dimarts, 26 de maig de 2020

Magdalena Inferior, via Apia

13.09.18  Els barcelonins, altrament dits canfangues, pixapins o camacos, entrem per fi a la fase 1 del desconfinament, però aixó no vol dir que els de la capital poguem sortir més enllà de les invisibles muralles de la nostra ridícula regió sanitària. Per això, a falta de “material fresc”, continuaré rememorant vies com l’Àpia de la Magdalena Inferior, a la qual hi vam anar en Pau i jo a mitjans de setembre del 2018.

Vista del conjunt de Gorres i Magdalenes

Deixem enrera les boires matineres

Aquell dia, després de deixar enrera les boires que s’arrosseguen per la vall del Llobregat, fem cap a Sant Miquel i el Pla de les Taràntules i, des del camí a Sant Jeroni, enfilem les Escales de Jacob fins al coll entre la Gorra Marinera i la Magdalena Inferior on es troba el peu de la via Ápia, oberta per Agustí Cardona l’any 1992 i reequipada per ell mateix. Pel camí encara podem gaudir de les darreres flors de l’estiu, com són les de l’all colombí (Allium senescens).

Ressenya de la via Àpia

All colombí

Al peu de la via Àpia

Malgrat que estem en una cara sud, el peu de la via encara està a l’ombra de la Gorra Marinera, però observem com el teló de llum cau ràpidament per la placa per on puja la via. En Pau ja s’enfila i el sol l’atrapa just quan arriba al pas clau de la primera tirada: un ressalt una mica abalmat que supera en un plis-plas. Acte seguit el veig que continua pujant per una placa fins a la primera reunió.

Primers compassos de la via

El sol ens atrapa sota el pas clau del primer llarg

A la placa del primer llarg

El meu primer intent de superació del pas clau en lliure, acaba en estrepitós fracàs; i quan ja estic a punt de desplegar l’estrep, des de la reunió escolto al Pau que em dona instruccions per arribar a una bústia que no es veu, però que és tan gran que a dins hi cabria el cap d’un nen! Així que, un cop arreplego aquesta boníssima presa, jo també supero el pas amb “gracia y salero”, com se sol dir. Després de progressar per una fina i delicada placa  ja arribo a la penjada primera reunió.

Assegurant des de la primera reunió

Arribant a la primera reunió

Un cop reunits, en Pau em pregunta si vull fer el segon llarg, i jo que obro els ulls com taronges veient la dreta placa que s’alça per sobre nostre, però en Pau m’assegura que només els primers metres són verticals i que després la placa s’ajeu molt. Vinga que vaig!

Primers metres del segon llarg

Així surto de la primera reunió tot fent una diagonal ascendent a la dreta per una placa força vertical però amb molt bones preses. Després, però, aquestes es fan més petites i l’escalada es torna més delicada... glup! Sort que, tot seguit, la placa s’ajeu i així arribo a la segona reunió situada al peu d’un altre important ressalt.

Recuperant el segon llarg

La segona reunió

Pel tercer i darrer llarg, en Pau surt de la reunió en diagonal ascendent a l’esquerra per una placa que, mica en mica, es va redreçant. Quan arriba al peu del tram més vertical, en Pau, assabentat de que faltava una xapa, a l’espàrrec en col·loca una que jo després hauré de treure.

Inici del tercer i darrer llarg

Superant el pas més vertical de la tirada

Assegurant des de la segona reunió

Així, quan em toca pujar a mí, després de recuperar la nostra xapa i de superar tots els entrebancs del tercer llarg, arribo al cim on, després de felicitar-nos per tan lluïda escalada, ens fem el selfie de rigor i preparem el ràpel de baixada, que ens deixa a l’esplanada on hi ha les restes de l’ermita de Santa Magdalena, entre la Magdalena Inferior i l’Ullal de les Magdalenes. En aquesta darrera agulla, recordo que vam fer una via dita Ulu-Apa i que ressenyaré el proper dia.

Arribant al cim de la Magdalena Inferior

La tercera i darrera reunió

Fotocim amb la Miranda de les Magdalenes al fons

Mentre no puguem sortir de Barcelona ciutat continuaré rememorant velles escalades, però el dia que ens deixin anar... que es prepari el món, perquè excursionistes i escaladors no tindrem aturador!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 13.09.18 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari