dissabte, 18 d’agost de 2012

Pel Camí de Sant Jaume amb bicicleta (V)

16.08.12 - Km 613 - 12a etapa: O Cebreiro - Sarria (46 Km)

Ja estem a Galícia! Els dubtes s'han esvaït: hem aconseguit acomplir les dues etapes més dures de la ruta d'una manera mes o menys "decent"... No ens ha fet falta el "xubileu" que otorguen al Pórtico del Perdón de Villafranca del Bierzo!

Avui sortim més tard que mai (8.30 h) ja que a primera hora hi havia molta boira i feia molt de fred. Fem un tram de camí, però quan arribem a la carretera l'agafem per pujar a l’Alto de San Roque, punt que marca la divisòria de les aigües que van al Cantàbric i de les que van a l'Atlàntic. Aquí hi ha un monument gegant al pelegrí.

Monument al pelegrí a l'Alto de San Roque

Seguim per la carretera per assolir l’Alto do Poio, que amb els seus 1337 m és el punt més alt de la jornada. Després ve uns descens vertiginós fins a Triacastela, durant el qual hem arribat a una velocitat màxima de 64,7 km/h. Tanmateix, en alguns moments ens veiem totalment frenades per un fortíssim vent en contra; per això a Triacastela ens veiem obligades a fer el segon esmorçar per entrar en calor.

Monestir de Samos

Claustre gòtic de Samos

Des d'aquí escollim la variant que passa pel monestir benedicti de Samos, al qual arribem a temps per a visitar-lo. Aquest es un dels monestirs més antics de la península, ja que el seu origen es remunta a l'època visigòtica, encara que la major part d'edificacions són dels segles XVI-XVIII.

Després de dinar a Samos marxem ràpidament, per carretera, cap a Sarria. Estem a dues jornades del final i la veritat és que ens trobem prou senceres!

17.08.12 -  Km 659 -  13a etapa: Sarria - Melide (62 Km)

La d'avui ha estat l'etapa més trencacames de totes, amb contínues pujades i baixades que ens impedien agafar cap ritme de pedalada. A més s'ha d'afegir que al camí s'incorporen nous pelegrins, els anomenats "turisgrins" perquè 100 Km és la distància mínima que s'ha de fer caminant per obtenir la “compostela”, el document que acredita haver fet el camí. Als "turisgrins" se'ls distingeix perquè estan molt frescos i molt blanquets.


La primera part de la ruta discorre per frondosos boscos de castanyers i roures centenaris a través de les "corredoiras", camins marginats per on circula el bestiar. Pasem per petits pobles d'austeres cases de pedra granítica, entre camps de ferratges. A la sortida de Brea passem per la fita dels 100 Km i ens fem la foto de rigor com fa tothom.


Així arribem al pantà de Belesar que recull les aigues del riu Miño. Un llarg pont ens porta al nou poble de Portomarín, ja que l'antic poble resta submergit sota les aigües, però ara el pantà està tan baix que es poden veure les ruïnes. A Portomarin fem el segon esmorçar i visitem la magnifica esglèsia romànica de San Nicolás, traslladada, pedra a pedra, a la nova ubicació; en alguns llocs encara es poden veure números gravats als carreus.

San Nicolás de Portomarín

A partir d'aquí toca pujar al Monte Torros (551 m) i a Ventas de Narón (700 m), però ho fem per carretera per evitar la munio de “turisgrins”, la majoria del país. Passat l’Alto de Ligonde arribem al famós Cruceiro de Lameiros, amb alegories sobre la vida i el calvari de Jesús.

Curiosa escultura a Airexe

Despres de fer un petit dinar a l'indret d’Airexe, deixem la carretera i agafem de nou el camí, doncs fa massa sol i pel camí anem sota l'ombra de castanyers, roures i olorosos eucaliptus. Passem de llarg Palas de Rei i seguim cap a Melide. A cada poblet que passem hi ha anuncis de taxistes... És com si el maligne ens temptés per deixar el camí de l'esforç, però no caiem en la temptació malgrat que fa molta calor i ja anem cansades.

Per fí, sota un sol de justícia arribem a Melide, població que està de festes i per això ens costa trobar allotjament (que finalment trobem). Queden 50 Km. Demà ens espera la darrera etapa.

