dimecres, 19 de gener de 2022

Ag. Manolito García, via Master & Commander

12.01.22  Ja hem entrat de ple al 2022 i qui sap el què ens oferirà... de moment en Pau i jo volem celebrar-ho amb la primera escalada de l’any a la roca número 94, també anomenada Agulla Manolito Garcia, amb la intenció de pujar per la via Master & Commander, equipada pels germans Massó l’any 2008, i que ja va fer el Pau amb el Ramon el passat mes de desembre.

L’aresta sud de l’agulla Manolito Garcia des de la Xepa

Ressenya de la via

Per això sortim de Can Maçana en direcció al refugi d’Agulles, encara que no massa aviat perquè fa un fred que pela. De seguida que entrem al recer de les agulles, però, la temperatura es fa prou agradable de manera que, quan arribem al peu de la via, estem suant i tot! Per arribar-hi, tot just passat el refugi, ens hem començat a enfilar per la canal de l’Ou, entre la Màquina de Tren i la Roca de la Partió, fins atènyer el contrafort de la nostra agulla situada just darrera del monòlit de l’Ou de Colom.

Els primers metres de la via

Des del peu de la via és ben visible el clau que constitueix el primer punt d’anclatge i cap al qual es dirigeix en Pau tot fent una lleugera diagonal a l’esquerra per una roca polida i relliscosa. Per la canal puja una boirina arrossegada per un ventet glaçat que ens deixa garratibats. Jo m’abrigo amb tot el que tinc.

A la placa del primer llarg prop de la reunió

Quan em toca a mi, només poso les mans sobre la roca i ja em quedo sense tacte als dits, i la feina és meva per anar remuntant fins a la primera reunió situada sobre l’aresta sud del primer contrafort que hem d’escalar, l’agulla número 95 també anomenada Agulla Afortunada.

Arribant a la primera reunió

La primera reunió sobre l’aresta

Inici del segon llarg

Ara toca el llarg més difícil de la via i, amb les condicions de gelor d’avui, encara ho és més, sort que de tant en tant, entre les boires, surt un sol esmirriat que ens escalfa una mica. Així veig avançar el company sota l’esguard de la gran roca de l’Ou de Colom, i quan l’aresta s’ajeu deixo de veure’l.

Avançant per l’aresta del segon llarg

Assegurant des de la primera reunió

Quan em toca a mi, poc a poc vaig pujant pel dret esperó fins a l’alçada d’una fissura horitzontal on hi ha un clau vell i rovellat. Aquí es troba el pas més difícil de la via qualificat de V on s’ha de fer un delicat flanqueig a la dreta. Jo, que tinc les mans gelades, per flanquejar m’agafo a la cinta i, un cop situada de nou en la vertical, segueixo pujant per l’aresta que va perdent dificultat fins que al capdamunt veig a en Pau arraulit de fred sota un arbre on es troba la segona reunió.

Segona reunió sota un arbre

Aquí dalt corre un aire humit, gelat i del tot desagradable per això li pregunto al company si és prudent seguir escalant i em comenta que sí, que a partir d’aquí l’escalada és més “fàcil” i les reunions estan més recerades. Endavant doncs!

Inici de la tercera tirada

Assegurant des de la segona reunió

Les ressenyes recomanen sortir de la reunió cap a l’esquerra, vers una agulleta d’aspecte terrós, però en Pau s’estima més sortir en vertical des de la reunió i, després de llaçar un bon merlet, es decanta cap al fil de l’aresta per on continua pujant tenint com a teló de fons la Boteruda del Gra.

Progressant per l’aresta del tercer llarg

Quan em toca a mi, no tinc cap problema a pujar aquest darrer tram que em condueix al cim de la primera agulla que assolim: l’Agulla Afortunada. Però en arribar al capdamunt veig el company entaforat dins una bretxa sota meu! Per arribar-hi he de fer una delicada desgrimpada d’uns quants metres pel vessant nord on hi ha més “bolos”. Aquest tram és més compromès pel segon de la cordada, però amb les indicacions del company arribo a la bretxa on s’hi està millor de temperatura. Hem fet bé de continuar.

Progressant per l’aresta del quart llarg

En Pau arrenca des de la reunió tot fent una diagonal ascendent a l’esquerra per situar-se de nou sobre l’aresta i, en tombar-la deixo de veure’l. Quan em toca a mi, segueixo el mateix camí fins a una fissura horitzontal on trobo un altre clau. En girar l’aresta em trobo al peu d’un diedre una mica descompost. Al meu darrera està La Xepa, escenari de la nostra darrera escalada de l’any per la seva Aresta Brucs.

Arribant a la quarta reunió

Després de superar el diedre per la placa de l’esquerra, entro en un replà inclinat ple de còdols solts on trobo en Pau assegurant-me des de la quarta reunió al peu d’un petit però contundent ressalt. Des d’aquí tenim un bon panorama de les agulles on hi destaquen l’Ou de Colom i la Bola de la Partió.

La quarta reunió

Panorama d’Agulles des de la quarta reunió

A la ressenya marquen que per sortir de la reunió cal anar cap a la dreta per posar un petit alien en una fissureta, però en Pau recorda que d’aquesta manera li va costar força superar aquest tram, així que surt en vertical i, sense posar res de res, arriba al cim des d’on a mi quasi em puja a pes! Jo, per la meva part, trobo unes bones preses per a les mans que m’ajuden a donar-me l’impuls inicial...

Arribant a la cinquena i darrera reunió

La cinquena reunió al cim

Està fent un resol però curiosament no fa el vent gelat que corria per les canals i per això, després de fer-nos la rigorosa fotocim, ens podem entretenir a contemplar l’estesa d’agulles que ens envolten. Al nostre darrera tenim la Tri-roca , laTorta (o la Mà) i l’Escorpí i més enllà observem els monòlits de la regió de Frares embolcallats per una fina boirina.

Fotocim

Panorama de Frares des del cim

Després de tanta contemplació, cal anar cap al nord per trobar la instal·lació de ràpel sota una petita savina. Amb un ràpel d’uns 20 m ens plantem a la bretxa entre l’agulla Manolito Garcia i el grup de la Tri-roca, des d’on baixem per la canal orientada a ponent, amb un pas equipat amb una corda fixa, fins que tornem a passar gairebé pel peu de la via on segueix fent el mateix ventet gelat del matí....

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 12.01.22 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

dimecres, 29 de desembre de 2021

El Clau de Sant Fèlix i Àtic de la Codolosa

30.11.21  La darrera vegada que vam escalar a la Codolosa vam sortir pel “Balcó” i, en acabar, ens vam prometre que quan tornéssim sortiríem per “l’Àtic” i això és el que pretenem fer avui tot pujant per la via El Clau de Sant Fèlix, un recorregut amb molt bona premsa.

La paret de la Codolosa amb les vies
Clau de Sant Fèlix i Àtic de la Codolosa

Ressenya de El Clau de Sant Felix
(extreta de Sisbemessanapren.blogspot.com)

Peu de la via

De bon matí arribem al peu de la via marcada amb el seu nom en retolador i, després de preparar-nos els “trastos”, en Pau comença a pujar tot superant una sèrie de ressalts fins a un petit relleix on munta la primera reunió. Avui, malgrat que fa un temps força bo, tenim la muralla per nosaltres sols.

Primers compassos de la via

Prop de la primera reunió

Així començo jo també a pujar els ressalts tot superant alguns passos que jo trobo força exigents però que encara puc fer en lliure fins a la primera reunió situada sota una placa característica d’aquest sector.

Superant els primers ressalts de la via

Primera reunió

Per iniciar el segon llarg, en Pau surt de la reunió tot superant un fort ressalt que el deixa al peu d’un desplom on es troba el pas més difícil de la via, qualificat de 6b però que, per sort, es pot fer en artificial. En Pau em deixa posat un estrep perquè em sigui més fàcil la superació.

Al pas més difícil de la via

A mitja placa del segon llarg

Assegurant des de la primera reunió

Quan em toca a mi, la feina és meva per arribar a la base del desplom que és més acusat que no semblava, però com que el company m’ha deixat mitja feina feta no trigo gaire a enfilar-me pels graons dels estreps... beneïts siguin! Superat els desplom, però, em queda progressar per una placa força dreta i exigent, al final de la qual arribo a la segona reunió situada en una feixa i al peu d’una altra vistosa placa.

