21.06.20 Els
cingles dels Cavalls constitueixen l’espectacular contrafort meridional del cim
de la Mola de Sant Llorenç del Munt. Aquest conjunt de cingles està format, vist
de front i d’esquerra a dreta, per la Miranda dels Cavalls, la Roca del Salt
dels Cavalls (que té l’aresta mes llarga, per on discorre una clàssica via
d’escalada), la Punta dels Cavalls i la Punta d’en Serreta (anomenada en
memòria d’un escalador).
L’ascensió
a la Mola per aquest sector és una bona opció per allunyar-se de les multituts
que hi pugen al cim, sobretot en aquest diumenge, primer dia de la “nova
normalitat”. De les tres canals que separen aquests quatre cingles, la situada
més a la dreta, entre la Punta dels Cavalls i la d’en Serreta, no presenta cap
més dificultat que la seva inclinació, a través d’un camí ben marcat i a
l’ombra del bosc. Amb el retorn des de la Mola pel camí dels Monjos, Can Pobla
i la canal de les Bruixes, farem un petit circuit matinal d’uns 6 Km de
recorregut i 460 m de desnivell.
Des
de Terrassa, seguim per la carretera BV-1221 en direcció a Matadepera i les
Pedritxes. En arribar als camps d’hoquei, girem a la dreta per entrar a la
urbanització Cavall Bernat. Creuem tot seguit la riera de les Arenes i
continuem a l’esquerra per l’avinguda de Rocafort. Just abans d’arribar al
mas-restaurant Cavall Bernat, girem a l’esquerra pel carrer de Can Marcet fins al
carrer de les Boixedes (antic Boixaderes), per on pugem a la dreta. Cap a la
meitat d’aquest llarg carrer, on hi deixem el cotxe, surt a l’esquerra la pista
que mena a Can Robert.
Els cingles dels Cavalls des de la urbanització Cavall Bernat
Comencem a caminar per aquesta pista i als 400 m arribem a Can Robert, un antic mas (s. XVIII) on hi va fer una estada de repós el poeta Joan Salvat-Papasseit l’any 1918. A l’inici de la pista que mena a Can Pobla, tancada a la circulació, prenem a la dreta una drecera que puja pel costat de la masia, amb senyals dels sender local SL C-50. Per camí pedregós i esglaonat, passem més amunt per les antigues tombes de Can Robert, un conjunt de vuit sepultures alt-medievals (s. VII-IX), excavades entre 1923 i 1929.
Una de les tombes de Can Robert
Continuem amunt i sortim poc després a la pista de Can Pobla, que deixem tot seguit per agafar una altra drecera a la dreta.
Segona drecera per la roca
Anem guanyant alçada per sobre la roca, fins a desembocar de nou a la pista, per on va també el sender local. Als 100 m deixem la pista per pujar, ara a l’esquerra i amb els senyals del SL C-50, pel rocater de la carena de l’Estret, encarats als cingles dels Cavalls.
Enfilem la carena de l'Estret...
...encarats als cingles dels Cavalls
Més amunt el camí es bifurca (pal indicador); deixem a la dreta el corriol que mena a Can Pobla, i seguim pujant a l’esquerra, fins que no triguem en desembocar a un ample camí, a mig aire de la muntanya. El sender local continua a l’esquerra, en direcció a la canal de l’Abella i el Morral del Drac, on enllaça amb el camí del coll d’Estenalles a la Mola. Nosaltres girem a la dreta i anem planejant uns escassos 90 m, fins a un punt on cal estar atents en agafar a l’esquerra un corriol que s’enfila enmig del bosc per la canal del Bolet.
Un
xic més amunt podem veure a la nostra dreta, entre la vegetació, la volta d’un
antic forn de calç. Seguim remuntant per la canal fins a situar-nos, amb alguna
petita grimpada, al peu del cingle del Bolet.
Voregem aquest cingle per l’esquerra i seguim la dura pujada per la canal, ajudats en algun moment per les arrels dels arbres. Arribem al capdamunt de la canal, on s’aixeca la petita i característica roca del Bolet, que dóna nom a aquesta zona.
Un corriol que la revolta pel darrera ens permet pujar-hi amb una petita i fàcil grimpada. El sostre d’aquesta roca constitueix un mirador formidable sobre el cingles dels Cavalls, amb la Roca del Salt dels Cavalls i les puntes dels Cavalls i d’en Serreta, amb la canal entre ambdues per on pujarem; només la Miranda dels Cavalls queda un xic amagada a l’esquerra.
Antic forn de calç a la canal del Bolet
Remuntant per la canal
A la base del cingle del Bolet
Voregem aquest cingle per l’esquerra i seguim la dura pujada per la canal, ajudats en algun moment per les arrels dels arbres. Arribem al capdamunt de la canal, on s’aixeca la petita i característica roca del Bolet, que dóna nom a aquesta zona.
Continuem la pujada per la canal...
...fins arribar a la roca del Bolet
Un corriol que la revolta pel darrera ens permet pujar-hi amb una petita i fàcil grimpada. El sostre d’aquesta roca constitueix un mirador formidable sobre el cingles dels Cavalls, amb la Roca del Salt dels Cavalls i les puntes dels Cavalls i d’en Serreta, amb la canal entre ambdues per on pujarem; només la Miranda dels Cavalls queda un xic amagada a l’esquerra.
Dalt de la roca del Bolet, amb l'aresta del Salt dels Cavalls
Els cingles dels Cavalls des de la roca del Bolet
Explicant la llegenda del drac al sostre del Bolet
És aquest un bon indret per evocar la
llegenda del drac de Sant Llorenç i l’origen del nom d’aquests cingles. Diu la llegenda
que en temps del comte Guifré el Pilós, els sarraïns contra els qui lluitava
van portar de l’Àfrica un drac jove que van amagar a la cova de Santa Agnès. Aquesta
bèstia va anar creixent i van haver de traslladar el seu cau a la gran esquerda
de la roca coneguda després com a Morral del Drac, al costat del camí que puja
a la Mola des del coll d’Estenalles. El drac s’alimentava primer dels animals
que pasturaven per la muntanya, però ben aviat va començar a devorar pastors i
viatgers que recorrien la zona. Aquests fets van arribar al comte Guifré, qui
va enviar el cavaller Spes amb els seus soldats més valents perquè matessin la
bèstia.
Al bell cim de la Mola es desfermà una
dura lluita entre el drac i la host cristiana. Tots els cavallers van haver de
descavalcar perquè els seus cavalls s’espantaven de la bèstia. La pell del drac
era tan dura que no la podia travessar cap llança. Només un cop el cavaller
Spes va aconseguir ferir la bèstia, la qual, enfurismada, va volar per sobre d’aquella
host i va atacar els cavalls, que espantats es precipitaren daltabaix de
l’espadat, conegut des d’aquell dia com els cingles dels Cavalls. El cavaller
Spes i els seus homes van tornar a Barcelona sense haver aconseguit acabar amb
el drac.
Aleshores el comte Guifré decidí anar
personalment a Sant Llorenç del Munt amb una segona expedició. El comte va fer
sortir el drac del seu cau i li va llençar un gran tronc d’arbre. Quan la
bèstia tenia ocupades les seves urpes en esmicolar el tronc, Guifré va
aconseguir clavar la llança al ventre del drac, i després va poder enfonsar
l’espasa a prop del seu cor. El drac, mortalment ferit, encara va tenir forces
per enlairar-se i anar a caure mort al Puig de la Creu, a Castellar del Vallès.
Baixem
del Bolet amb la seguretat de que no ens sortirà cap drac (avui seria espècie
protegida). Continuem encarats als cingles, cap a l’evident canal situada entre
la punta dels Cavalls i la punta d’en Serreta. Creuem tot seguit un altre camí
travesser, estret i gairebé imperceptible, provinent per l’esquerra del Mal Pas
de Can Pobla i que per la dreta baixa a Can Pobla, i entrem a la canal
pròpiament dita.
Ens enfilem pel rocater amb tendència cap a l’esquerra, fins a
situar-nos a frec de la paret de la Punta dels Cavalls, que anem resseguint
enmig del bosc per un sender costerut però ben definit.
Entrem a la canal que discorre entre la punta dels Cavalls
i la punta d'en Serreta, aquesta més visible a l'inici
El pas més costerut de la canal,
vora la paret de la Punta dels Cavalls
Sense més dificultat que la forta inclinació del camí, compensada amb escreix per la bellesa de l’indret, arribem al capdamunt de la canal. Tenim ja a pocs metres sobre nostre el replà del cim de la Mola, però abans val la pena desviar-se a l’esquerra per un corriol que gira al sud i arriba tot seguit al caire de la Punta dels Cavalls (cal anar amb precaució perquè el cingle cau abruptament). Ens trobem en un excel·lent mirador, amb la roca del Bolet que emergeix de la vegetació, entre les dues canals per on hem pujat, i les parets de la veïna Roca del Salt dels Cavalls, a la nostra dreta.
Al capdamunt de la Punta dels Cavalls, amb la paret
oriental de la veïna Roca del Salt dels Cavalls
Retornem al camí i en pocs metres guanyem el replà que culmina en el cim de la Mola (1103 m), envoltat avui per un gran nombre d’excursionistes i visitants (hi ha moltes ganes de sortir). Un cop més, admirem l’església romànica de Sant Llorenç del Munt (s. XI), de tres naus amb sengles absis decorats exteriorment amb arcuacions i faixes.
Arribant al capdamunt de la Mola
A l'absis central de Sant Llorenç del Munt
Reprenent la llegenda del drac, hom diu que a l’interior del temple es conservà una costella del drac fins a inicis del s. XIX, en què passà a Can Pobla. El que sí podem veure ara són dues llànties de ferro forjat, a banda i banda de la nau principal, una amb el drac espantant els cavalls, i l’altra amb el comte combatent contra aquest drac, amb una llarga cua que envolta la llàntia.
Interior romànic de l'església
La llàntia amb la lluita del comte i el drac
Sortim de la Mola pel costat de la taula d’orientació, tot enfilant de baixada el sender PR C-31 Camí dels Monjos, avui ben concorregut en les dues direccions; també aquesta és la ruta per on discorre el sender SL C-50, que haviem deixat en la pujada. Uns metres més avall podem trobar la bona ombra d’una alzina on fem un mos protegits de la calor d’aquest primer dia d’estiu.
Reposant forces a la bona ombra d'una alzina
Continuem pel Camí dels Monjos, que tot seguit traça una llaçada per baixar per un petit grau empedrat i un xic relliscós. A la sortida del grau passem per l’indret dels Horts dels Monjos, on s’obren al proper cingle quatre esquerdes o diàclasis de curt recorregut. Ens apropem a una d’aquestes cavitats, visible a pocs metres del camí, bastant estreta i de només 12 m de recorregut. Resseguint el cingle cap a l’esquerra, passem tot seguit per una estreta esquerda (que no sabem si compta com a cavitat) i poc després per la més gran del conjunt, amb una boca de regulars dimensions i uns 22 m de recorregut.
Baixem per un petit grau empedrat
Una de les coves dels Horts dels Monjos
A l'entrada de la cavitat més gran
Seguim davallant per aquest sender, que conserva força trams empedrats i que més avall torna a fer llaçades per a superar un segon grau de la muntanya, després del qual arribem a un trencall (pal indicador). Deixem aquí el PR i continuem a la dreta pel sender local en direcció a Can Pobla i Can Robert. A partir d’aquí ja no trobarem tanta munió d’excursionistes. Més avall trobem una altra cruïlla; deixem a l’esquerra el sender local, que fa una llarga marrada per sota les cases de Can Pobla, i seguim a la dreta pel corriol que mena directament a aquest conjunt d’edificacions.
Ara
ja ben solitaris, no triguem en desembocar a una pista ampla per on passem pel
costat de la construcció principal de Can Pobla, d’estil neogòtic, bastida a
inicis del s. XX pel primer comte de Sant Llorenç del Munt (ara van pel quart).
Al seu costat, adossada, hi ha una capella de la mateixa època construïda sobre
les restes de l’antiga església de Sant Esteve de la Vall (s. X).
Segons diuen, l’actual comte, propietari d’aquestes edificacions, conserva l’esmentada costella del drac (sembla ser que es tracta en realitat d’una costella de balena).
Arribant a Can Pobla
Segons diuen, l’actual comte, propietari d’aquestes edificacions, conserva l’esmentada costella del drac (sembla ser que es tracta en realitat d’una costella de balena).
Passada
la darrera casa de Can Pobla, baixem a l’esquerra per uns esglaons que tallen
la pista, la qual seguim més avall cap a la dreta, en direcció a Can Robert. Més
endavant hi conflueix per l’esquerra la pista que revolta per sota de Can
Pobla, en el punt on tornem a recuperar el sender local. Anem planejant per
aquesta pista, amb una panoràmica visió sobre la cinglera del Cap del Faraó i la roca del Burret o Cavall Bernat de Sant Llorenç.
Tot just quan comença un tram cimentat de la pista, la deixem per seguir a l’esquerra per un camí evident però sense indicacions, que va davallant fins a un pla rocós, on s’inicia de baixada la canal de les Bruixes. Anem davallant per aquesta curta i ombrívola canal (són un parell de llaçades) que salva una graonada de la roca.
Cingles del Cap del Faraó i Cavall Bernat de Sant Llorenç
Tot just quan comença un tram cimentat de la pista, la deixem per seguir a l’esquerra per un camí evident però sense indicacions, que va davallant fins a un pla rocós, on s’inicia de baixada la canal de les Bruixes. Anem davallant per aquesta curta i ombrívola canal (són un parell de llaçades) que salva una graonada de la roca.
Baixem per la canal de les Bruixes
A la sortida de la canal
Al peu del cingle que salva la canal
Arribem al peu del cingle i continuem la baixada per un bosc de pins fins a desembocar a la urbanització Cavall Bernat pel carrer de Granera. Seguim a l’esquerra per aquest carrer, que fa un revolt a la dreta i mena al capdamunt del carrer de les Boixedes, per on no triguem en passar per la cruïlla amb la pista de Can Robert, punt d’inici i final d’aquesta esplèndida matinal pels cingles dels Cavalls i altres camins del vessant sud de la Mola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada