dilluns, 27 de juliol del 2020

Cingles de Tavertet i Puig de la Força

18.07.20  Interessant ruta circular pels cingles de Tavertet, on a l’espectacularitat de les parets dels cingles cal afegir les grans vistes que tindrem. Des de l’àrea de lleure vora l’embarcador de Sau pujarem a Tavertet pel camí de les Gotes, i un cop al pla de Tavertet continuarem cap a la Miradora, el pla del Castell i el camí del Puig de la Força. Un cop assolit aquest puig baixarem pel camí de Perallonga fins a una pista que ens retorna a l’àrea de lleure. Itinerari d’uns 12 Km de recorregut i 540 m de desnivell, on cal comptar amb la calor de l’estiu; era una de les excursions previstes per aquesta primavera, però l’actual situació ens ho ha retrasat tot.

Des de la C-16, passat Vic, agafem la C-25 (Eix Transversal) fins a la sortida de Folgueroles. Just abans d’entrar a aquesta població, continuem per la N-141d, tot seguint les nombroses indicacions cap al pantà de Sau. Passem per Vilanova de Sau, travessem la presa de l’embassament, pugem cap a la Riba, i baixem altre cop al nivell del pantà fins a l’embarcador del Club Nàutic Vic Sau. Tot seguit la carretera s’acaba en una àrea de lleure, a la dreta de la qual hi ha diversos nivells d’aparcament.

En aquest indret gaudim d’una bona vista cap al vessant sud de l’embassament, amb la Roca del Migdia i el Puig del Far. Avui, l’alt nivell de l’aigua només permet veure la punta de la teulada del campanar de Sant Romà de Sau.

Vistes a la Roca del Migdia i al Puig del Far (al centre)

Situats a l’esmentada àrea de lleure (430 m), i d’esquena a l’anterior panorama, agafem a l‘esquerra un sender amb indicacions a la Domus del Pi, a les Places Carboneres i, sobre tot perquè és el que ens interessa, a l’enllaç amb els senders GR 2 i GR 151. Fins aquest enllaç, avançarem com si reculessim per la carretera per on hem arribat, però guanyant progressivament alçada a través del bosc. Als 100 m passem per la font dels Bassalots i tot seguit arribem a una pista; seguim uns metres a l’esquerra, de pujada, per continuar tot seguit a la dreta per un camí carreter que recupera la direcció inicial. En alguna posterior bifurcació, cal seguir recte amb les indicacions a les Places Carboneres (algun cop falta confirmació de que també és el camí que enllaça amb els GR’s).

Pel camí d'enllaç amb els GR's

Quan portem aproximadament uns 2 Km ens incorporem a l’itinerari dels senders GR 2 i GR 151, provinents del Solell del Masnou, a la carretera per on hem vingut. Seguim a l’esquerra per aquesta ruta comuna dels dos senders o Camí de les Gotes, que enllaçava Tavertet amb l’antiga població de Sant Romà de Sau. Als 500 m arribem a la cruïlla amb el camí del Grau del Castell, que puja cap al Pla del Castell, entre Tavertet i el Puig de la Força, i que deixem a l’esquerra. Anem guanyant alçada, tot passant per alguns trams empedrats, i ens apropem a les espectaculars parets dels cingles de Tavertet, que presenten dos nivells ben diferenciats: el cingle inferior, format per conglomerats i gresos de tonalitat vermellosa deguda a l’oxidació,  i el cingle superior blanc, format per calcàries marines, que en restar submergides per antics mars no tingueren aquella oxidació.

Sota els cingles de Tavertet, vermells i blancs

Ens apropem al sector del cingle Moltorer

Un dels trams empedrats del camí

Ens anem encarant cap al sector del cingle Moltorer, sobre el qual s’aixeca el poble de Tavertet. Al capdamunt del cingle vermell el camí passa per una balconada entre grans parets i amb un cingle vertical a la nostra dreta, abocat a la vall de Sau, on ens podem arribar opcionalment.

Arribem al límit entre el cingle vermell i el blanc


El camí passa per una gran balconada

El contacte entre els dos nivells del cingle


Podem atènyer l'esmentat cingle quan el sender gira a l’esquerra i travessa un petit coll. En aquest punt el deixem de moment per seguir a la dreta un desdibuixat corriol que s’endinsa breument al bosc i mena tot seguit al capdamunt rocós de l’esmentat cingle, amb extenses vistes sobre la vall de Sau i els pantans de Sau i Susqueda. Ens trobem just a sota d’un altre gran cingle que davalla vertical del pla de Tavertet.

Al capdamunt del cingle separat del camí...

...sota el cingle que davalla del pla de Tavertet

Retornem al camí i passem tot seguit per la lleixa de les Gotes, ja en el domini del cingle blanc, que aquí forma una gran paret abalmada (sembla ser que la petita cavitat que veiem vora el camí és la balma de les Gotes).

Per la lleixa de les Gotes



Poc més endavant el sender gira a l’esquerra, obligat per la paret del cingle, i amb algunes llaçades acaba per sortir a la pista de Tavertet al Castell.

Seguim a la dreta en direcció a Tavertet (les primeres cases es troben a 300 m), però abans d’entrar-hi veiem a mà dreta la indicació del sender de les lleixes de Tavertet, i cap allà anem. La nostra intenció no és fer aquest sender, doncs encara tenim moltes coses per endavant, però veiem que baixant recte uns metres, i deixant el sender a l’esquerra, podem situar-nos sobre la plataforma rocosa d’un vistós cingle blanc per obtenir unes vistes sempre diferents i úniques.

Al capdamunt d'un altre cingle, vora Tavertet...

...que constitueix un altre dels múltiples miradors de l'entorn

Tornem a la pista i arribem al Pla del Bosc, a l’entrada (o sortida) de Tavertet (870 m). Continuem pel carrer més proper al cingle, mentre veiem altres accessos a l’esmentat sender de les lleixes. Arribem tot seguit al mirador de Tavertet, amb una estelada, on tornem a fer treballar de valent les càmeres.

Al mirador de Tavertet

Vista des del mirador, amb el pantà de Sau

Ens apropem després a l’església de Sant Cristòfol (s. XI), d’origen romànic i amb l’absis al caire del cingle. Al costat de l’església hi ha la tomba del filòsof Raimon Panikkar, que durant molts anys va viure en aquesta població.

Àbsis de Sant Cristòfor, a pocs metres del cingle

Una de les antigues cases de Tavertet

Ara pels carrers interiors acabem la nostra breu visita a Tavertet. Retornem al pla del Bosc, on ens decantem a la dreta pel sender de la Miradora, tot passant prop de la piscina municipal. Ens anem apropant al vessant oposat del pla de Tavertet, i als 400 m arribem a una cruïlla; deixem a l’esquerra un camí ample, per on continuarem després, i seguim a la dreta, en suau descens fins que uns 200 m més endavant arribem al mirador de la Miradora (nom redundant), al caire del cingle, on cal anar amb compte, doncs cau abruptament.

A la Miradora, sobre el Sot de Balà

Des d’aquí gaudim d’una fantàstica vista sobre la barrancada del Sot de Balà, que travessa la riera de Balà abans de desaiguar al pantà de Sau, mentre que a la dreta, al capdamunt del barranc, hi podem veure la gran boca de la balma de les Corts, per on l’aigua d’aquesta riera cau pel Salt del Molí-bernat (avui, però, imperceptible des d’aquí).

A la dreta podem veure la gran boca de la balma de les Corts

Retornem a l’anterior cruïlla i seguim, ara a la dreta, pel camí carreter que no triga en desembocar a la pista de Tavertet al Castell, a l’indret del coll de Malla (855 m), on l’altiplà s’estreta. Seguim a la dreta per aquesta ampla pista durant 1 Km un xic monòton, sense gaires vistes i amb el pas d’alguns vehicles. Deixem la pista quan veiem a l’esquerra un camí ben marcat, però sense indicacions, que gira en direcció sud i ens apropa dalt del cingle del Pla del Castell, que seguim en direcció oest, mentre les vistes s’amplien cap als cingles del Far, el Montseny i les Guilleries.

Vistes al pantà de Sau ran del cingle del Castell


Ens dirigim al mas del Castell, sota el turó del Castell

Anem baixant uns metres cap al mas del Castell, situat sota el característic turó del Castell, de margues grises i erosionades, molt diferent als materials dels cingles. Atenyem de nou l’anterior pista, en el punt on hi arriba per l’esquerra el camí de grau de la canal del Castell, que hem deixat al peu dels cingles per pujar pels GR’s. En aquest indret el cingle fa un gir brusc a l’esquerra, avançant cap al sud, i així ho fa el nostre camí, mentre voregem el mas del Castell, ocupat actualment per una comunitat budista que ofereix servei de bar en un lloc privilegiat.

Anem ran del cingle, primer en direcció sud, per girar poc després a la dreta i continuar en direcció oest, sempre al caire dels espadats i amb el turó del Castell a la nostra dreta. Arribem així al Mirador del Castell,  amb una dilatada vista sobre el pantà de Sau, el Montseny i les Guilleries.

Anem vorejant el turó del Castell

Al mirador del Castell

Ample enllosat al caire del cingle

Continuem ara per un ample enllosat, tot davallant suaument fins que trobem a mà esquerra l’entrada al camí del Puig de la Força, indicat només “per a caminants hàbils”. Creiem que ho som i entrem al corriol, senyalitzat amb algunes marques vermelles, per on baixem per l’alzinar, encarats inicialment a l’embassament. Un xic més avall continuem la davallada per una canaleta amb esglaons de lloses, tot passant per una petita cavitat.

Pel camí del Puig de la Força

Baixem per la canaleta esglaonada


Al final de la canaleta girem a la dreta i anem planejant a frec del cingle, per on tot seguit passem per la lleixa on s’obre la balma del Castell, al caire de l’espadat. Malgrat que aquesta lleixa és prou ampla, no s’hi val a badar.

Arribem a la balma del Castell



Passada la balma ens encarem al Puig de la Força que es dreça davant nostre, amb restes visibles a la seva base d’alguns murs del castell de Cornil (s. X).

Puig de la Força, que presenta aquí un vessant boscós

Restes de murs del castell de Cornil

Aquest puig està separat del cingle de Tavertet per un trau, i quan sembla que el camí acaba tallat, trobem a la dreta un altre seguit d’escales de lloses que permeten baixar al coll del Puig de la Força.

Baixem per una altra canaleta esglaonada


En aquest coll hi puja per l’esquerra la via ferrada de la Canal del Puig de la Força, que correspon al darrer tram de l’antiga via ferrada que inicialment flanquejava la paret del cingle des del grau del Castell, però que ja fa molts anys fou desequipada per tal de preservar la nidificació de les aus; el tram que ha quedat no es va salvar de que li serresin les boniques grapes vermelles que permetien pujar per la canal, encara que a canvi ha estat reequipat amb noves cadenes.

A la dreta baixa el sender per on retornarem després, mentre que al voltant del puig un camí equipat amb cadenes en el tram més aeri li dóna tota la volta i torna al coll (indicat “per als més agosarats”). Nosaltres encarem directament la costeruda però curta pujada al cim, tot passant pel costat de les esmentades restes del castell, que segurament van donar el nom a l’indret (“força” com a significat de fortalesa o fortificació). Hom diu que el bandoler Serrallonga hi amagava alguns dels seus hostatges en aquest castell, que aleshores ja portava segles abandonat.

Esglaons del camí que puja al cim

Anem trobant fites que indiquen la millor ruta de pujada, amb un altre tram esglaonat, fins que no triguem en arribar al capdamunt d’una esplanada on una gran fita de rocs assenyala el cim del Puig de la Força (741 m), també anomenat Roca de Sau.

Al cim del Puig de la Força

Al cim gaudim d’una gran vista sobre el pantà de Sau, en especial del sector on hi desemboca la riera de Balà, sota els vermellosos cingles del Grau i de Santa Cília, que contrasten amb el verd de l’aigua i de la vegetació. Uns metres a sota nostre veiem una agulla, separada del cim i avançada al pantà, accessible per una petita bretxa, fàcil però aèria i exposada, opció que deixem “per als més agosarats”.

Els cingles del Grau i de Sant Cília, sobre el tram final del
Sot de Balà; en primer terme, l'agulla separada del cim

Baixem del Puig de la Força pel mateix corriol que ens retorna al coll. Continuem pel camí de Perallonga, que surt pel costat oposat de la ferrada.

A l'inici de l'emboscat camí de Perallonga

El camí baixa molt dreturer per l’alzinar, amb algunes llaçades, i en algun cas ens hem d’ajudar amb els arbres, però sense massa dificultats; més complicat seria trobar el camí humit i enfangat a la tardor o a l’hivern. Anem davallant una bona estona, amb les parets del puig de la Força a la nostra esquerra i l’embassament cada cop més proper. Passat un tram erosionat, ja veiem la pista cap on hem d’anar. Cal, però, estar atents a no seguir recte, doncs aniriem a parar a un esglaó vertical de roca sobre la pista; hem d’anar-nos decantant cap a l’esquerra (fites) per trobar el pas per on desemboquem finalment a la pista.

Seguim a l’esquerra, ara ja sense pèrdua, per l’ampla pista, entre les vermelles parets dels cingles i el pantà de Sau. Deixem a la nostra esquena el Puig de la Força, ben imponent des de la pista, que té a l’esquerra el monòlit conegut com el Dit d’en Serrallonga.

Per la pista de retorn, sota els cingles de Tavertet

Els cingles del Puig de la Força sobre el pantà de Sau,
amb el Dit d'en Serrallonga a l'esquerra

Diu la tradició que un dia Serrallonga i els seus homes estaven al cim del Puig de la Força repartint-se el botí obtingut d’un segrest. Un dels lloctinents no va estar d’acord amb el que li pertocava, i es va iniciar entre els dos bandolers una baralla en la que Serrallonga va tallar el dit al seu oponent. Mentre aquest es rebolcava de dolor, Serrallonga va tirar el dit cingles avall, i en record d’aquest fet el monòlit porta el nom de Dit d’en Serrallonga.

Continuem per la pista i no triguem en arribar a l’àrea de lleure de l’embarcador de Sau, ben animada a aquesta hora de la tarda, on tanquem aquesta magnífica ruta circular pels cingles de Tavertet i el Puig de la Força. D’una excursió sempre en surt una altra, i de ben segur que no trigarem en tornar a trescar pels variats paratges del Collsacabra.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 18.07.20 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Montse Baró.

dilluns, 20 de juliol del 2020

Pels cingles de Malanyeu, 2

5.07.20  Ara fa un any vam fer un petit circuit pels cingles situats al nord de Malanyeu, a l’Alt Berguedà, fins al coll o pas de Malanyeu. Avui hi passarem per la resta dels cingles que encerclen la vall de Malanyeu, tot enfilant inicialment cap al sud, per l’emocionant Graell de Cal Pigot i els cingles de la Tor, per anar girant progressivament fins arribar en sentit contrari a l’esmentat pas de Malanyeu, on continuarem pel mateix tram final de l’excursió anterior. Tot plegat, mitjançant un itinerari d’uns 11,5 Km de recorregut i 735 m de desnivell, on gaudirem de grans vistes.

Com en l’anterior ocasió, ens apropem per l’Eix del Llobregat (C-16) fins que, passat el túnel de la Nou, vora el Km 110, agafem a la dreta el trencall de Malanyeu. Enfilem una estreta i costeruda carretera fins que als 4 Km arribem al petit nucli de Malanyeu, vora l’edifici de les antigues escoles, on aparquem els cotxes. A partir d’aquí, gaudirem en tot moment de la tranquil·litat que ofereix aquesta solitària vall, només un xic concorreguda al sector d’escalada de la paret del Devessó.

El petit nucli de Malanyeu des de la Foradada

Sortim de Malanyeu (1010 m) en direcció est per la pista que mena al mas del Llomar (per on passarem a la tornada). Als 250 m deixem la pista, per continuar a la dreta per un sender, amb un pal indicador que ens assabenta que és el camí del Graell de Pujals (pas situat sobre la vall de la Nou), però que curiosament omet el proper indret del Graell de Cal Pigot.

Enfilem el sender que mena al Graell de Cal Pigot

Anem pujant per aquest sender, bastant costerut, fins que travessem a gual, per sobre les pedres, el rec del Graell, que avui baixa amb bon cabal, tot despenjant-se per petits saltants.

Travessem el rec del Graell


Un cop a l’altre costat, ens situem a la base del cingle, on comença el grau o Graell de Cal Pigot, antiga drecera per anar directament de Malanyeu a la masia de Cal Pigot. En el primer tram, equipat amb un parell de cadenes, pugem per uns esglaons tallats a la roca.

Primer tram amb cadenes i esglaons a la roca


Continuem per un segon tram, equipat amb una escala metàl·lica i una altra cadena, fins a un replà, per on accedim a un forat de la roca que permet passar a l’altre costat.

L'escala del segon tram


El forat que permet passar a l'altre costat

Travessem aquest esvoranc i sortim de nou al rec del Graell, que en aquest indret forma un petit gorg, així com un vistós i fotogènic saltant d’aigua.

Sortim al rec del Graell


Girem a la dreta per emprendre el tercer i darrer tram del grau, amb una pujada un xic aèria pel cingle, però amb bons agafadors repicats a la pedra.

Pujant pel darrer tram del grau

Al capdamunt del grau ja trobem un bon sender (senyals grocs), per on continuem una decidida pujada al caire del cingle, en direcció sud i amb bones vistes, quan el bosc ho permet, al Cadí i al Pedraforca.

Ara ja per un bon sender

Vistes al Pedraforca i els cingles de Vallcebre

Anem remuntant enmig del bosc fins a sortir a un carener, just després de superar un trau de roca equipat amb una corda.

A punt de sortir a la carena de la Foradada

Un cop en aquest carener, i abans de continuar a la dreta, girem a l’esquerra per atansar-nos a la Foradada, a uns escassos 100 m. Passem primer per una esplanada de roca, que constitueix una gran balconada sobre l’Alt Berguedà, amb els cingles de Vallcebre en primer terme, i un extens panorama que abasta els Rasos de Peguera, la serra d’Ensija, el Pedraforca, el Cadí, el Moixeró, la Tosa d’Alp i el Puigllançada.

Arribem primer a una gran balconada, vora la Foradada

Seguint el corriol arribem als pocs metres al trau de roca de la Foradada (1325 m), una petita obertura que podem travessar per gaudir del mateix panorama però d’una manera més espectacular, abocats al penya-segat sobre la vall de Malanyeu (cal anar amb precaució).

Travessem el trau de la Foradada...

...indret espectacular i amb grans vistes

Serra d'Ensija, cingles de Vallcebre, Pedraforca i Cadí

Retornem a la balconada per continuar la ruta

Desfem el camí i continuem en direcció sud, al caire del cingle i enmig d’un bosc de pins i faigs. Més amunt, el camí gira sobtadament cap a l’esquerra, en direcció nord-est i, ja més planer, ens situa vora els cingles de la Tor. Un esperó del cingle ens facilita unes bones vistes al Sobrepuny i la vall de la Nou, on sobresurten els monòlits de l’Aguda Gran i l’Aguda Petita.

Continuem vora els cingles de la Tor

Vistes al Sobrepuny i la vall de la Nou

Seguim per l’obaga, per sota de la carena i del cim dels Cingles de la Tor, que deixem a la dreta, fins que sortim a la collada de la Batllia (1575 m).

Travessem la collada de la Batllia

Tornem a entrar al bosc, avançant prop de la carena del serrat de Fulleracs, fins a sortir a una clariana herbada (és la cota 1654 del mapa Alpina). A la dreta i uns metres per sota d’aquesta clariana hi ha una esplanada rocosa (sembla ser que és la part superior del Roc de Fulleracs) on val la pena arribar-s’hi, doncs constitueix un magnífic mirador, amb una perspectiva un xic diferent, del Sobrepuny i la vall de la Nou, així com dels cingles de la Tor que hem deixat enrere.

Una altra balconada al Sobrepuny i la vall de la Nou

El cim dels cingles de la Tor (esq.), sobre la vall de la Nou

Retornem a la clariana i continuem carenejant, ara en direcció est. El camí sembla que es va desdibuixant, però no hi ha pèrdua: cal seguir la carena ran d’un filat, tot passant per una elevació poc definida i envoltada de bosc. Es tracta del Cap dels Emprius (1664 m), punt culminant del serrat de Fulleracs. 

Passem pel poc definit Cap dels Emprius

Tanmateix, les bones i extenses vistes al nord cal cercar-les a la baixada suau cap a l'allargat Portell del Porc (1640 m), entre les valls de la Clusa i de Malanyeu. En aquest coll hi arriba per la dreta el sender PR C-199, procedent del Sobrepuny i el coll de la Plana, que anirem seguint en dos diferents trams de la ruta.

Baixada suau cap al Portell del Porc...

...on el panorama es torna a ampliar

Continuem carenejant, amb el Cap dels Emprius al darrera

Continuem per la suau carena per un ample camí fins que sembla que acabi ran d’un filat. Aleshores cal girar a l’esquerra i pujar uns pocs metres fins assolir el Cap de la Baga de Cabanelles (1685 m), punt culminant del recorregut d’avui.

Breu pujada cap al punt més alt de l'excursió

Assolim el Cap de la Baga de Cabanelles

Del cim baixem per l’altre costat i arribem poc més avall a l’indret del Bec de la Roca, on el bosc ens ofereix una bona ombra per dinar, reposar forces i parlar animadament.

