26-28.10.22 Avui dimecres 26 d’octubre hem quedat per sortir més tard ja que el desplaçament en cotxe és molt més curt perquè el Mont Ernio el tenim molt a prop. Així que, després d’esmorzar, passem una bona estona veient com la família que porta la casa rural baixen les cabres al camp per ensenyar l’ofici a un nou gos pastor, en Lassie, que no sap controlar-les i només fa que perseguir-les amunt i avall… Encara té molt per aprendre.
Agafem els cotxes i baixem a la carretera que seguim amunt fins trobar al coll d’Iturrioz (593m), on aparquem i ens retrobem també amb la Marina que avui ens acompanyarà en aquesta sortida.
Comencem a caminar per una pista que de seguida abandonem a l’esquerra per un camí en forta pujada enmig d’un bonic bosc. Avui fa un dia esplèndid i amb molt bona llum. Un cop superat el bosc, arribem a un coll on comença la zona de pastures. El camí va carenant i després fa un llarg flanqueig ascendent amb magnífiques vistes. Així arribem al coll Zelatun (864m), on hi ha una “venta” molt freqüentada pels caçadors ja que fins aquí arriba una pista cimentada des del poble d’Errezil.
Al coll es queden en Xavier i l’Àngels i la resta continuem amunt per un camí en diagonal ascendent que va guanyant alçada i, en uns 30 minuts, arribem a un petit refugi on hi ha una creu i quatre anelles metàl·liques. La tradició diu que si passes el cos per entre les anelles tindràs sort i salut, i així ho fem… per probar que no quedi.
Seguim amunt l’últim tram de pujada fins al cim, al qual arribem en pocs minuts. Al capdamunt de l’Ernio (1078m) és ple de creus i la més alta de totes, amb la força del vent, es mou una mica. La vista des d’aquí dalt és bestial, dominant totes les valls fins a la costa cantàbrica. Fem moltes fotos i divertits selfies.
Desfem el camí de pujada fins a la “venta”, on prenem uns “pinchos de chistorra” amb sidra i cervesa, però jo, que anava amb un got a la mà, ensopego amb una fusta del terra i faig un aterratge d’allò més aparatós. Per sort no m`he fet massa mal, només un morat a la cuixa. Es veu que a mi no m’ha fet l’efecte el passar per l’anella… però això sí, el got no s’ha trencat! Abans de tornar a la casa d’Asteasu encara tenim temps de visitar l’espai natural de Pagoeta, un bonic jardí botànic amb diverses espècies d’arbres i flors.
L’endemà dijous ens reunim a la cuina per esmorzar i a les 8.30 sortim per trobar-nos amb la resta del grup i dirigir-nos tots plegats a Oiartzun, a l’aparcament de les mines d’Arditurri on tenim feta una reserva per una visita guiada.
La visita comença amb un audiovisual on ens donen tot tipus d’explicacions de les mines i de la seva història, que resulta que ja van ser explotades pels romans i potser molt abans i tot. Les mines van estar actives fins al segle passat i l’any 2008 van ser obertes al públic sempre amb visita guiada de 45 minuts.
En acabar l’audiovisual entrem per una de les galeries, equipats amb casc i frontal, que penetra horitzontalment un bon tram mentre el guia ens explica quins minerals s’hi extreien (ferro, plom, coure i també plata) i de com es treballava a la mina en època dels romans, on tot es feia manual, de la posterior introducció de la dinamita i dels moderns martells hidropneumàtics.
En sortir fem un tomb pels voltants de la mina on admirem la famosa escultura d’Imanol Marrodan Plenitud y Vacio: Centro. A través d’ella es pot veure Donosti i el mar, per un costat, i les Peñas de Aia per l’altre. Avui fa una calor que no és normal per aquesta època i en aquestes contrades, ja que pel matí el termòmetre marcava 30ºC! Dinem al mateix aparcament i anem al poble d’Ergoien a fer el cafè.
Després anem a visitar el pont d’Unanibia sobre el riu Leizaran, prop d’Andoain, on es diu que aquest pont està custodiat per unes bruixes i que per això se’l coneix també com a Pont de les Bruixes.
Per finalitzar la nostra estada al País Basc, fem un sopar de germanor i en acabar ens acomiadem d’en Xavi, l’Àngels, l’Esteve i la Conxita que tornaran a Barcelona pel seu compte. La resta pugem de nou a la nostra casa rural on no triguem gaire a retirar-nos a les habitacions ja que demà toca fer maletes.
Pel matí, després de carregar les maletes als cotxes, ens acomiadem de la família de la casa rural que són una gent encantadora i hem estat súper bé. De tornada fem parada a Puente la Reina i al bar del poliesportiu de Bellcaire d’Urgell on s’hi està força bé. També aprofitem per comprar oli i fruita a la cooperativa del poble i a mitja tarda ja estem a Barcelona. Totes les estades que hem fet visitant les muntanyes i l’entorn rural del País Basc han estat fantàstiques i, mentre puguem, hi tornarem. Són un munt de quilòmetres però paga la pena!
LLUÏSA CUESTA. Activitats realitzades els dies 24-28.10.22 per socis del Centre Excursionista Àliga.
