dijous, 30 de juny de 2022

Escalades al Serrat de la Pastereta

Entre mitjans de maig i inicis de juny, i enmig d’una successió d’onades de calor d’aquelles que fan història, en Pau i jo hem anat tres setmanes seguides a escalar a la cara oest del serrat de la Pastereta, potent muralla que jo només coneixia de vista i que està a l’ombra una bona part del matí. Allà hem fet tres vies “assequibles” situades prop de seva aresta sud: la Funció clorofíl·lica, la Josep Nieto i la Vilmanbar.

Cara oest del serrat de la Pastereta

Recorregut de les vies Funció clorofíl·lica,
Josep Nieto i Vilmanbar

El 18 de maig anem a fer la via Funció clorofíl·lica, una línia d’uns 120 m de recorregut, repartits en tres llargs i oberta l’any 1992 per Joan Rovira i Ricard Darder. És la que es troba més a prop de l’Aresta Sud.

Anem cap a la cara oest de la Pastereta

Ressenya de la via Funció Clorofíl·lica

Així sortim de bon matí del barri del Pujolet de Collbató en direcció a la Vinya Nova. Quasi 1 Km després prenem la desviació cap al Clot de la Mònica des d’on remuntem entre els serrats d’en Muntaner i de la Pastereta. En arribar al peu de la muralla ens trobem amb el company Joan Asín, que fa cordada amb la Isabel Notivoli. Una altra cordada formada per en Ramir Aparisi i Felip Linares que ja estan pujant per la via Josep Nieto la qual es troba immediatament a l’esquerra de la nostra. Avui escalarem amb molt bona companyia.

Inici de la via

El primer llarg recorre una placa força dreta que al capdamunt s’ajeu una mica. L’entrada a la primera reunió, però, és un xic dificultosa ja que s’ha de superar un petit desplom que jo soluciono ràpidament amb un pas d’A0.

Progressant per la placa del primer llarg

Primera reunió sobre un petit desplom

En el segon llarg, que recorre un marcat esperó, en Pau i la Isabel Notivoli progressen de manera paral·lela, ja que les dues vies estan molt juntes i quasi es confonen. Així ens trobem tots a la segona reunió situada sobre un bon replà.

Pujant per l’esperó del segon llarg

Com que el darrer llarg és de IV grau, en Pau me’l deixa per a mi. Així, mentre jo progresso en diagonal ascendent cap a la dreta, en direcció a l’aresta, en Joan se’n va a l’esquerra a buscar una contundent placa.

Inici del tercer llarg

Així en Joan i jo assolim les nostres respectives reunions de final de via, a on arriben poc després els nostres companys. Aquí també ens reunim amb la cordada d’en Ramir i en Felip i tots plegats baixem per la cara sud en un llarguíssim ràpel de quasi 60 m.

En Pau arribant a la tercera i darrera reunió

En Joan i la Isabel també finalitzen la seva via

El ràpel per la cara sud

Un cop tots avall, retornem tot flanquejant pel peu de l’aresta sud fins a trobar de nou el camí marcat en blau que ens deixa al Clot de la Mònica. En Joan ens explica que ells tenen el cotxe a l’hípica, prop del cementiri de Collbató i, com fa una calor de mil dimonis, per decisió unànime decidim posar-hi remei amb unes bones gerres de cervesa.

De nou a l’entrada del Clot de la Mònica

Aprofitant una petita treva de la calor, el 26 de maig decidim tornar a la Pastereta però aquest cop deixem el cotxe a l’hípica des d’on prenem una pista que, en uns 400 m, ens deixa a l’entrada del Clot de la Mònica... l’estalvi és considerable. Anem a fer la Josep Nieto, una via també d’uns 120 m de recorregut, oberta per J. Grau, J. Estruch i F. Domínguez l’any 1993 i que és una mica més “picant” que la que vam fer la setmana anterior.

Ressenya de la via Josep Nieto

Inici de la via

D’entrada la via comença per una placa molt dreta i amb les preses tan justes que jo he de “trampejar” una mica. Aquest primer tram puja prop d’una fissura on en Pau ha posat alguns friends per reforçar la seguretat. A mitja tirada hi ha un diedre-fissura que es soluciona amb passos molt atlètics. Per contra, l’entrada a la primera reunió no és tan dificultosa com en la via Funció clorofíl·lica.

