11.04.16 Era pel gener de l'any passat que una colla del
Centre vam anar al Montmell per tal de fer-hi un tomb a aquesta serra, tot
pujant al seu punt culminant: la Talaia del Montmell. En aquella ocasió,
des del colllet del Castell, també vam pujar fins al capdamunt de la Dent del
Montmell per donar un cop d’ull a les restes del castell, i algú va dir que a
aquest cim també s’hi podia pujar escalant per un dels seus contraforts. Per
això avui, una cordada de tres, retornem a la Joncosa de Montmell per tal
d’assaltar aquest castell per la via Espolón
Guerrero, de 170 metres de recorregut i una dificultat màxima de IV+.
La Dent del Montmell i el traçat de la via Espolón Guerrero
Així marxem per l’autopista AP-2 en
direcció a Lleida fins a la sortida de la Bisbal del Penedès i des d’aquí
prenem la carretera TV-2401 fins a la Joncosa de Montmell, poblet assegut
damunt una petita depressió al peu del Montmell, una serra allargada i de
naturalesa calcària, orientada E-O, on s’eleva, al seu extrem més occidental, la
Dent del Montmell, el turonet on es troben les ruïnes del castell.
Com que la pista està en força mal
estat per les darreres pluges, deixem el cotxe en un marge i acabem de pujar a
peu fins a l’àrea recreativa i a l’església nova de Sant Miquel del Montmell
(640 m), datada del segle XVI. Des d’aquí surt un camí carreter en direcció a
Cal Magí Vidal, però aviat l’abandonem per un sender que surt a mà dreta i que
es dirigeix cap a l’església romànica de Sant Miquel. Per aquest sender cal
estar atent perque poc abans d’una barrera, i al peu d’un esperó rocós, comença
la via.
L'inici de la via
El primer pas ja es força compromès,
car es tracta d’una mena de diedre prou vertical protegit amb un parabolt de
color groc. La via la farà tota com a primer de cordada en Jaume, ja que ell se
la coneix molt bé. Just sobre del diedre munta la primera reunió per tal que
les cordes no freguin massa. Des d’aquí se’n va cap a l’esquerra a buscar una
fissura.
Continuem per un replà i arribem al
peu d’un nou esglaó de roca que superem per un petit diedre un xic desplomat.
Estem a l’alçada de l’església vella de Sant Miquel de Montmell, notable
edifici romànic del segle XI en que hi destaca l’absis amb arcuacions i bandes
llombardes. El següent tram també és força dret però més fàcil.
Després de fer un altre tram a peu, el
següent tram d’escalada avança directament per l’esperó i per una placa, tot
guanyant alçada per damunt de la pista que serpenteja als nostres peus. El dia
és excel·lent encara que, de tant en tant, bufa un vent fresc que ens obliga a
abrigar-nos una mica.
La darrera reunió la fem al peu d’un
graó rocós on es troba el pas més dificil de la via: una placa qualificada de
IV+, protegida amb dos parabolts.
Un cop superat aquest tram ja avancem
a peu pla cap al castell (a 781 m) on, potser per la proximitat de la
festivitat de Sant Jordi, esperem trobar una princesa en un destret, però el
que trobem són un munt de ruïnes, datades dels segles X-XI, en les quals hi
destaca una torre, uns quants murs i les restes d’una cambra amb volta.
Al castell de Montmell
Després de fer un breu descans,
abandonem el castell pel camí que baixa a la bretxa entre la Dent del Montmell
i la carena principal de la serra, on hi destca una gran creu de ferro, tot
passant per les Boques Calentes, unes cavitats que exhalen un aire calent i
humit quan fa molt de fred, cosa que avui no passa. De nou a la pista, donem un
darrer cop d’ull a la Dent del Montmell, on esperem tornar un altre dia per escalar
el contrafort bessó, per on puja la via Josep
Baqués. I és que una escalada porta a una altra...
ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 11.04.16
per Isabel Benet, Jaume Salat i Pep Beltran.