18.08.12 - Km 721 - 14a i última etapa: Melide - Santiago de Compostela (Sant Jaume de Galícia) (51 Km) (Total de les 14 etapes: 772 Km)

6.00 h de la matinada, sona el despertador. Com sempre ens llevem ràpidament i ordenem les alforges per tal de compensar el pes de cadascuna... després de tants dies de fer el mateix ja hi tenim força traça.


Després d'un esmorzar frugal i en silenci, sortim al camí per darrer cop... ha començat el compte enrera. El camí no és gaire diferent del d'ahir: "corredoiras" entre boscos i clarianes amb verds prats on hi pasturen les vaques. Encara que també hi ha pujades i baixades contínues, aquestes són més suaus i podem gaudir més del trajecte.

A l'alçada de Castañeda observem que la vall del riu Iso està submergida dins una tènue boira que suavitza els contorns del paisatge. Una breu pujada i sortim de la boira a l'alçada d'Arzua on, als afores veiem un nombrós grup de "turisgrins" francesos que, baixant d'un autocar, s'afegeixen alegrement a la corrúa de pelegrins.

Al poble de Calzada fem el darrer "segon esmorzar". En aquest lloc s'aturen molts pelegrins a descansar. A diferència d'altres jornades es respira un ambient d'optimisme i alegria aportat, sobretot, pels "turisgrins" que, malgrat que alguns també van cansats, no estan tan lesionats com els pelegrins vinguts de llunyanes terres.

Després de superar l’Alto de Barreiros arribem al cèlebre poble de Lavacolla, on era tradició rentar-se al riu abans d'entrar a Santiago però, segons es desprén del seu nom, l’única cosa que es rentaven els pelegrins eren els genitals. Després només queda superar el darrer obstacle: el Monte do Gozo... el darrer esforç... sento que se'm fa un nus a la gola... és el final que s'acosta.

Monte do Gozo

Al capdamunt de la muntanya hi ha un grandiós monument i tots els pelegrins es fan fotos i s'abracen... l'emoció s'encomana i les ulleres de sol oculten els nostres ulls vidriosos. A la capella de Sant Marc un home plora... Hem d'abandonar aquest lloc tan especial per baixar ràpidament a Santiago de Compostela (que els catalans anomenem tradicionalment Sant Jaume de Galícia), i a la plaça de l'Obradoiro posem el punt i final del camí, el qual hem aconseguit de dur a bon terme seguint tres condicions bàsiques: disciplina, entesa i respecte.

Plaça de l'Obradoiro, punt final del camí

Fa just catorze dies arribàvem a Orreaga (Roncesvalles) per posar-nos en marxa nosaltres, les nostres alforges i les nostres màquines... Avui hem arribat tal i com vam marxar, com si fossim un sol cos, una sola ànima. Amb una abraçada segellem el compromís: ara que aquesta aventura ha arribat a la seva fí es pot dir que "les Isabels" som i serem, per sempre més, companyes de camí.

ISABEL BENET. Activitat realitzada per Isabel Benet i Isabel Salvia.

6 comentaris:

  1. Aunque sea con un dia de retraso a vuestra llegada a Santiago os felicito con un efusivo abrazo de emocion por vuestra gesta realizada
    Mi enhorabuena ISABELES
    Agustin

    ResponSuprimeix
  2. Moltes felicitats amigues meves, quina experiència i quins articles més ben escrits! estic segura de que heu arribat entusiasmades i amb un record fantàstic per sempre. Un petó i una abraçada ben forta a totes dues. Ben aviat ho celebrarem tots junts.

    Anna :-)

    ResponSuprimeix
  3. Felicitats. Hem seguit cronica a cronica el camí.

    A més de la foto a la fita dels 100 quilometres, és molt interesant la de la fita dels 69 quilometres, que a més a més està en un poble que es diu "Mamurria"...

    Jesús Rodríguez

    ResponSuprimeix
  4. Ostressss!!!! Llàstima!!!!! Haurem de tornar!!

    ResponSuprimeix
  5. Si voleu certificar el tema del quilometre 69 podeu descarregar la foto en el següent link. Així no haureu de tornar. A la foto només apareix la fita quilometrica, no hi ha cap persona, així que si la voleu fer servir cap problema.
    Hi posa: "Km 69 Remollon Mamurria"
    Té la seva gracia.

    http://www.mediafire.com/?pssjo94apn79hgh

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, ja he guardat la imatge a la carpeta dels millors records... aliens!

      Suprimeix