dijous, 31 de desembre del 2015

Matinal al turó de Bell-lloc

27.12.15  L’arrodonit turó de Bell-lloc s’aixeca entre les valls d’Angostrina i de Querol, a l’Alta Cerdanya. Malgrat la seva modesta elevació (1685 m), la seva situació, encarat al sud i separat al nord del conjunt de serres que culminen en el Carlit, el converteix en una magnífica talaia de la plana cerdana i d’un extens panorama de muntanyes, del Canigó al Cadí, així com del massís del Puigpedrós. Al seu cim hi ha l’església romànica de Santa Maria de Bell-lloc, que dóna al turó un perfil inconfusible.

El turó de Bell-lloc des de Llívia

Des de la població de Dorres, la més propera al turó, podem fer un itinerari curt i senzill que només ens ocuparà mig matí (o mitja tarda, segons el cas), i que malgrat la seva brevetat no ens decebrà pas. L’aproximació en cotxe, molt ràpida des de Llívia o Puigcerdà, passa per Ur, on cal agafar la D-618 fins a Vilanova de les Escaldes, des d’on continuem per la D-10 que ens acosta a les Escaldes i tot seguit al bonic i tranquil poble de Dorres; just abans d’entrar a la població trobem un ampli aparcament a l’esquerra, on deixem el cotxe i d’on surt el camí que porta als banys termals a l’aire lliure de Dorres, utilitzats ja a l’època dels romans i molt recomanables per relaxar-se gaudint alhora d’una magnífica vista de tot el sector del Puigmal.

Església de Sant Joan Evangelista de Dorres

Entrem a Dorres (1431 m) i pel carrer principal del poble arribem a la plaça major, on hi trobem un safareig d’aigües termals (càlides i amb olor de sofre), una font amb diverses piques de granit, i un xic més amunt l'església romànica de Sant Joan Evangelista (s.XII), a l'interior de la qual hi ha la imatge original de la Mare de Déu de Bell-lloc. Comencem a trobar senyals grocs del Chemin de Belloc i grocs i vermells del GRP Tour du Carlit, que anem seguint en direcció oest. Als murs de pedra que limiten el camí hi trobem els barretets (Umbilicus rupestris), unes plantetes rupícoles de fulles rodones i carnoses que fan una espiga de petites flors tubulars.

Barretet

Capella Mageta

Al final del poble passem per l’oratori de Sant Marc i la capella Mageta on deixem per fi l’asfalt per continuar en pujada suau per un camí de ferradura amb trams empedrats, entre bedolls i avellaners, mentre ens apropem al rec de Jovell, que tenim a l’esquerra. No triguem en deixar, també a l’esquerra, una desviació que creua el rec, per on va el Chemin de Belloc, i que agafarem de baixada; nosaltres continuem recte pel camí empedrat amb les marques del Tour du Carlit en direcció al coll de Jovell.  

Avancem per camí empedrat

Més amunt creuem el torrent per unes lloses de pedra, i el seguim remuntant, ara a la nostra dreta. La pujada s’accentua, mentre anem avançant per l’obaga de la muntanya, amb trams de neu i gel que li dónen caràcter hivernal a aquesta petita excursió.

Trobem neu a l'obaga

Al coll de Jovell, amb el serrat dels Llops al fons

Arribem al coll de Jovell (1633 m), on deixem el Tour du Carlit, que continua recte en direcció a Brangolí i Feners, i girem a l’esquerra, per seguir la carena en direcció sud, tot gaudint d’una magnífica vista sobre el massís del Puigpedrós i la vall de Querol.

El massís del Puigpedrós

El camí s'enfila per un breu tram costerut fins arribar al poc definit cim de l'Argila (1704 m), el punt més alt de la nostra excursió, que gaudeix d’una gran panoràmica que ampliarem en arribar al monestir de Bell-lloc, que ja veiem des d’aquí.

