dimarts, 26 de novembre de 2019

Ferrada d'Ulldecona

17.11.19  Després d’haver escalfat els motors a la ferrada de la Creu de Ribes de Freser, ara toca posar els músculs en marxa i donar gas a tope, com se sol dir, ja que està previst l’ascens a la Torreta de Montsià (765 m) per la via ferrada d’Ulldecona, un recorregut que consta de deu trams equipats amb grapes i cable de vida, amb dos ràpels opcionals i el pas per un pont penjant també opcional. La via està qualificada de K4, encara que en algunes ressenyes la qualifiquen de K4+, però pensem que ens en sortirem ja que alguns dels nostres “ferrateros” estàn molt forts, i els que no ho estem tant tenim algunes escapatòries.

Així que de bon matí ens reunim una bona colla a l’àrea de servei de Vilafranca del Penedès (AP-7) i des d’aquí fem cap a Ulldecona, als confins de Catalunya. Un cop hem sortit de l’autopista prenem la carretera T-331 en direcció a Tortosa, tot rodejant Ulldecona on hi destaca el seu portentós castell bastit damunt un turonet. En una rotonda prenem una pista, primer asfaltada i després de terra que, en uns 6 Km, ens deixa a l’Àrea interpretativa del barranc del mas de Comú on deixem els cotxes. El dia és una mica rúfol, però no fa gens de fred.

Iniciem l’aproximació a la via ferrada

Ens carreguem les motxilles a l’esquena amb tot el material necessari: casc, guants, arnés, dissipador... i algúns, a més, duem estreps i ganxos de tota mena. Així d’armats, seguim uns metres per la mateixa pista fins un punt on ens desviem a la dreta per un sender marcat amb pintura verda i les lletres VF a l’entrada. Per aquest sender ens anem apropant a la serra de Montsià, d’aspecte esglaonat on s’hi alternen ressalts de blanca roca calcària amb feixes herbades.

Ens dirigim a l’inici de la via

Recorregut de la ferrada d’Ulldecona

Preparant l’ascensió

El sender es dirigeix cap a un dels ressalts on, a la seva base, s’albira l’entrada d’una gran balma: és la cova del Pare Pasqual i a la seva esquerra comença la via ferrada. Malgrat que un plafó ens indica que la dificultat de la via és alta, amb l’optimisme que ens caracteritza comencem a pujar el primer tram equipat que s’inicia amb un acusat desplom i continua per una vertical i sostinguda placa rematada per un altre petit desplom... i per acabar-ho d’adobar, a voltes, els mosquetons dels dissipadors es queden enganxats als separadors del cable de vida! I això només és l’aperitiu, però alguns ja ens hem quedat ben servits.

Plafó informatiu de la via

Superant el desplom d’entrada de la via

Comencem a l’esquerra d’una cova

Superant el tram més vertical


Desplom de sortida del primer tram

Així sortim a la primera feixa que travessem en direcció a una segona balma coneguda com a cova de la Tosca. Aquí també s’ha d’anar a l’esquerra de la cova per continuar la via que s’inicia amb un altre desplom encara més acusat que el del primer tram, i continua en lleuger desplom tota la llargada del seus 10 m. Jo, per la meva part, ja desplego l’estrep... que encara queda molta via per endavant.

Vista del segon tram de la ferrada...

...que alguns el passen en lliure



...i d’altres el passem en rigurós artificial

La sortida d’aquest tram tan dur no fa cap gràcia, ja que t’has de refiar d’una cadena, i hi ha tot de pedres que tenen ganes de rodar muntanya avall. Així sortim a la segona feixa per on passa el camí pel qual, presumiblement, tornarem. Per continuar hem d’anar per aquest camí a l’esquerra uns metres i desviar-nos a la dreta tot pujant per uns blocs que ens deixen al peu del tercer tram.

Sortida del segon tram

El tercer tram de la ferrada

En comparació amb els dos primers, aquest tercer tram és una delícia: una preciosa i blanquíssima placa molt vertical però amb els graons prou aprop per no patir gaire, i quan els graons estan un xic més separats es poden posar peus i mans a les meravelloses repises que ens ofereix la roca. Per això a aquest tram l’anomenen “L’Escaleta”.

Superant la placa del tercer tram...

