dissabte, 29 de juny de 2019

Pels cingles de Malanyeu

15.06.19  La petita i tranquil·la vall de Malanyeu, a l’Alt Berguedà, es troba situada entre les valls més àmplies de Cerdanyola, al nord, i de la Nou, al sud, i, com aquestes, és tributaria de la vall del Llobregat. Un itinerari molt popular, publicat en nombroses ressenyes, és el que dóna la volta a tota la vall, al llarg d’uns 14 Km i amb un desnivell de 900 m, pels cingles i carenes que l’envolten; tanmateix, avui la nostra proposta és més modesta: una matinal pel sector nord de la vall, d’uns 10 Km de recorregut i 450 m de desnivell, pels cingles del Devessó i de la Rota i la carena del serrat del Mill, amb magnífiques vistes de l’entorn malgrat no fer cap cim en concret.

La vall de Malanyeu des del serrat del Mill

Com sempre que anem cap a l’Alt Berguedà, ens apropem per l’Eix del Llobregat (C-16) fins que, passat el túnel de la Nou, vora el Km 110, agafem a la dreta el trencall de Malanyeu. Pugem durant 4 Km per una estreta pista asfaltada, amb diversos revolts per guanyar alçada, fins arribar al petit nucli de Malanyeu, vora l’edifici de les antigues escoles, on aparquem el cotxe. De seguida ens adonem que hem passat, en tan sols 4 Km, de l’intens brogit de la carretera del túnel del Cadí a la gairebé absoluta tranquil·litat de la solitària i rural vall de Malanyeu, només visitada per alguns escaladors que van a les properes vies de la paret del Devessó.

Des de les escoles de Malanyeu (1010 m), deixem la carretera per on hem vingut, que tot seguit es converteix en pista de terra que mena al gran mas del Llomà (per on hi retornarem), i comencem a caminar en direcció nord, tot seguint les indicacions del PR C-199 (tram de Malanyeu a Guardiola pel Devessó), amb bones vistes als cingles de Vallcebre i al Pedraforca.

Sortim en direcció al nucli de Malanyeu

Passem tot seguit pel petit nucli de Malanyeu, format per l’església romànica de Sant Sadurní i els edificis de la Rectoria i la Batllia, i continuem a l’esquerra per una estreta pista, en lleugera baixada i encarats als cingles del Devessó.

Cingles del Devessó

Un xic més avall passem pel costat de cal Frare i poc després deixem la pista per seguir a l’esquerra per un corriol que baixa a creuar el rec del Griell per una palanca de fusta.

Travessem el rec del Griell

Continuem a l’altre costat, inicialment a la vora del torrent, i no triguem en arribar a cal Sastre. El sender passa entre aquest mas i una construcció secundària, i tot seguit gira a l’esquerra. Als pocs metres, en una bifurcació, cal estar atents, doncs hem de deixar a la dreta el camí més marcat, que mena a les parets d’escalada, i seguir a l’esquerra (hi manca en aquest punt algun senyal de PR). Passem pel costat d’un gran roure i anem avançant per un petit carener que separa el torrents o recs del Griell i de la Taleia.

Al final d’aquest carener, el camí baixa a la dreta, amb algunes llaçades, per creuar tot seguit el rec de la Taleia, sense aigua en aquest indret, que pocs metres mes avall s’ajunta amb l’anterior per formar el rec de Malanyeu. El sender gira a l’esquerra i ens apropa al peu d’una antiga pedrera, des d’on comencem a pujar en llaçades fins a travessar el cingle del Devessó pel pas del Grau (980 m), un inesperat tall de la carena amb una roca encastada a sobre, en un ambient frescal i ombrívol.

Pas del Grau

Observant una via d'escalada al costat
del pas del Grau, amb el bloc encastat

A la sortida del Grau

Continuem a l’altre costat per un camí que planeja inicialment per l’obaga, sota les parets del vessant nord del Devessó. Revoltem la capçalera d’una petita clotada, passem per les ruïnes de la Solana de Dalt, i tot seguit desemboquem a la pista del Monnell, que seguim a la dreta, de pujada, entre alts roures.

Per la pista del Monnell

Més amunt, en un revolt de la pista a l’esquerra, seguim recte per un corriol, per on continuem pujant fins a sortir als camps i a la casa de la Solaneta (1140 m), situada sobre l’extrem oriental dels cingles del Devessó.

Passem vora la Solaneta

Passada la Solaneta, continuem per la seva pista d’accés uns 200 m fins a sortir a una colladeta, sota la propera casa de Monnell (1160 m), restaurada recentment amb un estil extremadament modern, allunyat del tradicional de les masies de la zona.

Colladeta vora el Monnell, amb els cingles de la Rota

Vorejem el Monnell per l’esquerra, prop d’una caseta de fusta sobre un arbre (a l’estil dels Simpson) i als 100 m girem a la dreta per un corriol que mena tot seguit a un camí travesser, damunt del Monnell.

El Monnell, amb el serrat dels cingles de la Tor

Seguim a l’esquerra per entrar a una roureda, per on anem pujant en direcció nord-oest fins a sortir a l’esplanada del coll i mirador de la Creueta (1270 m), entre la vall de Malanyeu i el clot de la Rota, amb una rudimentària creu de fusta que li dóna el nom. Des d’aquí tenim una bona vista cap a la serra d’Ensija, els cingles de Vallcebre i el Pedraforca.

A la Creueta, amb vistes al Pedraforca

Continuem a l’altre costat del coll per entrar al clot de la Rota, sota els cingles del mateix nom, on haurem de fer una petita “sifonada” per travessar-lo. Passem sota un parell d’abalmaments que fan les parets d’aquests cingles, i comencem a davallar fort fins al punt d’inflexió des d’on haurem de tornar a guanyar l’alçada que hem perdut.

Passem a frec dels cingles de la Rota



A l’ombra del bosc floreix el melissot (Melittis melisophyllum), una petita planta de la família de les labiades, molt semblant a la menta.

Melissot

El sender puja ara dreturer amb un parell de revolts que ens tornen a apropar a les parets i tot seguit arribem a l’indret del Mal Pas, equipat amb una corda (només necessària en cas de la roca mullada), i que sols demana una senzilla grimpadeta.

Pujem pel Mal Pas


Continuem la dura pujada fins a sortir del clot de la Rota i arribar tot seguit a l’indret del Replà (pal indicador que tanmateix assenyala aquí el Mal Pas), on el PR C-199 que seguiem fins aquí desemboca en el PR C-129 que dóna la volta a tota la vall de Cerdanyola. A l’esquerra aquest PR baixa cap a Sant Julià de Cerdanyola; seguim a la dreta, en direcció est, per encarar la propera carena del serrat del Mill.

Ens situem per sobre els cingles de la Rota

Pujant pel vessant de la vall de Cerdanyola

Pugem uns metres per l’obaga fins assolir l’esmentada carena, bastant estreta inicialment, per on el sender anirà alternant entre la boscosa obaga de la vall de Cerdanyola i la solana més oberta de la vall de Malanyeu. Quan el bosc ho permet, tenim al nord enlairades vistes sobre Sant Julià de Cerdanyola, així com del Moixeró i la Tosa d’Alp. Baixem uns pocs metres a un collet de la carena i poc després la tornem a recuperar mitjançant un altre petit pas de grimpada equipat amb una corda, innecessària amb la roca seca.

Tornem a la carena per un segon "Mal Pas"

Anem seguint en direcció est l’estreta però fàcil carena, ben enlairats sobre els cingles de la Rota, mentre que a les roques de l’obaga hi podem veure, ben enganxada, l’orella d’ós (Ramonda myconi), una relíquia del període Terciari, segons afirma la nostra botànica.

