divendres, 9 d’abril de 2021

Totxos de Collbató, via Somni de Primavera

24.03.21  Amb el canvi d’estació, i gràcies a un petit relaxament de les restriccions per la pandèmia, hem pogut sortir a tocar roca de debó al sector dels Totxos de Collbató a fer una via de nom molt apropiat per l’època: la Somni de Primavera.

El sector dels Totxos amb la via Somni de Primavera

De bon matí sortim de Collbató pel carrer de la Drecera i, a l’alçada del dipòsit, ens desviem a l’esquerra per una pista a frec dels jardins de les darreres cases del barri del Pujolet. Quan la pista finalitza, continuem per un corriol i ens endinsem al bosc, tot observant el pany de paret del sector dels Totxos per no passar-nos de llarg l’inici de la nostra via que es situa al peu d’un estret esperó entre el Totxo Pinotxo i Esquerra Pinotxo. La via té tres llargs i està marcada amb pintura de color verd.

Ressenya de la via
(extreta de El col·leccionista de vies)

Quan arribem al peu de la via encara estem a l’ombra i fa una mica de fresca, però el dia promet ser calorós, i com que el primer llarg és de dificultat IV, en Pau em diu que comenci jo. Així que, ben abrigada, enceto la via tot pujant pel fil de l’esperó que només té un pas una mica dificultós per a mi: una petita panxeta amb bones preses i ben protegida per un parabolt. A la primera reunió, situada al peu d’un segon esperó, ja ens toca el sol i comença a fer “caloret”.

Progressant pel primer llarg

Arribant a la primera reunió

El segon llarg també el podria haver fet jo perquè té la mateixa dificultat del primer, però en Pau ja té moltes ganes d’acaronar el conglomerat i per això surt disparat per la placa en direcció a la segona reunió situada al capdamunt d’aquest segon esperó, sota l’amfiteatre d’esveltes parets on comença la veritable escalada.

Progressant per la placa del segon llarg

Aquí cal fer un canvi, ja que aquesta reunió és comuna de tres vies. Recte amunt, i seguint pel mateix esperó, marxa la via Somni de Tardor, així que nosaltres ens desviem cap a l’esquerra per un corriol en direcció a una profunda canal on, a la seva part baixa, està la reunió de la via Mal Pas. Nosaltres, però, anem cap a la seva part alta i amb la vista, cerquem les xapes de la nostra via que dibuixen una diagonal ascendent a l’esquerra per una contundent i molt difícil placa, on en Pau es queixa de les petites i relliscoses preses. Jo ja m’estic buscant l’estrep...

Dificilíssim inici del tercer llarg

A tocar d’un vistós diedre sembla que la placa s’ajeu una mica, perquè des de la reunió veig el company progressar més tranquil per una aresta cap al cim de l’agulla.

Arribant a tocar del diedre

Assegurant des de la segona reunió

Prop del cim de la via

Quan em toca a mi, la feina és meva per arribar a penjar l’estrep de la primera xapa, i tot el primer tram de la tirada me’l passo penjant i despenjant l’únic estrep de què disposo. Així vaig “trampejant” fins que arribo a tocar del diedre on la placa s’ajeu i les xapes s’allunyen. He de sortir en lliure i tot plegat ho trobo molt difícil, però estic encantada de tocar autèntica i dura roca.

Barallant-me amb l’estrep

Progressant per la placa del darrer llarg

La tercera reunió

Fotocim

Així arribo a la tercera i darrera reunió, penjada sota el cim de l’agulla. Després de fer-nos la fotocim de rigor muntem el primer dels ràpels que cal fer per baixar de la via. Mentre rapelem, ens fixem que dins d’una estreta fissura ha arrelat una figuereta (Ficus carica) que ja és capaç de donar fruits. La vida és obstinada.

Rapelant la via

Figuera

Darrer ràpel

Insecte bastó

Un cop de nou al peu de la via, i mentre estem “plegant veles” ens ve a visitar un insecte bastó (Clonopsis gallica), que si no fos perquè es paseja per damunt del material seria molt difícil de veure’l i ho considerem un signe de bona sort. En tot cas, si per causa de la tant cacarejada “quarta onada” ens tornen a tancar dins els límits de la nostra ridícula comarca... seguirem somiant!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 24.03.21 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari