dimarts, 26 de maig del 2020

Magdalena Inferior, via Apia

13.09.18  Els barcelonins, altrament dits canfangues, pixapins o camacos, entrem per fi a la fase 1 del desconfinament, però aixó no vol dir que els de la capital poguem sortir més enllà de les invisibles muralles de la nostra ridícula regió sanitària. Per això, a falta de “material fresc”, continuaré rememorant vies com l’Àpia de la Magdalena Inferior, a la qual hi vam anar en Pau i jo a mitjans de setembre del 2018.

Vista del conjunt de Gorres i Magdalenes

Deixem enrera les boires matineres

Aquell dia, després de deixar enrera les boires que s’arrosseguen per la vall del Llobregat, fem cap a Sant Miquel i el Pla de les Taràntules i, des del camí a Sant Jeroni, enfilem les Escales de Jacob fins al coll entre la Gorra Marinera i la Magdalena Inferior on es troba el peu de la via Ápia, oberta per Agustí Cardona l’any 1992 i reequipada per ell mateix. Pel camí encara podem gaudir de les darreres flors de l’estiu, com són les de l’all colombí (Allium senescens).

Ressenya de la via Àpia

All colombí

Al peu de la via Àpia

Malgrat que estem en una cara sud, el peu de la via encara està a l’ombra de la Gorra Marinera, però observem com el teló de llum cau ràpidament per la placa per on puja la via. En Pau ja s’enfila i el sol l’atrapa just quan arriba al pas clau de la primera tirada: un ressalt una mica abalmat que supera en un plis-plas. Acte seguit el veig que continua pujant per una placa fins a la primera reunió.

Primers compassos de la via

El sol ens atrapa sota el pas clau del primer llarg

A la placa del primer llarg

El meu primer intent de superació del pas clau en lliure, acaba en estrepitós fracàs; i quan ja estic a punt de desplegar l’estrep, des de la reunió escolto al Pau que em dona instruccions per arribar a una bústia que no es veu, però que és tan gran que a dins hi cabria el cap d’un nen! Així que, un cop arreplego aquesta boníssima presa, jo també supero el pas amb “gracia y salero”, com se sol dir. Després de progressar per una fina i delicada placa  ja arribo a la penjada primera reunió.

Assegurant des de la primera reunió

Arribant a la primera reunió

Un cop reunits, en Pau em pregunta si vull fer el segon llarg, i jo que obro els ulls com taronges veient la dreta placa que s’alça per sobre nostre, però en Pau m’assegura que només els primers metres són verticals i que després la placa s’ajeu molt. Vinga que vaig!

Primers metres del segon llarg

Així surto de la primera reunió tot fent una diagonal ascendent a la dreta per una placa força vertical però amb molt bones preses. Després, però, aquestes es fan més petites i l’escalada es torna més delicada... glup! Sort que, tot seguit, la placa s’ajeu i així arribo a la segona reunió situada al peu d’un altre important ressalt.

Recuperant el segon llarg

La segona reunió

Pel tercer i darrer llarg, en Pau surt de la reunió en diagonal ascendent a l’esquerra per una placa que, mica en mica, es va redreçant. Quan arriba al peu del tram més vertical, en Pau, assabentat de que faltava una xapa, a l’espàrrec en col·loca una que jo després hauré de treure.

Inici del tercer i darrer llarg

Superant el pas més vertical de la tirada

Assegurant des de la segona reunió

Així, quan em toca pujar a mí, després de recuperar la nostra xapa i de superar tots els entrebancs del tercer llarg, arribo al cim on, després de felicitar-nos per tan lluïda escalada, ens fem el selfie de rigor i preparem el ràpel de baixada, que ens deixa a l’esplanada on hi ha les restes de l’ermita de Santa Magdalena, entre la Magdalena Inferior i l’Ullal de les Magdalenes. En aquesta darrera agulla, recordo que vam fer una via dita Ulu-Apa i que ressenyaré el proper dia.

Arribant al cim de la Magdalena Inferior

La tercera i darrera reunió

Fotocim amb la Miranda de les Magdalenes al fons

Mentre no puguem sortir de Barcelona ciutat continuaré rememorant velles escalades, però el dia que ens deixin anar... que es prepari el món, perquè excursionistes i escaladors no tindrem aturador!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 13.09.18 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

dijous, 21 de maig del 2020

La Gorra Marinera, via del Davant

30.03.16  Ha arribat l’hora de “rescatar” una altra d’aquestes vies que no van veure la llum al seu dia. Aquest cop li toca el torn a la via del Davant, una clàssica que recorre la cara est de la Gorra Marinera, l’agulla més meridional del conjunt de Gorres i Magdalenes i que hi vam anar el Pau, el Jaume i jo un bonic dia d’inicis de primavera de l’any 2016. Aquell dia, però, teniem la intenció d’anar a la via Pere Navalón de la Gorra Frígia, però feia tant fred que no ens vam atrevir.

La Gorra Marinera amb el recorregut de la via del Davant

Ressenya de la via

Així, després de remuntar el camí de l’ermita de Sant Miquel i el Pla de les Taràntules, fem pel camí de Sant Jeroni fins el peu de la via on en Jaume i en Pau es reparteixen les tirades de la via i jo, com sempre, els deixaré ben retratats. Com que al Jaume li toquen els dos primers llargs, comença la via tot pujant fins a un gran llavi. Els turistes que passen pel camí ens observen encuriosits, i fins i tot una senyora ens increpa pel fet que els escaladors llencem pedres als caminaires.. i les cabres, què?

Primers compassos de la via del Davant

A la placa del primer llarg

Des del citat llavi, el veiem desplaçar-se en diagonal ascendent a l’esquerra en direcció a la primera reunió, situada al peu d’un fort ressalt que fa una mica de panxeta. Així, un cop en Jaume ha muntat la reunió, en Pau i jo ens movem ràpidament cap amunt, això sí, procurant no llençar cap pedra al camí.

Recuperant el primer llarg

Arribant a la primera reunió

La següent tirada també la fa en Jaume que li toca superar la citada panxeta, per la qual cosa es treu un estrep de la butxaca i... amunt! Jo, veient-t’ho, quan arribo al peu del ressalt tampoc no m’ho penso gens a penjar l’estrep... i vaig tan ràpida que en Pau es sorprén de la meva velocitat. Ell, però, se’l passa en lliure i santes pasqües...

Inici de la segona tirada

El pas més difícil del segon llarg

A la placa del segon llarg

Les següents tirades les farà en Pau i, per això, a la segona reunió es fan tota mena de canvis de cordes, traspàs de material i descripció del recorregut que, bàsicament, és “todo tieso para arriba”. Fetes aquestes “gestions”, en Pau arrenca per la placa amunt fins arribar a la reunió que es troba més o menys a l’alçada de les restes de l’ermita de Sant Jaume, les quals s’intueixen a mà esquerra.

Iniciant el tercer llarg

Recuperant el tercer llarg

Arribant a la tercera reunió

La tercera reunió

Repassant el recorregut del quart llarg

Després de rebre les instruccions de per on va la via, en Pau continua l’ascens per la placa, tot elevant-se per damunt l’herbada repisa que acull les restes de l’ermita de Sant Jaume, fins a la quarta reunió situada al peu d’un vistós mur vertical que, a l’hora que arribem, ja està a l’ombra i fa una mica de fresqueta.

Iniciant el quart llarg

A la placa del quart llarg

Recuperant el quart llarg

Arribant a la quarta reunió

Quan jo entro a la reunió, em trobo al Pau mirant-se, amb les dents llargues, el vertical i ombrívol mur que s’alça per damunt dels nostres caps. I jo, pensant que la via continua per aquí, també me’l miro... però amb uns altres ulls, glup! Quan arriba en Jaume a la reunió, ens diu que la via que estem fent no va pel mur, sinó que el rodeja per l’esquerra i puja per un esperó fins a una repiseta on es troba la cinquena reunió.

Al flanqueig més espectacular de la via

Arribant a la cinquena reunió

Així que en Pau surt de la reunió per anar flanquejant cap a l’esquerra, tot oferint-nos les més espectaculars imatges del dia. Quan ens toca a nosaltres, en Jaume i jo estem encantats d’abandonar l’ombrívola i fresqueta reunió i sortir a l’assoleiat esperó, pel qual anem guanyant alçada per damunt el monestir i relleus circumdants. Així arribem a la cinquena reunió situada a pocs metres del cim de la Gorra Marinera.

Inici del sisè llarg cap al cim

Recuperant el darrer llarg

En arribar al capdamunt, ens felicitem per tant lluïda escalada... però avui no se m’acut de fer-nos la típica fotocim! Així és que no tinc més imatges, i del descens no em recordo, però es veu que s’ha de desgrimpar una mica fins trobar un ràpel d’uns 20 metres per la seva cara oest i que ens deixa al coll entre la Gorra Marinera i la Magdalena Inferior. Tinc entès, però, que abans que s’instal·lés aquest ràpel, s’havia de desgrimpar la via Normal... una autèntica “desescalada”. Així arribem al coll on es trobem les Escales de Jacob i el peu de la via Àpia de la Magdalena Inferior, la qual tampoc va ser ressenyada i que deixo pee al proper dia.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 30.03.16 per Isabel Benet, Pau Vázquez i Jaume Salat.

dimarts, 12 de maig del 2020

Magdalena Superior, via Doc Anton R.

19.02.16  Donades les perspectives d’una lentíssima desescalada, sobretot a l’área metropolitana, vaig a l’ordenador i obro la carpeta “Especial Confinament”, allà on guardo les escalades que al seu dia no van ser ressenyades al blog, i observo que n’ hi ha moltes de la zona de les Gorres i Magdalenes... Per tant, podria començar per la primera de la llista: la Doc Anton R. a la cara sud-oest de la Magdalena Superior, una via oberta per en Guillem Arias i Xavier Amill l’any 2008.

Marxem per l’ample camí de Sant Jeroni

Recordo que aquell blau i fred matí de mitjans de febrer del 2016 marxem, el Pau, el Jaume i jo, per l’ample camí de Sant Jeroni, tot observant les bones vistes de la regió de Sant Benet. Així anem fins un punt en què abandonem l’ample camí i ens enfilem per una dreturera canal que s’obre entre la Gorra Frígia (a la dreta) i la Magdalena Superior (a l’esquerra) on, quasi al final, hi ha una corda fixa que ens ajuda a progressar per un tram on aflora la despullada i relliscosa roca.

Ressenya de la via Doc Anton R.

Un cop al capdamunt del collet, ja anem cap a l’esquerra per la falda de la Magdalena Superior a buscar l’inici de la via, situat al peu d’una vistosa rampa. Després de vestir-nos per l’ocasió, en Pau i el Jaume es reparteixen les quatre tirades de la via: les dues primeres les farà en Jaume, en Pau farà les dues darreres... i jo faré les fotos! Així que en Jaume comença a enfilar-se per la rampa que, mica en mica, es va redreçant conforme s’acosta a la primera reunió. Tot i que ens trobem a l’ombra, com estem arrecerats de vent encara no tenim massa fred.

Primers compassos de la via

A la primera reunió

Per la segona tirada, en Jaume arrenca amunt per la cada cop més vertical placa, tot dirigint-se cap a una canal, a la dreta d’un desplom, on hi ha alguns arbrets i també el pas més difícil de la tirada, el qual supera amb seguretat i bon ofici. Després ja el veiem dirigir-se, en delicat flanqueig ascendent a l’esquerra, cap a la penjada segona reunió.

Progressant cap al pas més difícil del segon llarg

Recuperant el segon llarg

La segona reunió

Arribant a la segona reunió

Seguidament nosaltres dos recuperem el llarg i ens reunim amb en Jaume sota el cap de la Magdalena. Aquí fem el canvi de cordes pertinent, car les següents dues tirades les farà en Pau. El sol va avançant per la paret i aviat ens tocarà de ple... que bé!

Inici del tercer llarg

Avançant per la difícil placa

Per iniciar el tercer llarg, en Pau surt de la reunió cap a l’esquerra i s’enfila per una vertical i mantinguda placa on troba els passos més difícils de la via, mentre l’escoltem queixar-se del vent que està bufant fort i molt fred per allà dalt.

Darrers metres del tercer llarg

En Jaume i jo iniciem el tercer llarg

Progressant per la placa

Arribant a la tercera reunió

A la tercera reunió ens abriguem una mica més perquè el vent és realment molest. Per iniciar el quart i darrer llarg, en Pau surt un xic a l’esquerra i s’enfila amb les mans entumides per la glaçada placa, ara ja més ajaguda, en direcció al cim.

Inici del quart i darrer llarg

Recuperant el quart llarg

Quan ens toca a nosaltres, en Jaume i jo pugem com una exhalació cap amunt on, a la quarta reunió sota el cim, ens espera en Pau mig arraulit a terra perquè el vent quasi se l’emporta. Així, sense perdre més temps, muntem el primer dels dos ràpels i abandonem ràpidament la ventilada Magdalena Superior, tot descendint pel traçat de la via Normal.

Preparant el primer ràpel

Instal.lació històrica del segon ràpel

Baixant el segon ràpel amb l’Ullal
i la Magdalena Inferior al fons

Així arribem a la carena d’accés a la Miranda de Santa Magdalena, per on anem en direcció sud a buscar el camí de baixada, tot passant per les restes de l’ermita homònima, que si no fos perquè hi ha un plafó informatiu, passarien ben desapercebudes. Ara recordo que un dels temes de conversa durant la baixada va ser la cura que s’ha de tenir del material d’escalada. Aquell dia em vaig enterar que les soles dels peus de gat s’han de netejar després de cada escalada... i des d’aleshores sempre ho faig!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 19.02.16 per Isabel Benet, Pau Vázquez i Jaume Salat.