dilluns, 13 de gener de 2020

Circuit per Èguet

1.01.20  Iniciem el nou any amb un petit circuit al voltant d’Èguet, un poblet de l’Alta Cerdanya, situat entre Targasona i Font-romeu, sota els contrafots meridionals del massís del Carlit. Des d’Èguet ens atansarem al mirador de la Creu d’Èguet i continuarem cap al refugi dels Llobins, per retornar per la vall del rec d’Èguet. Tot plegat mitjançant un curt itinerari circular d’uns 6,5 Km de recorregut i 280 m de desnivell, al qual s’hi haurà d’afegir 1 Km si iniciem l’excursió des de la torre d’Èguet.

Sortim de Llívia per dirigir-nos cap a Ur, des d’on continuem a la dreta per la D-618, tot passant per Angostrina i Targasona; poc després d’aquesta població, passada una rotonda, arribem a Èguet (Egat en la toponímia francesa), on deixem el cotxe als pocs metres d’entrar, en un petit aparcament al costat de l’edifici de l’escola. Hi som encara a uns 500 m del punt de partida, però volem apropar-nos primer a la torre d’Èguet.

Des del mateix carrer per on hem arribat ens desviem aviat a la dreta pel carrer de la Torre, convertit tot seguit en un corriol que mena als peus d’aquesta. Hem de fer una petita grimpada per accedir al seu mur de ponent.

Torre d'Èguet


La torre d’Èguet (1700 m) està situada damunt un esperó rocós, dominant l’antic camí (ara carretera departamental) d’Angostrina a Font-romeu. També coneguda com a torre dels Moros (topònim que es repeteix en el proper pic dels Moros), és d’origen medieval i té actualment una alçada d’uns 8 m amb murs de 1,40 m de gruix. A l’esmentat mur de ponent hi ha dues portes, una damunt de l’altra, però la més accesible resta tancada per una reixa.

De retorn de la torre, recomanem agafar el cotxe i anar a la part més alta del poble, sempre pel carrer principal (Rue des Pyrénées, més amunt Camí Ramader i Camí de la Portella), tot deixant a la dreta una carretera interior que mena a Font-romeu, i a l’esquerra l’accès a la urbanització Les Bergeries, fins que deixem el cotxe a l’aparcament situat sobre l’àrea de lleure del rec d’Èguet. Nosaltres hem seguit caminant des de la torre i hem anat trepitjant asfalt durant uns 500 m fins arribar a l’esmentat aparcament, on trobem un plafó informatiu i on comença la veritable caminada.

Situats, doncs, al capdamunt d’Èguet (1720 m), baixem uns metres cap al rec d’Èguet, que creuem per un pont de fusta, i arribem tot seguit a l’esmentada àrea de lleure, amb taules de picnic.

Àrea de lleure vora el rec d'Èguet

A l’extrem d’aquesta àrea surt la pista que hem de seguir i que va remuntant amb diverses llaçades un contrafort del massís del Carlit (similar al format pel pic dels Moros en l’excursió a aquest cim que vam fer des de Targasona). Un  xic més amunt passem pel costat d’una font, encastada en un bloc de granit i amb una pica del mateix material, mentre el panorama es va eixamplant a mesura que ens enlairem, sobre tot cap al Puigmal i Cambradase.

Font al costat de la pista

Vistes a Èguet i al massís del Puigmal

Comencem a trobar neu en els revolts situats a l’ombra, i hem d’estar atents amb el gel que hi aflora. Un darrer revolt dóna pas a una llarga recta per la solana, des d’on ja veiem la Creu d’Èguet, avançada a la plana sobre un esperó rocós.

Arribant a la Creu d'Èguet (esperó a la dreta)


En arribar a la seva alçada, ens desviem a la dreta per un sender entre les roques que mena tot seguit al mirador de la Creu d’Èguet (1920 m), una gran creu de fusta des d’on es dominen extenses vistes al sud sobre la plana cerdana i de bona part del Pirineu oriental, del Canigó al Cadí.

Al mirador de la Creu d'Èguet

Fem una ganyipada en aquest indret, ben asolellat avui, i retornem després a la pista, que guanya un xic més de desnivell i s’encara cap al nord, amb la neu ja més present. Iniciem poc després una lleu baixada fins a un planell. Seguim a l’esquerra, tot pujant uns metres fins a situar-nos a l’entrada de la coma de Mollet, amb vistes dels cims nevats del pic oriental de Collroig, del pic de les Xemeneies i del Carlit.

La neu va ocupant la pista

Els cims del Carlit treuen el cap al darrera nostre

Des d’aquí continuem a la dreta per un cami entre el bosc esclarissat, sense marques però evident, que mena tot seguit al planell situat sota el refugi de Llobins, cap a on ens dirigim directament, tot remuntant a través de prat i matollar.

Pugem cap al refugi de Llobins

Arribem així al refugi de Llobins (1960 m), el punt més alt de la nostra passejada. Es tracta d’una petita i ben cuidada construcció d’accés lliure i sorprenentment molt neta, amb dues cambres, cadascuna amb sengles finestres: menjador amb taula i bancs de fusta i estufa de llenya, i dormitori amb una tarima de fusta per a 4 places. Des d'aquí gaudim d’una vista similar a la de la Creu d’Èguet.

Refugi de Llobins, cuidat i acollidor

Baixem uns metres fins a un pal indicador situat a l’esmentat planell, per on seguim a l’esquerra en direcció a les Airelles, un sector de l’estació d’esquí de Font-romeu. El camí comença a baixar amb certa inclinació, que sense neu no tindria res d’especial, però ara, amb la presència de neu dura i gel demana que davallem amb precaució.

Anem a buscar el camí de les Airelles, sota el refugi

Tram inclinat amb neu i gel

Poc després trobem el punt més complicat del dia, una palanca de fusta sobre el rec dels Clots, bastant coberta pel gel; hem de travessar-la procurant posar bé els peus i aprofitant els estrets marges de la fusta que resta lliure del gel.

Palanca glaçada sobre el rec dels Clots...

...per on hem de creuar amb precaució

Un cop a l’altre costat, avancem planers per la zona de mulleres del rec de la Collada, tot travessant dues palanques més lliures de neu, i no triguem en situar-nos sobre la vall del rec d’Èguet (format tot just uns metres més amunt pels dos recs anteriors).

Palanca sobre el rec de la Collada

Punt on deixem el camí de les Airelles per baixar per la vall

Deixem el camí de les Airelles, que continua recte, i comencem a davallar a la dreta, sense camí definit, per aquesta vall, tot passant pel costat d’una cabana de pedra seca que pot ser un bon aixopluc en cas de mal temps sobtat.

Cabana de pedra seca

Anem baixant inicialment pel marge esquerre del riu, però cal continuar a l’altre costat. No hi ha cap palanca, però un xic més avall trobem el millor punt per fer-ho, amb una pedra a banda i banda. Un cop al marge dret, ja trobem un sender, senyalitzat amb marques grogues, per on seguim davallant, a través del bosc comunal d’Èguet i sempre a prop del riu.

Els marges nevats del rec d'Èguet


Un tros més avall arribem a una cruïlla de camins, al costat d’un pont de fusta sobre el torrent; deixem a l’esquerra el sender que creua el pont, així com també el camí de la dreta, i seguim recte, sempre de baixada, per un bonic tram del riu que forma petits salts i tolls, i amb una curiosa palanca formada per lloses planes.

Pont sobre el rec d'Èguet, que no hem de creuar

Palanca de lloses, que tampoc hem de creuar

Continuem pel bosc, per on encara anem trobant alguns trams de neu. i ja no triguem en sortir, mitjançant un darrer pontet de fusta, al carrer del Camí de la Portella. Ja només cal seguir-lo a la dreta, de baixada, per arribar poc després a l’aparcament sobre l’àrea de lleure, el punt d’inici de la veritable excursió. Nosaltres seguim davallant per l’asfalt fins a la part baixa d’Èguet, on finalitzem la matinal d’avui pel bonic entorn natural d’aquesta població ceretana.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 1.01.20 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Marc Amorós, Ester Escobar i Pau Vázquez. 

dilluns, 6 de gener de 2020

Matagalls des del coll de Bordoriol

27.12.19  L’ascensió a la Creu de Matagalls des del coll de Bordoriol constitueix l’accés més senzill i fácil a aquest cim del Montseny, ideal per estirar les cames després d’aquestes jornades nadalenques. Es tracta d’un itinerari d’uns 11 Km de recorregut (anada i tornada) i 610 m de desnivell, un xic superior a les rutes per Collformic i Sant Marçal, però tanmateix més costerudes. Des del coll de Bordoriol el desnivell és constant i moderat, amb un llarg tram de pista forestal, tancada als vehicles, fins al coll Pregon, i d’aquí per sender evident fins al cim.

Ens arribem per la C-17 fins a l’àrea de les 4 carreteres, i d’aquí continuem cap a Seva i Viladrau. Des d’aquesta població, cal seguir en direcció a Arbúcies uns 2 Km fins agafar a mà dreta la carretera de Santa Fe del Montseny. Als 3 Km arribem a l’ampla collada de Bordoriol (uns 4 Km abans de Sant Marçal), on deixem el cotxe en un aparcament habilitat, al costat d’una caseta d’informació del Parc Natural, avui tancada però amb un plafó informatiu que explica molt bé la nostra ruta d’avui.

Preparats per sortir del coll de Bordoriol

Situats al coll de Bordoriol (1089 m), sortim per l’esquerra de l’esmentada caseta d’informació, per una pista que puja suau entre alzines i roures, amb indicacions del sender SL-C 82 que no deixarem fins al coll Pregon. Als 300 m deixem a la dreta un corriol que mena a la propera font de Pastors (hi anirem a la tornada) i passem poc després pel corral de la Vila, vistosa construcció de planta rectangular i teulada a un sol vessant

Passem vora el corral de la Vila

Arribem poc després al coll de Joan (1137 m), amb un petit oratori dedicat a Sant Francesc d’Assís (no el podem veure, doncs el vidre que el protegeix està totalment entelat), erigit amb motiu de l’Aplec de Matagalls de 1976. Des d’aquí tenim una bona vista del vessant nord del Matagalls, amb la creu del cim.

Coll de Joan, amb el vessant nord del Matagalls

Oratori de Sant Francesc

Al coll de Joan surt un ramal a la dreta que mena, per l’obaga, a la font de Llops. La nostra pista continua a l’esquerra de la carena per la solana. Més endavant fa una gran llaçada, amb vistes als Castellets de les Agudes, i recupera la carena al coll Sabènia de Baix (1260 m), on gaudim d’una extensa vista del Pirineu. 

Vistes del Pirineu al coll Sabènia de Baix

Continuem cap a l’immediat coll Sabènia de Dalt (1277 m), amb un plafó informatiu sobre "la fusta morta del bosc, font de vida". A partir d'aquí ens endinsem plenament en la fageda.

Coll Sabènia de Dalt

Més amunt deixem a la dreta, en un revolt de la pista, un camí que mena a la font de Mosquits (des d’on es pot pujar també al coll Pregon per un sender molt costerut), i continuem pujant per la pista, amb algun tram planer, entre faigs i alguns avets.

Anem pujant per la pista...

...encatifada per les fulles dels faigs

La pista descriu un gran arc per l’obaga del Matagalls i un bon tros més endavant passem pel costat d’un petit clot, a l’entorn del qual la pista fa un revolt tancat. Sembla ser que aquest clot era utilitzat antigament com a pou de gel quan s’hi feia alguna congesta.

Revolt de la pista amb el clot on es recollia la neu

En aquest indret, situat tot just uns metres per sota del coll Pregon, deixem la pista (pal indicador) per pujar a l’esquerra i arribar tot seguit al coll Pregon (1532 m), un gran prat herbat on hi conflueixen per l’esquerra el camí que puja de Sant Marçal, i de front el que ho fa des de Sant Bernat.

Pugem cap a l'immediat coll Pregon

A l'ample i herbat coll Pregon

Al bell mig del prat hi ha un pedró, erigit durant l’Aplec de Matagalls de 1975, que commemora la figura del músic Pau Casals, "missatger de la pau arreu del món", amb uns versos de Felip Graugés. En aquest acollidor indret aprofitem per fer una ganyipada abans d’iniciar la pujada final al cim.

Monòlit dedicat a Pau Casals

Sortim del coll Pregon cap a la dreta, d’esquena al camí d’arribada, pel sender GR 5-2, provinent de Sant Marçal. Anem guanyant alçada enmig de la fageda fins a sortir al collet de l’Home Mort (1639 m), al límit del bosc, amb vistes, cap al sud-oest, als cingles de Bertí i de Gallifa, a Sant Llorenç del Munt i a Montserrat, avui uns illots que emergeixen d’un mar de boira.

Anem pujant cap al collet de l'Home Mort

Al collet de l'Home Mort, sobre un mar de boira

Seguim amunt per un tram rocós i no triguem en arribar a la carena cimera, amb el Matagalls ben proper, tot i que ens prenem el nostre temps per gaudir de les vistes que tenim a banda i banda, així com de l’abrupte vessant nord.

El darrer tram de pujada al Matagalls

Vista al nord sobre el Canigó

Tram rocós de la carena, amb les Agudes
i el Turó de l'Home

Arribem finalment a la Creu de Matagalls (1697 m), el tercer cim del Montseny però un mirador de primer ordre, amb vistes que s’estenen des del mar (hi albirem algun vaixell) fins al Pirineu i Prepirineu, del Montsec al Canigó.

Arribant a la Creu de Matagalls

Fotocim

Al voltant de la Creu de Matagalls hi ha un altar (s’hi celebren aquí els esmentats aplecs) i diverses plaques commemoratives, dedicades al pare Claret (el primer renovador de la creu), a Jacint Verdaguer (amb versos del seu poema La Creu del Montseny) i a mossèn Jaume Oliveras, qui va fer per primer cop, i va inspirar posteriorment, la popular travessa Matagalls-Montserrat.

Després d’una bona estona al cim, retornem pel mateix camí al collet de l'Home Mort, al coll Pregon i a la pista de Bordoriol, per on anem baixant fins a l’asolellat coll Sabènia de Dalt, on decidim fer el dinar de campanya, encarats a les Agudes. Tots coincidim en que no podriem trobar avui un restaurant millor.

Baixem cap al collet de l'Home Mort...

...i tornem a passar pel coll Pregon

Al coll Sabènia de Dalt, amb vistes a les Agudes

Continuem la baixada, tot passant altre cop pel coll Sabènia de Baix, el coll de Joan i el corral de la Vila, fins que, ja molt a prop del coll de Bordoriol, agafem, ara a mà esquerra, el trencall que mena tot seguit a la font de Pastors. Segons indica un pedró commemoratiu, fou arranjada en ocasió de l’Aplec de Matagalls de 2002 i dedicada a mossèn Cinto Verdaguer en el centenari de la seva mort, amb uns versos de Felip Graugés.

Font de Pastors, dedicada a Jacint Verdaguer

Retornem a la pista i arribem tot seguit al coll de Bordoriol, punt final d’aquesta aprofitada i agraïda excursió, la darrera de l’any, pels paisatges i les vistes sempre espectaculars del Montseny.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 27.12.19 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz i Alfons Belinchón.