dimarts, 6 de febrer del 2024

Escalades a la Gorra Frígia, 2

Després d’haver descrit les vies de l’Adrià i la variant Montpart, dues vies ben diferents que recorren la part del davant de la Gorra Frígia, ara toca fer el mateix a la part del darrera, a les cares oest i sud a les quals s’accedeix per un corriol que surt del camí de Sant Jeroni, molt a prop del mirador carener.

La cara oest de la Gorra Frígia sobre les agulles de La Plantació

El recorregut de la via Lo tio gos

Començaré per la via de Lo tio gos, una línia de 160 metres, repartits en quatre llargs, oberta el 2007 per en Guillem Arias, molt ben equipada amb xapes de color groc i d’un grau molt amable, si exceptuem el darrer llarg que té el pas més difícil de la via però que no és obligat.

Ressenya (extreta del blog El col·leccionista de vies)

Els primers metres de la via

Assegurant des del peu de la via

Els primers metres surten verticals però amb suficients preses d’on agafar-se. En Pau, però, hi posa algun “flotant” per a reforçar la seguretat fins que, prop de la reunió, dibuixa una diagonal ascendent a l’esquerra. Des de la primera reunió ja comencem a gaudir de les vistes cap al cim de Sant Jeroni i la regió d’Ecos.

Vistes des de la primera reunió

A la segona tirada, en Pau continua fent la mateixa diagonal ascendent a l’esquerra fins a un punt on la placa s’ajeu i puja vertical cap a la segona reunió situada damunt el fil d’una carena molt laxa.

Inici del segon llarg

Assegurant des de la primera reunió

Prop de la segona reunió

Recuperant el segon llarg

El tercer llarg continua pujant per aquesta ampla carena fins a tocar d’una característica canal que hi ha entre la Gorra Frígia i un contrafort i que tenim a mà dreta.

Arribant a la segona reunió

Camí de la tercera reunió

Assegurant des de la tercera reunió

Per aquí m’enfilo jo, seguint el rastre de les xapes, fins que entro a la citada canal on trobo la quarta reunió al peu d’un poderós desplom. Quan estem de nou reunits, en Pau surt d’una revolada pel desplom amunt, sense estrep ni res... Jo, però, ja me l’estic buscant amb la mirada.

Contundent sortida del quart llarg

Assegurant des de la quarta reunió

Jo, després de sortir de la quarta reunió amb els estreps posats, continuo enfilant-me per la dreturera placa, qualificada de IV grau i amb vistes al Serrat de les Lluernes d’on sobresurt, ara sí, el Cavall Bernat. Així arribo a la cinquena i última reunió sota el cim, moment en que ens fem l’obligada foto i ens felicitem per tan lluïda escalada, tot abans de rapelar per la cara sud.

Arribant a la darrera reunió

Fotocim

Rapelant amb la Magdalena superior a l’esquena

A finals de la tardor vaig tornar a la Gorra Frígia, aquest cop amb en Jaume, per fer la via GEDE, una clàssica entre les clàssiques, de 180 metres repartits en cinc llargs, oberta l’any 1961 (i tornada a equipar el 1994), i que recorre el vessant sud. Malgrat que la variant Blava evita els trams més compromesos de la via original, les poques assegurances que hi ha la fan una via “d’aventura controlada” pels escaladors experts.

Recorregut de la via GEDE

Ressenya (extreta del blog El col·leccionista de vies)

Per estalviar-nos la primera tirada (de 40 metres), pugem, des del camí de Sant Jeroni, per la dreturera canal entre la Magdalena superior i la Gorra Frígia que, si hi ha sort, està equipada amb una corda fixa. Des del capdamunt de la canal baixem per l’altra banda fins a l’alçada de la balma-ermita de Sant Martí, des d’on ens desplacem un xic a l’esquerra per situar-nos en la vertical de la via.

La balma-ermita de Sant Martí

En Jaume comença a enfilar-se recte amunt per una placa inclinada, a tocar d’una llastra, on encara hi toca l’ombra i fa un fred que pela, i com que està desequipada hi posa alguns “flotants”. Quan en Jaume arriba a la primera reunió, amb alegria veig que ja li toca el sol.

Primers metres de la via GEDE

En Jaume a la primera reunió

Realment, aquesta primera tirada es fa força dura amb la roca tan gelada, però quan arribo a la primera reunió, malgrat que hi fa un bon sol, un ventet glaçat ens deixa ben garratibats i ens hem d’abrigar amb tot el que duem. En Jaume, però, es decideix a continuar l’escalada.

Assegurant des de la primera reunió

Inici del segon llarg

Aquest segon llarg sí que està equipat amb alguns parabolts, però com que s’apropa més a la citada llastra, en Jaume aprofita l’esquerda per a col·locar-hi alguns friends per tal de reforçar la seguretat.

Progressant per la placa del segon llarg

Arribant a la segona reunió

Per iniciar el tercer llarg, en Jaume flanqueja cap a la dreta i es situa a tocar de la llastra a la qual s’enfila fent un pas de decisió. Després de fer aquest pas deixo de veure’l perquè gira l’esperó i s’enfila recte amunt per aquesta llastra, orientada més al sud, cap a la tercera reunió, situada just sota la característica bretxa on hi ha una gran alzina a la seva base.

Vistosa sortida del tercer llarg

Assegurant des de la tercera reunió sota el cim

En aquesta cara el vent, que passa rabent per la canal, és encara més fort i des de la reunió veiem com es mouen les branques de l’alzina que tenim just damunt. Malgrat tot en Jaume es decideix a acabar l’escalada i per això arrenca per la placa amunt fins que, passat l’arbre, el veig com desapareix engolit per la bretxa.

Inici del darrer llarg

Apropant-se a la base de la bretxa de sortida

Assegurant des de la creu del cim

Curiosament, al cim no bufa tant de vent com als seus vessants, però la sensació de fred és tan acusada que ens hi estem el temps just de felicitar-nos i fer-nos la rigorosa foto per tenir-ne un bon record de tan lluïda escalada.

Fotocim

Ràpel de baixada

Així preparem el primer dels tres ràpels que farem per baixar de l’agulla i, un cop de nou a la canal, fem el mateix corriol d’anada, agraint que hi hagi una corda fixa força nova, per retornar a l’ample camí que prenem per anar a buscar el funicular de Sant Joan.

ISABEL BENET. Activitats realitzades el dia 28.06.23 a la via Lo To Gos per Isabel Benet i Pau Vázquez, i el dia 7.11.23 a la via GEDE per Isabel Benet i Jaume Salat. 

dimecres, 24 de gener del 2024

Escalades a la Gorra Frígia, 1

La Gorra Frígia és l’agulla més alterosa del grup de les “gorres i magdalenes” que dominen la plaça del monestir de Montserrat i que molt sovint, a primera hora del matí, sobresurten misterioses d’entre la boira “vacarissana”.

L’any passat hi vam pujar unes quantes vegades des de quasi tots els seus vessants. Així vam escalar-la per la via de l’Adrià i la variant Montpart (vessant est), Lo Tio Gos (vessant oest) i la via GEDE (vessant sud), totes elles d’un grau “amable” sobre bona roca però, a voltes, assumint un compromís força elevat.

Les dues que vam fer en Pau i jo a la seva cara est són ben diferents. La via de l’Adrià, de 150 metres repartits en cinc llargs, està molt ben equipada amb parabolts i s’inicia a l’ample camí que va a Sant Jeroni, per la qual cosa, si no volem caminar gaire, amb el funicular de Sant Joan hi arribem en un tres i no res!

Ressenya (extreta de El col·leccionista de vies)

Inici de la via de l’Adrià

El primer llarg és una rampa que es va redreçant conforme s’arriba a la primera reunió situada a l’esquerra d’un gran arbre característic. La segona tirada, la més curta, va a parar a una feixa just sota un vistós sostret. Davant nostre tenim una altra cordada que està pujant per la mateixa via.

Inici del segon llarg

Enfilant el tercer llarg

La tercera tirada és la que concentra els passos més difícils de la via en passar per la dreta del sostret i finalitza al cèlebre forat conegut com “el wàter”. A la nostra esquerra tenim una cordada que està pujant per la també molt popular via del Carles i que ens regalen belles imatges del primer de corda retallant-se contra el gris del cel, amb les “gorres” als seus peus.

Escalador a la via del Carles

Assegurant des de la darrera reunió

La darrera tirada, just sota el cim, la faig jo perquè és una rampa fàcil i molt ben protegida, i resulta que és la darrera tirada de la variant Montpart. Això ens fa pensar que podríem tornar un altre dia a fer aquesta via tan clàssica i restaurada pel nostre company Joan Prunera (El col·leccionista de vies) l’any 2012, qui va afegir alguns parabolts al costat de vells burins i sense malmetre el sentit de la via... Marededéu! La Montpart ja és una altra història.

Ressenya (extreta de El col·leccionista de vies)

Recent encetada la tardor, però amb una calor com de ple estiu, arribem al peu de la citada via on tenim una cordada de tres a la nostra esquerra que comencen a pujar precisament per la de l’Adrià. Aquesta via Montpart és la variant d’una altra via més antiga, dita Haus-Estrems, i que s’ha perdut parassitada per totes les vies més modernes que s’han anat obrint. En Pau inicia l’ascens per damunt d’una delicada llastra, només protegida per dos claus rovellats, que va de dret cap al gran arbre on està la primera reunió.

Primers metres de la via Montpart

Quan en Pau inicia la segona tirada, tot llaçant una arrel i remuntant la placa en diagonal ascendent a la dreta, els nois de l’altra cordada posen els ulls com plats i ens pregunten quina via estem fent!

Inici del segon llarg

Recuperant el segon llarg

Arribant a la segona reunió

En arribar a la segona reunió, sota el característic sostret, veiem que tenim una altra cordada a la nostra dreta que estan pujant per la via Stromberg. El seu cap de corda, veient com en Pau evoluciona per la placa en diagonal ascendent cap a l’esquerra, tot passant per sobre del sostret, es posa les mans al cap i ens pregunta què per on punyetes estem pujant.

Vistosa sortida de la segona reunió

Treballant el tercer llarg

Assegurant des de la segona reunió

Per protegir aquesta tercera tirada, qualificada de IV grau, en Pau ha trobat un pont de roca, ha col·locat algun friend, ha llaçat un merlet, i no sé quantes coses més... Al final ha muntat la tercera reunió a tocar del “wàter”, perquè això és per cagar-se!

Enfilall d’assegurances abans de la tercera reunió

Arribant a la tercera reunió

Des de la tercera reunió en Pau es deixa d’aventures i marxa per la placa amunt, tot seguint la filera de parabolts de la via de l’Adrià, i així tornem a retrobar-nos a la reunió de just sota el cim.

Pujant pel quart llarg de la via de l’Adrià

Assegurant des de la quarta reunió sota el cim

Fotocim

Com l’anterior escalada, la darrera tirada me la deixa per a mi que pujo per la coneguda rampa fins al capdamunt de la creu on els fem la rigorosa fotocim. Fins a la propera!

ISABEL BENET. Activitats realitzades els dies 7.06.23 i 6.10.23 per Isabel Benet i Pau Vázquez.