Reposant forces abans de continuar

Continuem per sender ben marcat i poc després trobem una cruïlla; les marques del PR continuen a l’esquerra per pujar a l’immediat turó de Crisp (1668 m), que podem evitar si seguim recte. Pugem a l’esmentat turó, a pocs metres sobre el camí que hem deixat i que constitueix un altre dels bons miradors d’aquesta excursió.

Al turó de Crisp, amb el boscós Roc de la Clusa al fons

Baixem pel costat oposat fins a recuperar l’anterior camí, i poc després arribem a la collada de Cal Serra o de la Font del Tudó (1645 m). El PR continua per la carena cap a la collada de Sant Miquel i el Roc de la Clusa (opcional si es volgués allargar la ruta).

Arribant a la collada de Cal Serra...

...on deixem la carena

Nosaltres continuem a l’esquerra (pal indicador) per un sender que baixa fort per la fageda (senyals grocs), en direcció nord. Anem davallant amb algunes llaçades fins arribar al pas del Grapissot (1465 m), per on hem de vorejar una roca per l’esquerra. Es tracta d’una lleixa d’uns 15 m, inclinada i lleugerament aèria, equipada amb un passamà de cable, per on baixem fàcilment.

Anem baixant per una extensa fageda

El pas del Grapissot, equipat amb cable



Poc després del Grapissot arribem a la collada de la Taleia (1475 m), entre les valls de Malanyeu i de Cerdanyola, per on recuperem per la dreta el PR C-199, juntament amb el PR C-129 (sender de l’Olla de Cerdanyola).

A la collada de la Taleia

Per la carena de la serra del Mill, envoltada de bosc

Continuem a l’esquerra, en direcció oest, per aquest itinerari comú als dos senders, per la boscosa carena de la serra del Mill, amb petites pujades i baixades, fins al Pas de Malanyeu (1390 m) (pal indicador), per on hi vam passar venint de l’altra direcció en l’anterior sortida.

En aquest punt, doncs, completem la volta als cingles de Malanyeu en dues diferents etapes. Ara deixem els esmentats PR’s, que continuen per la carena de la serra del Mill, i comencem a baixar a l’esquerra (pal indicador) pel camí de Falgars a Malanyeu. Anem davallant, primer en direcció sud-oest i després nord-est, fins a sortir a una pista de desembosc, que seguim a la dreta en forta baixada. Travessem el rec de la Taleia i poc més avall anem a desembocar a la pista forestal de les Espinedes a Malanyeu, per on continuem a la dreta.

Avancem per un sector de grans faigs i no triguem en passar per la font de les Travesses (1140 m), al costat de la pista, en una raconada ombrívola, que s’agraeix en aquest dia calorós.

Font de les Travesses

La surgència de la font, minsa però efectiva

Tot seguit arribem a una bifurcació, amb un pal indicador que assenyala les dues direccions per anar a Malanyeu. Com en l’anterior excursió, continuem a la dreta, en suau baixada cap al mas del Llomà, sense fer cas de la distància errònia (3,1 Km) que s’indica fins a Malanyeu (en realitat són només 1,7 Km).

Als 200 m deixem a la dreta el trencall que mena al Monnell, i seguim per la pista principal fins al gran mas ramader del Llomà, un vistós conjunt d’edificis rurals, estables i pallers, que la pista travessa pel bell mig de la propietat.

Passem per les edificacions del mas del Llomà

Continuem en direcció sud, mentre ens encarem al gran tall del cingle per on s’escola el rec del Graell, indret per on puja el pas equipat.

El tall del cingle per on s'escola el rec del Graell

Poc més endavant s’hi ajunta per l’esquerra l’altra pista provinent de la font de les Travesses, i tot seguit la pista unificada fa un revolt a la dreta i travessa el rec del Graell. Als 100 m arribem al trencall de l’inici de l’excursió que mena al graell de Cal Pigot, on tanquem estrictament el cercle de la nostra ruta. Uns darrers 300 m planers de pista ens retornen a Malanyeu, punt final d’aquesta segona i darrera etapa pels cingles de Malanyeu.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 5.07.20 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Ester Escobar, Pau Vázquez, Lola Díaz, Rafel Martínez, Laura Cabedo, Blanca Gonzalvo i Marta Martín.