Per l'estreta carena del serrat del Mill

Orella d'ós, en plena carena

Més endavant, passada una elevació de la carena que deixem a la dreta, trobem un bon mirador sobre la vall de Malanyeu, els cingles de la Rota i de Vallcebre, la serra d'Ensija i el Pedraforca. Es tracta d'un indret ideal per descansar i fer un mos, tot gaudint de les vistes.

Vistes sobre els cingles de la Rota, els cingles
de Vallcebre, la serra d'Ensija i el Pedraforca

A partir d’aquí la carena ja es fa més ampla i boscosa. Anem planejant entre grans exemplars de faigs que envolten el camí carener fins que arribem al Pas de Malanyeu (1390 m), en una cruïlla de camins.

Grans faigs vora el Pas de Malanyeu

Deixem aquí el PR, que continua per la carena, i seguim a la dreta, a l’altre costat d’un filat, per un sender que baixa inicialment en direcció sud-oest. Passem més avall per un altre mirador natural, amb bones vistes al cingles de la Cabrota, topònim que fa referència a una espècie de mussol característic d’aquesta zona.

Cingles de la Cabrota

Des d’aquí el sender gira cap al sud-est per continuar davallant fins a sortir a una pista de desemboscar, per on seguim a la dreta, de baixada. La pista travessa el rec de la Taleia, de cabal discret, s’apropa a les parets dels cingles de la Cabrota i acaba desembocant a una pista més important, que seguim a la dreta.

Anem travessant un altre sector de grans faigs i no triguem en passar per la font de les Travesses, situada en una raconada ombrívola i frescal, sota la imponent cinglera de l’Estimbador; tanmateix, la font raja molt poc, doncs gran part de l’aigua ha estat captada per abastir la masia del Llomà.

Font de les Travesses

Continuem per la pista i tot seguit arribem a una bifurcació, amb un pal indicador que assenyala ambdues direccions per anar a Malanyeu. El millor és continuar a la dreta, en suau baixada cap al Llomà, fent cas omís de la distància indicada a Malanyeu (3,1 Km), que en realitat és poc més de la meitat si seguim estrictament per la pista.

Avancem en direcció sud-oest per aquesta pista, mentre deixem a la dreta, succesivament, un trencall que mena al Monnell, i una variant del PR que baixa a creuar el rec de la Taleia i puja a l’altre costat pel bosc fins a sortir als camps de la Solaneta, on enllaça amb l’itinerari que puja de Malanyeu pel Devessó.

Arribem així al gran mas ramader del Llomà (o Llumà), un conjunt d'habitatges, edificis auxiliars i pallers, que la pista travessa pel bell mig de la propietat.

La pista ens mena al Llomà


Continuem en direcció sud, mentre ens encarem al gran tall del cingle per on s’escola el rec del Griell i que supera el pas equipat del Griell de Cal Pigot.

Tall del cingle per on es despenja el rec del Griell

Poc més endavant s’hi ajunta per l’esquerra l’altra pista provinent de la font de les Travesses, i tot seguit la pista unificada fa un revolt a la dreta i travessa el rec del Griell; a l’esquerra, un corriol puja en 5 minuts (opcional) a la captació d’aigües de la Font Gran, al costat del torrent.

Captació d'aigües de la Font Gran, vora el rec del Griell

Seguim la pista en direcció est, i als 100 m deixem a l’esquerra (pal indicador) el sender que puja en direcció al Griell de Pujals, als cingles de la Tor, tot passant abans, malgrat no s’indiqui, pel Griell de Cal Pigot, un pas equipat amb cadenes, esglaons excavats a la pedra i una escala de ferro, que formarà part de l’itinerari que tenim previst per a la segona part dels cingles de Malanyeu. Continuem per la planera pista i als 400 m arribem a les escoles de Malanyeu, punt final d’aquesta primera aproximació als cingles i a la vall de Malanyeu. Sens dubte que hi tornarem.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 15.06.19 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Lola Díaz i Rafa Martínez.

Cap comentari:

Publica un comentari