dilluns, 14 de febrer del 2022

Montroig integral

29.01.22  Amb el nou any, reprenem les excursions col·lectives amb una sortida de categoria: una circular pel Montroig, una serra que destaca al nord de Balaguer pel color vermellós dels seus cingles. Aquesta excursió ha estat proposada i coordinada pel company Antonio.

El Montroig des del capdamunt del Cilindre

Esquema del recorregut

De bon matí quedem de trobar-nos a l’aparcament del jaciment arqueològic de la Roca dels Bous prop del nucli de Sant Llorenç de Montgai. Els que venen de Balaguer no tenen cap problema per arribar-hi, en canvi els que venim des de Camarasa ens trobem amb la carretera tallada a l’alçada de la Paret de l’Os, cèlebre per les seves recents esllavissades “controlades”. Així que uns quants hem de deixar els cotxes a la pista que es dirigeix a l’estació de tren, i ens trobem amb la resta del grup just passat el túnel sota les vies.

Travessant els plans del Clot del Roure

Així tots plegats iniciem la llarga aproximació a la serra tot travessant els plans del Clot del Roure. Per pistes i viaranys ens anem apropant a l’ermita de Montalegre, situada a l’extrem occidental de la serra de Montroig i on s’inicia la veritable excursió.

Ens apropem a l’encimbellada ermita de Montalegre...

...on s’inicia la travessa del Montroig

A l’ermita fem un petit descans per reposar forces car ja portem més de 500 m de desnivell. Les vistes avui estan un xic difuminades per la calitja però cap al nord encara es distingeix la serra del Montsec, amb l’osca de Terradets, i el Pirineu amb una mica de neu. Sota nostre tenim els vistosos Cingles de la Vall a la riba del pantà de Camarasa que reté les aigües de la Noguera Pallaresa.

Vistes cap al nord des de l’ermita de Montalegre

Després del merescut descans, deixem l’ermita enrere tot prenent el fil de la carena en direcció a llevant per terreny rocallós i ple de matolls però sense cap dificultat remarcable. Anem pel caire dels cingles que ens ofereixen paoroses vistes cap al sud, on, per causa de l’espessa calitja, amb prou feines distingim el pantà de Sant Llorenç.

Deixem l’ermita enrere...

...i anem cap a llevant pel caire dels cingles

Així anem fins al punt més alt de la serra, la Pala Alta (950 m), des de la qual distingim, per sobre de les boires, algunes agulles de Montserrat. Acte seguit ja iniciem la forta baixada cap al coll de Porta per on passa la pista que es dirigeix al refugi de la Pletiu de l’Extrem.

Anem baixant cap al coll de Porta

Al coll de Porta creuem la citada pista i comencem la segona part de la travessa tot pujant de dret cap a la Pala del Coll de Porta. El seu cim està farcit de fites i des d’aquest punt observem el primer conjunt de cingles que deixem enrere.

Cim de la Pala del Coll de Porta

Conjunt de cingles de la Pala Alta

Continuem la travessa vers llevant amb algunes pujades i baixades amb vistes cap als vistosos cingles daurats... un autèntic itinerari “trencacames”. Així ens anem apropant al conjunt de cingles més orientals coneguts com l’Extrem.

Seguim la línia de la carena...

...cap a l’extrem més oriental de la serra

Així arribem al capdamunt del pas del Portell per on hem de baixar de la serra. El refugi de la Pletiu de l’Extrem no està massa lluny però ens estimem més aprofitar una bona esplanada assoleiada per a fer el dinar, regat amb els millors vins i rematat amb els deliciosos postres acompanyats de cafès, tallats i “carajillos”. Entre xocolatines, torrons, i galetetes de tota mena, surten algunes idees per a properes col·lectives. Com ho trobàvem a faltar tot plegat!

Dinar de germanor al capdamunt del Portell

Després de tan fastuós dinar, iniciem el descens per un corriol que va a frec dels cingles amb vistes a la vall del Segre i a Camarasa. Anem en direcció al coll d’Orenga, obert entre la serra de Montroig i la muntanya de Sant Salvador, on afloren una pila de guixos blanquíssims com la neu.

Baixem de la serra amb els cingles de l’Extrem a l’esquena

Blanquíssims guixos al coll d’Orenga

Retallada silueta del Monteró

Per la monòtona pista anem retornant a Sant Llorenç de Montgai mentre el sol va declinant per ponent, tot retallant l’escarpada silueta de la muntanya de Monteró on hi destaca l’agulla de la Coma de Gelis. Estem cansats però contents d’aquest nou retrobament i ja pensant en la propera sortida col·lectiva.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 29.01.22 pel Centre Excursionista Àliga.

diumenge, 6 de febrer del 2022

Coll Roig (Montgrony), via Dersu Uzala

27.01.22  Després d’haver passat tant de fred a les agulles de Montserrat, per a la nostra segona escalada de l’any haviem d’escollir bé el lloc. Així en plena “setmana dels barbuts” vam anar cap a Coll Roig, sector molt assoleiat situat darrera del santuari de Montgrony. Aquell dia volíem fer la via Dersu Uzala, però vam acabar fent la via Malalts de Roca, un recorregut exigent i que en Pau coneix bé.

Sector oriental de Coll Roig amb els recorreguts
de les vies Malalts de Roca i Dersu Uzala

El següent dijous, però, ja tornem a ser al Coll Roig per a fer, ara sí, la via Dersu Uzala. A diferència de fa una setmana, que no hi havia ni una ànima, avui hi ha força gent. Així que ràpidament ens calcem els “trastos”, no sigui que ens “petin” la via, i sortim disparats cap al vistós conjunt rocós que conforma el sector oriental de Coll Roig a cercar el peu d’aquesta via oberta l’any 1985 per Xavi Metal i Joan Dadeu, però que l’any 2019 va ser sanejada i reequipada amb químics i parabolts per en Santi Sanz, l’ànima de Coll Roig.

Ressenya de la via Dersu Uzala

Anem planejant i pujant pel boscós camí fins al peu d’un gran arbre marcat amb una ratlla de pintura. Aquí deixem a mà esquerra el corriol per on retornarem i continuem pujant amb tendència a llevant tot seguint una tanca de filferro. Però hem d’estar atents perquè en un punt creuem la tanca per pujar un tram rocós on hi ha una corda fixa que ens facilita l’ascens. Passem sota el peu de la via Malalts de Roca i ens dirigim un xic més a la dreta on, en una còmoda plataforma arranjada, està el peu de la via.

Primers metres de la via

La via comença per una enlluernadora placa rematada per un petit però contundent pas desplomat. Més amunt observo com el company negocia un altre pas també desplomat, però un cop l’ha superat ja el veig avançar alegrement cap a la primera reunió.

Avançant cap a la primera reunió

Quan em toca a mi, igual que fa una setrmana começo amb els peus que em rellisquen d’allò més i fins que no m’acostumo al tacte de la roca noto que avanço un xic a les palpentes, i quan arribo al peu del primer pas desplomat, com sento que no les tinc totes, desplego un estrep... i amunt! I això mateix faig en el segon pas desplomat.

Progressant per la placa del primer llarg

Així arribo a la primera reunió des d’on escoltem com avança una altra cordada per la propera via Malalts de Roca. A mà dreta tenim els químics d’una altra via, potser la que anomenen Nil Marín. Així que el tinc assegurat, en Pau arrenca per la difícil placa del segon llarg.

Inici del segon llarg

Progressant per la difícil placa

A mitja placa, però, el company quasi tira recte amunt per una llastra per on puja una altra via dita Només hi ha funcionaris i jubilats i que finalitza al cim d’aquesta llastra. Encara sort que en Pau té la ressenya a la seva memòria i per això el veig que rectifica a temps tot fent una forta diagonal ascendent a l’esquerra fins a la segona reunió.