...on podem posar peus i mans a les repises

Així sortim a una nova feixa que travessem fins al peu del quart tram, el qual és optatiu ja que la via puja uns 45 m  en vertical per després flanquejar i despenjar-se amb un parell de ràpels que van a parar de nou al camí. Ningú, però, es vol estalviar aquest tram i tots pugem per la vertical placa, rematada per un petit desplom i un pas molt llarg a l’esquerra que ens deixa a una estreta repisa per la qual hem de fer un flanqueig molt aeri fins a la instal·lació del primer ràpel.

Inici del quart tram

Vista general del quart tram

Superant amb alegria la vertical placa

Arribant al petit desplom

Pas de sortida del desplom

L’aeri flanqueig cap al primer ràpel

El primer dels ràpels només té 13 m, però està molt penjat i és certament impressionant per qui no està acostumat a aquests afers. El ràpel ens deixa a una nova estreta repisa per la qual hem de seguir flanquejant fins la instal·lació del segon ràpel que també és curt (14 m) però molt potent i volat al final... i tot això ho hem de fer sense molestar els habitants propis d’aquests penya-segats, com són la serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis).

Primer ràpel

Segon ràpel


Serp de ferradura

Ara toca fer un tram força llarg per l’anomenada Feixa de les Alzines fins trobar els següents trams equipats que es troben directament sobre la capçalera del barranc del Pare Pasqual. Després de superar un petit ressalt rocós ens situem al peu del cinqué tram: una placa força dreta però que es deixa fer, i així arribem a una nova feixa que travessem per arribar al peu del sisé tram.

Remuntant el cinquè tram

El sisé tram, i per a variar, també s’inicia amb un fort desplom. Alguns dels que ja estem fins als “desploms” busquem una escapatòria... i la trobem tot planejant per la feixa fins a una pedregosa canal per la qual pugem fins al nivell superior, i sembla que no sóm pas els primers que ens escapem per aquí. Entretant la resta dels companys continuen batallant a l’exigent sisé tram de la ferrada.

A l’exigent sisé tram



Els que hem sortit per la tangent, com se sol dir, passem just per sota el pont nepalí (opcional) on alguns dels companys ens obsequien amb espectaculars imatges d’ingravidesa, suspesos sobre el buit. Com que ara ens situem al vessant oest de la Torreta de Montsià, un bon sol de tarda ens escalfa i les fotos queden molt millor.

El pas pel pont nepalí






Els quatre trams que queden no són pas massa llargs però sí que un parell són força potents. Això, unit al cansament que ja es deixa sentir, fa que alguns ens hagin d’assegurar per tal de superar el pas d’un petit sostret que remata el vuitè tram.

Al capdamunt del seté tram

Pujant pel seté tram

Flanqueig entre el seté i el vuitè tram

Pujant pel vuité tram

Assegurant el pas del vuitè tram

Aquí no s’acaben les nostres penes perquè el següent tram s’inicia amb una escala metàl·lica que ens ajuda a superar el fort desplom d’entrada, però a mitja escala la roca ja ens escup de manera que, a partir d’aquí, cadascú el supera com sap (o pot), tot exhibint les millors tècniques de progressió tant en artificial com en lliure.

Superant el desplom del novè tram en artificial...


...i en lliure

Així, després de superar aquest nové tram tan difícil, ja només queda el curt i senzill darrer tram i  arribem a les restes del refugi de la Torreta i, seguidament, al punt més alt coronat per un vèrtex geodèsic. En arribar al cim alguns estem abatuts i derrotats, però el premi  de veure la meitat sud del delta de l’Ebre, inundat de sol i estenent-se als nostres peus com una catifa, ens allibera de totes les fatigues... estem cansats però curulls de felicitat!

Restes del refugi de la Torreta

El delta se’ns desplega als nostres peus

Fotocim

El sol es pon darrera el castell d’Ulldecona

Després de fer un mos ràpid, i la rigorosa “fotocim”, abandonem la Torreta per ponent tot prenent el llarg camí de retorn, ja que és molt tard i cortines de pluja ja reguen el massís del Port que tanca l’horitzó pel nord... encara ens mullarem. Poc abans d’arribar al parking ja ens cauen les primeres gotes mentre el sol s’amaga darrera el castell d’Ulldecona...

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 17.11.19 per Isabel Benet, Alfons Belinchón, Ramón Boldú, Lola Díaz, Rafael Martínez, José Luís Sancenón, Ramon Samarra, Quim Massanes, Pep Garcia, Agustín Pérez, Ferran Guillén, Enric Sibis i Pilar.