15.06.19 La petita i tranquil·la vall de Malanyeu, a l’Alt
Berguedà, es troba situada entre les valls més àmplies de Cerdanyola, al nord,
i de la Nou, al sud, i, com aquestes, és tributaria de la vall del Llobregat.
Un itinerari molt popular, publicat en nombroses ressenyes, és el que dóna la
volta a tota la vall, al llarg d’uns 14 Km i amb un desnivell de 900 m, pels
cingles i carenes que l’envolten; tanmateix, avui la nostra proposta és més
modesta: una matinal pel sector nord de la vall, d’uns 10 Km de recorregut i
450 m de desnivell, pels cingles del Devessó i de la Rota i la carena del serrat
del Mill, amb magnífiques vistes de l’entorn malgrat no fer cap cim en concret.
La vall de Malanyeu des del serrat del Mill
Com sempre que anem cap a l’Alt Berguedà, ens apropem per
l’Eix del Llobregat (C-16) fins que, passat el túnel de la Nou, vora el Km 110,
agafem a la dreta el trencall de Malanyeu. Pugem durant 4 Km per una estreta
pista asfaltada, amb diversos revolts per guanyar alçada, fins arribar al petit
nucli de Malanyeu, vora l’edifici de les antigues escoles, on aparquem el
cotxe. De seguida ens adonem que hem passat, en tan sols 4 Km, de l’intens brogit
de la carretera del túnel del Cadí a la gairebé absoluta tranquil·litat de la
solitària i rural vall de Malanyeu, només visitada per alguns escaladors que
van a les properes vies de la paret del Devessó.
Des de les escoles de Malanyeu (1010 m), deixem la
carretera per on hem vingut, que tot seguit es converteix en pista de terra que
mena al gran mas del Llomà (per on hi retornarem), i comencem a caminar en
direcció nord, tot seguint les indicacions del PR C-199 (tram de Malanyeu a
Guardiola pel Devessó), amb bones vistes als cingles de Vallcebre i al
Pedraforca.
Sortim en direcció al nucli de Malanyeu
Passem tot seguit pel petit nucli de Malanyeu, format per
l’església romànica de Sant Sadurní i els edificis de la Rectoria i la Batllia,
i continuem a l’esquerra per una estreta pista, en lleugera baixada i encarats
als cingles del Devessó.
Cingles del Devessó
Un xic més avall passem pel costat de cal Frare i poc
després deixem la pista per seguir a l’esquerra per un corriol que baixa a
creuar el rec del Griell per una palanca de fusta.
Travessem el rec del Griell
Continuem a l’altre costat, inicialment
a la vora del torrent, i no triguem en arribar a cal Sastre. El sender passa
entre aquest mas i una construcció secundària, i tot seguit gira a l’esquerra. Als
pocs metres, en una bifurcació, cal estar atents, doncs hem de deixar a la
dreta el camí més marcat, que mena a les parets d’escalada, i seguir a
l’esquerra (hi manca en aquest punt algun senyal de PR). Passem pel costat d’un
gran roure i anem avançant per un petit carener que separa el torrents o recs
del Griell i de la Taleia.
Al final d’aquest carener, el camí baixa a la dreta, amb
algunes llaçades, per creuar tot seguit el rec de la Taleia, sense aigua en
aquest indret, que pocs metres mes avall s’ajunta amb l’anterior per formar el
rec de Malanyeu. El sender gira a l’esquerra i ens apropa al peu d’una antiga
pedrera, des d’on comencem a pujar en llaçades fins a travessar el cingle del
Devessó pel pas del Grau (980 m), un inesperat tall de la carena amb una roca
encastada a sobre, en un ambient frescal i ombrívol.
Pas del Grau
Observant una via d'escalada al costat
del pas del Grau, amb el bloc encastat
A la sortida del Grau
Continuem a l’altre costat per un camí que planeja inicialment
per l’obaga, sota les parets del vessant nord del Devessó. Revoltem la
capçalera d’una petita clotada, passem per les ruïnes de la Solana de Dalt, i
tot seguit desemboquem a la pista del Monnell, que seguim a la dreta, de pujada, entre alts roures.
Per la pista del Monnell
Més amunt, en un revolt de la pista a l’esquerra, seguim recte per un corriol,
per on continuem pujant fins a sortir als camps i a la casa de la Solaneta (1140
m), situada sobre l’extrem oriental dels cingles del Devessó.
Passem vora la Solaneta
Passada la Solaneta,
continuem per la seva pista d’accés uns 200 m fins a sortir a una colladeta,
sota la propera casa de Monnell (1160 m), restaurada recentment amb un estil
extremadament modern, allunyat del tradicional de les masies de la zona.
Colladeta vora el Monnell, amb els cingles de la Rota
Vorejem el Monnell per l’esquerra, prop d’una caseta de
fusta sobre un arbre (a l’estil dels Simpson) i als 100 m girem a la dreta per
un corriol que mena tot seguit a un camí travesser, damunt del Monnell.
El Monnell, amb el serrat dels cingles de la Tor
Seguim
a l’esquerra per entrar a una roureda, per on anem pujant en direcció nord-oest
fins a sortir a l’esplanada del coll i mirador de la Creueta (1270 m), entre la
vall de Malanyeu i el clot de la Rota, amb una rudimentària creu de fusta que
li dóna el nom. Des d’aquí tenim una bona vista cap a la serra d’Ensija, els
cingles de Vallcebre i el Pedraforca.
A la Creueta, amb vistes al Pedraforca
Continuem a l’altre costat del coll per entrar al clot de
la Rota, sota els cingles del mateix nom, on haurem de fer una petita
“sifonada” per travessar-lo. Passem sota un parell d’abalmaments que fan les
parets d’aquests cingles, i comencem a davallar fort fins al punt d’inflexió
des d’on haurem de tornar a guanyar l’alçada que hem perdut.
Passem a frec dels cingles de la Rota
A l’ombra del bosc
floreix el melissot (Melittis
melisophyllum), una petita planta de la família de les labiades, molt
semblant a la menta.
Melissot
El sender puja ara dreturer amb un parell de revolts que
ens tornen a apropar a les parets i tot seguit arribem a l’indret del Mal Pas,
equipat amb una corda (només necessària en cas de la roca mullada), i que sols
demana una senzilla grimpadeta.
Pujem pel Mal Pas
Continuem la dura pujada fins a sortir del clot
de la Rota i arribar tot seguit a l’indret del Replà (pal indicador que tanmateix
assenyala aquí el Mal Pas), on el PR C-199 que seguiem fins aquí desemboca en
el PR C-129 que dóna la volta a tota la vall de Cerdanyola. A l’esquerra aquest PR baixa cap a Sant Julià de
Cerdanyola; seguim a la dreta, en direcció est, per encarar la propera carena
del serrat del Mill.
Ens situem per sobre els cingles de la Rota
Pujant pel vessant de la vall de Cerdanyola
Pugem uns metres per l’obaga fins assolir l’esmentada
carena, bastant estreta inicialment, per on el sender anirà alternant entre la
boscosa obaga de la vall de Cerdanyola i la solana més oberta de la vall de
Malanyeu. Quan el bosc ho permet, tenim al nord enlairades vistes sobre Sant
Julià de Cerdanyola, així com del Moixeró i la Tosa d’Alp. Baixem uns pocs
metres a un collet de la carena i poc després la tornem a recuperar mitjançant
un altre petit pas de grimpada equipat amb una corda, innecessària amb la roca
seca.
Tornem a la carena per un segon "Mal Pas"
Anem seguint en direcció est l’estreta però fàcil carena,
ben enlairats sobre els cingles de la Rota, mentre que a les roques de l’obaga
hi podem veure, ben enganxada, l’orella d’ós (Ramonda myconi), una relíquia del període Terciari, segons afirma
la nostra botànica.
Per l'estreta carena del serrat del Mill
Orella d'ós, en plena carena
Més endavant, passada una elevació de la carena que deixem
a la dreta, trobem un bon mirador sobre la vall de Malanyeu, els cingles de la Rota i de Vallcebre, la serra d'Ensija i el Pedraforca. Es tracta d'un indret ideal per
descansar i fer un mos, tot gaudint de les vistes.
Vistes sobre els cingles de la Rota, els cingles
de Vallcebre, la serra d'Ensija i el Pedraforca
A partir d’aquí la carena ja es fa més ampla i boscosa.
Anem planejant entre grans exemplars de faigs que envolten el camí carener fins
que arribem al Pas de Malanyeu (1390 m), en una cruïlla de camins.
Grans faigs vora el Pas de Malanyeu
Deixem aquí el
PR, que continua per la carena, i seguim a la dreta, a l’altre costat d’un
filat, per un sender que baixa inicialment en direcció sud-oest. Passem més avall per un altre mirador natural, amb bones
vistes al cingles de la Cabrota, topònim que fa referència a una espècie de
mussol característic d’aquesta zona.
Cingles de la Cabrota
Des d’aquí el sender gira cap al sud-est per
continuar davallant fins a sortir a una pista de desemboscar, per on seguim a
la dreta, de baixada. La pista travessa el rec de la Taleia, de cabal discret, s’apropa
a les parets dels cingles de la Cabrota i acaba desembocant a una pista més
important, que seguim a la dreta.
Anem travessant un altre sector de grans faigs i no
triguem en passar per la font de les Travesses, situada en una raconada
ombrívola i frescal, sota la imponent cinglera de l’Estimbador; tanmateix, la font
raja molt poc, doncs gran part de l’aigua ha estat captada per abastir la masia
del Llomà.
Font de les Travesses
Continuem per la pista i tot seguit arribem a una bifurcació, amb un
pal indicador que assenyala ambdues direccions per anar a Malanyeu. El millor és
continuar a la dreta, en suau baixada cap al Llomà, fent cas omís de la
distància indicada a Malanyeu (3,1 Km), que en realitat és poc més de la meitat
si seguim estrictament per la pista.
Avancem en direcció sud-oest per aquesta pista, mentre deixem
a la dreta, succesivament, un trencall que mena al Monnell, i una variant del
PR que baixa a creuar el rec de la Taleia i puja a l’altre costat pel bosc fins
a sortir als camps de la Solaneta, on enllaça amb l’itinerari que puja de
Malanyeu pel Devessó.
Arribem així al gran mas ramader del Llomà (o Llumà), un
conjunt d'habitatges, edificis auxiliars i pallers, que la pista travessa pel bell
mig de la propietat.
La pista ens mena al Llomà
Continuem en direcció sud, mentre ens encarem al gran tall
del cingle per on s’escola el rec del Griell i que supera el pas equipat del Griell
de Cal Pigot.
Tall del cingle per on es despenja el rec del Griell
Poc més endavant s’hi ajunta per l’esquerra l’altra pista
provinent de la font de les Travesses, i tot seguit la pista unificada fa un
revolt a la dreta i travessa el rec del Griell; a l’esquerra, un corriol puja
en 5 minuts (opcional) a la captació d’aigües de la Font Gran, al costat del torrent.
Captació d'aigües de la Font Gran, vora el rec del Griell
Seguim la pista en direcció est, i als 100 m deixem a l’esquerra
(pal indicador) el sender que puja en direcció al Griell de Pujals, als cingles
de la Tor, tot passant abans, malgrat no s’indiqui, pel Griell de Cal Pigot, un
pas equipat amb cadenes, esglaons excavats a la pedra i una escala de ferro,
que formarà part de l’itinerari que tenim previst per a la segona part dels
cingles de Malanyeu. Continuem per la planera pista i als 400 m arribem a les
escoles de Malanyeu, punt final d’aquesta primera aproximació als cingles i a la
vall de Malanyeu. Sens dubte que hi tornarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada