dilluns, 27 de novembre del 2017

Els Ganxos del Puigsacalm

19.11.17  Sembla un slogan però és cert que el Puigsacalm té “ganxo”, en concret té dues canals, equipades amb graons, baranes i passarel·les de ferro, i també alguna corda fixa, anomenades Ganxos Vells i Camí Nou (o Ganxos Nous). Per aquestes canals es pot pujar de dret cap al Puig Corneli des de Joanetes, i aquest és el lloc proposat per l’equip “ferratero” per anar escalfant motors de cara a la nova temporada.

Puig Corneli des de Joanetes

A Joanetes hem arribat de bon matí tot travessant el coll de Bracons pel flamant túnel homònim, i hem deixat el cotxe a l’aparcament que hi ha a l’entrada del poble a tocar d’un restaurant, i des d’aquí hem fet cap al nucli del poble acompanyats per un parell de gossos que se’ns han afegit a la festa. A la sortida del poble trobem a mà dreta una primera desviació cap a les Olletes, però nosaltres anem uns pocs metres més enllà per prendre la segona desviació que indica a Santa Magdalena pel Barret.

Travessem una tanca metàl·lica

Després de deixar les darreres cases i de travessar el Pla de Miralles, el camí, amb marques de pintura groga i estaques de fusta, s’endinsa a un ombrívol bosc d’alzines i pren una carena que es va fent més i més costeruda a mesura que pugem amb nombrosos ressalts rocosos, alguns força descarnats.

Al capdamunt d’un ressalt de roca

Façana sud del Puig Corneli

De sobte sortim del bosc d’alzines i davant se’ns desplega la muralla sud del Puigsacalm per on pugen els camins equipats. Aquí la carena s’ajeu i ens dóna un breu respir però tot seguit torna a redreçar-se. En aquest espai recerat i assoleiat encara es poden trobar algunes flors com les de l’aster (Aster amellus).

Aster

Així arribem al peu d’un gran bloc conglomeràtic amb lletres pintades en les que es pot llegir “el Barret”. Aquest és el punt clau de l’excursió, on els camins divergeixen: a ponent marxa el sender cap a la canal dels Ganxos Vells i a llevant va el sender cap al Camí Nou.

La roca pintada on divergeixen els camins

Nosaltres com que pretenem pujar pels Ganxos Vells i baixar pel Camí Nou, anem cap a l’esquerra tot planejant sota la gran paret sud del Puig Corneli entre arbres caducifolis de fulles color groc i roig, que tan grats pensaments evoquen a segons qui.

Planegem sota el mur de gres...

...entre arbres tardorencs

Així arribem al peu de l’ampla canal, la qual remuntem gràcies a un enginyós conjunt de baranes de ferro forjat, grapes, cadenes i cordes fixes que ens ajuden a superar els trams més verticals. Lògicament aquí ens acomiadem dels nostres fidels acompanyants de quatre potes que se’n tornen al poble.


Trams de canal equipats amb baranes i grapes

També hi ha cadenes...

... i cordes fixes

Passats aquests trams equipats, continuem pujant fort fins que assolim el coll de Joanetes ( o dels Ganxos) entre el Puig dels Llops i el Puig Corneli. Des del coll anem a la dreta per un sender molt penjat que flanqueja sota el cim del citat Puig Corneli on es pot veure un estel de Nadal de colossals dimensions.

Arribant al coll de Joanetes on finalitza la canal

Indicador de la canal al coll de Joanetes

Planejant per una cornisa del vessant sud del Puig Corneli

Aviat s’encendrà aquest estel de Nadal

El camí arriba a les instal·lacions d’unes antenes que són un punt de referència de primer ordre, i des d’aquí ens enfilem fins al capdamunt del puig per tenir més bona vista de la vall de Bas i del pla d’Olot. Al cim aprofitem per a fer un mos de cara al nord amb vistes de l’ermita de Santa Magdalena del Mont, del clot per on es despenja el Salt del Sallent i del gran massís del Canigó. Des d’aquí podem reconèixer el mas de Freixeneda, amb la seva característica arcada i que ja vam visitar en el decurs de l’excursió a les Escletxes de Freixenda l’octubre del 2015.

El darrer esforç per pujar al Puig Corneli

Fent un mos al cim

Es dóna el cas que al cim no estem sols ja que també hi ha un grup de joves que, en un moment donat, despleguen els seus parapents i surten volant... Davant la sorpresa, les càmeres treuen fum i les boques se’ns omplen d’ooohs i d’aaahs, tot despertant en nosaltres una sana enveja.


Els parapents s’enlairen aprofitant el suau vent

Ens estem al cim una bona estona seguint el vol silenciós dels parapents fins que decidim que ja és hora d’anar tornant car no tenim tot el dia. Així que baixem del cim fins les antenes i aquí, després de creuar una porta de fusta, prenem un sender que davalla fort en direcció a una marcada bretxa on trobem els primers ferros del Camí Nou.

A la bretxa trobem els primers graons de ferro

El descens continua cap al sud per l’estreta i descarnada bretxa equipada amb una barana de ferro i uns quants graons, que si no fos per ells la baixada seria força compromesa.

El descens per la bretxa

Un cop ens situem al peu de la bretxa, i abans de continuar el descens, anem un xic a l’esquerra a trobar un balcó rocós on hi ha una campaneta coronada amb un barret.

La campaneta del Barret

Ara toca el tram més impressionant de la baixada: Un diedre força dret equipat amb uina barana, uns quants graons i unes passarel·les de ferro que ens asseguren un descens més o menys segur... glup!

Inici de la baixada del diedre

Aquest tram equipat vist des de baix

A partir d’aquí la dificultat del camí minva ja que només queden algunes grapes aÏllades que ens ajuden a superar alguns trams de roca despullada. Per a un descens més gradual, recentment s’hi han fet uns esglaons amb planxes de ferro. Al final d’aquest tram, l’any 2008 s’hi va col·locar una placa amb motiu del 45 aniversari de l’obertura d’aquest camí amb ferros, molts ferros.

Placa commemorativa a l’entrada del Camí Nou

Tanquem el cercle

Així arribem de nou al bloc conglomeràtic on tanquem el cercle i ara ja només ens cal tornar a Joanetes pel mateix camí d’anada. Després de travessar de nou el pla de Miralles arribem al poble, el qual creuem tot passant a frec de la seva església de Sant Romà, d’origen romànic però molt modificada.

Notables roures al Pla de Miralles

Arribem a Joanetes

Ens acomiadem dels nostres amics de quatre potes

Quan sortim de Joanetes en direcció a l’aparcament... oh sorpresa!, ens venen a acomiadar els gossos que ens han acompanyat fins al peu dels Ganxos Vells. Aquests si que estan en forma! Fins a la propera.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 19.11.17 per Isabel Benet, Alfons Belinchón, Pau Vázquez, José Rodríguez i Ferran Guillén.

dimarts, 21 de novembre del 2017

Mercadal Inferior, via Cresta Oest

17.11.17  A l’extrem més oriental de la serra de Queralt (Berga), i sota la protecció del serrat de la Figuerassa, s’aixequen un parell d’aïllades agulles que, de lluny, ens inviten a tastar-les, car són del mateix calcari que el de la paret del Devessó de Malanyeu.

Agulles del Mercadal

Així és que de bona hora ja pugem des de Berga en direcció al santuari de Queralt, tot travessant la serra per on el riu de Metge s’obre pas a través d’un estret, passat el qual deixem el cotxe a l’aparcament de l’àrea de lleure de Font Negra. Fa un bon sol però també un fred que pela; tanmateix confiem en que “el caloret” acabarà guanyant la partida.

Mercadal Inferior des de Font Negra
amb el recorregut de la via Cresta Oest

Des de l’aparcament tenim just al damunt l’Agulla Inferior del Mercadal on hi destaca la cresta oest per on puja la nostra via. Així és que sense perdre més temps ens carreguem les motxilles a l’esquena, creuem la carretera i caminem uns metres pel seu voral fins que trobem, a mà esquerra, un sender que s’enfila decidit al peu de la cara sud de l’agulla. En Jaume grimpa per la roca per tal d’assolir el fil de la cresta i allà munta la reunió d’inici.

Grimpant cap al fil de la cresta

Un cop ja estem tots tres situats al fil de la cresta, en Jaume comença la veritable escalada per la cara oest, tot seguint un rastre de parabolts. A aquesta hora encara no toca el sol, però com no fa vent s’hi està prou bé. Aquest primer llarg té una dificultat de IV grau mantingut i progressa a través d’una roca no massa compacta, per la qual cosa en Jaume ens avisa de la possible caiguda de rocs.

Inici del primer llarg

Pujant per la cresta

A la primera reunió

En Jesús i jo comencem el primer llarg amb molt de compte de no moure ni una pedra, i així arribem a un punt on la cresta s’ajeu molt, però la seva estretor no convida pas al relaxament. Al final de la cresta, i al peu d’un nou esperó, es troba en Jaume assegurant les nostres vacil·lants passes entre les agudes roques.

Crestejant cap a la primera reunió

Tot seguit en Jaume comença el segon llarg, amb una tònica similar a la de l’anterior tirada, encara que menys mantinguda. Però la qualitat de la roca no està per a moltes “floritures”, per això en Jaume aplica la màxima de “a poc a poc i bona lletra”.

Sortint de la primera reunió

Progressant pel segon llarg

Des d’aquesta reunió, en Jesús i jo gaudim al màxim del poderós paisatge que ens envolta: al sud-oest tenim l’escarpada serra de Queralt, coronada pel seu gran santuari; al nord es troba el serrat de la Figuerassa, d’estrats ondulants, al capdamunt del qual hi ha unes antenes i un parell de bons miradors. A ponent tanca la vall el massís dels Rasos de Peguera on hi destaquen la Roca d’Auró i el Cogulló d’Estela. A més, ara que ens toca un sol de refiló, la temperatura és molt agradable.

Vista de la serra de Queralt

El serrat de la Figuerassa

Assegurant des de la primera reunió,
 amb els Rasos de Peguera al fons

Segons la ressenya, aquesta tirada arriba fins al capdamunt de l’esperó, molt a prop del cim de l’agulla, però en Jaume opta per fer una reunió intermitja al peu d’una placa on es troba el pas més dificil de la via. Quan ens toca pujar a nosaltres, també procurem mouren’s amb la màxima cura i sense allunyanr-nos massa l’un de l’altre per tal d’evitar les possibles caigudes de pedres.

Progressant pel segon llarg

Un cop situats tots a la nostra segona reunió, en Jaume es disposa a afrontar el darrer llarg tot superant una placa prou llisa i dreta, qualificada de IV+, però que es deixa fer bé si ens desplacem un xic a l’esquerra del parabolt que la protegeix. La tirada continua amb una dificultat cada cop més moderada fins al capdamunt de l’esperó on finalitza la via.

Sortint de la segona reunió

Superant una placa

Pujant pel tercer llarg

La cresta final

Ara només resta grimpar per la cresta i assolir el cim de l’agulla on aprofitem per a felicitar-nos per tan lluïda escalada i fer-nos els “selfies” de rigor. Des d’aquí tenim una bona vista de l’esfereïdora Agulla del Mercadal Superior, desplaçada més al nord per causa d’una falla i només assequible per als escaladors més agosarats.

Fotocim

Vista del Mercadal Superior des del cim

Per baixar del cim cal continuar per la cresta en direcció a llevant fins trobar una “instal·lació” de ràpel: un merlet farcit de bagues de tots colors i un mallón per on passem una de les cordes, ja que el ràpel té uns 15 metres de recorregut.

Baixant del cim en ràpel

Després del ràpel encara hem de desgrimpar el que queda de cresta fins al punt que aquesta finalitza en el pas entre les dues agulles, per on discorre el camí d’aproximació al Mercadal Superior. Prenem aquest sender a mà dreta, el qual baixa a frec del vessant sud del Mercadal Inferior on es veuen brillar els parabolts d’unes vies que fan por només de mirar. Així arribem de nou al peu de la nostra via i des d’aquí, i pel mateix camí d’anada, arribem a l’aparcament on ens espera el cotxe i uns deliciosos entrepans. Fins a la propera!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 17.11.17 per Isabel Benet, Jaume Salat i Jesús Viguera.