30.11.21 La darrera vegada que vam escalar a la Codolosa vam sortir pel “Balcó” i, en acabar, ens vam prometre que quan tornéssim sortiríem per “l’Àtic” i això és el que pretenem fer avui tot pujant per la via El Clau de Sant Fèlix, un recorregut amb molt bona premsa.
De bon matí arribem al peu de la via marcada amb el seu nom en retolador i, després de preparar-nos els “trastos”, en Pau comença a pujar tot superant una sèrie de ressalts fins a un petit relleix on munta la primera reunió. Avui, malgrat que fa un temps força bo, tenim la muralla per nosaltres sols.
Així començo jo també a pujar els ressalts tot superant alguns passos que jo trobo força exigents però que encara puc fer en lliure fins a la primera reunió situada sota una placa característica d’aquest sector.
Per iniciar el segon llarg, en Pau surt de la reunió tot superant un fort ressalt que el deixa al peu d’un desplom on es troba el pas més difícil de la via, qualificat de 6b però que, per sort, es pot fer en artificial. En Pau em deixa posat un estrep perquè em sigui més fàcil la superació.
Quan em toca a mi, la feina és meva per arribar a la base del desplom que és més acusat que no semblava, però com que el company m’ha deixat mitja feina feta no trigo gaire a enfilar-me pels graons dels estreps... beneïts siguin! Superat els desplom, però, em queda progressar per una placa força dreta i exigent, al final de la qual arribo a la segona reunió situada en una feixa i al peu d’una altra vistosa placa.
L’inici del tercer i darrer llarg de la via El Clau de Sant Fèlix tampoc és gens fàcil ja que la sortida de la reunió està qualificada de 6a! Sortosament aquest pas també es pot superar amb estreps. Així que el company arrenca cap amunt i aviat el veig fent equilibris molt fotogènics enmig de la placa. La càmera treu fum!
Per part meva, un cop he superat, amb els estreps posats, els primers passos del tercer llarg, entro de ple a la formosa placa on, cap a la meitat, em trobo una fissura que ratlla la placa en la qual està plantat un clau... serà aquest el de Sant Fèlix? Per aquesta fissura, per la qual progresso amb bonics passos de bavaresa, em trobo amb un altre clau... o serà aquest altre? Ara no ho sé.... Amb aquests dubtes arribo a la tercera i darrera reunió de la via.
No ens fem la fotocim perquè encara ens queden els tres llargs de l’Àtic de la Codolosa, per això sense entretenir-nos massa, recollim les cordes i acabem de pujar i, per una mena de corriols marcats amb fites, anem planejant cap a la dreta tot seguint el peu de les muralles per cercar l’inici de la via situat a tocar d’una canal.
Un cop situats al peu de la via, i després de posar ordre a les cordes, en Pau arrenca per una placa un xic ajaguda fins un petit replà inclinat que el condueix a la base d’una difícil placa qualificada de V+.
Aquesta és una via un xic irregular ja que des de la primera reunió cal desplaçar-se cap a l’esquerra molts metres per trobar l’inici del segon llarg. Per evitar el fregament de les cordes, en Pau munta una reunió al peu d’un vistós diedre pel qual s’enfila amb atlètics passos d’oposició. Al seu capdamunt deixo de veure’l.
Quan em toca a mi, després de superar el formós diedre em trobo amb una placa força llisa i neta d’assegurances, per la qual cosa observo que el company hi ha deixat un parell de “tricamps”.
Aquí sabem que per trobar l’inici del tercer llarg ens hem de desplaçar cap a la dreta, però com no estem gaire atents a la ressenya, en Pau pren una línia de parabolts que el condueixen per un bonic esperó fins a una mena de petit coll on troba una reunió.
Quan em toca a mi, he de reconèixer que l’esperó és força espectacular i, a més, pujo acompanyada de la meva ombra que es reflecteix a la paret que tinc a la dreta. Però quan arribo a la reunió, en Pau em fa saber que no estem a la via correcta. Des d’aquesta reunió es veu una xapa a l’esquerra. En Pau s’enfila per mirar de trobar el final de la via.
Quan em toca a mi, m’enfilo per terreny un xic inestable fins al peu d’un “bolet” pel qual veig que puja la corda. M’hi enfilo i, dins la canal per on puja la Drecera de Fra Garí, veig al Pau preparat per fer-me una foto! Ara sí que estem al final de la via.
Així quan jo també arribo al camí de la Drecera de Fra Garí, un xic més amunt del forat amb pessebres de l’altra jornada, aprofitem, ara sí, per fer-nos la fotocim, encara que no estiguem a cap cim... Aprofitem l’avinentesa per desitjar-vos un Feliç Any Nou ple d’escalades i excursions... amb permís de la pandèmia!
ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 30.11.21 per Isabel Benet i Pau Vázquez.
