dimecres, 26 de setembre del 2018

Ferrada de la Canalassa i Camí de l'Àrtic

14.09.18  Som a les portes de la tardor i la crida del “ferro” no es pot ignorar, per això arribada és l’hora d’esmolar els dissipadors i anar a fer una via ferrada senzilla per tal d’anar escalfant motors de cara a la nova temporada. En Jaume ens proposa d’anar a Vallcebre a fer la ferrada de la Canalassa i, si el temps ho permet, completar-la amb el Camí de l’Àrtic, recorregut que es fa per damunt de l’esmolada cresta que uneix les Roques d’Empalomar i els cingles del Conangle i que finalitza al coll de Fumanya.

Els cingles del Conangle, culminats pel cim de l’Àrtic,
des de les pedreres de Fumanya

Des de Vallcebre seguim carretera amunt fins al Pla de la Barraca, on deixem el cotxe al costat de la guixeta de l’empresa d’aventura Vallcebre, Espai Actiu i que avui, per ser laborable, està tancada. Després de col·locar-nos els arnesos i els dissipadors, ens posem en marxa tot creuant el torrent del Coll de Fumanya i, un cop a l’altra banda, ens enfilem per un camí costrerut i relliscós fins a una primera intersecció on deixem a l’esquerra el sender que es dirigeix a la via ferrada de l’Empalomar. Nosaltres continuem recte en direcció al coll de Fumanya fins trobar una segona cruïlla on deixem el camí principal per prendre un altre a mà esquerra que s’enfila cap al coll de la Canalassa, on trobem l’inici de la via ferrada.

Inici de la via ferrada de la Canalassa

Plafó informatiu de la via

Acte seguit comencem a enfilar-nos per les grapes de la ferrada, gens separades donat que aquesta via està especialment dissenyada per als més menuts, i anem en diagonal a la dreta ajudats per les baranes, agafadors i “cues de porc” de relluent acer, tot assegurant-nos al cable de vida.

Comencem a enfilar-nos per la via ferrada...

...i anem guanyant alçada per sobre el coll de la Canalassa

...en diagonal ascendent a la dreta

Així arribem a una esplanada on, després de salvar un petit ressalt vertical, ens situem al punt més alt de la ferrada des d’on gaudim d’excel·lents vistes de la conca de Vallcebre i del vessant oriental de la serra d’Ensija, on hi destaquen les antigues pedreres de carbó i que ara són famoses per les petjades de dinosaures que s’hi han conservat.

Salvem un petit ressalt vertical...

...i arribem al punt més alt de la ferrada

Fotocim

Després de fer-nos un selfie pel record, iniciem el retorn al coll de la Canalassa per un tram de ferrada prou vertical i espectacular que finalitza a l’entrada d’un pont nepalí, el qual uneix dues parets de blanca calcària separades per una petita canal.

Iniciem la baixada per la segona part de la ferrada

Tram vertical de baixada al pont nepalí

Creuant el pont

Un cop creuat el pont, rodegem el redreçat estrat calcari, baixem a una passarel·la de fusta i seguim baixant fins arribar de nou al coll de la Canalassa on finalitza la via ferrada.

Rodegem l’estrat...

...i baixem al coll de la Canalassa

Malgrat les previsions meteororògiques desfavorables, sembla que el temps encara aguantarà unes hores més, per això entre tots decidim que en Jaume i jo continuarem pel Camí de l’Àrtic, i en Ventu i la Magda ens passaran a recollir amb el cotxe al coll de Fumanya. Així és que des del coll de la Canalassa anem a buscar la cadena per la qual ens enfilem a la cresta on trobem un plafó informatiu del camí.

Ens enfilem a la cresta

Plafó informatiu del Camí de l’Àrtic

Des del capdamunt, mentre observem tot el recorregut de la cresta que sobresurt d’entre el bosc, comencem a caminar pel seu fil, amb compte tot i que és prou ample. Als punts més compromesos hi ha baranes i grapes.

La cresta sobresurt d’entre el bosc

Unes baranes ens faciliten el progrés

Així arribem al pas del Grauet, on podriem abandonar la cresta, tot retornant al coll de la Canalassa pel Camí de l’Oriola o bé baixant cap al coll de Fumanya per un sender entre el bosc. Nosaltres decidim continuar per la cresta, ja que el temps sembla que encara aguantarà.

Arribant al pas del Grauet

Després de creuar el pas, continuem pujant per la cresta

La cresta segueix amb la mateixa tònica: petits ressalts de roca amb algunes grapes que ens ajuden a superar els passos més delicats. Així arribem a la base del puig de l’Àrtic on cal baixar per una estreta i espectacular bretxa però sense cap complicació.

Vista de la cresta amb el puig de l’Àrtic

Les grapes ens ajuden a superar els passos més delicats


Baixem per una bretxa entre roques


Un cop superada aquesta bretxa anem a frec d’unes parets molt verticals i pugem per un ressalt on finalitza el Camí de l’Artic. Ara ja només resta baixar i creuar el bosc fins arribar al coll de Fumanya on ens esperen els nostres companys.

Pugem per un ressalt...

...i anem pel bosc en direcció al coll de Fumanya

Al voltant de la taula, amb bones menges i fresques begudes, fem un resum de la jornada que un altre dia, amb millors previsions meteorològiques, de ben segur que repetirem tots quatre, tot fent un itinerari circular.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 14.09.18 per Isabel Benet, Jaume Salat, Ventu Amorós i Magda Cárdenas.

diumenge, 16 de setembre del 2018

La Piràmide, via Aresta Brucs

8.09.18  Hi havia una vegada uns senderistes que un dia es van atrevir a alçar la vista cap a les muralles i agulles que apunten al cel... cap al territori dels agosarats escaladors... L’Alfons, el Ramon i jo ens declarem senderistes sense massa experiència en el món de l’escalada però amb moltes ganes d’enfilar-nos per sobre les copes dels arbres; per això un dia l’Alfons ens proposa d’anar plegats a l’agulla de la Piràmide a fer l’Aresta Brucs, una via adeqüada al nostre nivell i que ell coneix bé per haver-la fet amb el Jaume.

Les boires s’aixequen camí de les Portelles

Ressenya de la via

Dit i fet, que a escalar s’aprén escalant. Així que des de Can Maçana fem cap al refugi d’Agulles i, des d’aquí, enfilem la Canal Ampla fins que, en una petita esplanada, el sender creua el torrent. En aquest punt tenim l’agulla del Setrill a l’esquerra i la Piràmide a la dreta. Deixem el sender i pugem pel bosc fins a tocar la base de la Piràmide on trobem un ramat de cabres que, espantades, pugen lleugeres per la roca del segon llarg de la via, i ens preguntem... què tal ho farem nosaltres?

Progressant pel primer llarg

Després de vestir-nos i calçar-nos els “gats”, comença la via l’Alfons que és qui la coneix. Així per terreny “fácil”, i llaçant una pobra savina com a única assegurança, l’Alfons arriba a la primera reunió situada enmig d’un grup d’arbrets.

El tram més vertical del primer llarg

Arribant a la primera reunió

Aquí fem els canvis de corda convenients per tal que jo pugui fer la segona tirada... per on han pujat les cabres! La sortida es veu força dreta però hi ha bones preses. L’Alfons em suggereix que col·loqui alguna cosa... la seguretat abans que res!. Jo estic acostumada a treure tascons i friends però no a posar-ne, per això m’hi estic una bona estona intentant aparellar encastadors amb esquerdes. Finalment col·loco un tasconet i un petit friend... i amunt que fa pujada!

Progressant pel segon llarg

Després de llaçar un merlet, amb molt poca traça, a mitja tirada trobo un spit que protegeix el pas més delicat, qualificat de IV+... uf! Un cop superat aquest pas ja veig un altre spit i la segona reunió, situada sota una balmeta, on trobo un spit i dos burins tan rovellats que sembla que s’hagin d’arrencar d’un esternut.

La placa del segon llarg

Assegurant des de la segona reunió

Arribant a la segona reunió

A l’Alfons li toca fer la tercera tirada, la més delicada i compromesa de la via ja que puja a frec d’una llastra, només protegida pels troncs d’unes pobres savines que malviuen a l’esquerda on l’Alfons intenta col·locar alguna cosa, però sense èxit.

Sortint de la segona reunió,
amb l’agulla del Setrill a l'esquerra

Pujant per la placa del tercer llarg

Elevant-nos per sobre la Canal Ampla, que separa la regió d’Agulles de la dels Frares Encantats, arribem a la tercera reunió situada sobre una còmoda repisa al capdamunt d’aquesta llastra i just sota el cim de la Piràmide.

Assegurant des de la tercera reunió

Arribant a la tercera reunió

En aquesta reunió l’Alfons pregunta qui voldrà fer la darrera tirada, curta i qualificada de III... En Ramon i jo, veient la roca tant descomposta, ens fem els “suecs” i declarem a l’Alfons com a ”home fort” de la cordada, car ell coneix la via i nosaltres no... Així que l’Alfons arrenca cap al cim, amb molt de compte de no llançar-nos pedres i barallant-se amb una savina que li barra el pas a mitja tirada. Entretant, en Ramon i jo ens esperem a la tercera reunió tot pelant-nos de fred, car estem a l’ombra i bufa un ventet fresquet d’allò més desagradable.

Inici del quart llarg

Sortint de la tercera reunió

Progressant pel terreny descompost del quart llarg

Una savina ens barra el pas al final de la via

Arribant al cim de la Piràmide

Després de superar els darrers metres de la via, ens reunim al cim de la Piràmide on, després de felicitar-nos per tan lluïda escalada, ens fem el selfie de rigor i aprofitem a donar un cop d’ull al mar d’agulles que ens envolta.

Fotocim

Vista del vessant del Bruc on s’amaga el refugi d’Agulles

Pel descens hem de desgrimpar un tram fàcil però que fem assegurats per un maillon que va deixar en Jaume quan hi va pujar amb l’Alfons. Després de la desgrimpada encara ens queda fer un petit ràpel del tronc d’una savina (uns 15 m) que ens deixa al capdamunt d’una canal per on baixem fins al peu de la via. Des d’aquí, pel mateix camí d’anada, tornem a Can Maçana on ens espera el cotxe que ens durà a Collbató a fer uns merescuts entrepans amb cerveses ben fresquetes. Fins a la propera... que segur que ho farem millor!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 8.09.18 per Isabel Benet, Alfons Belinchón i Ramon Boldú.