dimecres, 12 de desembre de 2018

Aguda Gran, via del Quico

4.12.18  El març del 2014, en el decurs d’una excursió al cim del Sobrepuny des del poble de la Nou de Berguedà, vam passar, de baixada, pel peu d’un conjunt de vistoses agulles que sobresortien del bosc i que són ben visibles des d’un mirador d’aquest poble i, àdhuc, des de la carretera C-16: es tracta de Les Agudes de la Nou, entre les que destaca l’anomenada Aguda Gran.

Les Agudes des del mirador de la Nou de Berguedà

En una ocasió ja vaig comentar que la paret del Devessó de Malanyeu representa el flanc nord d’un sinclinal complexe... doncs aquest conjunt d’agulles representen el flanc sud d’aquest sinclinal, però aquí no formen una paret continua com a Malanyeu per “culpa” d’unes falles transversals que separen i individualitzen les agulles.

L’Aguda Gran sobresortint del bosc

Just dos mesos després de l’excursió al Sobrepuny, en una col·lectiva d’escalada del centre, mentre tots escalàvem a la paret del Devessó de Malanyeu, uns companys van pujar la citada Aguda Gran per una via que s’havia acabat d’obrir aquell mateix hivern a la cara sud-oest: la Via del Quico, d’uns 100 m de recorregut repartits en quatre llargs. Aquell dia, inconscientment, vaig prendre nota, i un dia li ho vaig comentar al Pau... i cap allà que anem!

Ressenya de la via del Quico

Per arribar-hi, cal anar per la carretera C-16 en direcció al túnel del Cadí i, a l’alçada de l’antiga central tèrmica de Cercs, desviar-se cap a la Nou de Berguedà. Després de creuar el poble, cal continuar en direcció a la Clusa per una pista asfaltada que aviat es converteix en pista de terra. però en prou bon estat. Passats uns 2,4 Km des de la Nou, en una pronunciada corba, deixem el cotxe en un petit eixamplament a la dreta d’on surt un camí carreter barrat amb uns blocs de roques. Després de carregar-nos les motxilles, prenem aquest camí carreter que, després de creuar el rec d’Espades, s’encara cap al sud. Poc després, en una cruïlla, anem a l’esquerra en fort ascens sota l’esguard de l’Aguda Gran que ja veiem entre els arbres, i quan estem just a sota, prenem un sender marcat amb una fita a l’entrada que ens deixa al peu de la via.

A peu de via

Quan hi arribem encara estem a l’ombra i fa fresca, però a la punta de l’agulla ja hi toca el sol... em sembla que aquest cop no passarem tant de fred. En Pau comença a pujar per un esperó de roca molt bonyeguda i polida que es va redreçant fins arribar al pas clau de la tirada: un diedre-fissura un xic desplomat que finalitza en una repisa on es troba la primera reunió.

Inici de la via

Quan em toca a mi, m’adono que avui tocaré poca roca ja que vaig pujant agafant-me a tot el que penja, i en el pas clau el que penjo són els estreps. Així arribo esbufegant a la primera reunió... ja no tinc gens de fred i aviat ens toca el sol.

Arribant a la primera reunió

La primera reunió

Inici de la segona tirada

L’inici de la segona tirada no és gens fàcil,  ja que cal fer un delicat flanqueig ascendent cap a l’esquerra i pujar per una placa prou dreta a buscar el fil de l’esperó. Després les coses no milloren ja que cal superar un acusat desplom en artificial... això sí, envoltats d’un paisatge superb on hi destaca el Pedraforca lleugerament nevat.

Superant el tram desplomat de l’esperó

Assegurant des de la primera reunió

Quam em toca pujar, la feina és meva per sortir de la reunió i, un cop sóc a la placa, ja em preparo per la “pedalada” que m’espera, tot compartint la roca amb les sargantanes que surten dels seus caus per prendre el sol i que sembla que se’n riguin. Així, quasi sense deixar els estreps, arribo a la segona reunió penjada de la placa. El cel s’omple de núvols “borreguets”.

Una sargantana prenent el sol

Arribant a la segona reunió

La tercera tirada continua per la vertical i llisa placa, amb alguns ressalts, per on en Pau va combinant passos en lliure i en A0, però que jo ho he de fer quasi tot amb els estreps... que sembla que estigui fent una via ferrada! Fins i tot arribar a la tercera reunió és complicat perquè primer has de superar un ressalt no gaire alt però molt vertical i després barallar-te amb els troncs d’una grossa alzina penjada.

Inici de la tercera tirada

Assegurant des de la segona reunió

Arribant a la tercera reunió

Entrant a la reunió

El quart i darrer llarg en Pau l’inicia tot endinsant-se en un bosquet penjat, per la qual cosa de seguida deixo de veure’l i només em cal estar atenta a la demanda de corda. Quan pujo jo, a la sortida del bosc veig, amb alegria, que per fer aquest darrer llarg no em caldran els estreps i podré, per fí, tocar roca perquè fins a la quarta reunió el tram està qualificat de III grau... però amb compte!

Arribant a la quarta reunió

Assegurant des de la quarta i darrera reunió

Així ens reunim al fil de la cresta on està situada la quarta i darerra reunió de la via. Si es vol es pot pujar fins al cim de l’agulla tot fent una, diuen, fàcil grimpada. Jo no ho veig tan “fàcil” i de dificultats ja n’he tingut prou per avui, així que després de fer-nos el selfie de rigor, i signar en el llibre de “piades” ens disposem a rapelar la via que tot plegat ja serà prou entretingut.

Entrant a la quarta reunió

Fotocim

Signant al llibre de “piades”

Rapelant la via amb l’Aguda Petita al fons

Ràpel “volat”

Així, després de quatre ràpels, arribem a una canal per la qual baixem de nou al peu de la via, on recuperem les motxilles i, des d’aquí, desfem el camí d’anada fins on tenim el cotxe aparcat, punt on finalitzem aquesta jornada d’escalada.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 4.12.18 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada