dimecres, 29 de desembre del 2021

El Clau de Sant Fèlix i Àtic de la Codolosa

30.11.21  La darrera vegada que vam escalar a la Codolosa vam sortir pel “Balcó” i, en acabar, ens vam prometre que quan tornéssim sortiríem per “l’Àtic” i això és el que pretenem fer avui tot pujant per la via El Clau de Sant Fèlix, un recorregut amb molt bona premsa.

La paret de la Codolosa amb les vies
Clau de Sant Fèlix i Àtic de la Codolosa

Ressenya de El Clau de Sant Felix
(extreta de Sisbemessanapren.blogspot.com)

Peu de la via

De bon matí arribem al peu de la via marcada amb el seu nom en retolador i, després de preparar-nos els “trastos”, en Pau comença a pujar tot superant una sèrie de ressalts fins a un petit relleix on munta la primera reunió. Avui, malgrat que fa un temps força bo, tenim la muralla per nosaltres sols.

Primers compassos de la via

Prop de la primera reunió

Així començo jo també a pujar els ressalts tot superant alguns passos que jo trobo força exigents però que encara puc fer en lliure fins a la primera reunió situada sota una placa característica d’aquest sector.

Superant els primers ressalts de la via

Primera reunió

Per iniciar el segon llarg, en Pau surt de la reunió tot superant un fort ressalt que el deixa al peu d’un desplom on es troba el pas més difícil de la via, qualificat de 6b però que, per sort, es pot fer en artificial. En Pau em deixa posat un estrep perquè em sigui més fàcil la superació.

Al pas més difícil de la via

A mitja placa del segon llarg

Assegurant des de la primera reunió

Quan em toca a mi, la feina és meva per arribar a la base del desplom que és més acusat que no semblava, però com que el company m’ha deixat mitja feina feta no trigo gaire a enfilar-me pels graons dels estreps... beneïts siguin! Superat els desplom, però, em queda progressar per una placa força dreta i exigent, al final de la qual arribo a la segona reunió situada en una feixa i al peu d’una altra vistosa placa.

Arribant a la segona reunió

La segona reunió

Contundent inici del tercer llarg

L’inici del tercer i darrer llarg de la via El Clau de Sant Fèlix tampoc és gens fàcil ja que la sortida de la reunió està qualificada de 6a! Sortosament aquest pas també es pot superar amb estreps. Així que el company arrenca cap amunt i aviat el veig fent equilibris molt fotogènics enmig de la placa. La càmera treu fum!

Atlètics passos a la placa

Assegurant des de la segona reunió

Per part meva, un cop he superat, amb els estreps posats, els primers passos del tercer llarg, entro de ple a la formosa placa on, cap a la meitat, em trobo una fissura que ratlla la placa en la qual està plantat un clau... serà aquest el de Sant Fèlix? Per aquesta fissura, per la qual progresso amb bonics passos de bavaresa, em trobo amb un altre clau... o serà aquest altre? Ara no ho sé.... Amb aquests dubtes arribo a la tercera i darrera reunió de la via.

Dins una fissura del tercer llarg...

...es troba el “Clau de Sant Fèlix”

No ens fem la fotocim perquè encara ens queden els tres llargs de l’Àtic de la Codolosa, per això sense entretenir-nos massa, recollim les cordes i acabem de pujar i, per una mena de corriols marcats amb fites, anem planejant cap a la dreta tot seguint el peu de les muralles per cercar l’inici de la via situat a tocar d’una canal. 

Planegem cap al peu de l’Àtic de la Codolosa

Ressenya de la via Àtic de la Codolosa
(extreta de Sisbemessanapren.blogspot.com)

Un cop situats al peu de la via, i després de posar ordre a les cordes, en Pau arrenca per una placa un xic ajaguda fins un petit replà inclinat que el condueix a la base d’una difícil placa qualificada de V+.

Inici de la via Àtic de la Codolosa

En plena placa del primer llarg

Aquesta és una via un xic irregular ja que des de la primera reunió cal desplaçar-se cap a l’esquerra molts metres per trobar l’inici del segon llarg. Per evitar el fregament de les cordes, en Pau munta una reunió al peu d’un vistós diedre pel qual s’enfila amb atlètics passos d’oposició. Al seu capdamunt deixo de veure’l.

Inici del segon llarg

Quan em toca a mi, després de superar el formós diedre em trobo amb una placa força llisa i neta d’assegurances, per la qual cosa observo que el company hi ha deixat un parell de “tricamps”.

Arribant a la segona reunió

La segona reunió

Aquí sabem que per trobar l’inici del tercer llarg ens hem de desplaçar cap a la dreta, però com no estem gaire atents a la ressenya, en Pau pren una línia de parabolts que el condueixen per un bonic esperó fins a una mena de petit coll on troba una reunió.

Superant un bonic esperó

Assegurant des de la segona reunió

Ascens per l’esperó

Quan em toca a mi, he de reconèixer que l’esperó és força espectacular i, a més, pujo acompanyada de la meva ombra que es reflecteix a la paret que tinc a la dreta. Però quan arribo a la reunió, en Pau em fa saber que no estem a la via correcta. Des d’aquesta reunió es veu una xapa a l’esquerra. En Pau s’enfila per mirar de trobar el final de la via.

Cercant el final de la via

Quan em toca a mi, m’enfilo per terreny un xic inestable fins al peu d’un “bolet” pel qual veig que puja la corda. M’hi enfilo i, dins la canal per on puja la Drecera de Fra Garí, veig al Pau preparat per fer-me una foto! Ara sí que estem al final de la via.

Petit bony a tocar de la Drecera de Fra Garí

Fotocim a la Drecera

Així quan jo també arribo al camí de la Drecera de Fra Garí, un xic més amunt del forat amb pessebres de l’altra jornada, aprofitem, ara sí, per fer-nos la fotocim, encara que no estiguem a cap cim... Aprofitem l’avinentesa per desitjar-vos un Feliç Any Nou ple d’escalades i excursions... amb permís de la pandèmia!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 30.11.21 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

divendres, 3 de desembre del 2021

Sortida col·lectiva a Camporrells i Baldellou

27.11.21  Aquesta és la primera activitat de caire social organitzada pel Comité de Represa format a iniciativa d’uns socis a fí de reprendre les activitats col·lectives aturades pel llarg del periode de confinament degut a la pandèmia de la covid-19.

Aquesta primera sortida ha estat organitzada i conduïda pel company Mario Ebri qui, per causes meteorològiques i amb molt bon criteri, va canviar el lloc del primer objectiu, un recorregut pels voltants d’Espinavell (a la frontera amb França), per un recorregut circular molt característic de la zona entre els municipìs de Camporrells i Baldellou, situats a la Franja de Ponent (a la comarca de la Llitera).

Baldellou i pantà de Santa Ana

Esquema del recorregut

D’aquesta sortida cal destacar la pujada a l’ermita dels Santos Mártires, situada al punt més elevat del recorregut (816 m) i que no respon a cap estil arquitectònic evident. Les vistes, però, són molt extenses donat la manca d’altres elevacions properes. Així podem distingir el poble de Baldellou, una part del pantà de Santa Ana i, fins i tot, podem entreveure la zona propera a Mont-rebei.

Ermita dels Santos Mártires

Mont-rebei des de l’ermita

El més destacable, però, va ser el recorregut pel congost de Baldellou a través d’un barranc poc cabalós en aquesta època de l’any on hi trobem bonics salts d’aigua i un petit embassament.

Baixant de l’ermita

Espectacular entrada del congost de Baldellou


Salts d’aigua

Actualment és una concorreguda zona d’escalada esportiva, fet que evidencien les nombroses vies curtes observades. També crida l’atenció una cova, dita Cueva del Marqués, on es poden veure unes figures de cérvols prehistòrics.

Es mantenen els colors de la tardor

Els nuclis urbans de Camporrells i Baldellou són molt similars en extensió i característiques arquitectòniques i en ells hi destaquen els campanars de les seves esglésies. A la plaça de Camporrells vam anar a fer el dinar.

Pels carrers de Camporrells

Aquesta plaça està dotada d’una molt elegant font on el relaxant murmuri de l’aigua en caure ens va acompanyar durant el dinar. Tot plegat va formar un conjunt molt adient i agradable. En acabar vam fer unes quantes cafeteres de bon cafè acompanyat dels habituals dolços i “xupitos”. Ha estat una experiència molt maca la retrobada després de dos llarguíssims anys i en un entorn preciós. Fins a la propera!!!

Dinar de germanor a Camporrells

Si voleu veure més fotos d’aquesta sortida, cliqueu aquí.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat col·lectiva realitzada el dia 27.11.21. Autoria de les fotos: José Hidalgo, Esteve Muñoz i Ferran Guillén.

dimecres, 17 de novembre del 2021

Collbató, vies del Pi i Balcó de la Codolosa

4.11.21  Quasi sense solució de continuïtat hem passat de la màniga curta a l’anorak i, un cop més, sortim a la recerca de les muralles assoleiades. Al Pau se li acut anar a la Codolosa de Collbató i tornar a pujar la Via del Pi, que ja vam fer el desembre del 2018, però aquest cop sortint pel Balcó de la Codolosa i retornant pel Camí de les Bateries.

La muralla de la Codolosa amb les vies
del Pi i Balcó de la Codolosa

Ressenya de les vies

Camí d’aproximació al peu de la via

Així, amb un cel ben blau, enfilem cap al peu de la nostra via, caracteritzada per la presència d’un gran pi ben plantat a mitja placa. Quan ens estem arreglant els “trastos”, es presenta una altra cordada que també fuig del fred d’aquests dies: són l’Arseni i el Ferran, uns escaladors que ens coneixen pel blog! Ells van a fer la via de La Rampa (que de rampa no té res) situada just a la nostra esquerra.

Inici de la Via del Pi

Els primers metres de la nostra via es veuen una mica massa exigents, per això en Pau comença a pujar pel diedre que tenim a la dreta, que és l’inici de la via Campions i, després de “xapar” la primera xapa, fa un delicat desplaçament a l’esquerra per situar-se a la vertical del pi de referència. A partir d’aquí va superant una sèrie de plaques fins que arriba a la primera reunió.

Progressant per la placa del primer llarg

Jo, per no ser menys, també inicio l’ascens pel diedre de la via Campions i, amb dificultat, em desplaço a l’esquerra per encarar la Via del Pi. Acte seguit em toca progressar per una sèrie de ressalts força drets i amb preses molt petites. Per la meva esquerra, amb hàbils moviments, avança l’Arseni camí de la seva primera reunió. Ens fem fotos mútuament que després ens passarem pel “mail”.

L’Arseni pujant per la via de La Rampa

Primera reunió de la Via del Pi

Així arribo a la primera reunió on fa una temperatura boníssima, com de primavera. Sense entretenir-se massa, però, el company arrenca per la placa del segon llarg cap a una marcada feixa damunt la qual es troba el pas més difícil del segon llarg (i àdhuc de la Via del Pi). L’Arseni, des de la seva primera reunió, està més ben situat que jo per retratar les evolucions d’en Pau en aquest difícil tram qualificat de 6a.

Inici del segon llarg

Superant el tram més difícil del segon llarg

Quan em toca a mi, a empentes i rodolons arribo a la feixa, però el tram difícil el passo en artificial... i gràcies! Superat aquest mal pas, continuo amunt per la placa fins a la segona reunió situada a l’ombra del gran pi. Des d’aquí observem les evolucions de l’altra cordada que ja estan a la seva reunió.

Sortint de la primera reunió

L’Arseni càmera en mà

Superant el difícil tram en artificial

Arribant a la segona reunió...

...situada a l’ombra del pi

En Ferran recuperant el primer llarg de La Rampa

L’inici del nostre tercer llarg és força contundent: una placa molt dreta defensada només per un esquifit pont de roca! Un cop en Pau ha superat aquest primer mal pas, el veig progressar per una placa més amable fins al seu capdamunt on, per un moment, deixo de veure’l.

Inici del tercer llarg

Al capdamunt de la placa

Al cap d’una estona observo el company, molt amunt, batallant a través d’una placa que hi ha sota un bony. Segons la ressenya aquest tram està qualificat de 6a i 5c... i serà veritat perquè en Pau sembla que l’assaboreix d’allò més. Jo ja m’estic preparant els estreps...

Difícil tram final de la Via del Pi

Quan em toca a mi, surto de la reunió amb els estreps posats i no me’ls trec fins que la placa s’ajeu una mica i puc progressar en lliure fins al seu capdamunt, on trobo un petit replà inclinat. Entretant, des de la seva segona reunió, l’Arseni ens fa bones imatges d’aquest tram de la via.

A mitja tirada del darrer llarg

Al final del replà em trobo al peu d’una formosa i enlluernadora placa bonyeguda i un xic desplomada. En Pau, des de la reunió, em diu que intenti passar sense els estreps ja que m’assegura que “fliparé”. Hi ha molt bones preses per a les mans però he de tirar molt de braços... Aquest cop soluciono els passos combinant el lliure amb l’A0... ufff, sí que he “flipat” sí!

Arribant a la tercera i darrera reunió de la Via del Pi

L’Arseni i el Ferran a la seva segona reunió

Al capdamunt de la Via del Pi amb vistes a la Salut i Collbató

Així arribo a la tercera i darrera reunió de la Via del Pi i, per continuar pujant per la via Balcó de la Codolosa, ens hem de desplaçar amunt i a la dreta per terreny fàcil on un corriol, marcat amb fites, ens deixa al peu d’un altre important ressalt. Aquí posem ordre a les cordes per iniciar aquesta via que comença per una placa força dreta i qualificada de 5b.

Al peu de la via Balcó de la Codolosa

Primers passos de la via

Progressant per la placa del primer llarg

Quan em toca a mi, i com que el company no em veu, els primers metres els pujo amb els estreps, però ja un xic amunt agafo confiança i acabo de pujar la placa en lliure. A mitja tirada em fixo que en Pau ha llaçat un bon merlet per a reforçar la seguretat. Així arribo al capdamunt on haurem de fer un canvi de reunió ja que el següent tram d’escalada està més amunt i a la dreta.

Primera reunió del Balcó de la Codolosa

La mateixa primera reunió amb bones vistes

Arribant al peu d’un altre important ressalt, en Pau es situa a l’extrem de la dreta d’una placa, just sota un forat que hi ha a mitja alçada. Des d’aquí gaudim de bones vistes dels voltants de la Cova Gran on hi destaca l’esperó per on puja la Via Laietana 18 d’octubre, un recorregut emblemàtic d’aquest sector i que tots hem fet alguna vegada.

Vistes a la Cova Gran i l’esperó de la Via Laietana 18 d’octubre

Així en Pau comença a pujar en lliure el primer tram d’aquesta segona tirada, però passat el forat es troba amb un tram molt dret i de petits còdols, per la qual cosa no li queda altre remei que treure la pols del seu estrep i fer un parell de passos d’artificial. Superat aquest tram, observo el company que surt en lliure i així arriba al final de la via.

Inici del darrer llarg del Balcó de la Codolosa

Arribant al final de la via

Jo tinc molt clar que d’aquest llarg no faré res en lliure, així que surto de la reunió amb els estreps posats i no els deixo anar quasi fins que estic just sota la reunió, on no veig la manera de superar els pocs metres que em queden de via... quin pas més “tonto”! Anant cap a la dreta i cap a l’esquerra al final trobo el pas que em condueix al capdamunt del “balcó” on, després de felicitar-nos per tan lluïda escalada ens fem la rigorosa fotocim.

Arribant al capdamunt del Balcó de la Codolosa

Fotocim

Pleguem les cordes i anem caminant amb tendència a l’esquerra a buscar la Drecera de Fra Garí, per la qual pugem tot passant per una canal on hi ha un forat a la roca que acull un parell de pessebres.

Forat amb pessebres a la Dreçera de Fra Garí

Així arribem a un punt de la drecera on trobem uns senyals de color verd, que seguim a l’esquerra per un corriol que planeja i surt directament al Camí de les Bateries, per on retornem a Collbató. És el primer cop que, havent escalat a la Codolosa, tornem al poble a peu, sense haver fet cap ràpel. Un altre dia tocarà pujar a l’Àtic de la Codolosa...

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 4.11.21 per Isabel Benet i Pau Vázquez.