dimecres, 5 de febrer de 2020

Camins de Collbató, 1

Drecera dels Graus - Camí Vell - Pla de Sant Miquel - les Feixades - la Salut

26.01.20  Clàssica ruta circular des de Collbató pel vessant sud de Montserrat, mitjançant un itinerari d’uns 10 Km de recorregut i 550 m de desnivell que correspon gairebé en la seva totalitat a la part baixa del traçat de la popular Cursa de l’Alba, pels camins de les Bateries, de la Quadra de Sant Miquel i de les Feixades. Cal dir que ho farem en sentit contrari al d’aquesta cursa i accedirem al camí Vell o de les Bateries per la drecera dels Graus (opció senderista) o bé la drecera Blava (opció per als escaladors).

Situats a Collbató (388 m), on hem deixat el cotxe a l’ampli aparcament que hi ha al costat de l’edifici dels bombers, comencem a caminar pels carrers Muntanya i Pau Bertran, des d’on continuem a la dreta pel carrer Drecera fins al seu final, on s’inicia el camí que mena a les diverses dreceres. Comencem la pujada per aquest camí, encarats a la muntanya.

Pel camí que mena a les diverses dreceres


Deixem a la dreta un corriol que mena a la cova i la paret de la Codolosa, i pocs metres després, on comença el roquetar, trobem un nou trencall on deixem a la dreta l’inici de la drecera de Fra Garí (senyals grocs i blancs) per seguir a l’esquerra per la drecera dels Graus (senyals vermells i blancs); cal dir que ambdues senyalitzacions no corresponen a cap sender oficial.

Aquesta drecera dels Graus és una opció intermèdia, creiem que la millor, entre la llarga marrada inicial que fa el camí Vell de Collbató al Monestir i la molt més costeruda drecera de Fra Gari. Anem flanquejant cap a l’esquerra, inicialment en direcció nord-oest, mentre ens enfilem entre marges de pedra d’antics conreus. Un xic més amunt trobem a la dreta les marques blaves que assenyalen l’accés a la drecera Blava, per on pujaran els escaladors del grup.

Els senderistes continuem per la drecera dels Graus. Anem pujant arran de la carena, que més amunt travessem per un petit estret de roques, indret que algunes ressenyes anomenen Petit Pas dels Francesos.

Anem pujant per la drecera dels Graus

Pas estret entre roques


Un cop a l’altre costat, continuem remuntant per una petita clotada fins que no triguem en arribar al camí Vell o de les Bateries, just a l’indret de la Taca Blanca, on hi acostuma a haver, com avui, una gran estelada pintada a la paret, així com diverses plaques commemoratives. En aquest lloc esperem als companys escaladors que han pujat per la drecera Blava.

La Taca Blanca, avui estelada

Aquesta Drecera Blava és un itinerari d’escalada poc difícil (II-III) que puja pel mateix esperó que ho fa la via de l’Avi Joan. Els primers metres són de grimpada pel fil del citat esperó tot seguint les marques blaves i, a partir de la segona reunió de l’Avi Joan, s’ha d’anar a la dreta per continuar per una placa on, segons com, cal encordar-se.

Primer tram de grimpada

El primer llarg de l'escalada

Així s’arriba a la quarta reunió de l’Avi Joan des d’on cal anar a l’esquerra per continuar pel segon llarg de la Drecera Blava, tot pujant pel fil de l’esperó on trobem el pas més dificil (III+), protegit amb una corda fixa. Un cop superat aquest pas, el recorregut torna a ser de grimpada fins al capdamunt de l’esperó, on finalitza la via Drecera Blava. Des d’aquest esperó, coronat amb un banc de pedra, s'arriba tot seguit al camí de les Bateries, prop de la Taca Blanca.

Inici del segon llarg

Assegurant des de la quarta reunió de l'Avi Joan

Al final del tram d'escalada, amb l'estelada al fons

El darrer tram de grimpada

Al capdamunt de la Drecera Blava, des de la Taca Blanca

Un cop ens hem retrobat tots, seguim per aquest camí de les Bateries, que rep el nom per la instal·lació, en la confluència amb el serrat de les Garrigoses, d’una bateria de canons durant la Guerra del Francés. Passem pel tram del camí conegut com la roca Llisa, que no és cap paret sino una llenca de roca horitzontal que forma una gran balconada sobre Collbató. Hom diu que aquesta roca es va anar polint al llarg dels segles pel pas continuat de pelegrins i animals de bast, i es van haver de fer regates transversals perquè persones i bèsties no rellisquessin.

Pel tram de la Roca Llissa

Al capdamunt de l'esperó on hi arriba la Drecera Blava

Roca dels Polls

Passem poc després sota la roca dels Polls, aquesta ben vertical i amb una característica panxa, i seguim pel camí empedrat, per on poc més endavant hi arriba per la dreta la drecera de Fra Garí, a l’indret de les Voltes, on el camí Vell fa un parell de grans llaçades. Al capdamunt d’aquestes Voltes el camí gira a l’esquerra per continuar en direcció nord, amb la barrancada del torrent de la Fontseca a la dreta.

Tram final de les Voltes

Al capdamunt de les Voltes, amb la serra de Sant Joan

Poc després trobem, al costat del camí, la petita i estreta boca de l’avenc Petit de Costa Dreta o Pou de Sant Joan, de només 6 m de fondària. Des d’aquí surt a l’esquerra un corriol mig esborrat que mena al molt més profund Pou de Costa Dreta, sota el serrat del Penitent.

Boca de l'avenc Petit de Costa Dreta

Anem planejant, tot apropant-nos al llit del torrent de la Fontseca o de Santa Caterina (nom que rep més avall). Abans de creuar-lo, podem veure a l’altre costat del barranc l’antiga cisterna de la Font Seca.

Antiga cisterna de la Font Seca

Una llegenda, recollida en una cantiga del rei Alfons X el Savi, diu que aquesta font, antigament molt abundosa, era propietat d’un cavaller avar i sense escrúpols (senyor del castell de Collbató en algunes versions), el qual cobrava un tribut pel seu ús. Els monjos de Montserrat, que no disposaven de cap font al monestir i depenien de la font del cavaller, demanaren ajuda a la Verge Maria; una altra versió parla d’un pelegrí assedegat que no podia pagar l’aigua i en arribar al monestir, a punt de morir de sed, va implorar l’ajuda divina. En ambdós casos, la intervenció de la Verge asseca la font del cavaller, des d’aleshores Font Seca, i fa brollar l’aigua a la Font del Miracle, al costat del monestir.

Creuem el torrent de la Fontseca i poc després deixem a l’esquerra el camí que puja a Sant Joan. Anem remuntant pel nostre camí fins a creuar la línia de la carena, entre el serrat de Sant Joan, a l’esquerra, i el serrat de les Garrigoses, a la dreta; sembla ser que en aquest indret hi havia l’emplaçament dels canons.

Una feixa al vessant del torrent de la Fontseca

Entrem al torrent Fondo, encarats a la serra Llarga

Continuem ara pel vessant del torrent Fondo, entre la serra de Sant Joan i la serra Llarga. Anem baixant fins a creuar l’esmentat torrent, per iniciar després una llarga i sostinguda pujada fins a travessar la part baixa de la serra Llarga.

Deixem enrere el torrent Fondo i la serra de Sant Joan

Més feixes abans de creuar la serra Llarga

Ara ja per un sector planer, deixem a la dreta el sender que mena a la Creu Nova dels Escolans i arribem tot seguit al Pla de Sant Miquel (855 m), el punt més alt del nostre itinerari, en una important cruïlla de camins (pals indicadors).

Pla de Sant Miquel, cruïlla de camins en totes direccions

Deixem a l’esquerra el camí cimentat de les Ermites, que puja cap a l’estació superior del funicular de Sant Joan, així com l’altre camí cimentat que baixa recte cap a la capella de Sant Miquel i el monestir de Montserrat, i seguim a la dreta per iniciar el retorn a Collbató pel camí de la Quadra de Sant Miquel, per on discorren els senders GR-5, GR-6 i GR 172.

Inici del camí de la Quadra de Sant Miquel

Anem baixant en direcció sud, sense massa senyalització dels esmentats GR´s però per camí evident, amb el serrat dels Monjos i la Creu Nova dels Escolans a la nostra dreta. Més avall el camí fa una llarga marrada en direcció nord i nord-est fins enllaçar, per l’esquerra, amb el camí de la Santa Cova.

Tram del camí enlairat i suportat per marges

Enllaç amb el camí de la Santa Cova

Seguim a la dreta, ara ja en direcció sud, tot planejant mentre ens apropem al torrent de la Bellasona. Als pocs metres, però, deixem el camí per arribar-nos, per un corriol que surt a l’esquerra, al proper turó de la Fita, coronat per un pal metàl·lic que formava part d’una antiga línia elèctrica. Des d’aquí gaudim de bones vistes sobre la vall del Llobregat, així com del sector on es troba l’edifici de la Santa Cova, amb la gran paret del turó de Mullapans a la seva dreta. Aprofitem per fer aquí el dinar de campanya, doncs gairebé al cim d’aquest turonet trobem una acollidora i arrecerada grada natural.

 Al turó de la Fita

Vistes a la Santa Cova i al turó de Mullapans

Retornem al camí per anar baixant prop de l’esmentat torrent de la Bellasona, per on el camí va fent nombroses llaçades, amb algunes dreceres opcionals, motiu pel qual aquest sector rep el nom de les Girades. Més avall passem a frec dels contraforts orientals del serrat dels Monjos, per on el camí, empedrat i suportat per grans marges, fa un parell d’espectaculars revolts.






Arribem poc després a una cruïlla (pal indicador), on s’inicia el camí de les Feixades.  Deixem a l’esquerra el camí del Forat, per on continua el GR-6 en direcció al pont de Ca n’Astruc, i seguim a la dreta, en direcció oest, per aquest camí de les Feixades, per on continuen la seva ruta els altres dos GR’s. Avancem bastant planerament, sota els vermellosos cingles del serrat dels Monjos i per sobre la vall del torrent de la Salut, mentre comencem a veure Collbató dalt d’una carena.

Continuem pel camí de les Feixades...

...sota els cingles del serrat dels Monjos

El camí es va decantant cap a la dreta per travessar el torrent Fondo (que abans hem creuat pel camí de les Bateries). Val la  pena desviar-se uns pocs metres fins a situar-nos a la sortida d’aquest torrent, que forma un engorjat amb una gran pedra encastada al damunt.

Sortida de l'engorjat del torrent Fondo

Continuem per les Feixades, tot resseguint les rocalloses parets en lleu pujada. Cal estar un xic atents per trobar, a la dreta del camí, l’accès que mena, amb una petita grimpada, a la cova Petita de Cabrafiguera (opcional).

Vermelles parets al darrer tram de les Feixades

Interior de la cova Petita de Cabrafiguera

Es tracta d’una modesta cavitat de només 6 m de recorregut, on el sostre baixa ràpidament. Més interessant és la cova Gran de Cabrafiguera, que sembla ser es troba molt a prop de l’anterior, però que no ens hem entretingut de trobar (ho deixem per a una altra ocasió).

Arribant a la cova del Salnitre

Tornem al camí i no triguem en arribar, després d’un parell de curtes llaçades, a les escales que menen a la turística cova del Salnitre, a pocs metres a sobre nostre. Anem baixant per tot un seguit d’escales fins a l’aparcament de les coves, i continuem uns metres per la carretera d’accés fins al primer revolt, d’on surt un camí esglaonat que baixa a l’àrea de la Salut, amb l’ermita del mateix nom enlairada dalt d’un turonet. En aquest indret hi desemboca el torrent de Santa Caterina o de la Fontseca, que abans també hem creuat per les Bateries.

Ermita de la Salut i paret de la Codolosa, des de Collbató

Ja només ens resta baixar per unes escales que surten de la zona de picnic, amb l’ermita a la nostra esquerra, fins a sortir altre cop a la carretera, i d’aquí enfilar una darrera pujada pel passatge de la Salut. Entrem tot seguit al nucli històric de Collbató, on posem el punt final a aquesta clàssica i molt recomanable ruta circular pel vessant sud de Montserrat.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 26.01.20 per Ventu Amorós i Ester Escobar (per la drecera dels Graus), i per Isabel Benet i Pau Vázquez (per la drecera Blava).

Cap comentari:

Publica un comentari