dijous, 15 d’agost de 2019

La Cara de Mico, via Xavi Sampietro

19.07.19  Pel juny del 2017, i en el decurs de l’escalada a la via Pere Navalón de la Gorra Frígia, vam veure una cordada a una agulla que teníem just a sota nostre, i jo vaig preguntar el nom de l’agulla i quina via era aquella: es tracta de la Cara de Mico, al sector de la Plantació, i la via és la Xavi Sampietro, o també dita Aresta Sampietro perquè ratlla l’aresta sud-oest d’aquesta agulla.

La Cara de Mico amb el recorregut de la
via Xavi Sampietro des de la Gorra Frígia

Ressenya de la via

Dos anys després de tenir “guardada” aquesta via en el nostre arxiu de futures escalades, fem avui el recorregut d’aproximació a la Cara de Mico des de l’ample camí de Sant Joan a Sant Jeroni. Quan deixem enrere la base de l’alterosa agulla del Sentinella, ja derivem cap a l’esquerra a buscar la canal d’accés al peu de la via.

Vista del Sentinella i del Fus

Enmig de l’esponerós bosc ens costa un xic d’encertar quina és la canal correcta, però quan ja l’hem trobat la remuntem fins al final on hi ha l’inici de la via. Mentre anem pujant, però, unes nuvolades que pugen fregant el vessant sud, ens tapen el sol i la temperatura baixa alguns graus, per això, després de posar-nos el material (i la màniga llarga), en Pau inicia la via enfilant-se per una placa a tocar d’un marcat diedre que dibuixa la llastra que tenim a mà dreta. La primera reunió està situada al capdamunt d’aquesta llastra, ja en plena aresta.

Arribant a la primera reunió

Avui també ens repartim les tirades de manera alterna, així que aquesta segona tirada em toca a mi, per la qual cosa m’enfilo per l’aresta, qualificada de III, a buscar la reunió situada just sota l’acusat desplom en que es converteix l’aresta.

Inici de la segona tirada

Arribant a la segona reunió

Inici de la tercera tirada

Ara li toca a en Pau la tirada més dificil de la via: 30 metres de recorregut i gairebé tots d’artificial molt exigent perquè els parabolts estan una mica massa lluny i això l’obliga a posar-se “de primers” i a estirar-se tant com pot per arribar a les xapes... esgotador de veritat!

Progressant per la difícil aresta

Assegurant des de la segona reunió

Mentre en Pau està suant “la gota gorda”, jo des de la reunió tinc fins i tot una mica de fred, però no sé si és pel vent fresquet que bufa, o és de pensar en el que m‘espera a l’aresta. Les boires, però, mica en mica es van retirant, i quan en Pau per fi arriba a la tercera reunió, el sol ja torna a lluïr amb força.

Arribant a la tercera reunió

Quan em toca a mi, no trigo gens a penjar els estreps, i així vaig progressant per la dificil aresta tot “caçant” cintes amb la baga Panic. En alguns passos de lliure obligat i molt dificils, veig que en Pau m’ha deixat algunes bagues ben llargues i, quasi al final, fins i tot m’ha deixat posats els seus estreps, de manera que arribo a la tercera reunió amb tant de material que sembla que porti una faldilla hawaiana!

Barallant-me amb els estreps

Arribant a la tercera reunió...

... carregada de material

Estic cansada com una burra, però quan en Pau em pregunta si estic animada per fer la quarta tirada, encara no ha acabat la frase que jo ja he sortit de la reunió i m’enfilo veloç per l’assoleiada placa.

Inici de la quarta i darrera tirada

Poc a poc l’aresta es va redreçant i això m’obliga a frenar una mica i a mirar bé on poso peus i mans, però la dificultat sempre es manté en el IV grau (o una mica més), molt adeqüada al meu nivell, de manera que progresso concentrada però al mateix temps suficientment relaxada per gaudir plenament de l’escalada, del sol, de l’alçada i del paisatge que es desplega al meu voltant.

En el tram més dret de la quarta tirada

Arribant al cim

Si la tercera tirada és la més dificil de la via... aquesta quarta tirada és la millor i, gràcies als anteriors esforços d’en Pau, jo puc volar cap al blau del cel i desitjo que aquest llarg no s’acabi mai... però, evidentment, s’acaba i arribo a la quarta reunió situada just sota el cim de l’agulla de la Cara de Mico.

Arribant a la quarta reunió

Fotocim

Preparant el petit ràpel de descens

Un cop al cim ens felicitem per tan lluïda escalada i, mentre ens fem la foto de rigor i preparem el ràpel de descens, contemplem el panorama que ens rodeja, on hi destaca l’ombrívola cara nord de la Gorra Frígia, tot fent un repàs de les vies per les quals ja hem pujat. Fins a la propera!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 19.07.19 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari