Balmes i graus de Siuranella

1.05.19  Ara fa un any donàvem notícia en aquest bloc de la cova de Na Blanca, una gran balma obrada oberta al cingle vermell de Siuranella, la mola que s’aixeca enfront de Siurana, a l’extrem sud de la serra de la Gritella. En aquella ocasió ens hi vam arribar des del coll d’Esplugues amb un primer tram de 350 m per la carretera de Siurana, d’on surt un corriol que mena a la balma, però ara hem fet una aproximació des del mateix cingle, deixant l’asfalt de banda i fent una petita ruta circular d’uns 5 Km de recorregut i 275 m de desnivell, que passa per tres balmes i tres graus de la Siuranella, a cavall dels dos cingles característics d'aquest sector: el cingle vermell, de roca sorrenca, a la part inferior, i el cingle blanc, de roca calcària, a la part superior.

El doble cingle de la Siuranella, amb el Montsant al fons

Com en l’anterior ocasió, ens aproximem a Siurana des de la sortida de Reus de l’AP-7, per seguir per la T-11 i després per la N-420 en direcció a Falset fins a les Borges del Camp, on continuem a la dreta per la C-242, tot passant per Alforja, el coll d’Alforja i Cornudella. Poc després d’aquesta població, enfilem a la dreta l’estreta carretera que mena a Siurana, fins que als 2,5 Km arribem al coll d’Esplugues, on deixem el cotxe en una gran esplanada a la dreta, un indret utilitzat sovint per escaladors vinguts d’arreu que aparquen aquí les seves autocaravanes.

Des d’aquest coll d’Esplugues (575 m), reculem uns 50 m per la carretera fins a l’entrada d’un camí, a la nostra dreta, amb marques al terra corresponents al PR C-84 (hi havia abans aquí un pal indicador). Als 100 m deixem aquest sender, per on retornarem, i seguim a la dreta per traces de corriol que ens apropen al cingle vermell, farcit de fotogènics alvèols produïts per l’erosió.

El cingle vermell sobre la balma d'Esplugues

Arribem tot seguit a un replà de roca, enlairat sobre el barranc de l’Estopinyà, des d’on ja veiem en el cingle les restes de la balma obrada d’Esplugues, on hi fem cap (hi ha diverses traces de corriol que hi menen).

Balma d'Esplugues

En aquesta balma es conserven restes de murs de gres vermell, que amb la paret del cingle formen un habitacle d’uns 22 m de llarg per 5 m d’ample, amb dues portes d’accés (una al mur llarg i l’altra al mur estret). L’antic mas d’Esplugues ja apareix documentat al s. XIII, i fins i tot sembla que va constituïr un petit poblat esmentat als ss. XVI i XVIII.

Continuem arran del cingle

Sortim de la balma pel mateix camí d’accés, que continua en direcció sud, tot davallant uns metres per antics marges, fins que trobem un corriol travesser, més definit, que seguim a l’esquerra. Ens apropem altre cop al cingle i als 200 m arribem al nivell superior de la Cova, nom original d’aquesta balma abans no es designés també com a cova del Tití (sobrenom d’un propietari de Cornudella) i cova de Na Blanca (originat per una llegenda divulgada pel rector de Siurana a finals del s. XIX).

Aquest nivell superior de la balma era conegut també com la cova de l’aigua, doncs els degotalls que regalimen de la paret (com ho testimonia un gran capelló de pedra tosca al sostre) eren reconduíts als habitatges de la balma inferior; també podem veure aquí esglaons i piques excavades a la pedra, així com diversos forats a la paret on segurament s’hi encaixarien bigues.

Al nivell superior de la Cova

Baixem ara al nivell inferior, on veiem, al llarg d’un front d’uns 40 m, els nombrosos enderrocs d’antigues construccions i estances del mas de la Cova, corresponents a una continuada ocupació, al llarg dels ss. XVI al XVIII, per part de diferents famíles de Siurana. A l’extrem est de la balma hi ha l’únic habitatge que resta relativament sencer i que sembla ser utilitzat puntualment com a bivac.

Nivell inferior, on hi havia els edificis principals

Sortim de la balma per aquest extrem est, per on veiem les restes d’un arc i, just a la sortida (o entrada si venim pel corriol procedent de la carretera), podem observar en una roca dos rostres esculpits modernament (Na Blanca i el seu trovador), que fan referència a l’esmentada llegenda fantasiosa que el rector de Siurana explicava als excursionistes de finals del s. XIX.

Restes d'un arc

Na Blanca i el trovador 

Diu aquesta llegenda que un indeterminat comte de Prades, home sever i adust, va enviudar i va encomanar la cura de la seva filla Blanca a una serventa. Un dia va arribar al castell de Prades un juglar o trovador demanant acolliment, el qual li fou concedit. Amb el temps, el juglar i la comtesseta s’enamoraren i mantingueren en secret una relació de la qual Na Blanca quedà prenyada. Quan ho descobrí el seu pare, féu penjar el joglar, féu cremar la serventa i, quan nasqué el nen, el cruel comte el féu precipitar des de la torre del castell. La pobre noia fou conduïda fins aquesta cova per fer penitència, d’on només sortia els diumenges per anar a missa a Siurana. Finalment, després d’un any i mig, aquella dissortada morí de pena i fou enterrada al cementeri de Siurana; tanmateix, el seu despietat pare no va voler que cap creu ni altra senyal fés esment de la memòria de la seva filla.

Sortim de la balma per una cornisa de roca

A la sortida d’aquesta balma continuem per una cornisa de roca, en direcció sud-est, i passem tot seguit per una altra dependència del mas, que conserva un mur d’uns 15 m de llargada. Anem avançant sota les parets del recingle del Tití (un recingle és un cingle doble que fa esglaó; en aquest cas la part superior del cingle vermell forma un replà sota el cingle blanc). Aquest és l’únic sector de Siurana on es practica l’escalada en la relliscosa arenisca vermella, doncs la resta de sectors es troben en la roca calcària.

Anem vorejant aquest recingle per trams de corriol i de roca, tot planejant sota les vermelles parets farcides d’alvèols originats per l’acció del vent i l’aigua sobre els materials sorrencs. Un dels punts més espectaculars es troba a l’inici de la via El rovelló fredolic, on aquests alvèols formen tot un seguit de preses naturals.

Conjunt d'alvèols originats per l'erosió

A pocs metres podem veure una enigmàtica figura esculpida a la pedra (un home-animal o bé un animal-home), a l’inici de la via L’artista desconegut o L’artista perdut (segons les ressenyes).

Tot seguit cal parar atenció en un curt pas de roca inclinada que el corriol no pot evitar; normalment es troba eixut i no presenta, com avui, cap problema, però si es trobés humit, caldria extremar les precaucions per no relliscar (en aquest cas caldria intentar passar pel matollar de l’esquerra fins tornar al camí). Superat aquest pas, no triguem en desembocar al camí del grau del Jueu o de Siuranella (senyals blancs i verds), procedent per la dreta de la carretera de Siurana.

Sector d'escalada on el cingle vermell forma una

gran concavitat, just abans del grau del Jueu

Seguim a l’esquerra per aquest grau del Jueu en forta pujada, tot remuntant el cingle vermell. Un cop ja al domini del cingle blanc, trobem, poc abans de la sortida del grau, el que sembla una bifurcació de senders, però es tracta, a banda i banda, del camí baix de Siuranella, que seguim a l’esquerra per acabar de sortir al replà entre les dues cingleres.

Pel camí baix de Siuranella

Anem planejant per aquest replà, ara en direcció nord-oest, sota les parets calcàries de la Siuranella Central i per sobre el cingle vermell on s’obre la cova de Na Blanca. Al cap d’uns 250 m deixem el camí baix de Siuranella per seguir a mà dreta pel grau de la Covassa (pal indicador i senyals blancs i verds). Iniciem una forta pujada en direcció nord i, després d’una curta grimpada per un esglaó rocós, ens situem al replà on s’obre la balma de la Covassa, alta i ampla però d’escassa fondària, que dóna nom al grau.

Balma de la Covassa

Uns pocs metres a la dreta hi ha una feixa avançada a l’espadat que constitueix un bon mirador sobre les parets calcàries del sector d'escalada de la Siuranella Sud, a un costat, i la mola de Siurana, a l’altre.

Mirador natural vora la balma

Sector d'escalada de la Siuranella Sud

Continuem pujant en direcció nord-est per aquest camí de grau, que en algun punt demana alguna petita grimpadeta, fins a sortir a l’altiplà de la Siuranella (730 m). Abans de continuar, girem uns pocs metres a l’esquerra per a situar-nos en un replà de roca, ideal per fer un mos mentre veiem els cingles blancs d’aquest sector de la Siuranella, sobre el grau de la Covassa, i amb la mola de Siurana a l’altre costat del barranc de l’Estopinyà.

Anem planejant, ara en direcció nord, per aquest altiplà boscós, per un camí profusament senyalitzat amb altes, i en algun cas artístiques, fites de pedres. Als 500 m arribem al coll de la Vaca (745 m), per on passa el sender PR C-84 que haviem deixat a l’inici i que ara seguim a l’esquerra. Travessem tot seguit la capçalera d’un barranc i continuem a l’altre costat, tot planejant en direcció sud-oest fins que als 300 m arribem a l’inici del grau Tallat (730 m), una gran bretxa entre roques amb vistes al Montsant.

A l'entrada del grau Tallat, amb el Montsant al fons

Comencem a baixar per aquest grau, amb un primer tram empedrat, i poc més avall deixem a la dreta el camí Baix de la Gritella. Ens endinsem al bosc i anem davallant en direcció sud cap al Racó de Carletes, on els cingles formen una alta i espectacular muralla en forma d’amfiteatre.

Ens dirigim cap al Racó de Carletes

Al bell mig d’aquest raconada, una clariana a l’esquerra del camí indica la situació de la caseta de captació d’aigües del barranc de les Fontscaldes, a l’altre costat de la Siuranella. Es tracta d’una senzilla construcció funcional; tanmateix, és el testimoni d’una feixuga obra d’enginyeria realitzada l’any 1948, quan es va foradar tota la muntanya per portar l’aigua de les Fontscaldes al poble de Cornudella.

Continuem vorejant les altes parets d’aquesta ombrívola raconada, passada la qual no triguem en entrar altre cop al domini de la roca vermella.

Retornem al nivell de les sorrenques vermelles

Arribem a una cruïlla on hi desemboca per l’esquerra el camí Baix de Siuranella (que haviem deixat a l’inici del grau de la Covassa) i seguim davallant fins a retrobar la desviació a la balma d’Esplugues. Pocs metres més avall arribem a la carretera i al coll d’Esplugues, punt final d’aquest curta però interessant passejada per la Siuranella.

Ens atansem a la Trona (fora de programa)

Val la pena aprofitar després, com ho fem nosaltres, d’apropar-nos en cotxe a Siurana i gaudir dels seus racons més emblemàtics: la Trona (a 10 minuts de l’aparcament); el Salt de la Reina Mora, al costat de l’antic castell; l’esplanada rocosa abocada al riu Siurana, entre el castell i l’església; el mirador de la Punta, a l’extrem oest del cingle, amb antigues cisternes excavades a la roca; els tres o quatre carrers del poble, plens d’encant; i finalment el pla de la Torre Alta, on es troba el refugi del CEC, un bon lloc per prendre un refrigeri mentre gaudim de generoses i enlairades vistes de l’entorn.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 1.05.19 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Marta Martín.

La cova de Na Blanca i el recingle del Tití

21.05.18  Al nord de la mola on es troba encinglerada Siurana, es dreça la mola bessona de la Siuranella, separada d’aquella pel barranc de l’Estopinyà. Els espectaculars cingles de Siuranella, de roca sorrenca vermella a la part inferior i roca calcària blanca a la part superior, alberguen nombroses vies d’escalada d’alta dificultat al llarg de diversos sectors.

Els cingles de Siuranella, des de la carretera de Siurana

Aquest indret també justifica una bona jornada de senderisme, i per això ens hem apropat avui per tal de fer una ruta circular al voltant d’aquests cingles, per la cova de Na Blanca, el grau del Jueu, el camí baix de Siuranella, el barranc de les Fontscaldes i el grau Tallat, però la irrupció de la pluja, que no estava prevista aquest matí, juntament amb la caiguda el dia anterior, ha deixat massa remullat l’esmentat barranc i ho hem hagut d’escurçar a l’espera d’una millor ocasió. Tanmateix, la primera part d’aquesta excursió, per la cova de Na Blanca i el recingle del Tití, és prou interessant per donar ara una breu notícia.

Des de Reus (sortida AP-7 i autovia T-11), hem seguit per la N-420 en direcció a Falset fins a les Borges del Camp, on continuem a la dreta per la C-242, tot passant per Alforja, el coll d’Alforja i Cornudella. Poc després d’aquesta població, enfilem a la dreta l’estreta carretera que mena a Siurana; als 2,5 Km arribem al coll d’Esplugues, on deixem el cotxe en una gran esplanada a la dreta.

Des del coll d’Esplugues (580 m) anem seguint la carretera que baixa suaument cap al barranc de l’Estopinyà. Aproximadament als 350 m cal estar atents per agafar un corriol a mà esquerra, sense cap indicació ni fita, que continua uns metres paral·lel a la carretera i poc després ja enfila la direcció del cingle vermell. Anem pujant per un sender un xic precari però que no s’arriba a perdre fins que, en poc més de cinc minuts, arribem a la gran balma obrada coneguda com la cova de Na Blanca o cova del Tití, pel sobrenom de l’antic propietari del terreny, el Tití de Cornudella.

El primer que veiem en arribar són dos rostres esculpits modernament en una roca (Na Blanca i el seu estimat trovador), que fan referència a una popular llegenda local.

Diu aquesta llegenda que el comte de Prades (no sabem quin), un home sever i adust, va enviudar i va encomanar la cura de la seva filla Blanca a una serventa. Un dia va arribar al castell de Prades un juglar o trovador demanant acolliment, el qual li fou concedit. Amb el temps, el juglar i la comtesseta s’enamoraren i mantingueren en secret una relació de la qual Na Blanca quedà prenyada. Quan ho descobrí el seu pare, féu penjar el joglar, féu cremar la serventa i, quan nasqué el nen, el cruel comte el féu precipitar des de la torre del castell (altres versions indiquen el Salt de la Reina Mora a Siurana, que per a tot servia aquest indret). La pobre noia fou conduïda fins aquesta cova per fer penitència, d’on només sortia els diumenges per anar a missa a Siurana. Finalment, després d’un any i mig, aquella dissortada morí de pena i fou enterrada al cementeri de Siurana; tanmateix, el seu despietat pare no va voler que cap creu ni altra senyal fés esment de la memòria de la seva filla.

Després d’aquesta trista història, ens posem a visitar la balma, primer cap a l’esquerra, pel seu costat oest, on veiem, entre enderrocs d’antigues construccions i estances, les restes d’un arc. Consta que aquesta balma fou ocupada al llarg dels ss. XVI al XVIII per diferents famíles de Siurana.

Entrada a la cova de Na Blanca, amb restes d'un arc

A l’extrem oest surt un corriol que mena a un nivell superior conegut com la cova de l’aigua, doncs els degotalls que regalimen de la paret, com ho testimonia un gran capelló de pedra tosca al sostre, eren reconduits als habitatges de la balma inferior; també podem veure aquí esglaons i piques excavades a la pedra, així com diversos forats a la paret on segurament s’hi encaixarien bigues.

La cova superior, amb esglaons tallats a la pedra

La cova superior, amb els cingles de Siurana al fons

Dins l'habitatge que resta dempeus al nivell inferior

Baixem de nou a la balma inferior i sortim pel seu costat est, tot passant per l’únic habitatge que resta relativament sencer i que sembla ser utilitzat com a bivac puntual per alguns escaladors, doncs ens trobem en el sector d’escalada del recingle del Tití (un recingle és un cingle doble que fa esglaó; en aquest cas la part superior del cingle vermell forma un replà sota el cingle blanc). Aquest recingle del Tití és l’únic sector de Siurana on es practica l’escalada en la relliscosa arenisca vermella, la resta de sectors són en calcari.

Sortim de la cova per una cornisa del cingle vermell

Avancem per una cornisa del cingle i continuem després per un corriol que planeja al costat de les parets d’aquest cingle vermell, farcit d’alvèols originats per l’acció del vent i l’aigua sobre els materials sorrencs. I l'acció humana ha deixat esculpida en una de les parets una enigmàtica figura (no sabem si home o animal), a l’inici de la via L’artista desconegut o L’artista perdut (segons les ressenyes).

Enigmàtica figura al recingle del Tití

A pocs metres, trobem una gran concentració d'alvèols que formen tot un conjunt de preses naturals, a l’inici de la via El rovelló fredolic.

Grimpant pels alvèols formats per l'erosió

Tot seguit cal parar atenció en un curt pas del cingle inclinat que el corriol no pot evitar; normalment es troba eixut i no presenta cap problema, però si està humit, com és el cas d’avui, cal extremar les precaucions (dos de nosaltres hem acabat relliscant) o bé intentar passar pel matollar de l’esquerra fins tornar al camí.

Concavitat del recingle del Tití, prop del grau del Jueu

Superat aquest mal pas, no triguem en desembocar, uns deu minuts després d’haver deixat la cova, al camí del grau del Jueu o de Siuranella (senyals blacs i verds), procedent per la dreta de la carretera de Siurana. Aquest grau surt uns 300 m més avall del sender que hem agafat per anar a la cova (hi ha a l’inici un pal indicador) i és una altra opció per anar a aquesta balma si no trobem el camí directe; aleshores ens caldria anar i tornar pel mateix corriol transversal.

Seguim a l’esquerra per aquest grau del Jueu en forta pujada, tot remuntant el cingle vermell. Més amunt conflueix per l’esquerra el camí baix de Siuranella, que ara fa un tram comú amb aquest grau, i ja no triguem en sortir al replà entre els dos cingles. Deixem un camí a l’esquerra, que s’apropa a les vies d’escalada de la Siuranella Central, i seguim recte, tot planejant entre les espectaculars parets calcàries d’aquest sector, a la nostra esquerra, i les de la mola de Siurana, a l’altre costat del barranc de l’Estopinyà.

Cingles de la Siuranella Central

Passat un tram d’enderrocs, continuem ara sota el sector de la Siuranella Nord (tot i que la major part dels cingles estan orientats a l’est).

Escalador a la Siuranella Nord

Escaladora a la Siuranella Nord

El sector de El Pati amb el Pilar del Caragol a la dreta

El sender gira a la dreta i baixa uns metres a creuar el barranc de les Fontscaldes. Remuntem a l’altre costat fins a situar-nos sota les parets del sector de El Pati i de l’imponent monòlit del Pilar del Caragol, separat de la paret per una estreta escletxa.

El Pilar del Caragol, mentre un escalador

baixa d'una via de El Pati en top rope.

La nostra ruta continua a l’esquerra per anar remuntant el barranc de les Fontscaldes, però la pluja fa la seva aparició, sense permís del Meteocat. Després d’evaluar la situació en que es trobarà el camí del barranc després de les plujes d’ahir i d’avui, optem per deixar-ho còrrer, mentre ens aixopluguem sota les parets abalmades d’aquest sector de El Pati, on es troben vies d’extrema dificultat.

Des d’aquest punt es pot arribar en deu minuts a la carretera de Siurana pel camí d’aproximació dels escaladors i així ho fem quan la pluja remet un xic. Seguim doncs cap a la dreta, tot revoltant la base del Pilar del Caragol, baixem uns metres a creuar el barranc de l’Estopinyà, i després remuntem, amb una grimpadeta final, fins a sortir a la carretera de Siurana, prop d’una zona habilitada com aparcament d’escaladors, a l’esquerra. Per retornar al coll d’Esplugues hem de seguir a la dreta, de baixada, aquesta carretera durant poc més de 2 Km que no es fan gens pesats, amb els cingles vermells de Siurana,a un costat, i les bones perspectives sobre Siuranella, a l’altre, on hi podem observar els dos nivells, inferior i superior, de la cova de Na Blanca.

La concavitat del recingle del Tití, i a l'esquerra la cova 

de Na Blanca, des de la carretera de Siurana.

Després d’un parell de llaçades, creuem el barranc de l’Estopinyà i no triguem en passar per l’inici del grau del Jueu, indicat per un pal amb senyals verds i blancs (però cap cartell). Al voral de la carretera ens sorprén de trobar-hi un exemplar de clavell violaci (Limodorum abortivum), una orquídia pròpia dels terrenys calcaris de la baixa muntanya.

