dilluns, 13 de gener de 2020

Circuit per Èguet

1.01.20  Iniciem el nou any amb un petit circuit al voltant d’Èguet, un poblet de l’Alta Cerdanya, situat entre Targasona i Font-romeu, sota els contrafots meridionals del massís del Carlit. Des d’Èguet ens atansarem al mirador de la Creu d’Èguet i continuarem cap al refugi dels Llobins, per retornar per la vall del rec d’Èguet. Tot plegat mitjançant un curt itinerari circular d’uns 6,5 Km de recorregut i 280 m de desnivell, al qual s’hi haurà d’afegir 1 Km si iniciem l’excursió des de la torre d’Èguet.

Sortim de Llívia per dirigir-nos cap a Ur, des d’on continuem a la dreta per la D-618, tot passant per Angostrina i Targasona; poc després d’aquesta població, passada una rotonda, arribem a Èguet (Egat en la toponímia francesa), on deixem el cotxe als pocs metres d’entrar, en un petit aparcament al costat de l’edifici de l’escola. Hi som encara a uns 500 m del punt de partida, però volem apropar-nos primer a la torre d’Èguet.

Des del mateix carrer per on hem arribat ens desviem aviat a la dreta pel carrer de la Torre, convertit tot seguit en un corriol que mena als peus d’aquesta. Hem de fer una petita grimpada per accedir al seu mur de ponent.

Torre d'Èguet


La torre d’Èguet (1700 m) està situada damunt un esperó rocós, dominant l’antic camí (ara carretera departamental) d’Angostrina a Font-romeu. També coneguda com a torre dels Moros (topònim que es repeteix en el proper pic dels Moros), és d’origen medieval i té actualment una alçada d’uns 8 m amb murs de 1,40 m de gruix. A l’esmentat mur de ponent hi ha dues portes, una damunt de l’altra, però la més accesible resta tancada per una reixa.

De retorn de la torre, recomanem agafar el cotxe i anar a la part més alta del poble, sempre pel carrer principal (Rue des Pyrénées, més amunt Camí Ramader i Camí de la Portella), tot deixant a la dreta una carretera interior que mena a Font-romeu, i a l’esquerra l’accès a la urbanització Les Bergeries, fins que deixem el cotxe a l’aparcament situat sobre l’àrea de lleure del rec d’Èguet. Nosaltres hem seguit caminant des de la torre i hem anat trepitjant asfalt durant uns 500 m fins arribar a l’esmentat aparcament, on trobem un plafó informatiu i on comença la veritable caminada.

Situats, doncs, al capdamunt d’Èguet (1720 m), baixem uns metres cap al rec d’Èguet, que creuem per un pont de fusta, i arribem tot seguit a l’esmentada àrea de lleure, amb taules de picnic.

Àrea de lleure vora el rec d'Èguet

A l’extrem d’aquesta àrea surt la pista que hem de seguir i que va remuntant amb diverses llaçades un contrafort del massís del Carlit (similar al format pel pic dels Moros en l’excursió a aquest cim que vam fer des de Targasona). Un  xic més amunt passem pel costat d’una font, encastada en un bloc de granit i amb una pica del mateix material, mentre el panorama es va eixamplant a mesura que ens enlairem, sobre tot cap al Puigmal i Cambradase.

Font al costat de la pista

Vistes a Èguet i al massís del Puigmal

Comencem a trobar neu en els revolts situats a l’ombra, i hem d’estar atents amb el gel que hi aflora. Un darrer revolt dóna pas a una llarga recta per la solana, des d’on ja veiem la Creu d’Èguet, avançada a la plana sobre un esperó rocós.

Arribant a la Creu d'Èguet (esperó a la dreta)


En arribar a la seva alçada, ens desviem a la dreta per un sender entre les roques que mena tot seguit al mirador de la Creu d’Èguet (1920 m), una gran creu de fusta des d’on es dominen extenses vistes al sud sobre la plana cerdana i de bona part del Pirineu oriental, del Canigó al Cadí.

Al mirador de la Creu d'Èguet

Fem una ganyipada en aquest indret, ben asolellat avui, i retornem després a la pista, que guanya un xic més de desnivell i s’encara cap al nord, amb la neu ja més present. Iniciem poc després una lleu baixada fins a un planell. Seguim a l’esquerra, tot pujant uns metres fins a situar-nos a l’entrada de la coma de Mollet, amb vistes dels cims nevats del pic oriental de Collroig, del pic de les Xemeneies i del Carlit.

La neu va ocupant la pista

Els cims del Carlit treuen el cap al darrera nostre

Des d’aquí continuem a la dreta per un cami entre el bosc esclarissat, sense marques però evident, que mena tot seguit al planell situat sota el refugi de Llobins, cap a on ens dirigim directament, tot remuntant a través de prat i matollar.

Pugem cap al refugi de Llobins

Arribem així al refugi de Llobins (1960 m), el punt més alt de la nostra passejada. Es tracta d’una petita i ben cuidada construcció d’accés lliure i sorprenentment molt neta, amb dues cambres, cadascuna amb sengles finestres: menjador amb taula i bancs de fusta i estufa de llenya, i dormitori amb una tarima de fusta per a 4 places. Des d'aquí gaudim d’una vista similar a la de la Creu d’Èguet.

Refugi de Llobins, cuidat i acollidor

Baixem uns metres fins a un pal indicador situat a l’esmentat planell, per on seguim a l’esquerra en direcció a les Airelles, un sector de l’estació d’esquí de Font-romeu. El camí comença a baixar amb certa inclinació, que sense neu no tindria res d’especial, però ara, amb la presència de neu dura i gel demana que davallem amb precaució.

Anem a buscar el camí de les Airelles, sota el refugi

Tram inclinat amb neu i gel

Poc després trobem el punt més complicat del dia, una palanca de fusta sobre el rec dels Clots, bastant coberta pel gel; hem de travessar-la procurant posar bé els peus i aprofitant els estrets marges de la fusta que resta lliure del gel.

Palanca glaçada sobre el rec dels Clots...

...per on hem de creuar amb precaució

Un cop a l’altre costat, avancem planers per la zona de mulleres del rec de la Collada, tot travessant dues palanques més lliures de neu, i no triguem en situar-nos sobre la vall del rec d’Èguet (format tot just uns metres més amunt pels dos recs anteriors).

Palanca sobre el rec de la Collada

Punt on deixem el camí de les Airelles per baixar per la vall

Deixem el camí de les Airelles, que continua recte, i comencem a davallar a la dreta, sense camí definit, per aquesta vall, tot passant pel costat d’una cabana de pedra seca que pot ser un bon aixopluc en cas de mal temps sobtat.

Cabana de pedra seca

Anem baixant inicialment pel marge esquerre del riu, però cal continuar a l’altre costat. No hi ha cap palanca, però un xic més avall trobem el millor punt per fer-ho, amb una pedra a banda i banda. Un cop al marge dret, ja trobem un sender, senyalitzat amb marques grogues, per on seguim davallant, a través del bosc comunal d’Èguet i sempre a prop del riu.

Els marges nevats del rec d'Èguet


Un tros més avall arribem a una cruïlla de camins, al costat d’un pont de fusta sobre el torrent; deixem a l’esquerra el sender que creua el pont, així com també el camí de la dreta, i seguim recte, sempre de baixada, per un bonic tram del riu que forma petits salts i tolls, i amb una curiosa palanca formada per lloses planes.

Pont sobre el rec d'Èguet, que no hem de creuar

Palanca de lloses, que tampoc hem de creuar

Continuem pel bosc, per on encara anem trobant alguns trams de neu. i ja no triguem en sortir, mitjançant un darrer pontet de fusta, al carrer del Camí de la Portella. Ja només cal seguir-lo a la dreta, de baixada, per arribar poc després a l’aparcament sobre l’àrea de lleure, el punt d’inici de la veritable excursió. Nosaltres seguim davallant per l’asfalt fins a la part baixa d’Èguet, on finalitzem la matinal d’avui pel bonic entorn natural d’aquesta població ceretana.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 1.01.20 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Marc Amorós, Ester Escobar i Pau Vázquez. 

Cap comentari:

Publica un comentari