Arribant a la segona reunió

La segona reunió

Contundent inici del tercer llarg

L’inici del tercer i darrer llarg de la via El Clau de Sant Fèlix tampoc és gens fàcil ja que la sortida de la reunió està qualificada de 6a! Sortosament aquest pas també es pot superar amb estreps. Així que el company arrenca cap amunt i aviat el veig fent equilibris molt fotogènics enmig de la placa. La càmera treu fum!

Atlètics passos a la placa

Assegurant des de la segona reunió

Per part meva, un cop he superat, amb els estreps posats, els primers passos del tercer llarg, entro de ple a la formosa placa on, cap a la meitat, em trobo una fissura que ratlla la placa en la qual està plantat un clau... serà aquest el de Sant Fèlix? Per aquesta fissura, per la qual progresso amb bonics passos de bavaresa, em trobo amb un altre clau... o serà aquest altre? Ara no ho sé.... Amb aquests dubtes arribo a la tercera i darrera reunió de la via.

Dins una fissura del tercer llarg...

...es troba el “Clau de Sant Fèlix”

No ens fem la fotocim perquè encara ens queden els tres llargs de l’Àtic de la Codolosa, per això sense entretenir-nos massa, recollim les cordes i acabem de pujar i, per una mena de corriols marcats amb fites, anem planejant cap a la dreta tot seguint el peu de les muralles per cercar l’inici de la via situat a tocar d’una canal. 

Planegem cap al peu de l’Àtic de la Codolosa

Ressenya de la via Àtic de la Codolosa
(extreta de Sisbemessanapren.blogspot.com)

Un cop situats al peu de la via, i després de posar ordre a les cordes, en Pau arrenca per una placa un xic ajaguda fins un petit replà inclinat que el condueix a la base d’una difícil placa qualificada de V+.

Inici de la via Àtic de la Codolosa

En plena placa del primer llarg

Aquesta és una via un xic irregular ja que des de la primera reunió cal desplaçar-se cap a l’esquerra molts metres per trobar l’inici del segon llarg. Per evitar el fregament de les cordes, en Pau munta una reunió al peu d’un vistós diedre pel qual s’enfila amb atlètics passos d’oposició. Al seu capdamunt deixo de veure’l.

Inici del segon llarg

Quan em toca a mi, després de superar el formós diedre em trobo amb una placa força llisa i neta d’assegurances, per la qual cosa observo que el company hi ha deixat un parell de “tricamps”.

Arribant a la segona reunió

La segona reunió

Aquí sabem que per trobar l’inici del tercer llarg ens hem de desplaçar cap a la dreta, però com no estem gaire atents a la ressenya, en Pau pren una línia de parabolts que el condueixen per un bonic esperó fins a una mena de petit coll on troba una reunió.

Superant un bonic esperó

Assegurant des de la segona reunió

Ascens per l’esperó

Quan em toca a mi, he de reconèixer que l’esperó és força espectacular i, a més, pujo acompanyada de la meva ombra que es reflecteix a la paret que tinc a la dreta. Però quan arribo a la reunió, en Pau em fa saber que no estem a la via correcta. Des d’aquesta reunió es veu una xapa a l’esquerra. En Pau s’enfila per mirar de trobar el final de la via.

Cercant el final de la via

Quan em toca a mi, m’enfilo per terreny un xic inestable fins al peu d’un “bolet” pel qual veig que puja la corda. M’hi enfilo i, dins la canal per on puja la Drecera de Fra Garí, veig al Pau preparat per fer-me una foto! Ara sí que estem al final de la via.

Petit bony a tocar de la Drecera de Fra Garí

Fotocim a la Drecera

Així quan jo també arribo al camí de la Drecera de Fra Garí, un xic més amunt del forat amb pessebres de l’altra jornada, aprofitem, ara sí, per fer-nos la fotocim, encara que no estiguem a cap cim... Aprofitem l’avinentesa per desitjar-vos un Feliç Any Nou ple d’escalades i excursions... amb permís de la pandèmia!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 30.11.21 per Isabel Benet i Pau Vázquez.