Comença la diagonal ascendent

Assegurant des de la primera reunió

Quan em toca a mi, pujo per la placa a empentes i rodolons fins l’inici de la diagonal on veig que hauré de posar les mans en una fissura i els peus en adherència sobre la llisa placa. Així vaig en direcció al final de la diagonal on tinc el company assegurant-me des de la penjada segona reunió.

Progressant per la diagonal

La penjada segona reunió

Des d’aquesta reunió cal sortir a l’esquerra, tot rodejant la llastra que hem escalat, i baixar a una pronunciada bretxa. Des de la bretxa s’ha de seguir pujant amb compte per un corriol que s’acosta de nou a la roca on es troba la segona reunió (bis). Aquí el company es prepara per escometre la tercera tirada, la que té el pas més difícil de la via.

Inici de la tercera tirada

Assegurant des de la segona reunió (bis)

Precisament els primers passos de la tercera tirada són els més difícils ja que es tracta d’una delicada diagonal ascendent a la dreta per terreny molt llis i relliscós. El company no dubta a fer-ho en A0 pel perill que comporta una caiguda aquí. Després el veig superant un diedre-canal i desaparèixer darrera l’esperó. Des d’aquí escolto els membres de l’altra cordada, que tinc just sota meu i que es comuniquen... amb walkie-talkies!

Arribant al fil de l’esperó

Quan em toca a mi, tinc claríssim que sense els estreps no podré superar els primers passos de la tirada... i així ho faig. Però a la base de la relliscosa canal em trobo que no arribo a la següent cinta, per la qual cosa me les veig i me les desitjo per remuntar-la i arribar a col·locar l’estrep...ufff! En girar l’esperó la dificultat baixa una mica i puc anar remuntant diverses plaques molt llises però amb unes bústies d’escàndol!

Arribant a la tercera reunió

La tercera reunió

Ara toca fer una altre canvi de reunió però molt més llarg. Així que jo acabo de remuntar el tram de roca que queda i em dirigeixo caminant per un corriol cap a la base d’un marcat esperó on trobo la quarta reunió.

Remuntant cap a la quarta reunió

Aquest esperó ja el coneixem de l’anterior escalada per la via Malalts de Roca, així que en Pau em pregunta si el vull fer jo... però la veritat és que aquest tipus d’escalada tan atlètica a mi em supera i per això li cedeixo el lideratge.

Inici del cinquè i darrer llarg

Des de la reunió veig el company remuntar pas a pas el vistós esperó retallat contra el blau del cel fins que, al capdamunt, desapareix de la meva vista. Mentre estic atenta a la demanda de corda, em quedo contemplant les plaques del sector central que avui sí que estan molt concorregudes.

Remuntant l’esperó del cinqué llarg

Assegurant des de la quarta reunió

Arribant al capdamunt de l’esperó

Quan em toca a mi, no tinc cap problema a remuntar l’esperó i situar-me al fil de la cresta. El problema el tinc a l’hora d’anar superant els diversos ressalts, molt llisos i amb molt poques (encara que boníssimes) preses.

Aspecte de la cresta final

Arribant a la cinquena i darrera reunió

La cinquena reunió al fil de la cresta

Així arribo a la cinquena i darrera reunió situada en plena cresta i on ens quedem una estona contemplant el paisatge i fent-nos la rigorosa fotocim. Aquesta via Dersu Uzala a mi m’ha semblat un xic més exigent però, sobretot, més mantinguda que la Malalts de Roca.

Fotocim

Des de la cresta hi ha l’opció de baixar a peu per una canal que s’obre cap al sud i que passa pel peu de l’esperó que acabem d’escalar. Nosaltres, però, optem per a fer un ràpel d’uns 20 m cap al nord que ens deixa en una dreturera canal terrosa per on anem baixant fins que trobem el camí equipat amb cable i graons de ferro, pel qual retornem a Coll Roig enmig d’una natura a punt d’esclatar... malgrat la “pertinaz sequia”!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 27.01.22 per Isabel Benet i Pau Vázquez.