dimarts, 18 d’octubre de 2022

Pic de Baborte

1-2.10.22  Després d’una primera glopada de fred a inicis de tardor, pel primer cap de setmana d’octubre anuncien un temps esplèndid... És el moment de moure’ns cap al pic de Baborte, situat al nord de la Vall Ferrera a l’ombra de tota una constel·lació d’emblemàtics “tresmils” com són la Pica d’Estats, el Sotllo, el pic de Verdaguer, la Punta Gabarró i el Montcalm. Creiem que, ja passat l'estiu, aquest racó del Pirineu no estarà gaire concorregut.

El Sotllo i la Pica des del coll de Baborte

Amb aquest pensament tant innocent fem cap al Pallars Sobirà i, poc més amunt de Llavorsí ja entrem de ple a la Vall Ferrera. Des d’Areu, el darrer poble de la vall, prenem la llarguíssima pista de terra que recorre aigües amunt el curs del riu Noguera de Vallferrera. En passar pel Pla de la Farga ja veiem que a l’aparcament no hi cap ni una agulla... boletaires, pensem nosaltres. Així, al cap d’una hora de prudent conducció per la pedregosa pista, arribem a l’aparcament del pont de la Molinassa que està buit... estarem sols.

Creuem el pont sobre el barranc de Sotllo

Amb aquest convenciment tan innocent, creuem els ponts sobre la Noguera de Vallferrera i el barranc de Sotllo, per on l’aigua baixa impetuosa, i ja enfilem cap a la cabana de Bassello (o Bacello). El camí està folrat de safrà bord (Crocus nodiflorus), les flors de la tardor per excel·lència que donen color als prats ressecs per la sequera.

Safrà bord

La cabana de Bassello

La cabana amb els pics de Norís i Monteixo al fons

A la cabana aprofitem per fer un petit descans abans d’emprendre la costeruda pujada que ens deixa a les envistes de l’estany de Baborte i el refugi homònim. Al vessant nord encara queden petites congestes de la primera nevada de la temporada. Abans d’arribar al refugi, però, aprofitem per omplir les cantimplores en una font propera a l’estany.

Estany de Baborte

Anem cap al refugi...

...tot rodejant l’estany

Aquí ja tenim la primera sospita de que no estarem tan sols com pensàvem, però la sorpresa ens l’enduem quan, arribant al petit refugi metàl·lic, dit del Cinquantenari, ens assabentem de que ja són 11 les persones que pensen pernoctar... i encara hi ha més en camí! Les “mentes pensantes” comencen a fer els seus càlculs i a l’Alfons li sembla que estem a la cambra de proa d’un submarí... i té raó!

Al petit refugi no hi cap ni una agulla

Al final aconseguim encabir-nos, com sardines en una llauna, 18 persones i un gos talla XL en un refugi de 9 places, cosa que jo no ho havia vist mai, i el més bo és que tots pensàvem que estarien sols a la muntanya... que innocents!

Primeres llums sobre l’estany de Baborte

Després de passar la nit, més o menys bé segons la situació, a les 7 del matí sonen els despertadors. Tots ens posem en marxa al mateix temps i sortim a fora del refugi a esmorzar ja que dins és impossible, i encara sort que no fa massa fred. Nosaltres a les 8 del matí ens carreguem les motxilles a l’esquena i marxem en direcció nord tot travessant el circ de Baborte, ple de petits estanys on s’hi emmirallen els relleus que ens envolten encara enfarinats per la nevada de divendres.

El Tres Pics sobre la coma de Baborte

Així arribem al coll de Baborte, just sobre la Coma de Sotllo i els seus estanys, on tenim una primera visió del grandiós conjunt de muntanyes que acompanyen la Pica d’Estats, així com de l’estany de Sotllo encara a l’ombra. A llevant del coll s’aixeca l’alterós pic de Pedres Blanques i a ponent el nostre objectiu: el Pic de Baborte.

El Sotllo i la Pica ja treuen el cap sobre el coll de Baborte

La trilogia formada pel Pic Verdaguer,
la Pica d’Estats i la Punta Gabarró

Després d’un breu descans, prenem un corriol marcat amb fites que s’enfila decidit entre blocs de pedres i claps de gespa on s’hi acumula una mica de neu. Conforme pugem el trams rocosos es fan més freqüents i hem de grimpar una mica però sense cap perill.

Pugem cap al Pic de Baborte

Travessant un tram rocós

Ens enlairem per sobre el Circ de Baborte

Al cap de dues hores d’haver sortit del refugi, arribem al cim del Baborte (2.934 m) on, després de felicitar-nos per tan lluïda ascensió i fer-nos les “fotocim” de rigor, ens quedem una bona estona fent un mos i contemplant el paisatge que se’ns desplega al nostre voltant on, a ponent, tenim el massís de la Maladeta, presidit per l’Aneto i la seva exigua gelera, seguidament tenim els pics de Mont-roig i Certascan al nord, ben a prop estan el Sotllo i la Pica d’Estats i, finalment, el Medacorba, Norís i Monteixo tancant l’horitzó per l’est i el sud.

Al cim del Baborte amb vistes a la Maladeta,
Mont-roig, Mont Valier i Certascan

Fotocim

Retornem pel mateix camí d’anada

Un cop repassats tots aquests imponents relleus toca abandonar el cim ja que, encara que és molt aviat ens espera un descens de 1.100 m de desnivell fins arribar de nou a l’aparcament del pont de la Molinassa, on ens espera el cotxe i un bon bany de peus a les fredes aigües del riu Noguera de Vallferrera.

ISABEL BENET. Activitat realitzada els dies 1-2.10.22 per Isabel Benet, Alfons Belinchón i Ramon Boldú.