dissabte, 9 de març del 2024

Escalades a Abella de la Conca, 1

L’extrem llevantí del Pallars Jussà amaga una petita joia: es tracta del poblet d’Abella de la Conca, presidit per l’església romànica de Sant Esteve (s. XII) i sota uns impressionants penya-segats, que són la continuació de la serra de Carreu que aquí dibuixa una mena de ganxo o ferradura, perquè és el tancament d’un gran plec anticlinal abocat sobre la Conca Dellà.

Església de Sant Esteve d’Abella

L’estiu del 2018 ja vam fer una incursió al sector de Roca Viella que és on es concentren la major part de vies “assequibles” de la zona, però per la seva orientació sud són ideals d’escalar entre finals de tardor, hivern i inicis de primavera, després el sector queda regulat per nidificació.

Vista de Roca Viella amb el recorregut de la via Lo Gall Pinto

Per això darrerament hi hem vingut força sovint entre novembre i febrer, i ho fem des d’Isona, cap i casal de la Conca Dellà, tot prenent la direcció de Coll de Nargó i desviant-nos per una carretereta que puja i finalitza a Abella. Just abans d’entrar al poble, però, surt a mà esquerra una pista asfaltada que planeja entre camps d’ametllers. Quan estem sota la Roca Viella, deixem el cotxe en un eixamplament de la pista i ens dirigim de dret cap al peu de la roca, de blanquíssima calcària. Avui tenim la intenció de fer la via Lo Gall Pinto, un recorregut de 160 m repartits en set llargs i obert l’any 2013 pel col·lectiu d’escaladors lleidatans dits “Lo Gall”. Una placa ens indica el peu de la via.

Inici de la via Lo Gall Pinto

Ressenya de la via

La via comença tot fent una difícil diagonal ascendent a l’esquerra per sota unes cornises i que finalitza a la primera reunió situada sobre una repiseta. I és que aquí els estrats calcaris estan en posició quasi vertical i per això a la via abunden les plaques, les llastres i les repisetes on se situen les reunions.

Primers metres de la via

Arribant a la primera reunió

El segon llarg puja en vertical per damunt d’unes plaques molt llises, amb bones preses per a les mans però els peus, a voltes, s’han de conformar amb la pura adherència. No és en va que la tirada oscil·la entre el V i el V+ de dificultat.

Vistosa sortida del segon llarg

Progressant per la difícil placa

Assegurant des de la segona reunió

Arribant a la segona reunió

Ara toca la tirada més difícil de la via, i per això en Pau surt en vertical fins situar-se a l’alçada d’una placa llisa com un mirall per on ha de fer un dificilíssim flanqueig lleugerament ascendent. Un rosari de xapes li indiquen el camí a seguir. I encara sort que les preses de mà són fabuloses, perquè les de peu són gairebé inexistents.

Inici del tercer llarg

Progressant pel difícil flanqueig

Assegurant des de la segona reunió

Arribant a la tercera reunió

Des de la tercera reunió, sobre una còmoda repiseta, en Pau s’enfila en vertical per unes verticals plaques que culminen en un vistós diedre, al capdamunt del qual està la quarta reunió.

Inici del quart llarg

Vistós diedre sota la quarta reunió

La cinquena tirada és un tràmit de 15 metres entre blocs i matolls per anar a cercar la continuació de la via assenyalada amb una fletxa gravada sobre la roca i al peu d’unes plaques inclinades però molt llises les condemnades!

Inici del sisè llarg

Assegurant des de la sisena reunió

Inici del darrer llarg

La darrera tirada és “más de lo mismo”, i és que la dificultat d’aquesta via no baixa del V grau, però des del capdamunt, i malgrat que el dia s’ha ennuvolat molt, gaudim d’una vista excepcional del conjunt d’esmolades dents que conformen aquesta serra i que sobresurten per damunt la Conca Dellà, tancada al sud per l’imponent vessant obac del Montsec de Meià i a llevant pels rosats cingles conglomeràtics de Benavent.

L’esmolada cresta de la serra

Des del final de la via, unes fites ens indiquen el camí de baixada, el qual es dirigeix a una bretxa. Unes cordes fixes ens ajuden a desgrimpar fins al corriol que baixa en diagonal a l’esquerra a buscar el vistós Pas de Finestres per on creuem la serra i retornem al cotxe pel mateix camí d’anada.

Creuant el Pas de Finestres

Abella de la Conca al capvespre

Abans, però, ens aturem a contemplar la roca que hem escalat, moment en que decidim que la propera vegada vindrem a escalar la via amb el curiós nom de Los Aberrochaos Punt Extrem...

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 10.11.23 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

dimarts, 6 de febrer del 2024

Escalades a la Gorra Frígia, 2

Després d’haver descrit les vies de l’Adrià i la variant Montpart, dues vies ben diferents que recorren la part del davant de la Gorra Frígia, ara toca fer el mateix a la part del darrera, a les cares oest i sud a les quals s’accedeix per un corriol que surt del camí de Sant Jeroni, molt a prop del mirador carener.

La cara oest de la Gorra Frígia sobre les agulles de La Plantació

El recorregut de la via Lo tio gos

Començaré per la via de Lo tio gos, una línia de 160 metres, repartits en quatre llargs, oberta el 2007 per en Guillem Arias, molt ben equipada amb xapes de color groc i d’un grau molt amable, si exceptuem el darrer llarg que té el pas més difícil de la via però que no és obligat.

Ressenya (extreta del blog El col·leccionista de vies)

Els primers metres de la via

Assegurant des del peu de la via

Els primers metres surten verticals però amb suficients preses d’on agafar-se. En Pau, però, hi posa algun “flotant” per a reforçar la seguretat fins que, prop de la reunió, dibuixa una diagonal ascendent a l’esquerra. Des de la primera reunió ja comencem a gaudir de les vistes cap al cim de Sant Jeroni i la regió d’Ecos.

Vistes des de la primera reunió

A la segona tirada, en Pau continua fent la mateixa diagonal ascendent a l’esquerra fins a un punt on la placa s’ajeu i puja vertical cap a la segona reunió situada damunt el fil d’una carena molt laxa.

Inici del segon llarg

Assegurant des de la primera reunió

Prop de la segona reunió

Recuperant el segon llarg

El tercer llarg continua pujant per aquesta ampla carena fins a tocar d’una característica canal que hi ha entre la Gorra Frígia i un contrafort i que tenim a mà dreta.

Arribant a la segona reunió

Camí de la tercera reunió

Assegurant des de la tercera reunió

Per aquí m’enfilo jo, seguint el rastre de les xapes, fins que entro a la citada canal on trobo la quarta reunió al peu d’un poderós desplom. Quan estem de nou reunits, en Pau surt d’una revolada pel desplom amunt, sense estrep ni res... Jo, però, ja me l’estic buscant amb la mirada.

Contundent sortida del quart llarg

Assegurant des de la quarta reunió

Jo, després de sortir de la quarta reunió amb els estreps posats, continuo enfilant-me per la dreturera placa, qualificada de IV grau i amb vistes al Serrat de les Lluernes d’on sobresurt, ara sí, el Cavall Bernat. Així arribo a la cinquena i última reunió sota el cim, moment en que ens fem l’obligada foto i ens felicitem per tan lluïda escalada, tot abans de rapelar per la cara sud.

Arribant a la darrera reunió

Fotocim

Rapelant amb la Magdalena superior a l’esquena

A finals de la tardor vaig tornar a la Gorra Frígia, aquest cop amb en Jaume, per fer la via GEDE, una clàssica entre les clàssiques, de 180 metres repartits en cinc llargs, oberta l’any 1961 (i tornada a equipar el 1994), i que recorre el vessant sud. Malgrat que la variant Blava evita els trams més compromesos de la via original, les poques assegurances que hi ha la fan una via “d’aventura controlada” pels escaladors experts.

Recorregut de la via GEDE

Ressenya (extreta del blog El col·leccionista de vies)

Per estalviar-nos la primera tirada (de 40 metres), pugem, des del camí de Sant Jeroni, per la dreturera canal entre la Magdalena superior i la Gorra Frígia que, si hi ha sort, està equipada amb una corda fixa. Des del capdamunt de la canal baixem per l’altra banda fins a l’alçada de la balma-ermita de Sant Martí, des d’on ens desplacem un xic a l’esquerra per situar-nos en la vertical de la via.

La balma-ermita de Sant Martí

En Jaume comença a enfilar-se recte amunt per una placa inclinada, a tocar d’una llastra, on encara hi toca l’ombra i fa un fred que pela, i com que està desequipada hi posa alguns “flotants”. Quan en Jaume arriba a la primera reunió, amb alegria veig que ja li toca el sol.

Primers metres de la via GEDE

En Jaume a la primera reunió

Realment, aquesta primera tirada es fa força dura amb la roca tan gelada, però quan arribo a la primera reunió, malgrat que hi fa un bon sol, un ventet glaçat ens deixa ben garratibats i ens hem d’abrigar amb tot el que duem. En Jaume, però, es decideix a continuar l’escalada.

Assegurant des de la primera reunió

Inici del segon llarg

Aquest segon llarg sí que està equipat amb alguns parabolts, però com que s’apropa més a la citada llastra, en Jaume aprofita l’esquerda per a col·locar-hi alguns friends per tal de reforçar la seguretat.

Progressant per la placa del segon llarg

Arribant a la segona reunió

Per iniciar el tercer llarg, en Jaume flanqueja cap a la dreta i es situa a tocar de la llastra a la qual s’enfila fent un pas de decisió. Després de fer aquest pas deixo de veure’l perquè gira l’esperó i s’enfila recte amunt per aquesta llastra, orientada més al sud, cap a la tercera reunió, situada just sota la característica bretxa on hi ha una gran alzina a la seva base.

Vistosa sortida del tercer llarg

Assegurant des de la tercera reunió sota el cim

En aquesta cara el vent, que passa rabent per la canal, és encara més fort i des de la reunió veiem com es mouen les branques de l’alzina que tenim just damunt. Malgrat tot en Jaume es decideix a acabar l’escalada i per això arrenca per la placa amunt fins que, passat l’arbre, el veig com desapareix engolit per la bretxa.

Inici del darrer llarg

Apropant-se a la base de la bretxa de sortida

Assegurant des de la creu del cim

Curiosament, al cim no bufa tant de vent com als seus vessants, però la sensació de fred és tan acusada que ens hi estem el temps just de felicitar-nos i fer-nos la rigorosa foto per tenir-ne un bon record de tan lluïda escalada.

Fotocim

Ràpel de baixada

Així preparem el primer dels tres ràpels que farem per baixar de l’agulla i, un cop de nou a la canal, fem el mateix corriol d’anada, agraint que hi hagi una corda fixa força nova, per retornar a l’ample camí que prenem per anar a buscar el funicular de Sant Joan.

ISABEL BENET. Activitats realitzades el dia 28.06.23 a la via Lo To Gos per Isabel Benet i Pau Vázquez, i el dia 7.11.23 a la via GEDE per Isabel Benet i Jaume Salat.