dijous, 19 de maig de 2022

Peña Predicadera, via Espolón Starlux

14.04.22  Per a finalitzar la petita estada de pre-setmana santa al Prepirineu d’Osca, ens trobem amb l’Antonio i la Rosa, que venen de Barbastro, al poble de d’Angüés des d’on ens desplacem fins a l’aparcament de La Tejeria, situat al peu de l’extrem occidental de la serra de Guara on s’aixequen un conjunt de masses conglomeràtiques entre les quals destaca la Peña Predicadera, similar a un gran reclinatori. Aquí ja hi vam estar a la tardor del 2020, just a a les portes de la segona onada de la pandèmia, per escalar la via Espolón Guanchinfú.

La Peña Predicadera i el recorregut de la via Espolón Starlux

Avui tenim la intenció de pujar-hi per la via Espolón Starlux, de similars característiques, i que deu el seu nom a la presència d’un bloc rectangular incrustat enmig de l’esperó com si fos una gran pastilla de la cèlebre marca de concentrat de caldo. Avui fa un bon sol, però s’ha passat dos dies plovent a bots i a barrals, i per això pels corriols que ens acosten a la muralla, l’aigua corre que dóna gust i les cordes fixes estan ben xopes.

Pel camí d’accés corre l’aigua per tot arreu

Així, amb molt de compte, arribem al peu de la via que té el seu nom gravat a la roca, i per fer l’ascens el més ràpidament possible, aquest cop en Pau durà tot el pes de l’escalada de 165 m repartits en cinc llargs i jo, com sempre, aniré al mig fent el reportatge fotogràfic. La via té una orientació sud-est i va ser oberta l’any 1985 per Max Garralaga i Jesús Berges però fou reequipada amb parabolts per Óscar Buil i Pedro Díaz l’any 2012. Totes les reunions són rapelables.

Ressenya de la via Espolón Estarlux

Primers compassos de la via

Arribant a la primera reunió

En Pau comença l’ascens per un marcat i assolellat esperó fins a la primera reunió, situada a 45 m d’alçada i sota un vistós mur molt vertical. Aquesta és la tirada més llarga de la via amb una dificultat màxima de IV+. Quan en Pau ha muntat la reunió, l’Antonio i jo no triguem gens a posar-nos en marxa esperó amunt i, tot seguit, escoltem les salutacions dels companys Ventu, Ester i Rosa que ens observen des d’una esplanada propera.

L’Antonio i jo comencem l’ascens

Els companys ens animen des d’una esplanada propera

Pujant pel marcat esperó

La primera reunió

Arribant a la primera reunió

El segon llarg és el que té els passos més difícils de la via, per això en Pau es prepara bé el material i comença l’ascens tot decantant-se un xic a la dreta per encarar una placa molt vertical i ben protegida que va augmentant de dificultat amb l’alçada fins assolir el grau 6a. L’Antonio i jo observem les seves evolucions amb gran interès i admiració, car s’ho passa tot en lliure. Quan la placa s’ajeu una mica, el company surt del mal pas i desapareix de la nostra vista.

Encarant la vertical placa

Entrant al tram més dificultós

Superant el pas més difícil de la via

Sortint del mal pas

Quan ens toca a nosaltres, de seguida que la placa es verticalitza ja treiem els estreps i les nostres evolucions són seguides pels companys situats sobre l’esplanada des d’on tenen una bona vista de tota la via. L’Antonio i jo no deixem anar els estreps fins que no sortim a l’enlluernadora aresta, un xic tombada, des de la qual veiem el company assegurant-nos des de la segona reunió, situada just sota la “pastilla d’Starlux”.

Vista de la via

Sortint a l’enlluernadora placa

La segona reunió sota la “pastilla”

Arribant a la segona reunió

El tercer llarg és el més “senzill” de tots però també el menys protegit, ja que només hi ha dos parabolts en 30 metres. En Pau surt de la reunió tot fent una diagonal ascendent a la dreta per a superar el que anomenem “el pas de la pastilla”. Un cop resolt, el company surt de nou a l’esperó i deixem de veure’l.

Preparant el material pel tercer llarg

Superant el “pas de la pastilla”

Assegurant des de la segona reunió

Quan en Pau ens reclama des de la tercera reunió, ràpidament ens posem en marxa tot passant sota l’impressionant bloc de roca. Així sortim de nou a l’esperó que es va fent més estret amb l’alçada i que finalitza en un bon replà on es troba la tercera reunió.  Des d’aquí ja comencem a tenir bones vistes del sector de Vadiello, on hi destaquen els Mallos de Ligüerri i el Huevo de San Cosme.

Passant sota el bloc

La tercera reunió

L’esperó es va fent més estret

A la tercera reunió...

...amb bones vistes del sector de Vadiello

De de la tercera reunió en Pau surt per encarar una canal-diedre que supera amb vistosos passos d’oposició i sota l’atenta mirada dels voltors que ens sobrevolen a poca distància.

Primers metres del quart llarg

En plena canal-diedre

Assegurant des de la tercera reunió

Al cel comencen a aparèixer uns núvols que viatgen de pressa empesos pel vent, per això quan en Pau ens reclama des de la quarta reunió, l’Antonio i jo no ens entretenim gaire però procurem passar pel diedre el més elegantment possible. Així arribem a la quarta reunió sota un petit ressalt.

Superant la canal-diedre

Arribant a la quarta reunió

La quarta reunió

Per a iniciar la cinquena i darrera tirada, en Pau surt en diagonal ascendent a la dreta a la recerca d’una petita canal per on s’escola, tot desapareixent de la nostra vista. Entretant l’Antonio i jo ens quedem observant, amb pena, com a la nostra esquerra tenim una gran sabina morta, segurament víctima de la gran sequera d’aquest hivern.

Sortint de la quarta reunió

Quan ens toca pujar a nosaltres, no tenim cap problema per vèncer el pas de la petita canal però, un cop superada, ens trobem damunt una gran plataforma rocosa per la qual hem d’anar caminant fins a situar-nos sota un fort desplom on es troba un dels passos més difícils de la via... i just al final. Resoldre’l no és gens fàcil.

El pas per la canal

La cinquena reunió sobre un fort desplom

Superant el mal pas final

Arribant a la cinquena i darrera reunió

A empentes i rodolons superem el darrer mal pas que ens situa sobre la gran plataforma on finalitza la via. Immediatament, els companys que han estat seguint pas a pas la nostra escalada esclaten amb crits de joia als quals no triguem a respondre.

Fotocim

La blanquíssima Predicadera destacant contra el cel gris

Al capdamunt no ens entretenim massa perquè tenim al damunt uns núvols força sospitosos. Així que, després de felicitar-nos per tan lluïda escalada, ens fem la rigorosa fotocim i comencem el retorn tot pujant al punt més alt de la “peña” on trobem el corriol que ens porta a la pista des d’on fem un darrer cop d’ull a la Predicadera que, tocada per un feble resol, destaca blanquíssima sobre un cel gris plom. Ens afanyem a tornar a l’aparcament de La Tejeria on els companys ja ens estan esperant per a fer un bon pícnic...

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 14.04.22 per Isabel Benet, Pau Vázquez i Antonio Iglesias.

dimarts, 3 de maig de 2022

Circular pels Mallos de Riglos

11.04.22  Els Mallos de Riglos són un espectacular conjunt de formacions verticals de conglomerat que s’aixequen sobre el poble de Riglos, al Prepirineu aragonès (comarca de la Hoya de Huesca). Les seves altes parets, que en alguns punts arriben als 250 m de recorregut vertical, són un terreny ideal per als escaladors vinguts d’arreu, amb nombroses vies, la major part de les quals difícils i exigents.

Des del poble de Riglos tenim una privilegiada vista de la cara sud d’aquests mallos. El més occidental (o sigui, a l’esquerra) és l’alterós i aïllat Mallo Firé, separat per una àmplia canal del nucli principal, format (d’esquerra a dreta, o sigui d’oest a est) pel Mallo Pisón (del qual es desprèn un característic i estret monòlit, el Puro), el Macizo pròpiament dit, el Mallo Cuchillo, el Mallo Frechín, la Visera i el Mallo del Agua. La Visera és de fet la gran paret sud del Mallo Ventuso, punt culminant dels mallos, i rep aquest nom pel gran desplom que forma a la part superior, considerat el més llarg de l’estat espanyol.