L'altiplà de Bell-lloc des del cim de l'Argila

Anem perdent un xic d’altitud pels altiplans del turó de Bell-lloc; abans d’arribar-hi, ens desviem uns metres a l’esquerra per seguir la pista, que provinent de Dorres acaba en aquest altiplà, i que passa tot seguit pel costat de la cabana de pedra, amb la teulada coberta pel pendent, que alberga la font de Sant Pelegrí. A l’entrada hi ha una pica rectangular de granit, i a l’interior, una primera cambra amb una llosa al centre a manera de taula i bancs de pedra a banda i banda, que dóna pas, per una obertura, a una segona cambra on hi ha la cisterna.


Font de Sant Pelegrí

De la font acabem de pujar al turó de Bell-lloc (1685 m), on s’aixeca l’església romànica de Santa Maria de Bell-lloc (s. XII), d’una nau, coberta en part per una volta apuntada, i amb un gran absis a llevant. De l’edifici de l’antic monestir resta dempeus una paret adossada al mur de ponent de l’església. A l’altar, al costat de nombrosos ex-vots, s’acumulen trossos de pissarra, doncs és costum dipositar aquesta pedra a canvi d’una petició.

Santa Maria de Bell-lloc, al cim del turó

Façana de ponent, amb restes de l'antic monestir

Com hem dit, el turó és una impressionant talaia amb magnífiques vistes de la Cerdanya i d’un extens conjunt de muntanyes que engloba, en una visió circular, les estribacions del massís del Carlit, el coll de la Perxa, el Canigó, Cambradase, el Puigmal, la Tosa d’Alp, les Penyes Altes de Moixeró, el Cadí i el massís del Puigpedrós.

Panoràmica del sector del Puigmal des del turó de Bell-lloc

Comencem a baixar pels prats del costat sud

Vistes de Dorres, les Escaldes i la central solar Thémis

Per tornar a Dorres, baixem en direcció sud-est, encarats a la plana cerdana, per un corriol enmig dels prats dels Camps de la Creu. Travessem dues tanques i poc més avall, en arribar a un filat, girem a l’esquerra per continuar en direcció nord, per camí ben marcat, fins a retrobar el rec de Jovell i la cruïlla amb el camí empedrat que hem seguit a l’anada; ja només ens resta passar altre cop per la capella Mageta i arribar tot seguit a Dorres. Han estat 2 h escasses de tranquil·la passejada (sense comptar evidentment les nombroses parades per a fer fotos), amb un desnivell de 260 m.

Banys termals de Dorres

Acabada l’excursió, ens apropem als banys de Dorres, que ja coneixiem d’altres ocasions i que avui serien un bon complement a la nostra caminada si haguéssim portat banyador. Un altre cop serà. Bon Any !!

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 27.12.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Marc Amorós.

dijous, 24 de desembre del 2015

Montserrat, via Josep Monistrol a la Codolosa

21.12.15  Just després de la ressaca electoral i abans de la bogeria de les festes nadalenques, anem el Jaume, el Joan i una servidora a fer una petita escalada a Montserrat; però acostant-nos al massís ens sobrevé la indecisió: Monestir o Collbató? Veient com la boira embolcalla les agulles més altes ens decidim pel sector de la Codolosa on la primavera està quasi sempre assegurada.

Aproximació al sector de la Codolosa

Itinerari de la via Josep Monistrol

Escollim la Josep Monistrol, una via que el Jaume coneix com si fos casa seva, encara que ell sempre prefereix començar per la via dels Joans que està just al costat a la dreta i que té l’inici un xic més amunt. Així el Jaume comença el primer llarg, tot flanquejant cap a l’esquerra a l’encontre amb la via Josep Monistrol, per una placa amb poques preses però suficients, fins situar-se a la primera reunió, uns 15 metres per damunt nostre.

Iniciant la primera tirada

Seguidament s’enfila en Joan sota un sol enterenyinat però amb una temperatura força agradable tal i com correspon a la Codolosa. Entretant més amunt les boires segueixen acariciant les agulles. Jo surto la darrera tot fent fotografies mentre en Joan es dedica a filmar, car ell després en fa una pel·liculeta per al record. Aquests són els avantatges d’una cordada de tres.

A la primera reunió

La segona tirada de 15 metres també la fa el Jaume. Aquesta és la que té el pas més compromés de la via: un petit diedre que resolem amb un pas llarg cap a la dreta. La resta de la tirada és per una placa de IV amb moltes i molt agraïdes preses.

Superant el diedre

Avançant per una placa

La darrera tirada, la més llarga, la fa el Joan tot superant un pas un xic desplomat però amb bones preses (quan les has trobat!) i acompanyat pels cants dels escolanets de Montserrat que ressonen per la paret des d’uns altaveus de Collbató. En Jaume i jo no dubtem a qualificar aquest moment de realment gloriós.

La darrera tirada

Observant la progressió

Després d’aquest mal pas, la via continua per una placa, tot deixant a la dreta el tronc sec d’una sabina, en direcció a un arbret, que el passem per darrera després de superar un petit ressalt. Continuem per una placa tot flanquejant en ascens cap a l’esquerra fins a l’última reunió situada just sota una lleugera balma.

Anem superant la darrera placa

Al final de la via

Un cop reunits els tres, i després de felicitar-nos per tan lluïda escalada, en Jaume munta el llarguíssim ràpel que ens deixa de nou al peu d’aquesta via Josep Monistrol, la qual ha estat un bon tret de sortida d’aquests dies de joia i celebració col·lectiva. Fins la propera!


Gent maca del CE Àliga

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 21.12.15 per Isabel Benet, Jaume Salat i Joan Castelltort.

dimarts, 24 de novembre del 2015

Puig del Far, mirador de Sau

14.11.15  Curta i fàcil excursió matinal pels boscos i cingleres de Vilanova de Sau, amb ascensió al Puig del Far, excel·lent mirador al pantà de Sau i als cingles de Tavertet. Tant aquests com els de Vilanova es caracteritzen per tenir dues parts ben delimitades: la superior de roca calcària blanca, i la inferior d’argiles i gresos vermells.

De l’Eix Transversal (sortida de Folgueroles) continuem per la N-141 fins a Vilanova de Sau, on aparquem el cotxe vora l’ajuntament. Comencem a caminar pel bonic i històric nucli d’aquesta població de reminiscències bandoleres (plaça de Serrallonga, casa i carrer del Fadrí de Sau) en direcció a l’església parroquial de Santa Maria, d’orígen romànic.

Pel nucli històric de Vilanova de Sau

Anem trobant nombroses senyalitzacions

Un cop a l'església, baixem a la dreta per carrer asfaltat, seguint les marques dels senders GR 2, GR 151 Camí de l’Abat Oliba i SL-C 122 Puig del FarPassem pel costat de l’edifici de les escoles i, un cop a la part baixa del poble, creuem la mateixa carretera per on hem vingut i que continua en direcció al pantà de Sau; seguim recte, en direcció nord, per un camí ample amb les marques dels GR’s, tot deixant, uns metres a l’esquerra, la pista asfaltada per on continua el sender local que puja més directe al Puig del Far (nosaltres farem una opció un xic més llarga per passar per sota el cingle Vermell).

Avancem entre camps, a una banda, i un bosc de roures i alzines a l’altra, i passem pel costat del mas de la Coromina. Als vint minuts arribem a l’entrada de la propietat de les Tallades i a una cruïlla asfaltada plena d’indicadors. Cal, però, deixar els GR’s i totes les altres senyalitzacions per agafar a l’esquerra, uns deu metres abans de la cruïlla, un corriol sense marques, amb alguns trams de trialera, per on avancem en direcció est entre aranyoners i arboços. El corriol desemboca a un camí més ample que seguim a l’esquerra i arribem tot seguit a un petit prat, al peu de les parets del cingle Vermell, coronat pel Roc del Migdia, just quan la boira del matí, que ens ha acompanyat fins ara, aixeca el teló per donar pas a l’espectacle de les cingleres.

Cingle Vermell, encara amb restes de boira

Roca del Migdia

Al peu de la cinglera, vora la Vileta Grossa

Anem vorejant el cingle, sense apropar-nos encara, fins a sortir als camps del mas de la Vileta Grossa. El camí ens mena a l’edifici de la granja, on retrobem els senyals del SL-C 122, que ara seguim a la dreta per iniciar una decidida pujada per un camí de grau entre boixos. Durant la pujada  gaudim de bones vistes sobre la Roca Falconera i altres monòlits que s’aixequen en línia recta amb aquesta.

Roca Falconera, a contrallum

Als vint minuts desemboquem a la pista que travessa el primer esglaó de la cinglera, on ara retrobem el GR 151, per on continuarem després, mentre que just a sobre nostre s’aixeca el morro rocallós del Puig del Far, el nostre objectiu. Seguim la pista uns pocs metres a l’esquerra per continuar tot seguit a la dreta pel sender local. Passem pel costat d’una bassa i pujem fins a la base d’una gran balma, que resseguim cap a la dreta per iniciar una curta pujada per una canaleta que ens porta dalt del cingle.

Passem pel costat d'una balma

Continuem a la dreta i en cinc minuts arribem a la mola arrodonida i plana del Puig del Far (832 m), on oneja una estelada.


Al cim del Puig del Far

El cim ofereix una gran panoràmica: cap al sud, avui un xic enterbolit, sobre l’esmentada Roca Falconera i el poble de Vilanova de Sau; cap a l’est, sobre la Roca del Migdia, accesible per la pista que hem creuat; al nord-est, sobre el pantà de Sau i els cingles de Tavertet i del Far, mentre que cap al nord podem veure perfectament muntanyes com el Pedraforca, la serra d’Ensija, el Cadí, les Penyes Altes de Moixeró i la Tosa d’Alp. Cal dir que avui el pantà de Sau es troba al màxim nivell i el campanar de Sant Romà amb prou feines treu el cap.

Cingles de Tavertet des del Puig del Far

Després d’una bona estona en aquesta privilegiada talaia, retornem pel mateix camí fins a la pista, que seguim a la dreta amb els senyals del GR 151 (provinent de Sant Pere de Casserres). Al cap d’uns 300 m arribem a una cruïlla (pal indicador), on retrobem el GR 2 que “puja” per l’esquerra de Vilanova de Sau i continua per la pista en direcció a Els Munts, tot substituïnt al GR 151, que “baixa” pel mateix tram cap a Vilanova. Deixem, doncs, la pista per girar a l’esquerra i baixar del cingle per un corriol bastant dret al principi, amb les marques dels dos GR’s i del sender local. Més avall el camí es fa més ample i planer fins arribar a una pista, a les envistes de Vilanova, que seguim a la dreta.

Arribant a Vilanova de Sau

La pista desemboca poc després a la carretera d’accés a la població, que creuem, i continuem a l’altre costat per un pujador que ens deixa tot seguit als carrers de Vilanova de Sau, des d’on tenim una bona perspectiva dels cingles que hem anat resseguint.

Els cingles de Vilanova, des d'aquesta població

Ha estat una curta però molt bonica excursió d’uns 8 Km de recorregut, 300 m de desnivell i 3 h de marxa efectiva. La seva brevetat no ha donat temps per fer el dinar de campanya, i decidim continuar amb el cotxe per fer-lo a la vora del pantà de Sau, tot passant per la presa de Sau i l’hostal de la Riba.

Dinem a la vora del pantà de Sau

Encarats a la Roca del Migdia i el Puig del Far

La teulada del campanar de Sant Romà de Sau

Gaudim de la bellesa i tranquilitat de l’indret, i fem nombroses fotos per al record, entre les quals la clàssica al campanar de Sant Romà de Sau, coronat per una estelada i que avui, amb el pantà a plena capacitat, només pot ensenyar la teulada; sembla talment una boia enmig de les aigües, sota l’esguard, a l’altre costat, del Roc del Migdia i, més enrere, del Puig del Far. Un bon colofó a aquesta agradable excursió de tardor.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 14.11.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz, Alfons Belinchón i  Ricard Herrero.

dimarts, 17 de novembre del 2015

Ruta arqueològica de Céllecs

7.11.15  Entre els municipis de la Roca del Vallès i Òrrius, dins el Parc de la Serralada Litoral, es troba tot un seguit de monuments megalítics (dòlmens, roques foradades, pedres singulars) datats entre el Neolític Final (2500 aC) i el Calcolític o Edat del Coure (1800 aC). Aquests megàlits es troben localitzats a la denominada Zona Arqueològica de Céllecs, on també hi ha les restes d’un poblat ibèric, i als encontorns del mas de Can Planes, vora la Roca del Vallès. El sender PR-C 36 Ruta Prehistòrica transcorre per aquests dos sectors, que també es troben senyalitzats pels senders locals SL-C 136 (de Can Gol a Céllecs), i SL-C 137 (de Sant Bartomeu a Can Planes); creiem que es tracta d’una senyalització excessiva, doncs el PR ja fa aquesta funció.

El vessant occidental de la muntanya de Céllecs

Nosaltres farem avui un itinerari a l’entorn de la muntanya de Céllecs, una de les unitats, juntament amb Sant Mateu i la Conreria, que conformen el Parc de la Serralada Litoral. Ens acostarem, des de Can Gol, als diferents megàlits d’aquest sector (dòlmen de Can Gol II, Roca Foradada de Can Gol, Pedra de les Orenetes, Pedra de les Creus, Plat del Molí, dòlmen de Céllecs), així com a les restes de l’esmentat poblat ibèric, situat al capdamunt del turó de Céllecs, i continuarem cap al Turó Rodó i l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, des d’on iniciarem el retorn a Can Gol. Deixem per a més endavant la visita al sector de Can Planes (dòlmen de Can Planes, Roca Foradada de Can Planes, Pedra de l’Escorpí), que complementarem amb la del Bosc Màgic d’Òrrius.

Des de la Roca del Vallès (sortida AP-7) seguim per la BV-5001 en direcció a Vilanova del Vallès, i als 2 Km girem a l’esquerra per entrar a la urbanització La Pineda (indicador de Ruta Prehistòrica). Pujem pels costeruts carrers de la Pedra de les Orenetes i de la Ruta Prehistòrica fins que aquest acaba en una petita placeta circular, al capdamunt del turó de Can Gol, on aparquem el cotxe.

Situats al turó de Can Gol (209 m), ens trobem al costat del primer monument del dia, el dòlmen de Can Gol I, però cal dir que costa molt de veure’l i encara més de fotografiar, doncs es troba dins un jardí particular i, malgrat haver unes escales de pedra que ens apropen al filat de la propietat, la visió, amb la llosa de capçalera en primer terme, és molt precària degut a la molta vegetació que l’envolta; tampoc n’hi ha, al contrari dels altres megàlits, cap plafó informatiu. Penjem una foto d’un altre blog, feta a l’interior de la propietat, on es pot observar un llarg corredor amb la mateixa amplada que la cambra funerària, tret característic de les anomenades “galeries catalanes”; aquí la cambra conserva la llosa de capçalera però hi manquen les de la coberta.

Dòlmen de Can Gol I
(elcaudelabici-joan.blogspot.com)

Baixem pel carrer per on hem vingut, encarats a la muntanya de Céllecs, i girem després a la dreta per pujar pel carrer de la Roca Foradada, amb senyals dels esmentats senders PR-C 36 i SL-C 136. Seguim per un camí de terra fins arribar a una petita clariana amb desviacions al dòlmen de Can Gol II (esquerra) i la Roca Foradada (dreta). Anem primer a l’esquerra, seguint les traces d’un corriol que s’endinsa al bosc fins que als 100 m trobem el dolmen de Can Gol II, petita construcció que només conserva tres de les quatre lloses que formaven la cambra sepulcral, i on també hi manca la llosa de la coberta.

Dòlmen de Can Gol II

De nou a la clariana, anem cap a l’altre costat per un camí ben definit que en altres 100 m ens apropa a la Roca Foradada de Can Gol. Es tracta d’un bloc granític on s’ha buidat l’interior formant una cavitat artificial d’uns 2,40 m d’amplada per 1,60 m de fondària i 1,30 m d’alçada, amb l’entrada lleugerament apuntada a la part superior. A l’exterior hi ha dues lloses que es podrien haver utilitzat per tapar l’entrada. Les roques buidades artificialment són uns megàlits atípics, i només se’n coneixen vuit a tot Catalunya. Sembla que la seva funció era també la d’una cambra sepulcral, encara que alguns autors apunten a altres funcions (rebost, forn i, fins i tot, presó).

Roca Foradada de Can Gol

Retornem al camí principal, per on avancem uns 500 m fins trobar a mà dreta l’indicador del camí que mena en 200 m a la Pedra de les Orenetes, un gran bloc de granit que forma una balma i altres petites cavitats. La roca té una gran quantitat d’alvèols i escletxes d’erosió, i en la cara orientada a l’est hi havia (parlem en passat) tot un conjunt de pintures rupestres, les úniques sobre granit de Catalunya, fins a un total de 32 figures. Ara sembla que moltes han desaparegut o bé s’han malmès; nosaltres només hem pogut veure amb claredat una figura humana, al costat d’una altra menys definida.

Pedra de les Orenetes

Restes de pintures rupestres sobre el granit

La pedra des de l'altre costat, amb el forat que la travessa

De nou a l’itinerari senyalitzat, continuem en lleugera pujada uns 160 m fins que trobem, uns metres a l’esquerra, la Pedra de les Creus, una roca de granit amb nombroses creus gravades a la part superior. La majoria d’aquestes creus són clarament medievals, però alguns arqueòlegs situen altres a la prehistòria, doncs la creu s’utilitzava com a signe antropomòrfic. També hi ha les paraules ROCA i AÑO, així com alguns números, que semblen indicar una senyalització cadastral del s. XVIII.

Pedra de les Creus

A partir d’aquí el camí comença a pujar més decidit. Continuem endavant i als 600 m trobem, a la dreta del camí, el Plat del Molí, també conegut com a Plat del Rei i Molí del Gegant, roca granítica que presenta a la part superior una cavitat en forma de cassola, així com un regueró de desguàs. Hi ha qui ho considera una plataforma per a sacrificis, mentre que altres creuen que es tractaria d’un molí manual.

Plat del Molí

Seguim amunt per un corriol pedregós fins al dòlmen de Céllecs o Cabana del Moro (335 m). Es tracta d’una construcció del tipus de “galeria catalana” que conserva la llosa de capçalera, dues de laterals, dues de més petites que devien pertànyer a la galeria i una gran llosa de coberta.

Dòlmen de Céllecs

Continuem en direcció sud-est i poc després anem a sortir a un camí-pista, per on el panorama s’obre al Montseny i la plana del Vallès. El sender marcat no triga, però, en deixar aquesta pista, que continua recte en direcció a l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, per pujar a la dreta per una mena de trialera molt erosionada. Al final de la pujada desemboquem a una altra pista, més ampla que l’anterior, que per l’esquerra també mena a Sant Bartomeu; nosaltres, sempre pel PR, seguim a la dreta per pujar primer cap als turons de Céllecs i arribar després a l’ermita en un itinerari en forma de “U”. Per la pista voregem per l’esquerra el turó de Mataró, on hi ha una torre de guaita, i poc després arribem al mirador de Céllecs, en una petita raconada a la dreta de la pista, amb vistes a Montserrat, Sant Llorenç del Munt i la plana vallesana. Aquest mirador es troba situat sobre una de les zones d’escalada de Céllecs, i és un bon indret per parar i prendre un mos.

Més endavant, quan la pista voreja per la dreta el turó de Céllecs o del Castell, un estret corriol que surt a mà esquerra (pal indicador) ens permet arribar-nos a les restes del poblat ibèric de Céllecs (532 m), situat gairebé al capdamunt del turó i molt amagat entre la vegetació. Aquest poblat, ocupat des del Bronze Final (s. VII aC), va arribar a constituïr un oppidum o poblat emmurallat (s. III-II aC). El seu precari estat de conservació i la molta vegetació que l’envolta només ens permet fer un petit tomb entre enderrocs, restes de la muralla i algunes estances.




Restes de muralla i estances del poblat ibèric de Céllecs

Retornem a la pista per continuar carenejant. Baixem uns pocs metres fins a l’immediat coll entre el turó de Céllecs i el turó Rodó, d’on surt a l’esquerra un camí que porta en un parell de minuts a la zona d'escalada de la Placa de Céllecs, i acabem de pujar per la pista al turó Rodó (535 m), punt culminant de la muntanya de Céllecs, on hi ha instal·lada una grossa antena de comunicacions i amb un vèrtex geodèsic a la roca cimera.

Al cim del Turó Rodó

Del cim baixem per l’altre costat, seguint la pista en direcció sud. Anem perdent alçada amb diverses llaçades i un bon tros més avall continuem per un camí planer, en direcció est, fins a desembocar a una ampla pista, vora el mas de Can Tarascó (376 m), per on transcorren els senders GR 92 i Ruta del Meridià Verd. Amb senyals, doncs, de tres senders, seguim aquesta pista, molt planera, en direcció nord, vorejant per sota el vessant oriental de la muntanya de Céllecs, on hi podem observar afloraments rocosos com l’esmentada Placa de Céllecs.


El sector d'escalada de la Placa de Céllecs

Passem pel costat de l’extensa propietat del mas Céllecs, a la dreta de la pista, i uns 800 m després arribem a l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes (396 m), senzilla construcció romànica (s. XII) d’una nau, amb absis semicircular, portal adovellat i campanar d’espadanya (d’orígen més modern); adossada a l’església hi ha l’antiga casa de l’ermità. El conjunt es troba situat al costat de la carretera de la Roca a Òrrius, vora el coll de Sant Bartomeu.

Sant Bartomeu de Cabanyes

La Ruta Prehistòrica travessa la carretera i continua en direcció nord cap als megàlits de Can Planes i la Roca del Vallès, que com hem dit els deixem per a una altra jornada en no disposar d’un segon cotxe a l’esmentada població. Per iniciar el retorn, cal agafar la pista que surt pel costat de Sant Bartomeu en direcció oest (pocs metres més amunt hi surt una altra en la mateixa direcció, que és la que puja després cap als turons de Céllecs); la nostra pista es bifurca tot seguit i continuem a l’esquerra, tot planejant al llarg d’uns 600 m fins a entroncar amb el PR en el punt d’on puja la trialera. Ara ja només cal desfer l’itinerari d’anada, tot passant altre cop pel dòlmen de Céllecs i el Plat del Molí, però sense agafar ara cap altra desviació, fins que retrobem els carrers de la urbanització.

Ha estat un interessant circuit arqueològic d’uns 11 Km de recorregut i 400 m de desnivell. Hi tornarem més endavant per a completar la ruta.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 7.11.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Marc Amorós.