Entre els dies 2 i 5 de juliol, una dotzena d’aligots hem anat a la Catalunya Nord per donar una volta completa a la que és, sens dubte, la muntanya més sagrada dels catalans: el Canigó, terra de llegendes i escenari del poema de Jacint Verdaguer. Aquest massís es troba a cavall de les comarques del Vallespir i el Conflent. Per la seva situació aïllada entre les profundes valls dels rius Tec i Tet, i la plana del Rosselló, durant molt temps el seu punt culminant va ser considerat el més alt del Pirineu i, encara que això no és cert, la seva proximitat al mar sí que el converteix en una senya destacada per als navegants, sobretot quan està nevat.
Així la tarda del dilluns dia 1 arribem al refugi de Batera (o Vetera) ubicat a la que fou l’antiga residència dels miners que treballaven a les mines de ferro de sota la serra del Roc Negre. Aquest edifici va ser abandonat l’any 1977, però l’explotació de les mines va acabar deu anys més tard. Pels voltants de l’edifici, amb bones vistes sobre l’Alta Garrotxa i l’Albera, podem veure vagonetes reconvertides en jardineres, plafons informatius, una taula d’orientació molt original i, dins del refugi, hi ha un petit museu sobre la història de les mines.
El recorregut, conegut com a Tour del Canigó, té més de 60 Km repartits en quatre etapes, i oscil·la entre els 1.081 i els 2.784 metres i per això ofereix una gran varietat de paisatges. Sopem i anem aviat a dormir ja que demà toca la primera etapa, la més llarga i tortuosa del recorregut.
● Primera etapa (2.07.24): Batera - Sant Guillem de Combret (22,5 Km - 1.100m)
Després d’un bon esmorzar, ens carreguem les feixugues motxilles a l’esquena i sortim del refugi tot planejant en direcció a ponent. Ben aviat, però, el camí fa un tomb cap al sud i comença un fortíssim descens, en fred i sota la volta d’una espessa fageda, fins al fons del barranc de les Canals que creuem per una passera de pedres.
Un cop a l’altra banda, toca remuntar tot el desnivell que hem baixat (més de 300 metres!). Primer arribem al coll d’en Cé on, després de travessar una vistosa porta, pugem més fort encara, entre olorosos matolls de ginestells (Sarothamnus scoparius), fins al peu de les Canals de Leca.
Ara, si fa o no fa, estem a la mateixa alçada del refugi de Batera i tota aquesta marrada l’hem fet per evitar el pas per l’antic Camí de les Canals, en estat molt precari i força exposat sobretot quan està humit. A partir d’aquí anem planejant a gran alçada pel vessant solei del Cincreus i del Puig de la Gallinassa, daurat de ginestells i on trobem orquídies, gencianes i marcòlics grocs.
A les envistes de la barraca del Faig, deixem de banda el camí que hi va expressament i baixem ràpidament al clot del Riuferrer on, després de creuar-lo per una passera metàl·lica, aprofitem l’ombra d’uns arbres per fer un mos i un bany de peus.
En acabat el merescut descans, continuem la ruta per la Devesa del Vallbona, protegits per una fageda d’exemplars monumentals que ens ajuden a suportar millor la calor de la tarda. Així anem fins que sortim a camp obert a l’alçada de la cabana forestal de la Devesa on, després de fer un gran arc, arribem al coll de l’Estanyol on pasturen vaques i cavalls, això sí, ben separats.
Encara ens queda una darrera i feixuga pujada fins al Roc del Reard des d’on ja veiem, al fons de la vall, l’ermita de Sant Guillem de Combret i, a tocar, l’edifici del nou refugi on passarem la segona nit de la ruta.
Ens deixem caure uns quants metres de desnivell fins a l’esplanada on aprofitem a donar una volta a la petita ermita d’origen romànic i, tot seguit, ja baixem al proper refugi on ens esperen unes bones cerveses acompanyats d’en Ros, el gos del refugi que només vol que li llencem branques de fusta.
● Segona etapa (3.07.24): Sant Guillem de Combret - Marialles (20 Km - 1.340 m)
Ben aviat ens llevem, ens vestim i, després d’un esmorzar una mica caòtic, sortim embolcallats per la boira del matí en direcció ponent. Avui toca l’etapa amb més desnivell del recorregut però no tan “trencacames” com la d’ahir.
Anem per una pista en suau ascens fins al coll Baixó on la deixem per prendre un corriol que s’endinsa de nou al bosc i puja fort per un vessant tan inclinat que fins i tot els arbres perden l’equilibri. D’aquest bosc no sortim fins que no arribem al coll de la Serra de Vernet, molt herbat i amb bones vistes sobre la part sud del massís del Canigó i sobre el Costabona. Aquí ens aturem a fer un petit descans sota un cel una mica enteranyinat.
Continuem planejant a gran alçada tot fent un gran arc sobre la Conca de la Percigola, de vessants ben daurats pels ginestells i on hi trobem també algunes orquídies. Així anem fins que, després de creuar un barranc, ja enfilem el camí cap al Pla Guillem. Arribem primer a una barraca de pedra seca, prop de la cabana dels Estables, on també aprofitem per a prendre un mos abans de la gran pujada del dia. Les boires s’han desfet del tot i ara llueix un bon sol.
Després d’aquest breu descans, continuem per una pista fins al gran Coll de la Regina on la deixem per prendre un corriol que s’enfila decidit pel carener de la Serra dels Miquelets entre bosc cada cop més esclarissat pel qual arribem al grandiós Pla Guillem, a 2.277 m, on bufa una tramuntana forta i gelada que fa que haguem de practicar el “cuerpo a tierra” i refugiar-nos un moment darrera d’una gran fita.
Travessem aquest gran altiplà, on és difícil orientar-se en cas de boira, cap al NW entre blocs esparsos de quars blanquíssim que semblen de marbre. Passem a frec del refugi de Pla Guillem i d’una cabana abandonada, però per descansar i fer un mos anem una mica més avall per fugir de la molesta ventolera.
Per un corriol entre florits nerets continuem baixant en direcció a la vall del riu de la Llipodera tot passant per la collada de la Roqueta des d’on podem contemplar, per primer cop, l’objectiu de la nostra travessa: el cim del Canigó al qual hi pujarem demà.
Pel corriol desemboquem a la pista que baixa del Pla Guillem, la qual prenem en suau baixada fins que arribem, per fi, al refugi de Marialles on, amb unes bones cerveses, posem punt i final a l’etapa més llarga i dura de la ruta. (continuarà)
ISABEL BENET. Activitat realitzada per Isabel Benet, Eugeni Alvarez, Gabriel Clapés, Xavier Benito, Montse Garcia, Ramon Boldú, Roser Masferrer, Jose Hidalgo, Cristina Parra, Quim Massanes, Esteve Muñoz i Màrius Asensi.
