dilluns, 21 d’octubre de 2019

Castell de Sant Llorenç d'Ares

12.10.19  Les restes del castell i l’església de Sant Llorenç d’Ares o de la Roca es troben situades damunt d’un penyal abocat al barranc de la Pardina, al primer esglaó del Montsec d’Ares. Al peu del vessant nord d’aquest penyal hi arriba una pista, procedent de la carretera que puja al capdamunt de la serra, per on la major part de visitants hi accedeixen al castell; tanmateix, podem fer una excel·lent i tranquil·la excursió matinal des del petit nucli de Corçà, amb un itinerari d’anada i tornada d’uns 8 Km de recorregut i 500 m de desnivell.

El castell de Sant Llorenç, damunt d'un penyal sobre el
barranc de la Pardina, amb el Montsec d'Ares al fons

Des de Balaguer, i un cop creuat el Segre, continuem per la C-12 en direcció a Àger. Passem el port d’Àger i uns 3,5 Km després, al final de la baixada,  continuem a l’esquerra per una carretera més estreta que mena a Corçà i al pantà de Canelles. Als 7 Km arribem a Corçà, petit poble arrecerat sota un turonet on hi ha les escasses restes del castell de Corçà.

Situats a l’entrada de Corçà (716 m), comencem a caminar per la pista que surt al costat dret de la carretera, amb marques del GR 1. Seguim aquesta pista, entre oliveres a banda i banda, i als cinc minuts arribem al mas de cal Panyello. Tot just abans d’entrar-hi, deixem la pista i el GR, que continua en direcció a Àger, i seguim l’esquerra per un sender (pal indicador al castell), senyalitzat amb marques verdes i fites.

Anem pujant suau per aquest sender, que voreja un gran camp de conreu. A la part superior d’aquest camp s’inicia la pujada més marcada pel grau de Corçà, amb alguns trams empedrats. Anem guanyant alçada amb succesives llaçades, enlairats sobre Corçà, mentre la vista es va ampliant cap al pantà de Canelles i la serra de Millà.

Comencem a pujar pel grau de Corçà

Vistes a Corçà, el pantà de Canelles i la serra de Millà

Un tram empedrat del camí

Passem pel costat d’un petit forat bufador, a l’esquerra del camí, encara que per notar el seu efecte caldria una temperatura més contrastada. Uns deu minuts més amunt trobem, ara a la dreta del sender, la boca d’un avenc, explorat al seu moment pel Grup Espeleològic Lleidatà.

Forat bufador

Boca d'un petit avenc

El camí va girant en direcció nord i desemboca poc després a una pista que puja cap a la carena del Montsec de Badià, un contrafort meridional del Montsec d’Ares. Seguim a la dreta per aquesta pista, costeruda i pedregosa. Als cinc minuts, al final de la pujada, arribem a una cruïlla amb una altra pista i un sender, ambdós a l’esquerra. Continuem pel sender (fites) en direcció nord, encarats al Montsec d’Ares, i ja no triguem en albirar, cap a l’esquerra i damunt d’una cinglera, el castell de Sant Llorenç, del qual ens separa el barranc de la Pardina.

Inici del sender

El castell de Sant Llorenç, sota les parets del Montsec

El sender comença a baixar per l’obaga i entra al sector dels Amorriadors, un conjunt de grans blocs de roca, estimbats del cingle.

Entrem a l'obaga dels Amorriadors


Blocs dels Amorriadors, amb el penyal del castell

El castell a vista de zoom

En sortir d’aquest sector, d’agradable frescor quan la calor apreta a la solana, continuem perdent desnivell fins a creuar el barranc de la Pardina. Pugem a l’altre costat per un camí suportat per murs de pedra i sortim als camps dels masos de Sant Llorenç, al primer esglaó del Montsec d’Ares.

Anem baixant cap al barranc de la Pardina


Camps dels masos de Sant Llorenç, sota el Montsec d'Ares

Els Amorriadors des de l'altre costat del barranc

Estem ja a prop del castell, però aquí s’acaben les marques verdes i és quan la ruta d’accés es fa un xic confosa. Cal seguir cap a l’esquerra, atents a les fites que anem trobant, tot deixant més a l’esquerra un corriol que mena a la sortida d’una via ferrada.

Ens apropem al castell, però cal trobar el millor viarany

Avancem més amunt per un pedregar (creiem que en gran part originat pels enderrocs de les antigues edificacions) fins que arribem a les restes dels murs que formaven el perímetre del recinte jussà, on s’hi arrecerava un poblat medieval.

Un dels murs que tancaven el recinte jussà

Pugem cap a l'església del castell

Continuem cap a la part superior del recinte fins a les restes de l’església de Sant Llorenç d’Ares (s. XI), que donà nom al castell. Es tracta d’una petita església d’una nau, amb la volta i l’absis enderrocats, i restes dels murs nord, sud i est; a la façana nord hi podem veure un parell d’arcuacions.

Restes de l'església de Sant Llorenç d'Ares

Vistes al Montsec des de l'església

Restes d'arcuacions a la façana nord

Seguim pel capdamunt del penyal per apropar-nos a la torre del castell, de planta semicircular, amb un costat recte que es recolza sobre el mateix cingle. Al redós de la torre hi ha restes dels murs que l’envoltaven i que formaven el clos sobirà del castell.

Restes de la torre i mur que l'envoltava

El mateix mur per la part interior

La torre semicircular

Un altre mur del clos sobirà, amb el Montsec d'Estall

En aquest punt culminant del castell de Sant Llorenç d’Ares (1066 m), gaudim d’extenses vistes cap al Montsec d’Ares i el Montsec d’Estall, separats pel congost de Montrebei; també tenim una bona perspectiva del pantà de Canelles, així com del barranc de la Pardina, sota el vesant sud del cingle.

Montsecs d'Estall i d'Ares, amb el tall de Montrebei

Retornem pel mateix itinerari de l’anada, posant atenció en seguir el camí correcte en el tram del castell al barranc de la Pardina. En arribar a la carena del Montsec de Badià i continuar, ara de baixada, per la dreturera i pedregosa pista, ens fixem en les abundants restes fòssils d’uns bivalvs característics del cretaci superior anomenats rudistes

Tram de pista on abunden els rudistes

Fragments de rudistes

Un cop a Corçà, aprofitem per pujar al tossal damunt la població (hi ha un parell de corriols que hi menen en cinc minuts), on es troben les escasses restes del castell de Corçà (s. XI); es tracta bàsicament d’un mur que s’estén al llarg del vessant meridional.

Mur del castell de Corçà, al vessant meridional del tossal

Al tossal del castell de Corçà, des d’on es domina l’extrem occidental de la vall d’Àger i la vall de la Noguera Ribagorçana, posem el punt final a la matinal d’avui per aquests indrets de la Noguera, un territori farcit de castells de frontera.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 12.10.19 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Ricard Herrero.

Cap comentari:

Publica un comentari