Clavell violaci

Passem després pel punt d’on surt el camí directe a la cova de Na Blanca i arribem poc més amunt al coll d’Esplugues, al final d’aquesta curta passejada, imposada per la pluja, d’uns 4,5 Km (meitat per camins, meitat per asfalt). Ha estat un primer tast de la zona de Siuranella, a l’espera de realitzar més endavant una ruta més completa per aquest sector, de la qual ja us informarem.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realizada el dia 21.05.18 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Ester Escobar i Pau Vázquez.

Circular per Siurana

27.01.18  En la primera sortida col·lectiva de l’any, una quarantena de companys ens hem aplegat aquest dissabte al pantà de Siurana per fer una excursió pels cingles que defensen l’encimbellat poble de Siurana, tot pujant pel grau de la Trona i baixant pel grau dels Portals, mitjançant un itinerari d’uns 11,8 Km de recorregut per pistes i senders ben senyalitzats.

Des de Reus (sortida Reus Est de l’AP-7 i autovia T-11), hem seguit per la N-420 en direcció a Falset fins que a l’alçada de les Borges del Camp continuem a la dreta per la C-242, tot passant per Alforja i el coll d’Alforja; més endavant, just quan deixem a l’esquerra la Venta del Puvill i abans d’arribar a Cornudella, agafem un trencall a la dreta en direcció al pantà de Siurana, i que en 2 Km mena a l’aparcament que hi ha al costat dret de la presa, on deixem els cotxes.

Situats a la presa del pantà de Siurana (490 m), avui amb el nivell molt baix, agafem en direcció est la pista que voreja el pantà per la riba esquerra (per a nosaltres el costat dret).

Encarats als cingles vermells i blancs de Siurana

La pista davalla suaument fins creuar una barrancada i acaba més endavant a la cua del pantà, on hi ha una estació d’aforament. En aquest punt creuem per unes pedres el riu Siurana i ens reagrupem per esmorzar a la vora del riu, que forma aquí un toll enmig d’una platja de còdols.

Creuem el riu de Siurana, a la cua del pantà

Més amunt el seguim creuant

Continuem riu amunt, que creuem a gual dues vegades més, fins que trobem a l’esquerra un camí per on anem pujant amb alguna llaçada fins a desembocar a la pista o camí del Molí de l’Esquirola, que seguim a la dreta fins que no triguem en trobar a l’esquerra (pal indicador) el camí del Grau de la Trona, per on passa el PR C-7 procedent de l’esmentat molí (a 15 min. seguint recte per la pista).

Iniciem la pujada pel grau de la Trona

Comencem a pujar pel grau de la Trona, un antic camí que enllaçava Siurana amb els molins situats a la vora del riu. El camí, empedrat i ben apuntalat amb marges, va guanyant alçada en revolts i va passant primer per cingles de gres vermell i mes amunt per cingles de roca calcària blanca.

Primer tram pel cingle de gresos vermells

Travessem antigues dunes fòssils

Seguim pel cingle blanc de parets calcàries, 

mentre el camí traça llaçades entre grans marges

Al capdamunt del grau deixem a la dreta el camí del grau de la Tornera (pal indicador) i seguim planers, a la vora del cingle, fins que passem per la singular i fotogènica roca de la Trona, que forma un sostre per sota del qual hi passa el camí.

Arribem a la característica roca de la Trona

Apilotonats sota la Trona, al caire de l'abim

Continuem a l'altre costat de la Trona

Seguim a la vora de les espectaculars parets del cingle, mentre que a l’altre costat, separada del cingle i a un nivell inferior, veiem la característa Roca del Franquet, una altra zona d’escalada, també anomenada Roca dels Solters perquè, segons diu la tradició, el solter o soltera que hi arribi al cim i llenci una pedra, es casarà abans d’un any (en cas contrari, NO ha de llençar cap pedra).

Roca del Franquet o dels Solters

Avancem planers sobre la roca calcària

Sector d'escalada proper a Siurana

Avancem per una estreta cornisa al caire del cingle, passem pel costat d'una zona d'escalada i poc després ja arribem a l’aparcament situat a l’entrada del poble, al Pla del Castell, on hi arriba la carretera procedent de Cornudella. Tenim des d’aquí una bona visió del Montsant, ben nevat avui, i dels cingles de la Siuranella en primer terme, on es troba un altre sector d’escalada. L'entrada del poble està custodiada per les restes del castell, a l'esquerra, i el refugi Ciriac Bonet del CEC, a la dreta, encimbellat damunt d’un esperó del cingle. 

Els cingles de Siuranella

Restes del castell a l'entrada de Siurana

El refugi Ciriac Bonet, amb el Montsant nevat

Travessem per un pont de fusta el fossat de l’antic castell de Siurana, i entrem al poble pel carrer Major. Per l’esquerra ens apropem a les restes del castell i al capdamunt del cingle orientat al sud, cap al riu i el pantà. Siurana, darrer reducte musulmà a Catalunya, fou conquerida l’any 1153 pels exèrcits del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, que pocs anys abans també havia conquerit Tortosa i Lleida. La llegenda diu que a la Siurana musulmana (Xibrana) hi governava la reina Abdalàzia, la qual, abans de caure en mans dels cristians, muntà al seu cavall, li embenà els ulls amb el seu vel i l’esperonà cap al penya-segat per estimbar-se cingles avall.

Al cingle on saltà la reina mora, amb les restes del castell

Espectacular situació de Santa Maria de Siurana

Visitem breument alguns carrers de la població, molt ben arranjats, així com l’església romànica de Santa Maria de Siurana, tot just aixecada després de la conquesta de la població, d’una nau encapçalada per un absis semicircular amb finestra de doble esqueixada, i una gran portalada amb un timpà emmarcat sobre tres arcades de mig punt que reposen sobre columnes amb capitells.

Portalada de l'església

Detall del timpà

Al final de la cinglera podem veure, excavats a la roca, els antics aljubs o dipòsits d’aigua, tot gaudint d’una gran vista sobre el Priorat i la serra del Montsant.

A l'extrem del cingle de Siurana

Retornem a l’entrada del poble per agafar cap a l’esquerra, entre el refugi i el carrer Major, el Camí dels Gorgs (pal indicador), que en realitat és el Camí Vell de Cornudella a Siurana, per on continua el PR C-7. El primer tram d’aquest camí, des de Siurana, és el Grau dels Portals, nom que fa referència als dos portals que controlaven el camí en temps del domini musulmà, un a l’inici i un altre al final del grau. Anem baixant en llaçades pels trams empedrats d’aquest grau, sota el cingle on es troba situat l’esmentat refugi.

Comencem a baixar pel grau dels Portals

Pel camí del grau, ben traçat i empedrat

Més avall, a la sortida del grau, la inclinació es modera, mentre anem deixant el cingle i el bosc per creuar poc després el barranc de l’Estopinyà i arribar al coll de les Lloses (555 m), ocupat, com el seu nom indica, per abundants pissarres o llicorelles, unes roques que per altra banda donen un caràcter especial al vi del Priorat. 

Baixant del coll de les Lloses

Continuem la baixada fins a la vora del pantà, on trobem una esplanada al redós de la qual ens posem a fer tots plegats el dinar de germanor i carmanyola (substituïda avui dia pels tuppers).

Dinar de grup a la vora del pantà

L’itinerari del PR continua per una pista, però com aquesta fa una gran marrada per salvar una entrada de l’embassament, que ara es troba sec en aquest indret, no triguem en deixar-la per baixar a creuar la llera i retrobar-la a l’altre costat.

Travessem el pantà, aquí sec, per continuar a l'altre costat

Poc després deixem definitivament la pista i el PR, doncs continuen en direcció a Cornudella, i girem a l’esquerra per travessar uns camps de vinyes i pujar uns metres fins a la carretera de Cornudella a la presa de Siurana.

Cingles de Siurana (dreta) i Siuranella (centre)

sobre les avui escasses aigües del pantà

Seguim a l'esquerra per aquesta tranquil·la carretera durant 1 Km, amb vistes de l'embassament i els cingles de Siurana, fins que arribem al costat esquerra d’aquesta presa. Ja només falta creuar-la per retornar a l’aparcament, punt final de la sortida d’avui. Fins la propera!

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 27.01.18 pel Centre Excursionista Àliga.