13.09.18 Els barcelonins, altrament dits canfangues, pixapins o camacos, entrem per fi a la fase 1 del
desconfinament, però aixó no vol dir que els de la capital poguem sortir més
enllà de les invisibles muralles de la nostra ridícula regió sanitària. Per
això, a falta de “material fresc”, continuaré rememorant vies com l’Àpia de la Magdalena Inferior, a la qual
hi vam anar en Pau i jo a mitjans de setembre del 2018.
Vista del conjunt de Gorres i Magdalenes
Deixem enrera les boires matineres
Aquell dia, després de deixar enrera
les boires que s’arrosseguen per la vall del Llobregat, fem cap a Sant Miquel i
el Pla de les Taràntules i, des del camí a Sant Jeroni, enfilem les Escales de
Jacob fins al coll entre la Gorra Marinera i la Magdalena Inferior on es troba
el peu de la via Ápia, oberta per
Agustí Cardona l’any 1992 i reequipada per ell mateix. Pel camí encara podem
gaudir de les darreres flors de l’estiu, com són les de l’all colombí (Allium senescens).
Ressenya de la via Àpia
All colombí
Al peu de la via Àpia
Malgrat que estem en una cara sud, el
peu de la via encara està a l’ombra de la Gorra Marinera, però observem com el
teló de llum cau ràpidament per la placa per on puja la via. En Pau ja s’enfila
i el sol l’atrapa just quan arriba al pas clau de la primera tirada: un ressalt
una mica abalmat que supera en un plis-plas. Acte seguit el veig que continua pujant
per una placa fins a la primera reunió.
Primers compassos de la via
El sol ens atrapa sota el pas clau del primer llarg
A la placa del primer llarg
El meu primer intent de superació del
pas clau en lliure, acaba en estrepitós fracàs; i quan ja estic a punt de
desplegar l’estrep, des de la reunió escolto al Pau que em dona instruccions
per arribar a una bústia que no es veu, però que és tan gran que a dins hi
cabria el cap d’un nen! Així que, un cop arreplego aquesta boníssima presa, jo
també supero el pas amb “gracia y salero”, com se sol dir. Després de progressar
per una fina i delicada placa ja arribo
a la penjada primera reunió.
Assegurant des de la primera reunió
Arribant a la primera reunió
Un cop reunits, en Pau em pregunta si
vull fer el segon llarg, i jo que obro els ulls com taronges veient la dreta
placa que s’alça per sobre nostre, però en Pau m’assegura que només els primers
metres són verticals i que després la placa s’ajeu molt. Vinga que vaig!
Primers metres del segon llarg
Així surto de la primera reunió tot
fent una diagonal ascendent a la dreta per una placa força vertical però amb
molt bones preses. Després, però, aquestes es fan més petites i l’escalada es
torna més delicada... glup! Sort que, tot seguit, la placa s’ajeu i així arribo
a la segona reunió situada al peu d’un altre important ressalt.
Recuperant el segon llarg
La segona reunió
Pel tercer i darrer llarg, en Pau surt
de la reunió en diagonal ascendent a l’esquerra per una placa que, mica en
mica, es va redreçant. Quan arriba al peu del tram més vertical, en Pau,
assabentat de que faltava una xapa, a l’espàrrec en col·loca una que jo després
hauré de treure.
Inici del tercer i darrer llarg
Superant el pas més vertical de la tirada
Assegurant des de la segona reunió
Així, quan em toca pujar a mí, després
de recuperar la nostra xapa i de superar tots els entrebancs del tercer llarg,
arribo al cim on, després de felicitar-nos per tan lluïda escalada, ens fem el selfie de rigor i preparem el ràpel de
baixada, que ens deixa a l’esplanada on hi ha les restes de l’ermita de Santa
Magdalena, entre la Magdalena Inferior i l’Ullal de les Magdalenes. En aquesta
darrera agulla, recordo que vam fer una via dita Ulu-Apa i que ressenyaré el proper dia.
Arribant al cim de la Magdalena Inferior
La tercera i darrera reunió
Fotocim amb la Miranda de les Magdalenes al fons
Mentre no puguem sortir de Barcelona
ciutat continuaré rememorant velles escalades, però el dia que ens deixin
anar... que es prepari el món, perquè excursionistes i escaladors no tindrem
aturador!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada