dissabte, 29 de juny de 2019

Pels cingles de Malanyeu

15.06.19  La petita i tranquil·la vall de Malanyeu, a l’Alt Berguedà, es troba situada entre les valls més àmplies de Cerdanyola, al nord, i de la Nou, al sud, i, com aquestes, és tributaria de la vall del Llobregat. Un itinerari molt popular, publicat en nombroses ressenyes, és el que dóna la volta a tota la vall, al llarg d’uns 14 Km i amb un desnivell de 900 m, pels cingles i carenes que l’envolten; tanmateix, avui la nostra proposta és més modesta: una matinal pel sector nord de la vall, d’uns 10 Km de recorregut i 450 m de desnivell, pels cingles del Devessó i de la Rota i la carena del serrat del Mill, amb magnífiques vistes de l’entorn malgrat no fer cap cim en concret.

La vall de Malanyeu des del serrat del Mill

Com sempre que anem cap a l’Alt Berguedà, ens apropem per l’Eix del Llobregat (C-16) fins que, passat el túnel de la Nou, vora el Km 110, agafem a la dreta el trencall de Malanyeu. Pugem durant 4 Km per una estreta pista asfaltada, amb diversos revolts per guanyar alçada, fins arribar al petit nucli de Malanyeu, vora l’edifici de les antigues escoles, on aparquem el cotxe. De seguida ens adonem que hem passat, en tan sols 4 Km, de l’intens brogit de la carretera del túnel del Cadí a la gairebé absoluta tranquil·litat de la solitària i rural vall de Malanyeu, només visitada per alguns escaladors que van a les properes vies de la paret del Devessó.

Des de les escoles de Malanyeu (1010 m), deixem la carretera per on hem vingut, que tot seguit es converteix en pista de terra que mena al gran mas del Llomà (per on hi retornarem), i comencem a caminar en direcció nord, tot seguint les indicacions del PR C-199 (tram de Malanyeu a Guardiola pel Devessó), amb bones vistes als cingles de Vallcebre i al Pedraforca.

Sortim en direcció al nucli de Malanyeu

Passem tot seguit pel petit nucli de Malanyeu, format per l’església romànica de Sant Sadurní i els edificis de la Rectoria i la Batllia, i continuem a l’esquerra per una estreta pista, en lleugera baixada i encarats als cingles del Devessó.

Cingles del Devessó

Un xic més avall passem pel costat de cal Frare i poc després deixem la pista per seguir a l’esquerra per un corriol que baixa a creuar el rec del Griell per una palanca de fusta.

Travessem el rec del Griell

Continuem a l’altre costat, inicialment a la vora del torrent, i no triguem en arribar a cal Sastre. El sender passa entre aquest mas i una construcció secundària, i tot seguit gira a l’esquerra. Als pocs metres, en una bifurcació, cal estar atents, doncs hem de deixar a la dreta el camí més marcat, que mena a les parets d’escalada, i seguir a l’esquerra (hi manca en aquest punt algun senyal de PR). Passem pel costat d’un gran roure i anem avançant per un petit carener que separa el torrents o recs del Griell i de la Taleia.

Al final d’aquest carener, el camí baixa a la dreta, amb algunes llaçades, per creuar tot seguit el rec de la Taleia, sense aigua en aquest indret, que pocs metres mes avall s’ajunta amb l’anterior per formar el rec de Malanyeu. El sender gira a l’esquerra i ens apropa al peu d’una antiga pedrera, des d’on comencem a pujar en llaçades fins a travessar el cingle del Devessó pel pas del Grau (980 m), un inesperat tall de la carena amb una roca encastada a sobre, en un ambient frescal i ombrívol.

Pas del Grau

Observant una via d'escalada al costat
del pas del Grau, amb el bloc encastat

A la sortida del Grau

Continuem a l’altre costat per un camí que planeja inicialment per l’obaga, sota les parets del vessant nord del Devessó. Revoltem la capçalera d’una petita clotada, passem per les ruïnes de la Solana de Dalt, i tot seguit desemboquem a la pista del Monnell, que seguim a la dreta, de pujada, entre alts roures.

Per la pista del Monnell

Més amunt, en un revolt de la pista a l’esquerra, seguim recte per un corriol, per on continuem pujant fins a sortir als camps i a la casa de la Solaneta (1140 m), situada sobre l’extrem oriental dels cingles del Devessó.

Passem vora la Solaneta

Passada la Solaneta, continuem per la seva pista d’accés uns 200 m fins a sortir a una colladeta, sota la propera casa de Monnell (1160 m), restaurada recentment amb un estil extremadament modern, allunyat del tradicional de les masies de la zona.

Colladeta vora el Monnell, amb els cingles de la Rota

Vorejem el Monnell per l’esquerra, prop d’una caseta de fusta sobre un arbre (a l’estil dels Simpson) i als 100 m girem a la dreta per un corriol que mena tot seguit a un camí travesser, damunt del Monnell.

El Monnell, amb el serrat dels cingles de la Tor

Seguim a l’esquerra per entrar a una roureda, per on anem pujant en direcció nord-oest fins a sortir a l’esplanada del coll i mirador de la Creueta (1270 m), entre la vall de Malanyeu i el clot de la Rota, amb una rudimentària creu de fusta que li dóna el nom. Des d’aquí tenim una bona vista cap a la serra d’Ensija, els cingles de Vallcebre i el Pedraforca.

A la Creueta, amb vistes al Pedraforca

Continuem a l’altre costat del coll per entrar al clot de la Rota, sota els cingles del mateix nom, on haurem de fer una petita “sifonada” per travessar-lo. Passem sota un parell d’abalmaments que fan les parets d’aquests cingles, i comencem a davallar fort fins al punt d’inflexió des d’on haurem de tornar a guanyar l’alçada que hem perdut.

Passem a frec dels cingles de la Rota



A l’ombra del bosc floreix el melissot (Melittis melisophyllum), una petita planta de la família de les labiades, molt semblant a la menta.

Melissot

El sender puja ara dreturer amb un parell de revolts que ens tornen a apropar a les parets i tot seguit arribem a l’indret del Mal Pas, equipat amb una corda (només necessària en cas de la roca mullada), i que sols demana una senzilla grimpadeta.

Pujem pel Mal Pas


Continuem la dura pujada fins a sortir del clot de la Rota i arribar tot seguit a l’indret del Replà (pal indicador que tanmateix assenyala aquí el Mal Pas), on el PR C-199 que seguiem fins aquí desemboca en el PR C-129 que dóna la volta a tota la vall de Cerdanyola. A l’esquerra aquest PR baixa cap a Sant Julià de Cerdanyola; seguim a la dreta, en direcció est, per encarar la propera carena del serrat del Mill.

Ens situem per sobre els cingles de la Rota

Pujant pel vessant de la vall de Cerdanyola

Pugem uns metres per l’obaga fins assolir l’esmentada carena, bastant estreta inicialment, per on el sender anirà alternant entre la boscosa obaga de la vall de Cerdanyola i la solana més oberta de la vall de Malanyeu. Quan el bosc ho permet, tenim al nord enlairades vistes sobre Sant Julià de Cerdanyola, així com del Moixeró i la Tosa d’Alp. Baixem uns pocs metres a un collet de la carena i poc després la tornem a recuperar mitjançant un altre petit pas de grimpada equipat amb una corda, innecessària amb la roca seca.

Tornem a la carena per un segon "Mal Pas"

Anem seguint en direcció est l’estreta però fàcil carena, ben enlairats sobre els cingles de la Rota, mentre que a les roques de l’obaga hi podem veure, ben enganxada, l’orella d’ós (Ramonda myconi), una relíquia del període Terciari, segons afirma la nostra botànica.

Per l'estreta carena del serrat del Mill

Orella d'ós, en plena carena

Més endavant, passada una elevació de la carena que deixem a la dreta, trobem un bon mirador sobre la vall de Malanyeu, els cingles de la Rota i de Vallcebre, la serra d'Ensija i el Pedraforca. Es tracta d'un indret ideal per descansar i fer un mos, tot gaudint de les vistes.

Vistes sobre els cingles de la Rota, els cingles
de Vallcebre, la serra d'Ensija i el Pedraforca

A partir d’aquí la carena ja es fa més ampla i boscosa. Anem planejant entre grans exemplars de faigs que envolten el camí carener fins que arribem al Pas de Malanyeu (1390 m), en una cruïlla de camins.

Grans faigs vora el Pas de Malanyeu

Deixem aquí el PR, que continua per la carena, i seguim a la dreta, a l’altre costat d’un filat, per un sender que baixa inicialment en direcció sud-oest. Passem més avall per un altre mirador natural, amb bones vistes al cingles de la Cabrota, topònim que fa referència a una espècie de mussol característic d’aquesta zona.

Cingles de la Cabrota

Des d’aquí el sender gira cap al sud-est per continuar davallant fins a sortir a una pista de desemboscar, per on seguim a la dreta, de baixada. La pista travessa el rec de la Taleia, de cabal discret, s’apropa a les parets dels cingles de la Cabrota i acaba desembocant a una pista més important, que seguim a la dreta.

Anem travessant un altre sector de grans faigs i no triguem en passar per la font de les Travesses, situada en una raconada ombrívola i frescal, sota la imponent cinglera de l’Estimbador; tanmateix, la font raja molt poc, doncs gran part de l’aigua ha estat captada per abastir la masia del Llomà.

Font de les Travesses

Continuem per la pista i tot seguit arribem a una bifurcació, amb un pal indicador que assenyala ambdues direccions per anar a Malanyeu. El millor és continuar a la dreta, en suau baixada cap al Llomà, fent cas omís de la distància indicada a Malanyeu (3,1 Km), que en realitat és poc més de la meitat si seguim estrictament per la pista.

Avancem en direcció sud-oest per aquesta pista, mentre deixem a la dreta, succesivament, un trencall que mena al Monnell, i una variant del PR que baixa a creuar el rec de la Taleia i puja a l’altre costat pel bosc fins a sortir als camps de la Solaneta, on enllaça amb l’itinerari que puja de Malanyeu pel Devessó.

Arribem així al gran mas ramader del Llomà (o Llumà), un conjunt d'habitatges, edificis auxiliars i pallers, que la pista travessa pel bell mig de la propietat.

La pista ens mena al Llomà


Continuem en direcció sud, mentre ens encarem al gran tall del cingle per on s’escola el rec del Griell i que supera el pas equipat del Griell de Cal Pigot.

Tall del cingle per on es despenja el rec del Griell

Poc més endavant s’hi ajunta per l’esquerra l’altra pista provinent de la font de les Travesses, i tot seguit la pista unificada fa un revolt a la dreta i travessa el rec del Griell; a l’esquerra, un corriol puja en 5 minuts (opcional) a la captació d’aigües de la Font Gran, al costat del torrent.

Captació d'aigües de la Font Gran, vora el rec del Griell

Seguim la pista en direcció est, i als 100 m deixem a l’esquerra (pal indicador) el sender que puja en direcció al Griell de Pujals, als cingles de la Tor, tot passant abans, malgrat no s’indiqui, pel Griell de Cal Pigot, un pas equipat amb cadenes, esglaons excavats a la pedra i una escala de ferro, que formarà part de l’itinerari que tenim previst per a la segona part dels cingles de Malanyeu. Continuem per la planera pista i als 400 m arribem a les escoles de Malanyeu, punt final d’aquesta primera aproximació als cingles i a la vall de Malanyeu. Sens dubte que hi tornarem.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 15.06.19 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Lola Díaz i Rafa Martínez.

divendres, 21 de juny de 2019

Pels cingles de Vallcebre

10.06.19  Els cingles de Vallcebre, a l’Alt Berguedà, constitueixen un estrep oriental de la serra d’Ensija, amb un replà superior on es situa la població de Vallcebre i diverses masies, al redós del serrat de Sant Joan i el tossal Llissol. Aquests cingles, de blanca roca calcària, es desprenen de l’esmentat replà per formar una gran muralla amb un perímetre que recorda la forma d’un cor, i tenen com a punt d’inflexió l’estret per on s’obre pas el torrent de Vallcebre.

El sector nord dels cingles de Vallcebre, des de
la pista que mena al veïnat de la Barceloneta

El sender PR C-128 estableix un itinerari circular d’uns 12,5 Km de recorregut i 400 m de desnivell, profusament senyalitzat, que travessa la capçalera dels graus de la Mola, del Sastre, dels Boigs, de les Granotes, del Jou, de Sant Climents, de les Granoteres i del Moro; aquests antics camins de grau comunicaven el replà de Vallcebre amb les masies i poblacions del nivell inferior.

Ens hi arribem per la C-16 (Eix del Llobregat), via Manresa i Berga i, tot just passat el túnel del Collet, seguim a l’esquerra per la B-400 en direcció a Saldes fins a trobar als 7 Km, també a l’esquerra, el trencall que mena a Vallcebre; hi aparquem vora la plaça de l’Església (hi resta només el campanar), al costat de la carretera.

Situats en aquest punt de Vallcebre (1120 m), comencem a caminar en direcció sud per la mateixa carretera per on hem vingut. De seguida, als 200 m, continuem a l’esquerra per una pista, inicialment cimentada (pal indicador a Santa Magdalena). La pista travessa tot seguit el torrent de Vallcebre (que tornarem a travessar més avall, de tornada) i agafa la direcció sud-est per passar més endavant pels masos de cal Vila i cal Ponç (allotjament rural), on hi ha la font de Belians i un safareig

Font i safareig de Belians

Continuem en direcció a cal Querot i cal Bufulà, entre camps de conreu i pastures. Deixem poc després un trencall a mà esquerra (sempre hi trobarem les oportunes indicacions) i més endavant arribem a la Creu del Collell (1212 m), una creu feta amb bigues de vagoneta i fixada sobre una roca.

Creu del Collell

Deixem a la dreta el camí que mena al Querot i a l’esquerra la pista que seguíem, per continuar recte per un sender herbat que surt pel costat de la creu. Travessem el torrent del Divinal i comencem a remuntar lleugerament. Creuem poc després una pista i continuem pujant pel sender a través del bosc del Boixader fins que arribem a l’ermita de Santa Magdalena (1295 m), situada en una clariana del bosc.

Santa Magdalena

Aquesta ermita, bastida al s. XVII, és una austera construcció d’una nau amb teulada a doble vessant, campanar d’espadanya i portal adovellat. Al costat hi ha una antiga font, ara eixuta, que va deixar de brollar quan la galeria d’una mina va perforar el seu curs; es creia que la seva aigua tenia propietats guaridores contra les berrugues. 

Continuem pel bosc, tot pujant suau en direcció sud-est, fins que, uns 900 m després de l’ermita, arribem al capdamunt del grau de la Mola (1320 m), que baixa cap a Fígols. Encara dins del bosc girem a l’esquerra, en direcció est, mentre deixem a la dreta aquest grau (així com la resta dels que anirem trobant en el sentit de la nostra marxa). Sortim del bosc i travessem una clariana que ens permet tenir, cap al nord-oest, una vista enlairada sobre Vallcebre. Ens apropem al caire de la cinglera orientada al sud; a partir d’aquí, i fins gairebé el mirador de Cap Deig, anirem vorejant tots aquests penya-segats calcaris, amb esplèndides i variades vistes.

Al caire dels cingles del vessant sud



Avancem per sobre dels cingles en direcció nord-est, tot fent nombroses parades per fotografiar els blancs penya-segats així com les variades espècies d’orquídies que la botànica experta del grup ens va descobrint, com la lístera ovada (Listera ovata).

Lístera ovada

Deixem a la dreta el grau del Sastre, mentre que en la mateixa direcció, cap al sud, podem contemplar la vall de Fígols, l’embassament de la Baells i el sector meridional del massís del Catllaràs, on hi destaca el cim del Sobrepuny.

Vistes a la vall de Fígols i l'embassament de la Baells

Desemboquem a una pista que voreja el cingle i que seguim a la dreta, a l’indret del pla de la Barrumba (1260 m), topònim originat pel nom del gran esquellot que antigament els pastors li posaven al mascle dels ramats que sortia guanyador de les lluites amb altres contrincants.

Pel pla de la Barrumba

Anem avançant sota els vessants vermellosos del serrat de Sant Joan, a la nostra esquerra. Passem pel grau dels Boigs o dels Boits, i més endavant pel de les Granotes, prop del qual hi arriba una pista cimentada procedent de Sant Corneli.

Sector vora el grau de les Granotes, amb vistes
als cingles de la Rota i la vall de Malanyeu

Continuem en la mateixa direcció pels plans de cal Menut, i uns cinc minuts després travessem les edificacions d’aquest mas agrícola, on un petit ramat de cabretes ens dóna la benvinguda. Un cop passada la casa, deixem la pista i continuem a la dreta per un corriol, vora el cingle, que mena tot seguit al grau del Jou, d’on surt una derivació del PR que baixa al mas del Jou (allotjament rural).

Anem seguint els senyals i fites a través dels prats, amb vistes a la penjada vall de Malanyeu i al Sobrepuny, en una zona d’enfonsaments càrstics on cal anar en compte de no ensopegar en algunes esquerdes, protegides per planxes metàl.liques i palets. Veiem a la nostra dreta, entre la vegetació, un monument amb una creu en record d’un jove pilot d’avioneta que es va estavellar en aquest indret l’any 1958.

Zona d'enfonsaments càrstics

Poc més endavant sortim a un sender ben definit que prenem a la dreta, en lleugera baixada. Avancem en plena direcció nord i en un raconada, a l’esquerra del camí, decidim fer el dinar de campanya, ben resguardats del ventet sostingut que va bufant. En aquest racó, potser per ser un bon abrigall, hi trobem nombroses espècies d’orquídies, entre les quals destaca l’orquis militar (Orchis militaris).

En direcció nord, per sender ben definit

Orquis militar

Continuem la nostra ruta en direcció nord fins que el sender va tombant cap a l’est, per passar tot seguit pel grau de Sant Climents, que baixa cap al mas de la Torre del Foix (construït al voltant d’una antiga torre medieval) i l’església romànica de Sant Climenç (ambdues grafies s’utilitzen aquí en lloc de Sant Climent).

Travessem un prat, encarats al Pedraforca

Avancem ara encarats al Pedraforca, i uns 700 m més endavant deixem a l’esquerra la derivació del PR que puja al tossal Llissol i que després mena també a Vallcebre. Més endavant deixem a la dreta el grau de les Granoteres (o del Poeta, segons el mapa Alpina) i poc després passem pel costat de l’arranjat mas de cal Felip de Cap del Roc, un altre allotjament rural de la zona.

Passem per cal Felip de Cap del Roc

Els cingles del vessant nord, des del Cap del Roc

Continuem en direcció est, vorejant el vesant nord dels cingles i aviat comencem a davallar cap a l’engorjat de la Foradada. Pels marges del camí trobem el curraià blanc (Cephalanthera longifolia). una orquídia de pètals blancs amb fulles estretes i llargues.

Curraià blanc


Anem davallant cap a la Foradada

Passem pel grau del Moro i seguim baixant fins a travessar l’ampli pont que creua aquest engorjat de la Foradada (950 m), el punt més baix de l’itinerari, per on discorre el torrent de Vallcebre que aquí forma bonics tolls d’aigua. A l’esquerra podem observar les restes d’un canal de pedra i les parets d’un antic molí adossat a la roca, mentre que cap a la dreta, passat el pont, hi surt un camí que baixa a la propera carretera de Saldes per on hem vingut i continua cap a Sant Julià de Fréixens.

Travessem el pont sobre l'engorjat de la Foradada

Restes d'un antic molí sobre el torrent de Vallcebre

El camí de la Foradada, a l'altre costat del pont 

Seguim recte amunt, en direcció al mirador de Cap Deig (a 900 m). Anem pujant, inicialment fort, per tornar-nos a situar sobre la cresta del cingle, i tot seguit veiem a la nostra dreta les restes de la torre d’un antic telefèric, construït els anys 40 del segle passat, que baixava el carbó de les mines de Vallcebre en vagonetes fins al Collet (per on passa avui l’Eix del Llobregat).

Pilars d'un antic telefèric de carbó, sobre la Foradada


Anem resseguint en direcció est el penya-segat, amb grans vistes sobre la vall del riu de Saldes i el sector del cingle que hem deixat enrera, a l’altre costat de la Foradada.

Els cingles que hem deixat enrera

Seguim vora els cingles en direcció a Cap Deig


Anem pujant entre passos rocosos fins arribar al mirador de Cap Deig (1110 m), al costat de la carretera d’accés a Vallcebre, on darrerament s’hi han col·locat uns interessants plafons informatius sobre la geologia de la zona.

Mirador de Cap Deig

Creuem la carretera i continuem a l’altre costat per una pista, inicialment cimentada, que mena al veïnat de masies disperses de la Barceloneta. La pista s’enlaira uns metres en direcció sud i constitueix un bon mirador dels cingles que hem travessat i de tot el municipi de Vallcebre; poc després ja agafa la direcció sud-oest, tot planejant entre extenses pastures i passant pels masos de cal Galceran i cal Pauló.

Per la pista de la Barceloneta, entre camps i masos

Arribem més endavant a una bifurcació; deixem a la dreta el ramal que puja cap als masos de cal Batlló, cal Sastre i cal Clic, i seguim a l’esquerra, en suau baixada, fins entrar a Vallcebre pel carrer Major.

Antiga vagoneta de carbó, al final de la ruta

Passem pel monument que recorda el passat miner del poble i arribem tot seguit a la plaça de l’Església, punt final d’aquesta bella ruta circular pels cingles de Vallcebre.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 10.06.19 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz, Alfons Belinchón i Marta Martín.