dissabte, 14 de juliol de 2012

Roc Colom, la torre negra

Matinada a Engorgs. Després d’haver passat la nit al vell refugi i posar el material necessari, enfilem cap a la Portella de Meranges en direcció al Roc Colom, l’extrem occidental de la cresta que es desprén del massís del Puigpedrós cap a la vall de Campcardós i que acaba bruscament a l’impressionant Peiraforca. El sol comença a daurar les cimes però alguns flocs de núvols passen veloços per damunt les carenes… Les previsions no són gaire bones, de totes maneres anem a intentar-ho.

Des de la portella estant ja s’alça imponent el Roc Colom, com torre d’escacs. Un curt però entretingut flanqueig ens situa a la bretxa on comença la via. Comença a bufar un ventet fresquet que fa que ens haguem d’abrigar una mica.




Un primer ressalt, un flanqueig a l’esquerra i un altre ressalt constitueixen el primer llarg d’aquesta via classificada de IV grau  i equipada amb material d’última generació.


Aquesta via es desenvolupa entre immensos blocs granítics folrats de liquens negres que li confereixen aquesta coloració fosca i aquest tacte aspre.


El vent ja bufa amb força quan ens trobem a la primera reunió. En Jaume està un xic preocupat pels núvols que ràpidament cobreixen les carenes dels cims propers pel risc de tempesta que això pot comportar, malgrat això decidim de fer el segon tram de la via que és una mica més llarg i més tècnic, tot ascendint per un diedre on la força i l’oposició són els teus aliats en la progressió per tan esquerpa roca que, mica en mica, et va deixant la pell marcada.


El fred és intens i això que és estiu. Amb les mans entumides no puc gaudir de la via com es mereix i això em sap greu. Arraulits a la segona reunió ens en adonem que no hi ha condicions per a fer el cim i per això muntem el ràpel per al descens però el vent fa que les cordes es mostrin rebels: s’enganxen, s’enreden, volen i cauen on no volem donant-nos més feina de la prevista.


Arribats de nou a la bretxa recollim ràpidament el material i fem via cap al refugi. Un cop a la portella fem una mirada enrera per acomiadarnos del Roc Colom, però no diem adéu sinó un fins aviat!. En el moment que escric aquestes ratlles, encara conservo les seves esgarrapades.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 14.07.12 per Isabel Benet, Alfons Belinchón i Jaume Salat.

Cap comentari:

Publica un comentari