divendres, 27 de setembre de 2019

Un altre tomb per Cabrera

15.09.19  Tercera ressenya que dediquem en aquest bloc a la muntanya de Cabrera, al Collsacabra. En aquesta ocasió sortirem de Sant Julià de Cabrera per anar cap al coll de Bram, des d’on pujarem per les Escales de Cabrera i, un cop al cim, continuarem cap al pas de l’Osca i baixarem pel camí de la Serrica; tot plegat, mitjançant un curt itinerari d’uns 5,5 Km de recorregut i 380 m de desnivell.

Anem per la carretera de Vic a Olot fins al pont de les Perxes, situat al Km 21,5. D’aquest pont surten a l’esquerra dues pistes; cal seguir per la segona, amb el torrent de Sant Julià a l’esquerra. La pista, cimentada i estreta, passa vora el mas de les Perxes i arriba en 3 Km al veïnat de Sant Julià de Cabrera, on hi ha un petit aparcament i algun entrant per deixar el cotxe.

Des de Sant Julià de Cabrera (949 m), petit nucli envoltat de prats bucòlics, sota els espadats de Cabrera, tenim dues opcions per anar al coll de Bram. La primera és sortir en direcció nord, travessant un filat que hi ha al costat de l’aparcament, i anar pujant suau pels prats (marques vermelles) fins que no triguem en arribar a una bifurcació de camins; a l’esquerra s’inicia la pujada pel camí de la Serrica i a la dreta surt el que mena al coll de Bram, que correspon a un tram del GR-151.1, una variant del sender temàtic GR-151 Ruta de l’Abat Oliba.

Prats de Sant Julià, sota els cingles de Cabrera

Nosaltres, però, escollim avui la segona opció, que surt pel darrera de l‘església de Sant Julià. Es tracta del camí que enllaça Sant Julià amb el mas de la Tuta (senyals blaus i també grocs en el primer tram).

Ample inici del camí de la Tuta

Per aquest camí ens endinsem a un bosc de roures i faigs, per on anem planejant una bona estona en direcció sud-est, sense gairebé guanyar alçada. Cal dir que tenim per sobre nostre l’esmentat GR, el qual va més arrapat al cingle en aquesta mateixa direcció. Avançant pel nostre camí, ens sorprén veure el grau de devastació que pateixen els matolls de boix.  

Doble senyalització en el primer tram

Arribem més endavant a una bifurcació on cal estar atents. Deixem a la dreta (senyals blaus) el camí de la Tuta, i seguim a l’esquerra (senyals grocs) per un sender que comença a pujar fort en llaçades enmig d’una esplèndida fageda.

Camí al coll de Bram


Més amunt, a la sortida del bosc, continuem en direcció nord, encarats a l’imponent esperó de Cabrera, per on sembla que no es pugui pujar, doncs el camí de les Escales queda força dissimulat.

Al coll de Bram, sota el cingle de Cabrera

Arribem tot seguit al coll de Bram o de Cabrera (1174 m), on també hi desemboca per l’esquerra el GR-151.1, mentre que per la dreta hi arriba la pista que, des de Sant Julià, revolta la muntanya de Cabrera; és per aquí, doncs, per on hi accedeix la majoria de visitants del santuari. Des del coll comencem a pujar per l’aresta del cingle per les Escales de Cabrera, un camí equipat amb esglaons de ciment o bé picats a la pedra, i baranes de ferro, mentre la vista s’amplia, al sud-est, cap a l'altiplà d’Aiats, prolongació de la serra de Cabrera.

Pugem per les Escales de Cabrera


A mesura que pugem, s'obre la vista cap a l'altiplà d'Aiats



Al capdamunt de les Escales, passem a la vora d’un telefèric de servei i arribem tot seguit al pla on es troba el santuari de Cabrera (1297 m). L’antiga església del castell de Cabrera (s. XII) fou l’origen d’aquest santuari; tanmateix, l’església i el castell foren destruïts (com també l’església de Sant Julià) pels forts terratrèmols de l’any 1428. L’edifici actual és del s. XVII i el campanar del s. XVIII. Adossada a l’església hi ha l’antiga casa de l’ermità, que actualment fa servei de bar-restaurant.

Arribant al santuari de Cabrera

Església i hostatgeria de Cabrera

Versió pessebrista del santuari, a l'interior de l'església

Després d’esmorzar a l’esplanada del santuari, continuem en direcció nord per la carena, per on accedim tot seguit a un mirador al caire del cingle sobre Sant Julià, on gaudim d’un extens panorama sobre la Plana de Vic, el Collsacabra i el sector pirinenc del Bassegoda al Pedraforca, malgrat que avui el dia no destaca especialment per la seva claredat. A l’altre costat de la carena unes recents excavacions han posat al descobert unes restes que podrien correspondre a la cisterna del castell.

Mirador al caire del cingle

Possible cisterna del castell de Cabrera

A partir d’aquí la carena s’estreny força. Poc després deixem breument el sender per apropar-nos, a la dreta, al vèrtex geodèsic que marca el cim de Cabrera (1307 m), amb una taula d’orientació, rere la qual hi ha la base circular d’una torre del castell de Cabrera, a la vora de la qual també s’hi estan realitzant actuacions arqueològiques. Des d’aquí es gaudeix de vistes cap al vessant de la Garrotxa, amb l’altiplà de Falgars, mentre que cap al nord hi destaca el Puigsacalm, rere la serra de Llancers.

Avancem per l'estreta carena


Restes d'una torre circular del castell, al costat del cim

Vistes a l'altiplà de Falgars

Retornem al sender, que mena tot seguit a la bretxa de l’Osca de Cabrera. Cal desgrimpar un petit ressalt de roca, equipat amb grapes, per arribar a la bretxa pròpiament dita, un tall de la roca protegit per una barana. A continuació hem de flanquejar el cingle per un pas estret i aeri pel vessant de llevant, equipat amb passamans clavats a la roca.

Baixem un ressalt de roca


El tall entre roques de l'Osca de Cabrera

Al caire de l'abim, entre dos merlets naturals

Continuem a l'altre costat

Ens dirigim cap a una cornisa de roca

Pas estret equipat amb passamans

Superat aquest pas, girem a l’esquerra per pujar uns metres i recuperar el fil de la carena. Abans de continuar, anem uns metres a l’esquerra fins al capdamunt d’un ressalt de roca, sobre l’Osca de Cabrera, des d’on tenim una magnífica vista dels espadats del vessant oest i de l’altiplà de Cabrera.

Vistes a l'altiplà i als cingles occidentals de Cabrera

Continuem pel sender carener (senyals grocs), que deixa el caire del cingle per endinsar-se en un bosc format majoritàriament per faigs, boixos i falgueres. Passem poc després per la font de l’Osca, a la dreta del camí, que no raja, amb una petita bassa que sí conserva aigua. Aquí descobrim la causa de la devastació dels boixos: es tracta de la papallona del boix (Cydalima perspectalis), un lepidòpter procedent de l’est de l’Àsia i que, en poc temps, s’ha estès per tota Europa. Malgrat tot, veiem com alguns boixos estan rebrotant.

Papallona del boix

L'eruga d'aquesta papallona

Anem davallant lleugerament pel bosc, amb algun tram un xic confús. Travessem un sector de crescudes falgueres, que gairebé amaguen el sender, i arribem a un gran i característic faig solitari, que fa una extensa ombra.

A redós del gran faig solitari

Poc més endavant trobem un atapeït conjunt de pícees (Picea abies), une coníferes molt semblants als avets. Tornem a entrar al domini de la fageda i arribem poc després a una clariana voltada de faigs. Aquí cal estar atents perquè hem de deixar el sender que continua recte (senyals grocs) i que baixa a la pista que revolta la serra de Cabrera, per començar a davallar a l’esquerra, en direcció sud-oest, pel camí de la Serrica (senyals vermells), que ens retornarà a Sant Julià.

Clariana entre faigs, on deixem la carena

Iniciem la baixada pel camí de la Serrica

La baixada és suau a l’inici, però poc després comença a guanyar inclinació. Hem d’anar baixant, i en algun cas desgrimpant, per diversos ressalts de roca equipats amb petites grapes. Passem per un tram un xic aeri i continuem la forta davallada a través d’un bosc de roures, mentre anem veient Sant Julià de Cabrera al fons de la vall.

Sant Julià al fons de la vall






Després de superar un altre ressalt, trobem una cruïlla (cartell indicador) amb els camins de la Baga, a la dreta, i de Sant Julià, a l’esquerra, per on continuem davallant. Un darrer tram equipat dóna pas ja a una baixada suau fins als prats de Sant Julià, on hi conflueix per l’esquerra el tram del GR-151.1 que mena al coll de Bram.

Arribem als prats de Sant Julià

Església de Sant Julià de Cabrera, al final de l'excursió

Seguim davallant per aquests prats ondulats que es despleguen com una catifa verda fins a Sant Julià de Cabrera, punt final d’aquesta amable passejada per la muntanya de Cabrera.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 15.09.19 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Marc Amorós, Marta Martín i Francesca Arcara.

dissabte, 21 de setembre de 2019

Serra de Sant Honorat, via Núria

6.09.19  A Sant Honorat vam prometre que tornariem... i hi hem tornat abans no arribi la tardor i els dies s’escurcin, car les aproximacions a algunes vies (i els retorns) de vegades són veritables excursions. Aquest cop hi anem a fer la via Núria, una clàssica oberta per en Guillem Arias i companyia, a finals dels anys 80, al vessant est de la serra, on s’aixeca un altiu contrafort. La via Núria puja per l’aresta NE d’aquest esperó i acaba al capdamunt de l’altiplà per la qual cosa pel retorn no cal fer cap ràpel... i això aquí és d’agraïr.

Contrafort de la serra de Sant Honorat amb la via Núria

Ressenya de la via

Així que ben aviat fem cap a Oliana i, després de creuar el riu Segre, prenem la carretera en direcció a Peramola. Abans d’arribar-hi, però, ens desviem a la dreta per la carretera d’accés a l’Hostal del Boix on, just a l’entrada, neix una pista de ferm irregular que es dirigeix a l’ermita romànica de la Mare de Déu de Castell-llebre, tot passant sota la impressionant muralla sud del Roc de Rombau (o Rumbau), i deixem el cotxe en unes esplanades prop d’aquesta ermita.

L’ermita de Castell-llebre enlairada sobre un estrep rocós

Un cop ens hem carregat el material a l’esquena, continuem a peu per aquesta mateixa pista tot deixant, als pocs metres i a la dreta, l’accés a la citada ermita. Així ens enfilem ràpidament per la costeruda pista fins a un collet encarat a la serra d’Aubenç on, a mà esquerra, deixem la pista per on tornarem... si tot va bé!

Collet encarat a la serra d’Aubenç

Ara continuem en forta baixada fins al punt que la pista dibuixa una pronunciada corba. Aquí la deixem per prendre un camí carreter a l’esquerra que s’endinsa a l’ombrívol barranc de les Caubes, des d’on ja veiem el nostre objectiu. Però hem d’estar atents ja que, uns metres abans de creuar un barranquet, hem de desviar-nos a l’esquerra per un costerut corriol marcat amb una fita a l’entrada.

Ens anem acostant a la base de l’esperó

Prop del peu de la via...

...se’ns desplega la vall del Segre, amb el Cogulló de Turp

Per aquest corriol ens anem acostant al peu de la via al qual, per arribar-hi, ens cal grimpar un petit però delicat ressalt. Així en un arbret muntem la reunió just en el moment en que el sol, que no para mai quiet, gira i ens quedem a l’ombra. Mentre comença a bufar un airet força fresquet, en Pau es disposa a iniciar la via tot fent uns passos d’estreps per tal de superar l’acusat desplom de l’entrada.

Superant el desplom d’entrada de la via

Assegurant des de la reunió d’inici

Progressant per la dificil placa del primer llarg

Entretant el veig batallar per la mantinguda placa del primer llarg, jo estic assegurant-lo des de la reunió mig tremolant de fred... m’hauré d’abrigar una mica més. Quan em toca pujar a mi, el desplom de l’entrada el passo més o menys bé gràcies a unes quantes bagues llargues, però la placa és “otro cantar” ja que està qualificada de V obligat i sense respir. I per acabar-ho d’adobar, l’entrada a la primera reunió és tan difícil que per poder-hi arribar, en Pau m’ha de llençar un estrep, del qual jo penjo un dels meus estreps... deplorable!

Arribant a la primera reunió

Iniciant el segon llarg

Un cop instal·lats a la primera reunió, en Pau inicia el segon llarg sortint per la dreta però tot seguit es col·loca en la vertical de la reunió i avança per una placa també molt dreta i qualificada de V mantingut, i amb un desplom que resol amb un parell de passos d’estreps, superat el qual ja arriba a la segona reunió.

Avançant per la placa del segon llarg

Assegurant des de la primera reunió

Superant un desplom en artificial

Malgrat que la placa es manté molt vertical, jo la trobo un xic millor de passar que l’anterior... anant de segon de cordada, es clar! I quan arribo al petit desplom, trobo que el segon parabolt està una mica lluny per a mi i l’he de “caçar” amb la baga Panic... cap problema! A partir d’aquí la placa s’ajeu una mica i així cop puc arribar a la segona reunió com una senyora.

Assegurant des de la segona reunió

Iniciant el tercer llarg

Per la cara que faig, en Pau ja no em pregunta si vull fer el tercer llarg, qualificat de VI mantingut, sinó que es limita a sortir de la reunió i seguir per la placa, de vegades més dreta i de vegades més ajaguda, farcida de bons i variats còdols. Per aquest terreny jo progresso més segura i més de pressa, i quan arribo a la reunió encara fa sol.

Arribant a la tercera reunió

La tercera reunió

Quan arribo a la tercera reunió encara fa sol, però quan en Pau arrenca per la placa del quart llarg, s’emporta el sol amb ell i em torno a quedar a l’ombra... El quart llarg és més fàcil que l’anterior, qualificat de III, llevat d’un ressalt un xic més complicat al capdamunt de la tirada i a tocar d’una savina.

Inici del quart llarg

Superant el pas més complicat de la tirada

Quan em toca a mi, no tinc cap problema de progressió fins que arribo al citat pas més complicat, el qual és un ressalt un xic balmat a la seva base. Des de la reunió sento a en Pau que em diu que busqui unes bones preses que hi ha per a superar-lo, però jo observo que en una xapa hi ha una baga ronyosa i que en el tronc de la savina que tinc a mà dreta es nota que la gent hi posa el peu... pas de baga o pas d’arbre? Aquesta és la qüestió. Em decideixo pel pas de l’arbre i ressalt superat!

Arribant a la quarta reunió

Un altre cop en Pau s’emporta el sol amb ell quan surt de la reunió de manera que en aquesta tirada no li puc fer cap foto perquè m’enlluerno cada cop que miro l’aresta amunt. Així que m’entretinc observant una planteta que creix en un forat a tocar de la reunió i que fa unes floretes blanques que semblen estrelles; penso que potser es tracta d’un crespinell o raïm de pastor (Sedum sp).

Crespinell

Aquesta cinquena tirada és la més fàcil de la via, i l’hauria pogut fer jo... però ni s’ha m’ocorregut demanar-li-ho. En fi, que sense cap problema arribo a la cinquena reunió situada just sota el “bolet” del cim.

Arribant a la cinquena reunió

La cinquena reunió sota el “bolet”

Inici del sisé llarg

Per a superar aquest “bolet”, en Pau surt de la reunió i es desplaça en diagonal ascendent cap a la dreta fins que tomba l’aresta i deixo de veure’l. Llavors jo m’entretinc observant un còdol calcari que tinc a tocar de la reunió i que exhibeix el que sembla un fòssil d’un ortoceres, un cefalòpode de l’Era Primària.

Ortoceres

Quan em toca pujar a mi, no tinc cap problema a progressar per la diagonal ascendent fins al caire de l’aresta, però quan hi arribo un vistós precipici s’obre sota els meus peus; i això, unit a que aquí la roca és força dolenta, fa que m’empassi la saliva... glup! Així, amb molt de compte, arribo a la sisena i darrera reunió situada a l’assoleiat cim de l’esperó.

Arribant a la darrera reunió...

...situada al cim de l’esperó

Fotocim

Després de felicitar-nos per tan lluïda escalada i de contemplar el dilatat paisatge que es desplega per llevant, on hi destaca l’embassament d’Oliana, l’escarpada serra de les Canals, l’alterós Cogulló de Turp, i el llunyà Port del Comte tancant l’horitzó, iniciem el retorn pel marcat camí que passa a frec de les ruïnes de l’ermita de Sant Honorat.

Passem per les ruïnes de l’ermita de Sant Honorat...

...i baixem encarats al sud a buscar la pista

A la gran esplanada del coll de Sant Honorat, deixem l’altiplà i prenem un bonic camí de grau, suportat encara per vistosos contraforts, que va fent llaçades fins a un collet on trobem un sender que va directament a Can Boix. Nosaltres, però, agafem la pista en direcció nord que baixa dreturera cap a Castell-llebre, tot deixant a la dreta la desviació que, en uns 400 m, porta al mirador del Roc de Rombau... un altre dia serà, que avui ja és massa tard!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 6.09.19 per Isabel Benet i Pau Vázquez.