23.11.13 Entre
el Montsec de l’Estall, a l’Aragó, i el Montsec d’Ares, a Catalunya, el congost
de Mont-rebei, per on discorre el Noguera Ribagorçana, talla de nord a sud aquesta
serra, configurant, a banda i banda, un paratge impressionant de verticals
parets calcàries, d’uns 500 m d’altura, separades en el punt més estret per
només 20 m. Travessar aquest congost per un estret camí excavat a la roca bé
justifica una excursió, ja sigui des del Pont de Montanyana i la Masieta, al
nord (el punt més fàcil i ràpid per accedir-hi), des de Corçà i l’ermita de la
Pertusa, al sud (excursió més llarga però també més gratificant) o, des de fa uns
mesos, des del poble aragonès de Montfalcó, mitjançant el discutible traçat del
“Camino Natural de Montfalcó al Congost de Mont-rebei” que discorre per
passarel·les de fusta i un pont metàl·lic que uneix les dues ribes.
Nosaltres
farem avui l’excursió clàssica des de la Pertusa, per atansar-nos després fins
a l’esmentat pont metàl·lic des d’on tindrem una esplèndida visió de l’entrada
del congost.
Des
de Balaguer continuem per la carretera C-12 en direcció a Àger; uns 2 Km abans
d’arribar-hi, havent baixat del port d’Àger, ens desviem a l’esquerra per
seguir en direcció al poble de Corçà (5 Km), des d’on continuem per una estreta
pista asfaltada que poc després es bifurca; deixem a l’esquerra la desviació
que baixa al pantà de Canelles i seguim cap a la dreta fins al petit aparcament
de la Pertusa (2 Km des de Corçà).
Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa
Des
de l’aparcament (674 m) surt un corriol en direcció oest que en deu minuts
porta fins a l’ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, encimbellada al caire
del cingle. Deixem la seva visita per a la tornada i comencem a caminar en
direcció nord seguint en tot moment les marques del sender GR 1 i també les de
l’esmentat “Camino Natural”, amb bones vistes del pantà de Canelles i dels espadats
que cauen abruptes a les seves aigües.
Pantà de Canelles
Als deu minuts deixem a mà dreta el
sender que porta fins a la via ferrada “Olmo-Urquiza”, situada al barranc de la
Pardina, i anem baixant en llaçades fins al fons d’aquest barranc.
Barranc de la Pardina i serrat del Mill
Comencem a pujar
per l’altre costat, passem tot seguit per les ruïnes del mas de la Pardina (566
m) i seguim remuntant una bona estona per sota els cingles del serrat del Mill.
Arribem al capdamunt de la pujada (804 m) i poc després tenim una primera visió
del congost de Mont-rebei, amb la torre de guaita de Xiribeta a l’altre extrem
del congost, la serra de Sant Gervàs i al darrera les muntanyes ben nevades de
la vall de Boí.
Al capdamunt de la pujada
El profund trau del congost de Mont-rebei
Continuem
avançant per sota els cingles del serrat del Seguer i no triguem en arribar al
mas de Carlets, que fa uns anys havia estat un refugi (guardat per un alemany),
però ara es troba tancat i sembla que en procés de restauració pels “Amics de
Carlets”, segons s’explica a la web alemanya www.mascarlets.de
(que hem trobat apuntada a l’entrada del mas).
El congost amb l'inici del camí excavat a la roca
Continuem
davallant en direcció al congost. Abans d’arribar-hi, deixem a l’esquerra el
sender del “Camino Natural” que porta cap al pont metàl·lic (hi anirem
després), i seguim baixant fins arribar al peu de l’entrada del congost. Des
d’aquí sortia, un xic més avall, l’antic camí excavat a la pedra l’any 1924 i
que fou anegat per la construcció del pantà de Canelles juntament amb les mines
de Corçà, situades a la sortida del barranc de la Pardina, i l’antic poble de
Mont-rebei que havia donat nom al congost, les ruïnes del qual es troben a la
cua del pantà. Aquest camí és encara transitable quan les aigües estan molt
baixes; avui només hi ha algun tram al descobert. Remuntem uns metres fins a
l’actual camí, excavat l’any 1984, que transcorre uns 30 m per sobre de
l’antic, i entrem al congost de Mont-rebei (544 m) (2 h des de la Pertusa).
Entrant a l'estret camí del congost
Per
aquest estret i vertiginós camí, equipat amb passamans i bancs de fusta que
alhora també fan de protecció, anem flanquejant pels verticals penya-segats amb
impressionants vistes de l’estret. No cal dir que les nostres càmeres treuen
fum.
Gairebé a la meitat del congost deixem un costerut trencall a mà dreta que
puja a la cova Colomera, situada uns 50 m per sobre el camí, que avui no tenim
temps d’explorar malgrat ser una visita molt recomanable degut a
l’espectacularitat de la boca d’entrada, de grans dimensions (30 m d’amplada i
40 m d’alçada).
Acabem
de travessar el congost (en total són uns escassos però impressionants quinze
minuts) i a la sortida decidim no continuar fins al proper pont metàl·lic sobre
el barranc de la Maçana, per on s’accedeix més endavant a l’aparcament de la
Masieta, l’accés nord del congost, doncs les hores de llum estan comptades i
volem arribar-nos al nou pont del costat sud. Retornem, doncs, tot fruint de
nou de l’espectacular camí del congost, fins a la cruïlla amb el “Camino Natural”
que seguim ara a la dreta en baixada per un camí sustentat amb taulons laterals
i amb esglaons i baranes, fins que arribem al pont metàl·lic situat a l’estret
del Seguer (erròniament escrit Siegué).
Pont penjant sobre l'estret del Seguer
Aquest pont té una llargada de 20 m i,
segons l’expert del nostre grup, presenta alguns defectes de construcció, doncs
els tirants verticals que sostenen el pont acaben en angle a la catenària, en
lloc d’acabar rectes, i les peces que uneixen les bigues sota el pont es troben
en posició horitzontal (i per tant pateixen els moviments del pont, no així si
estiguessin verticals; potser per això veiem algun cargol que ja s’ha mogut…).
Un dels tirants que acaba en angle amb la catenària
Cargol desplaçat sota el pont
El
“Camino Natural” (que de natural no té res, amb tants d’esglaons, baranes i
pasarel·les penjades a la cinglera) continua en forta pujada pel barranc del
Seguer fins que cal baixar del cingle uns 80 m per una primera rampa d’esglaons
de fusta amb barana exterior però sense cap passamà o cable de vida a la paret
del cingle (no sabem si s’anirà portant un manteniment d’aquesta estructura que
fa diverses llaçades per superar el desnivell).
La primera de les rampes des del camí de Mont-rebei
Més endavant hi ha una segona rampa
més curta, des d’on el camí remunta fins al poble de Montfalcó. Tot plegat molt
artificial i arbitrari; hagués estat més lògic una pasarel·la que flanquejés la
cinglera per sobre el pantà, o millor encara anar pujant pel barranc del Seguer
fins al poble de l’Estall, però sembla que hi ha interés en que la gent passi
per l’alberg de Montfalcó. Diuen que tot aquest “parc d’atraccions” ha costat
més de 700.000 € pagats amb fons de la Unió Europea. La polémica està
servida...
El congost de Mont-rebei des de l'estret del Seguer
Dinem
a la vora del pont, un xic enlluernats per les brillants i tranquil·les aigües
del pantà de Canelles. Retornem a la cruïlla amb el GR, que ara de tornada
presenta més desnivell de pujada que de baixada.
Descans al mas de Carlets
La tarda va avançant i, havent
creuat el barranc de la Pardina, la llum del capvespre va donant unes
bellíssimes tonalitats daurades a les cingleres del serrat del Mill i al penyal
on es troba el castell de Sant Llorenç, al capdamunt del barranc.
Tonalitats daurades al serrat del Mill...
...i al castell de Sant Llorenç, sobre el barranc de la Pardina
Després és el
torn del color rogenc amb el qual la paleta de la natura tenyeix avui les
cingleres i els esfilagarsats i breus núvols.
Capvespre al Montsec de l'Estall
Havent arribat a l’aparcament, ens
dirigim, gairebé a corre-cuita, cap a l’ermita de la Pertusa per gaudir fins a
l’últim segon de les darreres i màgiques llums del dia.
Les darreres llums sobre l'ermita de la Pertusa
SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat
realitzada el dia 23.11.13 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz, Alfons
Belinchón, Isabel Salvia, Anna Torres i Ricard Herrero.