A la convocatòria del Sopar de Cloenda del nostre Centre, el passat divendres 26 de setembre, hem respost els que sempre anem al sopar de final d’any (conegut com a “Sant STAE”) i també han vingut alguns companys que feia molts anys que no es deixaven caure per l’estatge. Ha estat com un “Sant STAE” avançat a inicis de tardor on, com sempre, cadascú ha portat coses de menjar: truites a dojo, olives (algunes de molt picants), croquetes, empanades i empanadilles, una quiche boníssima, potes de pop i de cranc, embotits i formatges de tota mena, etc. La beguda (vins, caves i aigües) ha anat a càrrec del centre.
Entre salutacions, riures i converses sobre les circumstàncies atzaroses que ens van portar a l’Àliga (algunes de ben curioses), va anar passant la primera part del sopar, encara que en l’ambient es respirava una certa tristor.
Els postres, regats amb cava, tampoc es van quedar curts: galetes de tots tipus, caixes de bombons, i un munt de pastissos casolans boníssims, entre els quals va destacar el que va fer la companya Justa que contenia un missatge de “Fins Sempre”. I malgrat que no hi érem tots, els que faltaven (per raons diverses) van ser ben presents.
Sonava ja l’hora dels adeus dins els nostres cors quan la Carme, la nostra secretària, va sortir a la palestra i ens va fer callar a tots perquè ens tenia una sorpresa preparada: l’entrega d’insígnies d’or i de plata als companys que haguessin fet l’any vinent 50 i 25 anys com a socis de la nostra entitat. L’emoció es va desfermar ja que ningú s’ho esperava!
A l’hora del comiat hi va haver fotos, petons, abraçades, i la promesa de tornar a reunir-nos en un futur no gaire llunyà, malgrat que la diàspora ens portarà a diferents centres (reals i virtuals).
Ara, un llarguíssim hivern s’atansa sobre el Centre Excursionista Àliga. Però prefereixo pensar que no ha mort sinó que està dormint, tot esperant una nova primavera...
ISABEL BENET
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada