dimarts, 28 d’abril de 2020

L'Elefant, via The Wall

5.10.18  Ara li toca el torn a una altra escalada “memorable” que vam fer la tardor del 2018, a la regió de Sant Benet, i que tampoc va ser ressenyada al seu dia: es tracta de la via The Wall a la cara nord de l’Elefant. Segons explica el nostre company Joan Prunera al seu blog (El col·leccionista de vies) quan Joan Gelabert i Ricardo Gutierrez la van obrir l’any 1982, aquesta via va causar sensació per la seva mantinguda dificultat al llarg dels seus més de 100 metres de recorregut. Posteriorment la via va ser reequipada amb parabolts (encara que també hi ha un parell de ponts de roca, un clau i algún burí) però, segons el experts, encara conserva aquell prestigi. A mi, només pel nom, en aquell moment ja em va fer força respecte... i encara me’l fa ara.

La cara nord de l’Elefant amb el recorregut de la via The Wall

Ressenya de la via

L’aproximació al peu d’aquesta via és tota una excursió ja que, des del Monestir, pugem primer a Sant Benet per les Escales del Pobres, i des d’aquí continuem per la descarnada canal entre la Trompa de l’Elefant i la Mòmia. Després d’observar que no hi ha ningú a la via Boy-Roca de la Trompa, continuem amunt, tot deixant la cara est de la Roca de Sant Salvador on veiem que a la via Cerdà-Pokorski tampoc no hi ha ningú. Així seguim pujant fins a un estret coll que separa l’Elefant (o Roca de Sant Salvador) dels Flautats, amb espectaculars vistes a Sant Jeroni.

Vista de la Trompa de l’Elefant

Pujant per la descarnada canal


Deixem la cara est de l’Elefant

Des del citat coll, saltem a la cara nord de l’Elefant i anem recorrent la seva esquena fins que trobem el peu de la via situat a l’esquerra d’una llastra amb una marca blava. Llueix un bon sol, però com que tota aquesta cara està a l’ombra, fa una mica de fresca i ens hem d’abrigar una mica. Per damunt nostre s’alça la imponent muralla de la cara nord de l’Elefant.

Baixem fregant l’esquena de l’Elefant

Primers compassos de la via The Wall

Així en Pau comença a enfilar-se per una placa fina i molt polida en els seus primers metres i, per acabar-ho d’adobar, el primer parabolt està força amunt. A mitja tirada veig com el company dibuixa una diagonal ascendent a l’esquerra: aquest és el tram més dificil de la tirada i àdhuc de la via. Un cop l’ha superat, torna a pujar en vertical amunt cap a la primera reunió. Així, conforme va pujant per la diàfana muralla, el veig com es va fent més i més petit.

Dibuixant una diagonal ascendent

Avançant cap a la primera reunió

Quan em toca a mi, després de superar els relliscosos primers metres, entro de ple a la difícil diagonal ascendent que, encara que és força vertical, hi ha bones preses per poder avançar... sobretot amb la seguretat de la corda pel davant! Malgrat tot, el mantingut grau d’aquesta primera tirada fa que arribi a la primera reunió mig esbufegant.

Avançant per la difícil diagonal

La primera reunió

Arribant a la primera reunió

Inici del segon llarg

Per al segon llarg, en Pau surt de la reunió lleugerament a l’esquerra per iniciar un nou i mantingut ascens pel pany de paret gris i enorme. Altre cop el veig allunyar-se enmig d’un “festival de cantells”, segons indica la ressenya de l’Escalatroncs.

Progressant per la placa del segon llarg

Assegurant des de la primera reunió

Quan em toca a mi, comprovo com aquesta tirada, per a mi, és igual de llarga i mantinguda que l’anterior, encara que els experts asseguren que és un xic més “fàcil”... això sí, és una tirada fantàstica, amb aquell punt de tensió que tant m’agrada. En aquest tram veig que hi ha algún burí i també un parell de ponts de roca.

Avançant per la placa del segon llarg

Vell burí a la via

Sota el desplom

Just abans d’arribar a la segona reunió, però, em trobo al peu d’un ressalt en lleuger desplom, el pas més difícil de la tirada. En Pau m’assegura que hi ha bones preses i que no tindré problema per a superar-lo... i té raó! M’agafo amb gust als magnífics cantells i, amb l’empenta adicional de la corda que em tiba, supero el pas amb alegria. Així arribo a la segona reunió, situada a la dreta d’una petita canal que acaba en un vistós desplom.

Arribant a la segona reunió

Inici del tercer llarg

Per al tercer llarg, en Pau em dona l’”alternativa” i, sense pensar-m’ho gaire, surto un xic a la dreta per una placa a cercar un clau que tinc just damunt. Un cop he superat aquest primer ressalt, em decanto cap a l’esquerra, tot fent una diagonal ascendent per tal de passar sobre el desplom; i és en aquest moment quan, mirant cap avall i veient el company que m’assegura, me n’adono d’on sóc... glup!

Diagonal ascendent sobre el desplom

Assegurant des de la segona reunió

Tot seguit, però, la placa s’ajeu i jo pujo “cames ajudeu-me”. Vaig tant esverada i tant enlluernada pel sol que em fereix els ulls, que no veig la tercera reunió i em planto al cim de l’Elefant, on és millor que no expliqui quina mena de “reunió” vaig muntar allà dalt. Simplement diré que, quan ens vam reunir al cim, al Pau li sortien els ulls de les òrbites! I és que s’ha de ser molt valent per escalar amb “professionals”com jo.

Fotocim

Un cop passat l’ensurt, ens fem la foto de rigor i abandonem el cim en direcció a la bretxa que separa l’Elefant de la Trompa, des d’on baixem per l’estreta xemeneia i el penjat corriol carener que desemboca al camí vell de Sant Benet.

Cordada a la Trompa escalant la via GEDE

En passar sota la Trompa de l’Elefant, i veient una cordada a la segona reunió de la via GEDE, en Pau em comenta que aquesta és una via que li agradaria fer... i encara és al tinter. Malgrat les promeses d’un proper desconfinament, em temo que aquest serà llarg i dolorós per a la majoria de nosaltres.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 5.10.18 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

3 comentaris:

  1. Fantástica trilogía al elefant,en falta la Cerda,gracies per mantenir els bons records

    ResponSuprimeix
  2. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  3. Gràcies a tu,company, per no renunciar a l'esperança d'un prompte retorn. Ens en sortirem!!!!

    ResponSuprimeix