Progressant pel diedre-fissura

Arribant a la primera reunió

Mentre en Pau s’enfila pel marcat esperó de la segona tirada, jo em fixo que molt més a la dreta hi ha una altra cordada que inicia el seu particular ascens. Avui, al contrari de fa una setmana, fa quasi fresqueta i per això no em trec la màniga llarga. Així ens trobem de nou al còmode replà on està situada la segona reunió.

Replà de la segona reunió

Progressant per la placa del darrer llarg

Per iniciar el tercer i darrer llarg, en Pau surt en vertical per enfilar-se, amb un pas que ell qualifica de “raro”, a una llastra que finalitza en una contundent placa amb una dificultat de V mantingut, per la qual el company es desplaça “como Pedro por su casa”, tot fent una diagonal ascendent a l’esquerra. Jo, però, per aquesta placa vaig una mica justeta.

Arribant a la tercera i darrera reunió

Com no portem cordes de 60 m, no podem rapelar per la cara sud com l’altre dia, així que preparem les cordes per baixar per la mateixa via. Mentre rapelem, veiem que la parella de l’altra cordada estan fent una via de categoria: la Top-Less, de dificultat 6a obligat, per la qual cosa ens regalen belles imatges de la seva dificilíssima escalada.

Cordada a la via Top-less

No contents amb això, el dia 2 de juny tornem a la muralla de la Pastereta per fer una via que està més a l’esquerra de la Josep Nieto i que encara és més “picant”: la Vilmanbar, una via oberta per Moragas, García, Sales i Majó l’any 2001.

Ressenya de la via

Contundent inici de la via

Per començar, el pas més difícil de la via ja es troba al mig de la primera tirada: un llavi horitzontal que ratlla la verticalitat de la placa i que jo he de passar amb els estreps posats. I encara sort que en Pau no es salta la primera reunió com figura a la ressenya que portem. Aquí fa un airet fresquet que m’obliga a posar-me el paravent.

Arribant a la primera reunió

Difícil inici del segon llarg

Per iniciar la segona tirada, el company es desplaça tot fent una diagonal ascendent a la dreta i, després de creuar una mena de canal herbada, fa un canvi de placa amb un pas molt difícil i que jo també he de fer en artificial perquè és un xic desplomat. Després ve una placa molt vertical i mantinguda per on es progressa en lleugera diagonal a l’esquerra fins la penjada segona reunió.

La penjada segona reunió

Arribant a la segona reunió

Inici del tercer llarg

La tercera tirada continua progressant per una placa molt vertical on hi ha un pas de V+, però que s’ajeu una mica quan arriba a la tercera reunió. Quan em toca a mi, el pas més difícil de la tirada el puc superar en A0 i així arribo al còmode replà on està situada la tercera reunió. Avui no hi ha ningú a la paret.

Arribant a la tercera reunió

Fotocim

Rapelant la via

Com hem començat un xic més tard que els altres dies i ja ens comença a tocar el sol i a fer calor, decidim donar per acabada aquesta tanda d’escalades a la Pastereta. Així, després de felicitar-nos i fer-nos la fotocim, rapelem per la mateixa via que ens ofereix enlairades vistes del Serrat d’en Muntaner i de la Vinya Nova.

ISABEL BENET. Activitats realitzades els dies 18.05, 26.05 i 02.06 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

divendres, 10 de juny de 2022

Els Motllats revisitats

30.04.22  El darrer dia d’abril va tenir lloc la sortida col·lectiva mensual del centre. Aquest cop ens vam reunir una vintena d’aligots al gran aparcament que s’ha habilitat als afores de Capafonts, amb la intenció de fer la clàssica ruta circular que puja a l’altiplà dels Motllats i passa per la Foradada, la cova del Grèvol, el Pont de Goi i la Cova de les Gralles, tot seguint la vall del riu d’Horta, afluent del Brugent. Aquesta circular ja la vam fer, i relatar en aquest blog, l’any 2014. 

Sortim de Capafonts encarats a la vall d’Horta (foto: F. Arcara)

Track de la ruta

Deixem Capafonts enrere (foto: V. Llòria)

Així deixem Capafonts enrere tot baixant per la carretera cap al pont sobre el riu d’Horta, a tocar del qual ens enfilem de dret cap a la Foradada des d’on observem com s’emmarca el poble de Capafonts. Però no ens aturem aquí sinó que continuem pujant fins al Puntal del Colomer, portentós mirador sobre la profunda vall d’Horta on aprofitem per descansar i fer un mos.

La Foradada (foto: J. Hidalgo)

Descans al Puntal del Colomer (foto: I. Benet)

Continuem en direcció a l’altiplà dels Motllats (foto: V. Llòria)

Continuem ruta cap a l’altiplà dels Motllats per una lleixa que passa per una corrua de balmes on ens entretenim tot entrant i sortint de les cavitats. Després de passar per la cova del Grèvol i la bonica font de l’Escudelleta, sortim a l’assoleiat altiplà que creuem en direcció a ponent a cercar la Font Nova on esperem trobar una bona ombra per a fer el “dinar de germanor”.

Explorant les cavitats (foto: J. Hidalgo)

Font de l’Escudelleta (foto: V. Llòria)

Bonic rètol de la font (foto: V. Llòria)

Sortim a l’assoleiat altiplà (foto: I. Benet)

En arribar a la citada Font Nova, la feina és nostra per trobar-la, ja que està seca i mig tapada per la vegetació i com que el sol cau com una llosa i l’ombra és més aviat escassa, decidim continuar i fer el dinar pels voltants de l’espectacular Pont de Goi on ens repartim per l’espai ombrejat com podem... uns per aquí i els altres per allà...

L’espectacular Pont de Goi (foto: V. Amorós)

Després dels deliciosos i variats postres, regats amb acostumats “xupitos”, reprenem la marxa tot passant sota l’arc natural del Pont de Goi i baixant de dret cap al fons de la vall en direcció al nostre proper objectiu: la Cova de les Gralles, espectacular balma per on es despenja el riu d’Horta. Tot això enmig dels matolls ben florits del corner (Amalanchier ovalis).

La vall d’Horta i, al fons, la cova de les Gralles (foto: V. Llòria)

Flor del corner (foto: I. Benet)

Per a arribar a la Cova de les Gralles ens cal deixar el camí principal i desviar-nos a mà dreta per un corriol que al final té un pas estret entre dues roques, una mena de porta que dona accés a la gran bòveda que té un bassal blau als seus peus, com la sala de ball d’un palau. A tots se’ns escapa un “ohhh” d’admiració.

Creuant l'estreta porta natural... (foto: I. Benet)

... ens situem enfront de la Cova de les Gralles (foto: Ll. Cuesta)

L’espectacular Cova de les Gralles (foto: F. Arcara)

Aquí, lògicament, ens hi entretenim força estona anant i venint per l’intricat espai sota la balma i fent mil i una fotos. Però, ai las, el temps passa inexorable i, malgrat que aquí s’hi està la mar de bé, ens hem d’acomiadar i continuar la ruta en direcció a Capafonts, tot passant per l’indret de Les Tosques, on el mateix riu d'Horta que baixa de la cova de les Gralles va formant bonics salts i i transparents gorgs.

Passant sota la gran balma (foto: I. Benet)

Fotogrup (foto: J. Hidalgo)

Tot passant pel sector de Les Tosques... (foto: Ll. Cuesta)

...on el riu forma un seguit de petits tolls (foto: V. Amorós)

Arribant de nou a Capafonts (foto: M. Bové)

El sol ja declina quan, sortint de l’estreta vall d’Horta, anem per una pista cimentada amb vistes al poble de Capafonts, enlairat damunt un turó envoltat de camps d’ametllers. Arribant al nucli urbà, encara tenim temps, però, de fer unes cervesetes al bar del poble i pensar en les properes sortides col·lectives. Fins ben aviat!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 30.04.22 pel Centre Excursionista Àliga.