El nucli central dels Mallos de Riglos, des del poble:
Pisón (esquerra), Cuchillo, Frechín i la Visera

El Mallo Pisón i el seu apèndix, el Puro

Més a l’est s’estén el grup dels Mallos Pequeños, anomenats així no pas per l’alçada (similar a la del grup central) sino per la longitud inferior de les seves parets. Aquest sector s’inicia amb el Mallo Colorado i continua cap a l’est amb els mallos Chichín. Herrera, Magdalena, Cored i Aguja Roja, entre d’altres.

Un sender circular que surt del mateix poble de Riglos, anomenat Camino del Cielo i senyalitzat amb dues ratlles blaves, permet fer una espectacular i senzilla ruta de només 5,3 Km de recorregut i 420 m de desnivell, a frec dels principals mallos, que es pot fer en una curta matinal o bé en una tarda, com és el nostre cas, doncs volem aprofitar el bon temps que fa abans no vingui l’endemà la borrasca anunciada (que tanmateix donarà pas a una següent tarda esplèndida).

Contràriament a la majoria de ressenyes, recomanem fer aquesta excursió en sentit antihorari, d’est a oest, amb una pujada més suau i progressiva i una visió dels mallos que anirá de menys a més, amb una baixada final pel Circo de los Mallos i el pas entre els mallos Pisón i Firé.

A l'inici de la nostra ruta

L'impressionant Mallo Pisón, amb la Peña Rueba al fons

Sortim de Riglos (678 m) per la seva part superior, pel carrer Barranquero (estem allotjats a la casa rural del mateix nom, molt recomanable), i no triguem en veure la senyalització del Camino del Cielo (les esmentades dues ratlles blaves) així com la del sender GR 1 i el Camino de la Hoya de Huesca. Anem inicialment en direcció sud-est, d’esquena al nucli principal dels mallos. Als 900 m deixem el GR 1, que continua recte en direcció als cingles de la Pared de los Buitres i a Loarre, i comencem a pujar a l’esquerra, encarats al sector dels Mallos Pequeños, per un sender que amb llaçades ens va acostant a les parets del Mallo Colorado.

Vistes als Mallos Grandes, del Pisón a la Visera

Anem pujant encarats als Mallos Pequeños

Una altra vista dels Mallos Grandes, on s'aprecia
perfectament la gran concavitat de la Visera

Ens apropem al Mallo Colorado

Passem pel costat d’un cartell que indica l’entrada a l’entorn natural dels Mallos de Riglos, rere el qual surt el corriol d’aproximació a les vies de la paret sud del Mallo Colorado. Des del nostre camí veiem com els companys Isabel i Pau comencen el primer llarg de la via Anorexia.

El sector on es desenvolupa la via Anorexia,
amb els nostres companys fent el primer llarg

Seguim guanyant alçada per un camí ben definit, tot passant entre el Mallo Colorado, a l’esquerra, i el Mallo Chichín, a la dreta.

Deixem enrere els mallos Chichín (dreta), Herrera i Magdalena

La cara est del Mallo Colorado

Al final d’aquest tram de pujada arribem a un coll i tot seguit al mirador del Colorado (915 m), on tenim una esplèndida visió de la gran bretxa que hi ha entre el Mallo Colorado, a una banda, i la Visera i el Mallo del Agua, a l’altra.

Ara ja més planers cap al coll que voreja
pel nord el Mallo Colorado

Al mirador del Colorado, entre les parets del Mallo
Colorado (esquerra), la Visera i el Mallo del Agua

A partir d’aquí anem pujant més suau per la “part trasera” dels mallos, en direcció nord-oest, mentre anem trobant altres petits miradors. La visió a través de l’esmentada bretxa s’amplia cap al poble de Riglos i el riu Gállego.

Des d'un altre mirador, Riglos i el riu Gállego

El gran nucli format pel Mallo del Agua (esquerra),
la Visera (al darrera) i el Mallo Ventuso (cim)

La cara oest del Mallo Colorado

Una altra perspectiva del Mallo Colorado

Més endavant deixem a la dreta el Camino del Solano (marques grogues), que puja en direcció al collado de Santo Román (amb opció d’arribar-se fins al mirador de los Buitres).

Seguint la nostra ruta no triguem en arribar al collado Ventuso (1018 m), gran esplanada herbada amb un petit refugi de pastors un xic enlairat a la nostra dreta (en el sentit de l’arribada). És un punt ideal per fer un mos i descansar, doncs es troba al capdamunt de les respectives direccions de pujada.

Al collado Ventuso, punt d'inflexió de la ruta

Tanmateix, val la pena decantar-nos a l’esquerra uns escassos 50 metres per assolir el mirador Ventuso (1026 m), des d’on tenim una impressionant vista del Circo de los Mallos, per on serpenteja el camí de baixada que travessa la canal entre els mallos Pisón i Firé. D’aquest darrer podem veure les diverses puntes que el formen, com els dits d’una colossal mà; la més alta és la punta Mallafré.

Des del mirador Ventuso gaudim d'impressionants vistes
als mallos Pisón (esquerra) i Firé, amb el riu Gállego

A partir del collado Ventuso iniciem una decidida baixada pel sempre ben marcat sender, que va fent diverses giragonses, mentre ens endinsem al sector del Circo de los Mallos (o Circo de Verano), amb alteroses parets que són l’hàbitat de voltors i aufranys. Prenem tota aquesta baixada amb tranquil·litat, doncs són moltes les ocasions per parar i fer fotos de tot el que ens envolta.

Durant tota la baixada gaudirem d'una gran vista

Les parets del Circo de los Mallos, entre el Ventuso
i el Pisón, amb el sender que voreja aquest darrer

Més avall arribem al collado Firé, en un terreny majoritàriament argilós, on hi arriba per la dreta el sender PR-HU 98, procedent de la Foz de Escalete, i que a partir d’aquí també anirem seguint, mentre ens apropem a la base de les alteroses parets del Circo de los Mallos.

Al collado Firé, cruïlla de camins

Ens apropem a la base de les parets del Circo de los Mallos

Vorejem el Mallo Pisón, a la sortida de l'ampla canal

El Mallo Firé a l'altre costat

Al final de la baixada el camí passa a frec de la base del Mallo Pisón i surt de l’ampla canal que el separa del Mallo Firé, que s’aixeca alterós a l’altre costat. De cop i volta el nostre sender es converteix en un ample i planer camí de passejada a tocar de la gran paret sud del Mallo Pisón, ja a les envistes de Riglos.

Una altra vista del Mallo Firé, ja fora de la canal

Vora la paret sud del Pisón, amb l'inseparable Firé

Mentre ens apropem al poble, podem veure damunt nostre el Puro, l’allargassat i estret monòlit que es desprèn del Mallo Pisón.

El Puro, a l'esquerra de l'asolellada paret del Mallo Pisón

I gairebé sense adonar-nos (perquè estem mirant sempre amunt) entrem als carrers de Riglos, amb les seves cases arraulides sota els imponents mallos.

Arribem a Riglos, perfecta conjunció de cases i mallos

Església de Riglos, sota el Mallo Cuchillo

Una excursió de les que no s’obliden, amb panoràmiques de principi a fi, i que voldríem que hagués durat més. En els següents dies afegirem una passejada per la base dels mallos que envolten Riglos, amb entrada a una cavitat de regulars dimensions, i farem una circular, encara més petita, als Mallos de Agüero, durant la qual ens aproparem a la vistosa cova d'Al-Foraz. Una introducció a Riglos en tres dies. Evidentment haurem de tornar, doncs ens han quedat moltes coses pendents. 

VENTU AMORÓS. Activitat realitzada el dia 11.04.22 per Ester Escobar i Ventu Amorós.