Els dies 9 de juny i 9 de setembre vam fer dues escalades de categoria: la via 98 Octans i la Via del Simón que recorren les cares est i sud-est, respectivament, de la Magdalena Superior, alterosa agulla situada a la regió de les Gorres de Montserrat. Entre aquestes dues dates, s’ha esdevingut un dels estius més calorosos dels darrers temps, amb alguns episodis de tancament del massís per l’alt risc d’incendi...
La 98 Octans és una via de 140 m oberta per Guillem Arias, Esteve Fabra i Manel Pedro l’any 1985 però que fou reequipada amb parabolts l’any 2004. Així que vam decidir escalar-la durant una petita treva de la calor que ens estava fuetejant des del mes de maig.
Tanmateix vam sortir ben aviat ja que el camí d’aproximació és prou llarg. Així, després de deixar enrere les restes de l’ermita de Santa Anna, enfilem cap al peu de les Gorres i ens escolem per la canal que separa la Gorra Frígia de la Magdalena Superior. A mitja pujada prenem un corriol a l’esquerra que ens deixa al peu de la via. El cel està una mica núvol i la paret està a l’ombra.
La primera tirada, malgrat que és la més llarga també és la més “senzilla” i per això en Pau me la deixa per a mí que, amb les cordes de 50 m, arribo ben justeta a la primera reunió.
A partir d’aquí la placa es va redreçant amb l’alçada i la dificultat augmenta fins al IV+ en acostar-nos a la segona reunió, però la roca és excel·lent i i la tirada està molt ben assegurada per la qual cosa l’escalada es fa molt agradable. A més no fa gens de calor... al contrari, fa fresqueta i tot!
El tercer llarg ja és una altra història ja que la placa continua redreçant-se i la dificultat augmenta fins el V+ en el tram de més dificultat de la via, tram que en Pau passa en lliure però que jo ho he de passar en rigorós artificial, ara bé... com que és una via equipada per en Guillem Arias, no tinc cap mena de problema!
La quarta i darrera tirada no és del tot rectilínia, sinó que fa una certa diagonal ascendent a l’esquerra, amb un pas intermig que algunes ressenyes qualifiquen de V-. És una tirada força mantinguda on el sol, que es va amagant darrera el cim, encara arriba a molestar el progrés d’en Pau en els seus primers passos.
Així arribem al cim de la Magdalena Superior on l’atmosfera un xic boirosa ens escatima les vistes llunyanes... però tant se val! Després de felicitar-nos per tan lluït ascens, rapelem per la via Normal fins al coll entre el Contrafort de la Magdalena i l’Ullal on donem per finalitzada aquesta jornada d’escalada.
Com ja he dit, després de passar la calorada de l’estiu, on només s’estava bé per sobre els 2000 m d’alçada, tornem, tres mesos després, a la Magdalena Superior per pujar per una via que li teniem posat l’ull des que la vam veure fa just dos anys tot escalant la via Charlot: es tracta de la Via del Simón, d’uns 160 m de recorregut repartits en cinc llargs. Fou equipada amb espits per Manuel Muñoz l’any 1988; tanmateix amb posterioritat la via ha estat arreglada amb algun parabolt.
Així que aprofitem una altra treva de la calor ja que la via discorre tota ella per la cara sud-est. Fem el mateix camí d’aproximació i, en arribar al peu de la Magdalena Superior, fem una petita grimpada fins un bosquet penjat on ens “calcem” el material. La primera tirada és un tràmit cap a la veritable escalada... i per això la faig jo, tot assegurant-me als troncs d’un parell d’arbrets, fins a la primera reunió situada a tocar de la canal i a l’extrem del característic llavi que ratlla la base de l’agulla.
Només veient l’inici, tinc la sospita que aquesta via em serà més difícil que la 98 Octans, ja que per començar s’ha de superar la balmeta que dibuixa el característic llavi, per on en Pau s’enfila decidit, però que jo només puc vèncer a base de penjar els estreps... comencem bé! Després d’això, la tirada continua per una placa força dreta però que es deixa fer.
Per a iniciar el tercer llarg, en Pau es desplaça cap a l’esquerra i va pujant per una dreturera placa tot fent una clara diagonal ascendent i acostant-se a la canal. Veient com el company es pensa dues vegades cada pas que fa, ja veig que la festa s’ha acabat!
I efectivament, quan em toca a mi veig que la tirada és molt mantinguda i obligada, amb una dificultat que en alguns trams supera el V grau, per això, de tant en tant, m’agafo de les cintes per descansar de tanta dificultat! Així, a empentes i rodolons, arribo a la tercera reunió situada per damunt d’un gran arbre i al peu d’una llastra que dibuixa un vistós diedre on hi ha un pot de “piades”.
Ara toca la tirada més atlètica de la via, on en Pau s’hi dedica a fons, tot batallant entre la placa i la fissura del diedre. Fa un bon sol, però jo no tinc gens de calor. Mentre el company va guanyant metres pas a pas, jo em fixo que hi ha una cordada a l’Ullal de la Magdalena.
Quan em toca a mí, un cop més he de treure els estreps per sortir de la reunió, però la tirada és “de obligado cumplimiento” i els estreps no em serveixen de gaire perquè les cintes estan sempre massa amunt... sort que la quarta reunió és aprop i en Pau pot tibar-me d’allò més.
Així, combinant el lliure amb totes les “trampes” possibles, arribo a la culminació de la tirada: un pas de bavaresa invertida on he de posar tots els sentits per a superar-la, això sí, sempre sota l’atenta mirada d’en Pau que, des de la reunió, em dona tota mena de consells. Esbufegant arribo a la quarta reunió, on pregunto si la següent tirada és igual...
A la quarta reunió, situada damunt la llastra i a tocar d’un bonic matoll florit de montserratines (Centranthus ruber), mentre ens passem el material demano al Pau per la via que estan fent la cordada que he vist més avall, i em diu que és la via Ulu-Apa a l’Ullal de la Magdalena i que ja vam fer l’any 2017... com passa el temps!
Seguidament en Pau inicia la cinquena i darrera tirada, tot enfilant-se al capdamunt de la llastra per un terreny una mica descompost. Després ja progressa per una placa tot decantant-se cap a l’esquerra a buscar una mena d’escletxa per on s’escola cap al cim. Quan em toca a mi, pujo com puc per la dreturera placa que, de totes maneres, em sembla d’un grau més “assequible” comparat amb l’anterior tirada.
Així ens trobem de nou al capdamunt de la Magdalena Superior des d’on veiem moltes cordades pujant a la Gorra Frígia i molts turistes pujant a la Miranda de Santa Magdalena. Després de felicitar-nos i, aquest cop sí, fer-nos la fotocim de rigor, emprenem el descens amb els dos ràpels que ens deixen al peu del Contrafort, des d’on baixem cap a les restes de l’ermita de Santa Magdalena i cap a les Escales de Jacob... i com diria el nostre company:“una més a la col·lecció”!
ISABEL BENET. Activitats realitzades els dies 9.06.22 i 9.09.22 per Isabel Benet i Pau Vázquez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada