dissabte, 29 de juny de 2013

Mont Llaret per la Balmeta

Per iniciar amb bon peu les vacances d’estiu, i després d’una lluïda revetlla de Sant Pere, amb els companys Toni i Mercè hem anat a Els Angles, poble situat a la comarca del Capcir i damunt el pantà de Matamala, el qual recull les aigües del recent nascut riu Aude. Anem amb la intenció de pujar al Mont Llaret (2376 m), cim ample i herbat que forma un altiplà des d’on es despengen les pistes d’esquí de Els Angles. Malgrat la seva modesta alçada, aquest cim és un excel·lent mirador del massís del Carlit.

Amb el cotxe anem a la part alta de Els Angles, d’on surt la carretera que porta al bonic estany de Vallserra, per seguir per una pista, enlairada sobre la vall de Vallserra, que planeja fins a la Font Grossa (1875 m), on hi ha un petit aparcament al costat d’un dipòsit amb un tub de desguàs pel qual baixa l’aigua de la font amb una força increïble. A l’hivern, aquesta pista a la Font Grossa és un plàcid itinerari senyalitzat per a raquetes de neu.

Després de calçar-nos les botes anem seguint encara la pista uns metres fins que s’acaba en un replanet on comença un sender marcat amb senyals grocs, en direcció a l’estany i la cabana de la Balmeta. Al capdamunt d’una curta pujada ens situem en un primer replà on mandreja el riu que baixa de l’estany.


Per aquesta zona d’aiguamolls abunda la calta (Caltha palustris), ranunculàcia que de vegades viu literalment amb l’aigua al coll i se la coneix per les seves fulles arrodonides i les seves flors d’un groc brillant.

Calta

Seguim remuntant a través d’un bosc de grans pins negres, guanyant alçada sobre la vall cap a un estretament entre roques que tenim just enfront.


A les clarianes anem veient grupets d’herba del vent (Pulsatilla alpina) una altra ranunculàcia que ens crida l’atenció per les seves grans flors d’un groc de sofre.

Herba del vent

Al capdamunt de la pujada, de cop i volta ens trobem cara a cara amb l’allargat estany de la Balmeta (2047 m), encaixat entre els vessants del Mont Llaret i el Puig del Pam. La tranquil·litat de l’indret ens convida a fer-hi un bany, però avui no tenim temps i a més, malgrat que fa un bon sol, també bufa un aire fresc cada cop amb més força.

Estany de la Balmeta

Seguim camí pel marge esquerra de l’estany des d’on veiem treure el cap el Puig Peric, que encara conserva algunes clapes de neu. Des de la cua de l’estany gaudim d’enlairades vistes i també de l’oportunitat de trepitjar una mica de neu poc abans d’arribar a la cabana de la Balmeta.

Estany de la Balmeta

Cabana de la Balmeta

Un cop a la cabana de la Balmeta (2120 m), petit refugi lliure però prou decent, per on passa el sender del Tour du Capcir, aprofitem per fer un mos a la taula de fusta que hi ha a fora tot contemplant els Perics que sembla que estiguin allà mateix, però que en realitat estan encara prou lluny.

Puig Peric i Petit Peric, des de la cabana de la Balmeta

Després d’aquest àpat frugal, seguim breument pel Tour du Capcir, marcat en vermell i groc, en direcció a l’estany de la Bullosa, flanquejant el vessant nordoest del Mont Llaret cobert d’un espès bosc. A uns 200 m de la cabana de la Balmeta, ens desviem per un sender que surt a mà esquerra, marcat també amb senyals grocs, que va travessant, en suau pujada, diversos aiguamolls i estanyols, on trobem una altra flor groga; es tracta del narcís de muntanya (Narcissus pseudonarcissus), el qual destaca per la seva gran corona en forma d’embut per on entren els abellots que la fecunden.

Narcís de muntanya

Aquest camí, que descriu un gran arc, acaba desembocant a una mena de camí carreter que s’enfila per l’ampla carena del Mont Llaret tot elevant-se per damunt del bosc i oferint-nos àmplies vistes del massís del Carlit, l’estany de la Bullosa, la llarga vall de la Grava que tanca el pic del mateix nom, el grup de les Piques Roges i els dos Perics.



Arribant al Mont Llaret

El cim del Mont Llaret (2376 m) no és més que un munt de roques granítiques, coronat per una creu, que formen una petita elevació sobre el gran altiplà, l’extrem oriental del qual el forma el Roc d’Aude, molt destacat des de l’estació d’esquí de Els Angles però que des d’aquí amb prou feines es distingeix.


Des d’aquest cim, a més de les muntanyes esmentades, també veiem el massís de Madres, a l’est, i tot l’enfilall de muntanyes que tanquen l’horitzó pel sud, des del Canigó a la Tosa d’Alp, passant per l’emblemàtic Cambradase; també podem veure l’estany d’Aude i bona part del de la Bullosa.

Estanys d'Aude i de la Bullosa, des del Mont Llaret

Com fa bastant vent i ja és prou tard, retornem pel mateix camí d’anada, tot gaudint un cop més del bonic estany de la Balmeta, i poc abans d’arribar a la Font Grossa, ens fixem en un darrer exemplar vegetal: es tracta d’una búgula (Ajuga pyramidalis), una planta de la família de les lamiàcies que destaca per la seva inflorescència de grans bràctees violàcies que gairebé oculten unes minúscules flors formades per un únic llavi inferior trilobat.

Búgula

I així, gaudint del variat jardí botànic que ens mostra la ufanosa vall de la Balmeta, posem punt i final a aquesta prou llarga excursió al Mont Llaret.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 29.06.13 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Mercè Julve i Toni Tejedor.

Cap comentari:

Publica un comentari