dimecres, 17 de novembre de 2021

Collbató, vies del Pi i Balcó de la Codolosa

4.11.21  Quasi sense solució de continuïtat hem passat de la màniga curta a l’anorak i, un cop més, sortim a la recerca de les muralles assoleiades. Al Pau se li acut anar a la Codolosa de Collbató i tornar a pujar la Via del Pi, que ja vam fer el desembre del 2018, però aquest cop sortint pel Balcó de la Codolosa i retornant pel Camí de les Bateries.

La muralla de la Codolosa amb les vies
del Pi i Balcó de la Codolosa

Ressenya de les vies

Camí d’aproximació al peu de la via

Així, amb un cel ben blau, enfilem cap al peu de la nostra via, caracteritzada per la presència d’un gran pi ben plantat a mitja placa. Quan ens estem arreglant els “trastos”, es presenta una altra cordada que també fuig del fred d’aquests dies: són l’Arseni i el Ferran, uns escaladors que ens coneixen pel blog! Ells van a fer la via de La Rampa (que de rampa no té res) situada just a la nostra esquerra.

Inici de la Via del Pi

Els primers metres de la nostra via es veuen una mica massa exigents, per això en Pau comença a pujar pel diedre que tenim a la dreta, que és l’inici de la via Campions i, després de “xapar” la primera xapa, fa un delicat desplaçament a l’esquerra per situar-se a la vertical del pi de referència. A partir d’aquí va superant una sèrie de plaques fins que arriba a la primera reunió.

Progressant per la placa del primer llarg

Jo, per no ser menys, també inicio l’ascens pel diedre de la via Campions i, amb dificultat, em desplaço a l’esquerra per encarar la Via del Pi. Acte seguit em toca progressar per una sèrie de ressalts força drets i amb preses molt petites. Per la meva esquerra, amb hàbils moviments, avança l’Arseni camí de la seva primera reunió. Ens fem fotos mútuament que després ens passarem pel “mail”.

L’Arseni pujant per la via de La Rampa

Primera reunió de la Via del Pi

Així arribo a la primera reunió on fa una temperatura boníssima, com de primavera. Sense entretenir-se massa, però, el company arrenca per la placa del segon llarg cap a una marcada feixa damunt la qual es troba el pas més difícil del segon llarg (i àdhuc de la Via del Pi). L’Arseni, des de la seva primera reunió, està més ben situat que jo per retratar les evolucions d’en Pau en aquest difícil tram qualificat de 6a.

Inici del segon llarg

Superant el tram més difícil del segon llarg

Quan em toca a mi, a empentes i rodolons arribo a la feixa, però el tram difícil el passo en artificial... i gràcies! Superat aquest mal pas, continuo amunt per la placa fins a la segona reunió situada a l’ombra del gran pi. Des d’aquí observem les evolucions de l’altra cordada que ja estan a la seva reunió.

Sortint de la primera reunió

L’Arseni càmera en mà

Superant el difícil tram en artificial

Arribant a la segona reunió...

...situada a l’ombra del pi

En Ferran recuperant el primer llarg de La Rampa

L’inici del nostre tercer llarg és força contundent: una placa molt dreta defensada només per un esquifit pont de roca! Un cop en Pau ha superat aquest primer mal pas, el veig progressar per una placa més amable fins al seu capdamunt on, per un moment, deixo de veure’l.

Inici del tercer llarg

Al capdamunt de la placa

Al cap d’una estona observo el company, molt amunt, batallant a través d’una placa que hi ha sota un bony. Segons la ressenya aquest tram està qualificat de 6a i 5c... i serà veritat perquè en Pau sembla que l’assaboreix d’allò més. Jo ja m’estic preparant els estreps...

Difícil tram final de la Via del Pi

Quan em toca a mi, surto de la reunió amb els estreps posats i no me’ls trec fins que la placa s’ajeu una mica i puc progressar en lliure fins al seu capdamunt, on trobo un petit replà inclinat. Entretant, des de la seva segona reunió, l’Arseni ens fa bones imatges d’aquest tram de la via.

A mitja tirada del darrer llarg

Al final del replà em trobo al peu d’una formosa i enlluernadora placa bonyeguda i un xic desplomada. En Pau, des de la reunió, em diu que intenti passar sense els estreps ja que m’assegura que “fliparé”. Hi ha molt bones preses per a les mans però he de tirar molt de braços... Aquest cop soluciono els passos combinant el lliure amb l’A0... ufff, sí que he “flipat” sí!

Arribant a la tercera i darrera reunió de la Via del Pi

L’Arseni i el Ferran a la seva segona reunió

Al capdamunt de la Via del Pi amb vistes a la Salut i Collbató

Així arribo a la tercera i darrera reunió de la Via del Pi i, per continuar pujant per la via Balcó de la Codolosa, ens hem de desplaçar amunt i a la dreta per terreny fàcil on un corriol, marcat amb fites, ens deixa al peu d’un altre important ressalt. Aquí posem ordre a les cordes per iniciar aquesta via que comença per una placa força dreta i qualificada de 5b.

Al peu de la via Balcó de la Codolosa

Primers passos de la via

Progressant per la placa del primer llarg

Quan em toca a mi, i com que el company no em veu, els primers metres els pujo amb els estreps, però ja un xic amunt agafo confiança i acabo de pujar la placa en lliure. A mitja tirada em fixo que en Pau ha llaçat un bon merlet per a reforçar la seguretat. Així arribo al capdamunt on haurem de fer un canvi de reunió ja que el següent tram d’escalada està més amunt i a la dreta.

Primera reunió del Balcó de la Codolosa

La mateixa primera reunió amb bones vistes

Arribant al peu d’un altre important ressalt, en Pau es situa a l’extrem de la dreta d’una placa, just sota un forat que hi ha a mitja alçada. Des d’aquí gaudim de bones vistes dels voltants de la Cova Gran on hi destaca l’esperó per on puja la Via Laietana 18 d’octubre, un recorregut emblemàtic d’aquest sector i que tots hem fet alguna vegada.

Vistes a la Cova Gran i l’esperó de la Via Laietana 18 d’octubre

Així en Pau comença a pujar en lliure el primer tram d’aquesta segona tirada, però passat el forat es troba amb un tram molt dret i de petits còdols, per la qual cosa no li queda altre remei que treure la pols del seu estrep i fer un parell de passos d’artificial. Superat aquest tram, observo el company que surt en lliure i així arriba al final de la via.

Inici del darrer llarg del Balcó de la Codolosa

Arribant al final de la via

Jo tinc molt clar que d’aquest llarg no faré res en lliure, així que surto de la reunió amb els estreps posats i no els deixo anar quasi fins que estic just sota la reunió, on no veig la manera de superar els pocs metres que em queden de via... quin pas més “tonto”! Anant cap a la dreta i cap a l’esquerra al final trobo el pas que em condueix al capdamunt del “balcó” on, després de felicitar-nos per tan lluïda escalada ens fem la rigorosa fotocim.

Arribant al capdamunt del Balcó de la Codolosa

Fotocim

Pleguem les cordes i anem caminant amb tendència a l’esquerra a buscar la Drecera de Fra Garí, per la qual pugem tot passant per una canal on hi ha un forat a la roca que acull un parell de pessebres.

Forat amb pessebres a la Dreçera de Fra Garí

Així arribem a un punt de la drecera on trobem uns senyals de color verd, que seguim a l’esquerra per un corriol que planeja i surt directament al Camí de les Bateries, per on retornem a Collbató. És el primer cop que, havent escalat a la Codolosa, tornem al poble a peu, sense haver fet cap ràpel. Un altre dia tocarà pujar a l’Àtic de la Codolosa...

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 4.11.21 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

dijous, 14 d’octubre de 2021

Magdalena Inferior, via Sebastià-Patiño

13.09.21  Portem uns quants dies que no tenim sort amb el temps, per això decidim no jugar-nos-la i anar a la Magdalena Inferior. D’aquesta agulla, situada al sector de les “gorres” de Montserrat, ja hem solcat la seva cara nord-est per les vies Rataplan i La que hi faltaven spits, o simplement La que hi faltava perquè aquí les vies estan una al costat de l’altra, i ara toca la via Sebastià-Patiño, “la que ens faltava” i de la qual ja vam haver de baixar un cop per culpa d’una sobtada i espessa boira ploranera... així que hi tornem per provar sort.

Les Magdalenes des del monestir

Ressenya de la via Sebastià-Patiño

El dia comença amb un sol lleganyós, boires baixes i força xafogor, per això pugem poc a poc per no suar massa però, tot i així, arribem al peu de la Gorra Marinera amb les samarretes xopes; sort que en duem de recanvi.

Sobre les boires sura Sant Llorenç del Munt

Després de descansar una mica, planegem fins trobar la desviació que puja a les Escales de Jacob i, just abans d’arribar-hi, ens plantem al peu de la nostra via situada a tocar d’un forat sobre el qual hi creix un gran arbre. Aquest forat era el dipòsit d’una antiga font que tenia el sortidor un xic per sota el camí i del qual encara se’n veuen les restes.

Primers metres de la via

Mentre ens preparem per pujar, el cel es va cobrint de boires, però no ens adonem perquè estem sota la copa del gran arbre que ho tapa tot, fins i tot la vista de la major part de la primera tirada, així que al company només puc fer-li una foto just a l’inici de la dreturera placa, i una altra poc després, quan sobresurt d’entre les branques de l’ufanós arbre.

A mitja placa del primer llarg

Aquest primer llarg és, i valgui la redundància, llarguíssim. Des del peu de la via observo a en Pau que s’ho pren amb calma ja que, a més, té una dificultat molt mantinguda, i quan, per fí em toca a mi, la cosa que més em costa és arrencar per la relliscosa placa. Però un cop superat l’ombrívol primer tram, la placa s’omple de llum i la roca millora d’allò més.

Progressant per la placa del primer llarg

La placa és molt vertical i exigent i per això no em puc distreure ni relaxar en cap moment. Arribo a mitja tirada traient la llengua, alço la vista i veig el company encara lluny, però el que és pitjor, també observo com les boires embolcallen la regió de Sant Benet... no pot ser... un altre cop no!

Assegurant des de la primera reunió

Arribant a la primera reunió

Passo de llarg una antiga reunió i continuo amunt fins que, per fí, arribo a la primera reunió situada sobre un petit relleix. Pregunto a en Pau si, com l’altra vegada, haurem d’abandonar la via, però ell opina que no caldrà perquè estem a redós de la boira, que ve de l’oest i, a més, no és gens humida... podem continuar. Així és que es desplaça cap a la dreta de la reunió, llaça un bon merlet i comença la segona tirada, que no és tan llarga però sí igual d’exigent.

Iniciant el segon llarg

Progressant per l’exigent placa

Mentre segueixo amb atenció les evolucions del company a través de la placa, em quedo mirant un parell de xapes velles i una anella de ràpel... records de l’antiga reunió. També observo com, entre les boires, van apareixent i desapareixent els cims de Sant Jeroni i del Cavall Bernat.

Antiga reunió

El Cavall Bernat entre boires

Quan en Pau em reclama des de la segona reunió, jo també em desplaço cap a la dreta per situar-me en la vertical de la via i començo el meu particular ascens tot superant, amb certes dificultats però amb boníssimes preses, un petit desplom. A mitja tirada em trobo que, per reforçar la seguretat, en Pau ha llaçat una altre bon merlet i també ha posat un petit friend en un forat.

Merlet a mitja tirada

També a mitja tirada em trobo amb el pas més difícil del llarg on, malgrat que la roca és molt cantelluda, les preses són petites i s’han de saber escollir... i jo no en sé prou i faig una petita relliscada... ufff. Supero el pas anant un xic a l’esquerra que sembla més “fàcil”, alço la vista però encara veig el company força amunt...

Assegurant des de la segona reunió

Arribant a la segona reunió

Així, a empentes i rodolons, arribo a la segona reunió també situada sobre un petit llavi. Des d’aquí en Pau inicia la tercera i darrera tirada, d’un grau més amable però amb molt poques assegurances. El so de les campanes del monestir, que tenim just a sota, s’escampa per l’amfiteatre d’agulles.

Inici del darrer llarg

Aquesta darrera tirada la pujo amb més alegria i, a més, de tant en tant el sol s’esmuny entre les boires tot donant color al paisatge. Molt a prop del cim, però, observo una cosa ben curiosa: una mena de test, fet amb un tros de canonada de ciment, que alberga un petit exemplar de crespinell (Sedum sediforme), un jardinet entre tanta roca nua. Sobre l’aresta cimera es retalla el company que m’assegura des de la tercera reunió sota el cim.

Crespinell dins una canonada

Arribant a la tercera i darrera reunió

Assegurant des de la tercera reunió

Així assolim el cim de la Magdalena Inferior des d’on tenim enlairades vistes del monestir i de l’entorn de Sant Joan. La creu que corona el cim de la Gorra Frígia amb prou feines es veu entre la boira però, per sort, la cosa no ha anat a més.

Al cim de la Magdalena Inferior amb la Gorra Marinera al darrera

Amb un ràpel baixem a l’esplanada on ha les restes de l’ermita de Santa Magdalena i, com que m’he oblidat de fer la fotocim al cim, ens la fem aquí tot aprofitant que tenim molt bones vistes de la cara est de la Gorra Frígia, on hi ha algunes cordades.

Fotocim a l’esplanada de Santa Magdalena

Així baixem al coll entre la Magdalena Inferior i la Gorra Marinera on, per les Escales de Jacob, retornen al peu de la via. Aquí ens quedem una estona contemplant una parella que està iniciant l’ascens per la via Rataplan....

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 13.09.21 per Isabel Benet i Pau Vázquez.