dilluns, 14 d’octubre de 2019

Roca Gris, via Aresta Esparreguera

5.10.19  Ja feia temps que teniem aquesta via “entre cella i cella”, com se sol dir, però sempre per problemes amb el calendari de nidificació que impera en aquest racó de la cara sud de Montserrat ho havíem anat posposant. Però avui ens decidim perquè ja no apreten les temperatures i encara no fa massa fred.

Ens aproximem a la base de la Roca Gris

Per això deixem el cotxe a l’aparcament de la Vinya Nova i ens endinsem a l’ombrívol barranc pel camí del Pont des d’on, després de deixar enrera l’alterosa Aresta Ribas, ja veiem el nostre objectiu: la Roca Gris, el contrafort més exterior del conjunt conegut com a Plecs de la Vinya Nova. La via Aresta Esparreguera, oberta els anys 90, puja per l’esperó sud amb un recorregut d’uns 200 m repartits en sis llargs.

Ressenya de la via

L’aproximació és ben senzilla ja que el camí, després de creuar la canal del Pollegons, passa pel peu de la via que es troba just sobre la gran roca encastada enmig del torrent i coneguda com el Pont. Així, després de preparar-nos ràpidament, en Pau comença a enfilar-se pel mateix fil de l’aresta, net d’assegurances, però en algunes fissures hi col·loca un parell de friends i també llaça el tronc d’una savineta.

Inici de la via

Molt amunt comença a trobar les xapes de la via, i continua l’ascens fins a un còmode replà on es troba la primera reunió. A partir d’aquí s’inicia la veritable escalada de l’Aresta Esparreguera.

Arribant a la primera reunió

La primera reunió

La segona tirada ja és més potent i transcorre pel mateix fil de l’esperó, tot aprofitant una fissura on hi ha un parell de claus. Així en Pau avança en vertical cap una berruga de roca que té al damunt i que sembla que vagi a caure en qualsevol moment. Un cop ha passat pel seu costat dret deixo de veure’l.

Inici de la segona tirada

Assegurant des de la primera reunió

Progressant cap a la berruga de roca

Quan em toca pujar a mi, ràpidament guanyo alçada sobre el profund barranc cobert encara per l’ombra, però just a l’altra banda les puntes del serrat de la Vinya Nova  ja es comencen a tenyir d’or. Així arribo al capdamunt d’aquest primer contrafort de l’aresta des d’on veig a en Pau còmodament instal·lat al peu d’un pronunciat ressalt on es troba la segona reunió.

La segona reunió

Ara toca la tirada més dificil de la via, qualificada de 5c. En aquest punt en Pau em deixa una baga ben llarga perquè jo hi pugui penjar els meus estimats estreps, sense els quals estaria perduda!

Superant el pas més difícil de la via

Assegurant des de la segona reunió

Quan en Pau arriba al capdamunt d’aquest segon contrafort, i mentre prepara la tercera reunió, jo em fixo que al final del barranc treu el nas un relleu que em sembla reconèixer: sí, es tracta de l’Aresta Ribas del Puntal de l’Albarda!... De mica en mica vaig coneixent la complicada orografia montserratina.

Puntal de l’Albarda des de la segona reunió

Quan em toca pujar a mi, després de superar els passos més dificils en artificial, arribo al cim del contrafort on veig a en Pau situat a l’altra banda d’una petita bretxa i al peu d’una placa que a primera vista em sembla molt dreta i llisa... En Pau em pregunta: la vols fer tu?

Arribant a la tercera reunió

La tercera reunió

Amb els ulls esbatanats li contesto que jo per aquí no hi puc pujar. Aleshores travesso la petita bretxa i entro a la tercera reunió. Però un cop estic situada al peu de la placa, l’observo amb atenció i “veig” el recorregut de la via, així que, sense adonar-me’n, em trobo dient-li al Pau “assegura’m que hi vaig”.

Inici de la quarta tirada

Assegurant des de la tercera reunió

Progressant per la placa

Quasi sense preguntar ni la llargada ni la dificultat, surto de la reunió en diagonal ascendent cap a la dreta i començo a pujar per la vertical i cantelluda placa, tot practicant allò del “a poc a poc i bona lletra”, llegint la roca però sense aturar-me, ja que la roca és excel·lent i farcida de moltes i molt variades preses en forma de còdols i forats. Així vaig progressant fins que arriba un moment en que la placa s’ajeu i el sol m’atrapa, aleshores em dirigeixo de dret sota el cim del contrafort on hi trobo la quarta reunió.

Arribant a la quarta reunió

La quarta reunió

Inici de la cinquena tirada

Ara en Pau torna a agafar les regnes de la cordada i surt de la reunió tot creuant l’arbrada canal que s’obre a la nostra dreta per prendre l’agulla cimera. Amb un delicat flanqueig ascendent, obstaculitzat pel sol que li ve de cara, es situa sota un vistós diedre on hi ha la cinquena i darrera reunió de la via.

Arribant a la cinquena reunió

La cinquena reunió

Inici de la sisena tirada

La darrera tirada, neta d’assegurances, evoluciona primer pel citat diedre on, a la fissura, en Pau col·loca un parell de friends. Quan el diedre es tomba, observo que en Pau es decanta cap a la placa de la dreta i puja fins que deixo de veure’l. Tot seguit escolto que ja ha arribat al cim de l’agulla de la Roca Gris.

Sortint del diedre

Assegurant des de la cinquena reunió

Quan em toca a mi, no sense dificultats, aconsegueixo superar el diedre i la placa, i arribar així al cim de l’agulla on ens felicitem per tan lluïda escalada i ens fem el selfie de rigor.

Fotocim

Tot seguit anem carenejant a buscar la instal·lació del primer dels tres ràpels que haurem de fer per baixar. Aquesta instal·lació, però, coincideix amb la darrera reunió de la via Urquiza-Olmo per la qual hi està pujant una altra cordada.

Arribant a la instal·lació del primer ràpel

Amb molt de compte de no llençar més pedres de les que ja estan caient pels vessants de la canal, anem rapelant tot observant com a la via GEM també hi ha una altra cordada. I és que molta gent aprofita aquest breu període d’obertura per escalar en aquest sector.

Cordada a la via GEM

Inici del segon ràpel

Després del llarguíssim darrer ràpel, ens afanyem a “plegar veles” i a sortir ràpidament de la pedregosa canal. Quan desemboquem al camí del Pont, retornem a l’aparcament de la Vinya Nova on finalitzem aquesta bella jornada d’escalada. Fins a la propera!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 5.10.19 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

2 comentaris: