24.03.21 Amb el canvi d’estació, i gràcies a un petit relaxament de les restriccions per la pandèmia, hem pogut sortir a tocar roca de debó al sector dels Totxos de Collbató a fer una via de nom molt apropiat per l’època: la Somni de Primavera.
De bon matí sortim de Collbató pel carrer de la Drecera i, a l’alçada del dipòsit, ens desviem a l’esquerra per una pista a frec dels jardins de les darreres cases del barri del Pujolet. Quan la pista finalitza, continuem per un corriol i ens endinsem al bosc, tot observant el pany de paret del sector dels Totxos per no passar-nos de llarg l’inici de la nostra via que es situa al peu d’un estret esperó entre el Totxo Pinotxo i Esquerra Pinotxo. La via té tres llargs i està marcada amb pintura de color verd.
Quan arribem al peu de la via encara estem a l’ombra i fa una mica de fresca, però el dia promet ser calorós, i com que el primer llarg és de dificultat IV, en Pau em diu que comenci jo. Així que, ben abrigada, enceto la via tot pujant pel fil de l’esperó que només té un pas una mica dificultós per a mi: una petita panxeta amb bones preses i ben protegida per un parabolt. A la primera reunió, situada al peu d’un segon esperó, ja ens toca el sol i comença a fer “caloret”.
El segon llarg també el podria haver fet jo perquè té la mateixa dificultat del primer, però en Pau ja té moltes ganes d’acaronar el conglomerat i per això surt disparat per la placa en direcció a la segona reunió situada al capdamunt d’aquest segon esperó, sota l’amfiteatre d’esveltes parets on comença la veritable escalada.
Aquí cal fer un canvi, ja que aquesta reunió és comuna de tres vies. Recte amunt, i seguint pel mateix esperó, marxa la via Somni de Tardor, així que nosaltres ens desviem cap a l’esquerra per un corriol en direcció a una profunda canal on, a la seva part baixa, està la reunió de la via Mal Pas. Nosaltres, però, anem cap a la seva part alta i amb la vista, cerquem les xapes de la nostra via que dibuixen una diagonal ascendent a l’esquerra per una contundent i molt difícil placa, on en Pau es queixa de les petites i relliscoses preses. Jo ja m’estic buscant l’estrep...
A tocar d’un vistós diedre sembla que la placa s’ajeu una mica, perquè des de la reunió veig el company progressar més tranquil per una aresta cap al cim de l’agulla.
Quan em toca a mi, la feina és meva per arribar a penjar l’estrep de la primera xapa, i tot el primer tram de la tirada me’l passo penjant i despenjant l’únic estrep de què disposo. Així vaig “trampejant” fins que arribo a tocar del diedre on la placa s’ajeu i les xapes s’allunyen. He de sortir en lliure i tot plegat ho trobo molt difícil, però estic encantada de tocar autèntica i dura roca.
Així arribo a la tercera i darrera reunió, penjada sota el cim de l’agulla. Després de fer-nos la fotocim de rigor muntem el primer dels ràpels que cal fer per baixar de la via. Mentre rapelem, ens fixem que dins d’una estreta fissura ha arrelat una figuereta (Ficus carica) que ja és capaç de donar fruits. La vida és obstinada.
ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 24.03.21 per Isabel Benet i Pau Vázquez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada