dimarts, 11 de febrer de 2020

Pala Alta del Montroig, via del Lluís

31.01.20  Després dels refredats i els temporals, que ens han tingut a règim de rocòdrom durant els primers dies de l’any, i després del petit tast que vam poder fer a la Drecera Blava dels Graus de Collbató, per fí el darrer dia de gener podem tornar a tocar roca de debó; i per evitar les recaigudes, tan dolentes en el món de l’escalada, aném a un lloc ben assoleiat: la cara sud del Montroig on no fa gaire ja vam fer la via Brothers Ruiz. Aquest cop hi pujarem per la via del Lluís, situada més a la dreta i, en teoria, un xic més assequible.

La serra del Montroig des de la pista

Paret de la Pala Alta amb el recorregut de la via del Lluís

Ressenya de la via

Així que des de Balaguer fem cap a Vilanova de la Sal i, amb alegria, pugem per la pista de l’ermita de Montalegre. Quan la pista comença a planejar sota les parets, deixem el cotxe a la pronunciada corba... i cap al peu de la via s’ha dit! Després de deixar enrera el característic Diedre Blanqueta (el qual mirem de reüll) i la via Brothers Ruiz, ens situem a l’inici de la via del Lluís. Però la rampa terrosa i plena de vegetació de la seva primera tirada no li acaba de fer el pes al Pau, i menys després de tanta pluja, per això es decideix a pujar per la via Temps de Neu, situada just a a mà esquerra i que molta gent utilitza com a variant heavy d’entrada.

Variant d’entrada per la via Temps de Neu

Al peu de la via Temps de Neu

Un cop situats a l’inici de la variant, en Pau es posa en marxa per un caos vermellós, força dret i mantingut, tot progressant entre fissures i diedres. I encara que la via està equipada amb parabolts, aquests són un bé escàs i per això en Pau porta tot un arc de Sant Martí de friends i també alguns tascons.

Inici de la via Temps de Neu

Progressant per un diedre

Quan em toca pujar, estic tan desentrenada que penso que la roca està vermella com el meu rovell i per això en aquest primer llarg vaig combinant el lliure amb l’A0, sobretot a mitja tirada on es troba el pas més dificil de la tirada. Després la placa s’ajeu i arribo a la rampa d’accés de la primera reunió de la via del Lluís, la qual seguirem a partir d’ara.

Arribant a la primera reunió de la via del Lluís

Assegurant des de la primera reunió

Inici del segon llarg

Per a iniciar el segon llarg, en Pau surt de la reunió un xic cap a l’esquerra i, seguidament, s’enfila en vertical per un ressalt entre fissures i petits diedres fins que, a mitja tirada, progressa en diagonal ascendent cap l’esquerra per un diedre tombat que finalitza a la segona reunió.

Progressant per un ressalt vertical

Assegurant des de la primera reunió

Quan és el meu torn, després de superar el ressalt vertical, em trobo al peu del diedre tombat i la feina és meva per enfilar-m’hi per culpa d’un petit desplom que hi ha a la base, qualificat de IV+... i és que jo aquest passos de IV+ els trobo molt difícils. Però un cop he aconseguit trobar les preses adequades, arribo sense més problemes a la segona reunió situada en una còmoda repisa enmig d’una placa gris inundada de sol, on els falciots ens sobrevolen tallant l’aire com ganivets.

Arribant a la segona reunió

Assegurant des de la segona reunió

Inici del tercer llarg

En Pau surt per l’esquerra per iniciar el tercer llarg, i progressa en vertical per una magnífica placa de grisa calcària compacta on, a mitja tirada, es troba el pas més dificil qualificat de V grau. La quarta reunió està situada sobre una cornisa i al peu d’un acusat desplom d’una roca rosada i bonyeguda.

Progressant per la magnífica placa del tercer llarg

La tercera reunió

Superar aquest desplom d’inici del darrer llarg és un dels passos més difícil de la via del Lluís ja que el parabolt que el defensa està tan amunt que primer en Pau l’ha de “caçar” amb la baga-trampa (beneïda sigui!) i després ha de superar el desplom amb uns passos força atlètics... jo ja m’estic buscant els estreps!

Explosiu inici del quart llarg

Jo per la meva part, per poder arribar a aquesta primera xapa, he de penjar un estrep de la reunió i “caçar” la cinta amb la baga-trampa (beneïda sigui!) d’on penjo l’altre estrep, només així puc sortir i superar el desplom. Després entro en un terreny més “fàcil” però que de seguida s’acaba quan em trobo al peu d’un diedre-fisura amb una entrada desplomada on només hi ha un pont de roca i, més amunt, una xapa. Aquí es troba l’altre pas més difícil de la via del Lluís.

Aspecte del darrer tram de la via del Lluís

Per poder-lo superar, en Pau m’ha deixat tot un rosari de bagues entrellaçades que pengen del tronc d’una pobra savineta. Així, a empentes i rodolons, surto a la carena on veig que la darrera reunió se sustenta només amb un trist parabolt que en Pau ha hagut de reforçar amb un friend i un tascó... I com a resum del dia em comenta que els “flotants” més populars han estat els friends grossos dels colors groc, verd i vermell, i el tascó núm.3.

Arribant al final de la via

Aspecte de la cinquena i darrera reunió

Després de les felicitacions i la fotocim, observem com la bona temperatura fa que comencin a sortir les solitàries flors del safrà de muntanya (Crocus vernus) que decoren l’aspra carena del Montroig... i és que la primavera ja truca a la porta.

Fotocim

Safrà de muntanya

Així, un cop hem recollit el material, iniciem el descens seguint la carena en direcció est i davallant pel vessant nord amb vistes una mica borroses del Montsec i de la vall de la Noguera Pallaresa. Així baixem fins al coll de Porta, on hi havia hagut una petita explotació d’una curiosa roca argilosa, d’aspecte pigallat, anomenada bauxita i de la qual s’extreu l’alumini.

Baixant pel vessant nord del Montroig
amb vistes al pantà de Camarasa

Aspecte pigallat de la bauxita

Altre cop sota el Diedre Blanqueta

De tornada per la pista, fem darrer repàs de la via del Lluís, i quan passem altre cop sota el vistós Diedre Blanqueta, ens aturem una bona estona, com hipnotitzats, per observar millor el seu recorregut... tal vegada hi tornem la setmana que ve?

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 31.01.20 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari