direcció al santuari de Queralt. Arribem a l’àrea de la Font Negra i el torrent de Metge, on deixem el ramal que s’enfila a Queralt i girem altre cop a la dreta per la BV-4243, que ja no deixarem fins arribar a l’aparcament de la Creu del Cabrer, al peu de les antigues pistes d’esquí dels Rasos de Peguera, on deixem els cotxes.
Comencem a caminar per la carretera per on hem vingut, baixant uns metres fins que trobem a mà esquerra l’inici d’una ampla pista per on continuem. Per aquesta pista, amb vistes enlairades a Castellar del Riu i el pla de Campllong, arribem al Pla de l’Orri, tot passant a la vora d'una bassa natural buida que espera millors temps.
Ens desviem a la dreta, en direcció sud-est, per un corriol que entra al bosc, mentre anem veient, degut a les característiques calcàries de la zona, tot un seguit de dolines i, fins i tot, la boca d’un avenc.
Fem una petita parada per fer un mos i recollir alguns motius florals per al recordatori que pensem fer. Continuem pujant suaument fins arribar al vèrtex geodèsic de la Torreta dels Enginyers (1988 m), al costat d’unes antenes de comunicacions. Aquest és el punt culminant dels Rasets, que si bé no té gaire aspecte de cim, si que cau encinglerat cap a l’est i el sud, amb grans vistes en aquestes direccions, amb la Roca d’Auró i el Cogulló d’Estela desafiants en primer terme.
Just a sota del cim hi ha una esplanada relativament gran i planera, que fa una mena de balcó natural al caire del cingle, on decidim fer el recordatori al company Ferran.
Aplegats en cercle, escoltem de la companya Montse Cercós els versos que ha dedicat a la memòria d'en Ferran:
Seguirem fent via / per senders i corriols, / orfes del teu somriure / amb les motxilles plenes d’imatges / de tants moments compartits. / Continuarem les rutes que tant estimaves. / Seràs el nostre guia i mentre avancem / pels boscos sentirem la teva presència / feta vent, pedra, herba. / L’absència pesa, com un buit en el vent / mentre el paisatge es va transformant, / compassat pels batecs d’una estació / que just ara es desvetlla. / Des del teu traspàs / les nostres caminades omplen / de records cada petjada. / T’has avançat en el camí / allà on la vista abasta més enllà de l’horitzó. / Espera’ns a dalt del cim, / nosaltres continuem fent el camí, / recordant-te.
Dipositem el pomell de flors just al caire del cingle i en Toni li dedica unes notes musicals, arrencades a una vella harmònica, del clàssic tema La vall del riu Vermell. Hom diu que, amb les antenes que hi ha al cim, de ben segur que li ha arribat el nostre missatge. I també estem segurs de que, després de dedicar-nos un somriure dels teus, has marxat seguint la petja dels companys que ho han fet abans que tu i que tampoc oblidem...
Després, com diuen els versos, continuem fent el camí. Hi podríem davallar directament en direcció sud per un corriol molt dreturer, com vam fer en l’excursió de l’any 2010, però aquest cop anem en direcció oest, propers al cingle, per camí herbat fins al proper Pas de Puigventós, per on seguim a l’esquerra en forta baixada.
A la meitat de la baixada deixem de moment a la nostra esquerra el corriol que puja a la Roca d’Auró (també el veurem senyalitzat com Uró i Oró), que deixem per a la tornada. Tot seguit passem vora les dues fonts de Puigventós, la de la Constança, a la dreta, i la del Porró, a l’esquerra, que avui només regalimen un filet d’aigua.
La inclinació es va moderant fins que arribem al coll d’Estela (1785 m), un ampli prat vora el qual hi ha la font d’Estela, avui malauradament eixuta. Des del coll seguim un corriol carener ben fressat fins arribar al peu del Cogulló d’Estela, on comença la veritable pujada a la roca.
Arribem a un tram equipat amb cadenes que ajuden a superar unes lloses polides, encara que ens ha semblat que hagués estat millor progressar per la dreta, amb bones preses per a peus i mans.
Més amunt, tot revoltant el cim, superem una estreta esquerda, encaixada entre roques, i a continuació trobem una altra cadena que serveix de passamà en un tram aeri. Una darrera grimpada per la roca ens mena al cim del Cogulló d’Estela (1862 m), coronat per una creu i una senyera. Ens fem les fotos de rigor, mentre gaudim de bones vistes sobre la serra de Busa, els Bastets i tot el sector que envolta Sant Llorenç de Morunys.
Baixem del cim per la mateixa ruta, ara desgrimpant amb compte, sobre tot pel tram de la cadena que salva les lloses. Retornem al coll d’Estela i anem pujant fins al trencall amb el corriol que, ara per la nostra dreta, mena en forta pujada cap al Roc d’Auró.
Més amunt ens situem en un collet entre aquest Roc i la Torreta, on trobem una altra cadena que ens ajuda a superar un pas rocós, no tant inclinat com l’anterior del Cogulló, i que gairebé no es necessita utilitzar de pujada.
Tot seguit arribem al cim de la Roca d’Auró (1948 m), estret esperó rocallós coronat per una senyera metàl·lica de la Colla Pessigolla i una bonica i lleugera escultura de ferro de tema muntanyenc. Prop del cim veiem un cable que baixa cap a l’avenc del Forat d’Estela (només apte per a espeleòlegs).
Els vint-i-tres companys que hi som avui omplim gairebé tot el cim i restem el temps just per a les fotos. Baixem inicialment pel mateix camí, fins que trobem un corriol transversal per on continuem en direcció oest, sota els cingles de la Torreta, tot travessant un sector de tartera, mentre anem observant al vessant sud les evolucions de més d’una vintena de parapentistes.
Per aquest corriol, ben marcat en tot moment, desemboquem al camí del Pas de Puigventós, que seguim a la dreta, ara en forta però ja curta pujada, fins atènyer els prats del Rasets. Just al coll hi trobem una zona prou àmplia i a l’ombra per fer el dinar de la jornada. Durant aquest dinar, on no hi falta de res, estem amenitzats per la visió dels esmentats parapentistes que van sobrevolant la zona.
Ara ja només ens cal seguir en direcció nord pels suaus prats fins a trobar al Pla de l’Orri la pista de l’anada. Opcionalment hi podríem continuar en direcció nord per pujar als cims dels Rasos de Baix i el Pedró, i baixar després directament per la pista d’esquí fins a l’aparcament; tanmateix, la majoria de nosaltres ja tenim prou amb el desnivell fet i decidim tots retornar per l’esmentada pista, per on anem gaudint d’una bona panoràmica cap al vessant sud, fins a retrobar la carretera que ens mena tot seguit a l’aparcament de la Creu del Cabrer, punt final d’aquesta emotiva jornada.
SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 30.09.23 per socis del Centre Excursionista Àliga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada