dijous, 8 d’agost de 2019

Puigmal des de la Ribera d'Er

12.07.19  Fa quatre estius vam pujar al Puigmal, i als altres cims que porten aquest nom, des de la Cerdanya, tot pujant i baixant per la petita vall o comella d’Aiguaneix, nom que rep a l’inici la Ribera d’Er. Ara hi hem tornat per fer un itinerari de caire més circular, per on pujarem directament al cim pel clot de la Pastera, al vessant oest, seguirem per la carena nord i, un cop assolits el Puigmal Petit de Segre i el Puigmal de Llo, retornarem al punt d’inici per l’esmentada vall d’Aiguaneix, tot plegat mitjançant un itinerari d’uns 9,5 Km de recorregut i 950 m de desnivell.

De la carretera N-116, entre la Guingueta d’Ix i Sallagosa, surt el ramal que puja en 11 Km a l’antiga estació d’esquí d’Er-Puigmal, tancada des de l’any 2013. Arribats a l’aparcament de les Esplanes, on abans era obligatori deixar el cotxe, continuem fins a un altre aparcament situat més amunt, on a partir d’aquí la carretera té el pas barrat als vehicles no autoritzats.

Desde l’aparcament superior (2060 m) comencem a caminar per l’asfalt fins que als 500 m, en un revolt pronunciat a la dreta on hi ha una estació de tractament d’aigües, deixem aquesta carretera, que puja fins a la jaça del Prat de la Tossa, al peu de les antigues pistes, per continuar recte per un ample camí, que va pujant paral·lel a la Ribera d’Er.

Ens endinsem a l'alta vall de la Ribera d'Er

Travessem la Ribera d'Er o torrent d'Aiguaneix

Poc més amunt travessem a gual el riu, que d’aquí en amunt també s’anomena torrent d’Aiguaneix, i continuem a l’altre costat per un prat inclnat (fites), per on pujem suau fins a desembocar a una pista provinent per la dreta de l’esmentada jaça del Prat de la Tossa (és la continuació de la carretera), i que per l’esquerra acaba tot seguit en una captació d’aigües, a l’entrada de la comella d’Aiguaneix, per on retornarem després.

Seguim a la dreta per aquesta pista, en direcció a l’esmentada jaça, fins que als 150 m trobem a l’esquerra l’inici del sender que s’enfila pel vessant oest del Puigmal. Aquest sender es troba ben fressat i profussament marcat amb fites, fletxes i senyals grocs, i va guanyant alçada entre densos matollars de neret que, sense camí, farien molt penosa l’ascensió.

Deixem el riu avall i ens enfilem pel vessant oest del Puigmal


Anem pujant fort, en successives llaçades, i més amunt creuem una petita tartera. Tot seguit el sender supera un esglaó rocós i gira després a l’esquerra per continuar per una cornisa de roca.

Avancem per camí ben senyalitzat

Superant l'esglaó rocós

Seguim remuntant amb més llaçades fins que arribem a un ampli replà, on hi ha les restes d’una antiga cabana de pedra. A partir d’aquí el panorama s’obre davant nostre, mentre el pendent disminueix.

Arribem a un replà, on el panorama s'obre, amb els
contraforts del Puigmal de Llo a l'altre costat de la vall

,
El Puigmal de Llo (esq.) i els dos cims del Puigmal
Petit de Segre, amb el camí per on retornarem

Més amunt arribem a l’indret del clot de la Pastera (2635 m), un sot d’origen glacial similar a una dolina càrstica, on trobem una bifurcació de camins. Deixem a la dreta un sender que continua cap al coll de les Clotes i el Pas dels Lladres, i seguim recte pel camí del Puigmal.

Al clot de la Pastera

Pels voltants, arrecerades a l’ombra d’algunes pedres, hi destaquen les petites flors de la linària (Linaria alpina).

Linària

A partir del clot de la Pastera, anem remuntant per un terreny pedregós i un xic desolat, on encara hi trobem alguna petita congesta de neu.




Al capdamunt d’aquest sector girem a la dreta i assolim la carena oest del Puigmal. Una darrera pujada, també pedregosa però suau, ens mena al cim del Puigmal (o Puigmal d’Er, 2910 m), amb senyeres, piló geodèsic i una gran creu amb els símbols de Núria (la campana i l’olla) i uns versos de Verdaguer.

La pujada final al cim per la carena oest 

Al cim del Puigmal

Un cop al cim, que gaudeix d’un vastíssim panorama en totes direccions, avancem uns metres pel camí de Núria fins a encabir-nos en un dels diversos paravents de pedra de l’entorn, on hi reposem les forces, encarats a les muntanyes de Núria i Ulldeter.

Vistes a les muntanyes de Núria i Ulldeter

El sempre concorregut Puigmal

Entre les vermelloses pissarres floreixen els àsters (Aster alpinus) amb botons ben grocs i nombroses língules de color rosat.

Àster

Ens atansem després al cim secundari del Puigmal, uns metres al nord del principal, des d’on veiem perfectament la continuació del nostre itinerari per la carena nord.

Al cim secundari del Puigmal

Un sender baixa per terreny pedregós fins aquesta carena, per on continuem en direcció nord, enlairats entre la ceretana vall d’Aiguaneix a un costat i la ripollesa coma de l’Embut a l’altre.

Baixem a trobar la carena del Puigmal Petit de Segre



Coma de l'Embut, des de la carena

Coll al peu del cim sud del Puigmal Petit de Segre

Arribem així a un collet (2767 m), al peu del cim sud del Puigmal Petit de Segre. El mapa Alpina l’esmenta com a collada d’Er, però altres mapes i ressenyes situen aquest topònim a la carena entre el cim nord del Puigmal Petit de Segre i el Puigmal de Segre. Deixem el camí que voreja per l’esquerra aquesta elevació i pugem directament per la cresta rocosa, fàcil i molt fotogènica, fins assolir el cim sud del Puigmal Petit de Segre (2810 m).

Pugem per la cresta, amb el Puigmal al darrera


Al cim sud del Puigmal Petit de Segre;
al fons, el Puigmal de Segre

Els companys que han esperat per fer-nos la foto

Continuem cap al cim nord

Continuem a l’altre costat fins a recuperar el sender que haviem deixat i arribem un bon tros més endavant al cim nord del Puigmal Petit de Segre, d’alçada similar a l’anterior i més aplanat. Ambdós cims es troben considerablement separats l’un de l’altre (uns 600 m), i si bé el sud és més atraient pels seus vessants esquerps, el nord és topogràficament més important com a nus de carenes entre el Puigmal de Llo a l’oest, el Puigmal de Segre al nord-est, i el Puigmal al sud.

Al cim nord del Puigmal Petit de Segre; al darrera
el Puigmal de Segre, que avui deixem de banda

Encarats a la vall de Finestrelles

Des d’aquí hom pot continuar cap al nord-est fins al Puigmal de Segre (opcional) en un itinerari carener d’anada i tornada, però avui ho deixem per als col·lecionistes de Puigmals. Baixem del cim en direcció oest, encarats ara al Puigmal de Llo, d’inconfusible forma cònica, fins al coll d’Aiguaneix (2745 m), que a aquests alçades de l’estiu encara es troba ocupat per una considerable congesta de neu.

Baixem cap al coll d'Aiguaneix, uns pel sender...

... i altres per una llengua de neu

Al coll d'Aiguaneix, amb el Puigmal de Llo ben proper

A l’altre costat del coll iniciem una curta pujada (10-12 minuts) per un sender ben marcat, al caire de la carena, fins assolir el Puigmal de Llo (2801 m), que gaudeix d’una extensa vista avançada sobre la Cerdanya.

Pugem cap al Puigmal de Llo

Al cim del Puigmal de Llo, a l'esguard del Puigmal

Encarades a la plana cerdana

Baixem altre cop al coll per iniciar el retorn per la vall d’Aiguaneix. Al principi la baixada és força dreta, però el sender va traçant nombrosos revolts i anem descendint ràpidament (alguns més que altres).

Iniciem la baixada per la vall o comella d'Aiguaneix

Anem davallant cap a l'Aiguaneix

Travessem un tarterar i arribem més avall a l’Aiguaneix o font de la Ribera d’Er (2385 m), al vessant esquerra de la vall, on, com el seu nom indica, l’aigua neix sobtadament d’entre les roques per diverses sorgències que omplen l’indret d’una exhuberant vegetació d’aiguamolls.

Una de les surgències de l'Aiguaneix

La surgència es converteix tot seguit en torrent

Continuem la baixada, ara ja més suau, per la dreta de la vall i a frec del torrent, que poc després s’encaixa entre els contraforts del Puigmal, a un costat, i els del Puigmal de Llo, a l’altre. És un bonic tram del riu que de tan ufanós com baixa envaeix a estones el sender, sense més problemes que mullar-nos un xic les botes.

El torrent s'encaixa entre els dos vessants de la vall

Anem baixant a la vora del torrent


Arribem així a la captació d’aigües de la Ribera d’Er, amb una petita bassa on hi refresquem els peus després de tanta pujada i baixada.

Arribem a la captació d'aigües de la Ribera d'Er

Des d'aquí seguim uns metres per la pista procedent de la jaça del Prat de la Tossa, amb el torrent ara a la dreta, fins arribar al punt on hi hem desembocat a l’anada. Deixem la pista i baixem a la dreta (fites) per travessar tot seguit la Ribera d’Er.

Tornem a travessar la Ribera d'Er

Continuem a l’altre costat per l’ample camí que mena a la solitària carretera de les antigues pistes d’esquí. Ja només ens queden 500 m fins a l’aparcament, on finalitzem ben satisfets aquesta matinal al Puigmal i cims veïns, d’extenses vistes a cavall de la Cerdanya i el Ripollès.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 12.07.19 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Ester Escobar i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada