dimarts, 28 d’abril del 2020

L'Elefant, via The Wall

5.10.18  Ara li toca el torn a una altra escalada “memorable” que vam fer la tardor del 2018, a la regió de Sant Benet, i que tampoc va ser ressenyada al seu dia: es tracta de la via The Wall a la cara nord de l’Elefant. Segons explica el nostre company Joan Prunera al seu blog (El col·leccionista de vies) quan Joan Gelabert i Ricardo Gutierrez la van obrir l’any 1982, aquesta via va causar sensació per la seva mantinguda dificultat al llarg dels seus més de 100 metres de recorregut. Posteriorment la via va ser reequipada amb parabolts (encara que també hi ha un parell de ponts de roca, un clau i algún burí) però, segons el experts, encara conserva aquell prestigi. A mi, només pel nom, en aquell moment ja em va fer força respecte... i encara me’l fa ara.

La cara nord de l’Elefant amb el recorregut de la via The Wall

Ressenya de la via

L’aproximació al peu d’aquesta via és tota una excursió ja que, des del Monestir, pugem primer a Sant Benet per les Escales del Pobres, i des d’aquí continuem per la descarnada canal entre la Trompa de l’Elefant i la Mòmia. Després d’observar que no hi ha ningú a la via Boy-Roca de la Trompa, continuem amunt, tot deixant la cara est de la Roca de Sant Salvador on veiem que a la via Cerdà-Pokorski tampoc no hi ha ningú. Així seguim pujant fins a un estret coll que separa l’Elefant (o Roca de Sant Salvador) dels Flautats, amb espectaculars vistes a Sant Jeroni.

Vista de la Trompa de l’Elefant

Pujant per la descarnada canal


Deixem la cara est de l’Elefant

Des del citat coll, saltem a la cara nord de l’Elefant i anem recorrent la seva esquena fins que trobem el peu de la via situat a l’esquerra d’una llastra amb una marca blava. Llueix un bon sol, però com que tota aquesta cara està a l’ombra, fa una mica de fresca i ens hem d’abrigar una mica. Per damunt nostre s’alça la imponent muralla de la cara nord de l’Elefant.

Baixem fregant l’esquena de l’Elefant

Primers compassos de la via The Wall

Així en Pau comença a enfilar-se per una placa fina i molt polida en els seus primers metres i, per acabar-ho d’adobar, el primer parabolt està força amunt. A mitja tirada veig com el company dibuixa una diagonal ascendent a l’esquerra: aquest és el tram més dificil de la tirada i àdhuc de la via. Un cop l’ha superat, torna a pujar en vertical amunt cap a la primera reunió. Així, conforme va pujant per la diàfana muralla, el veig com es va fent més i més petit.

Dibuixant una diagonal ascendent

Avançant cap a la primera reunió

Quan em toca a mi, després de superar els relliscosos primers metres, entro de ple a la difícil diagonal ascendent que, encara que és força vertical, hi ha bones preses per poder avançar... sobretot amb la seguretat de la corda pel davant! Malgrat tot, el mantingut grau d’aquesta primera tirada fa que arribi a la primera reunió mig esbufegant.

Avançant per la difícil diagonal

La primera reunió

Arribant a la primera reunió

Inici del segon llarg

Per al segon llarg, en Pau surt de la reunió lleugerament a l’esquerra per iniciar un nou i mantingut ascens pel pany de paret gris i enorme. Altre cop el veig allunyar-se enmig d’un “festival de cantells”, segons indica la ressenya de l’Escalatroncs.

Progressant per la placa del segon llarg

Assegurant des de la primera reunió

Quan em toca a mi, comprovo com aquesta tirada, per a mi, és igual de llarga i mantinguda que l’anterior, encara que els experts asseguren que és un xic més “fàcil”... això sí, és una tirada fantàstica, amb aquell punt de tensió que tant m’agrada. En aquest tram veig que hi ha algún burí i també un parell de ponts de roca.

Avançant per la placa del segon llarg

Vell burí a la via

Sota el desplom

Just abans d’arribar a la segona reunió, però, em trobo al peu d’un ressalt en lleuger desplom, el pas més difícil de la tirada. En Pau m’assegura que hi ha bones preses i que no tindré problema per a superar-lo... i té raó! M’agafo amb gust als magnífics cantells i, amb l’empenta adicional de la corda que em tiba, supero el pas amb alegria. Així arribo a la segona reunió, situada a la dreta d’una petita canal que acaba en un vistós desplom.

Arribant a la segona reunió

Inici del tercer llarg

Per al tercer llarg, en Pau em dona l’”alternativa” i, sense pensar-m’ho gaire, surto un xic a la dreta per una placa a cercar un clau que tinc just damunt. Un cop he superat aquest primer ressalt, em decanto cap a l’esquerra, tot fent una diagonal ascendent per tal de passar sobre el desplom; i és en aquest moment quan, mirant cap avall i veient el company que m’assegura, me n’adono d’on sóc... glup!

Diagonal ascendent sobre el desplom

Assegurant des de la segona reunió

Tot seguit, però, la placa s’ajeu i jo pujo “cames ajudeu-me”. Vaig tant esverada i tant enlluernada pel sol que em fereix els ulls, que no veig la tercera reunió i em planto al cim de l’Elefant, on és millor que no expliqui quina mena de “reunió” vaig muntar allà dalt. Simplement diré que, quan ens vam reunir al cim, al Pau li sortien els ulls de les òrbites! I és que s’ha de ser molt valent per escalar amb “professionals”com jo.

Fotocim

Un cop passat l’ensurt, ens fem la foto de rigor i abandonem el cim en direcció a la bretxa que separa l’Elefant de la Trompa, des d’on baixem per l’estreta xemeneia i el penjat corriol carener que desemboca al camí vell de Sant Benet.

Cordada a la Trompa escalant la via GEDE

En passar sota la Trompa de l’Elefant, i veient una cordada a la segona reunió de la via GEDE, en Pau em comenta que aquesta és una via que li agradaria fer... i encara és al tinter. Malgrat les promeses d’un proper desconfinament, em temo que aquest serà llarg i dolorós per a la majoria de nosaltres.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 5.10.18 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

divendres, 17 d’abril del 2020

Roca de Sant Salvador, via Cerdà-Pokorsky

20.03.17  Des del confinament forçós, segueixo rememorant vies que no es van ressenyar en aquest blog, com la Cerdà-Pokorski de la Roca de Sant Salvador o l’Elefant, a la qual hi vam anar el primer dia de la primavera de l’any 2017... i és que després de pujar a la Trompa per la via Boy-Roca, ara tocava pujar al punt més alt de la regió de Sant Benet, això sí, per una via que fos “assequible” al meu nivell, que ja se sap que a Sant Benet no hi ha res “fàcil”, per això en Pau va escollir aquesta via oberta per Joan Cerdà i Heinz Pokorski l’any 1959.

La cara est de la Roca de Sant Salvador,
amb el recorregut de la via Cerdà-Pokorski

Ressenya de la via Cerdà-Pokorski

Així que aquell bonic matí de primavera tornem a pujar per les Escales del Pobres, on per poc no trepitgem una serp llisa meridional (Coronella girondica) i, després de deixar a l’esquerra el camí d’accés a l’ermita-refugi de Sant Benet, continuem fins a trobar la descarnada canal que separa l’Elefant de la Mòmia per la qual pugem fins el peu de la via, on en Pau em deixa la primera tirada per a mi.

Serp llisa meridional

Primers compassos de la via

Inicio la via amb molta empenta i decisió, tot fent un flanqueig ascendent a l’esquerra per buscar la vertical de la tirada i, un cop situada enmig de la placa, en Pau em diu que cerqui un cap de burí on he de posar una plaqueta recuperable... cosa que no veig en absolut. Més amunt hi trobo un parell de xapes que costen una mica de veure. En Pau em diu que també hi ha un bon merlet, però que jo tampoc no veig... Així, una mica tremolant, arribo a la còmoda primera reunió, situada sota una balmeta i al costat d’unes sabines.

Cercant les expansions desesperadament...

Recuperant el primer llarg

Inici del segon llarg

En el següent llarg, en Pau surt de la balmeta on hi ha la reunió, tot flanquejant cap a la dreta per una variant de sortida que, segons explica el nostre company Joan Prunera al seu blog El col·leccionista de vies, s’anomena El sastrecillo valiente, ja que la via original surt per l’esquerra de la reunió. Així, un cop superada la balmeta, ja s’enfila recte amunt fins a la segona reunió situada també sota un petit desplom.

Progressant per la placa del segon llarg

La segona reunió

Inici del tercer llarg

Per al tercer i darrer llarg, en Pau també pren la variant de El sastrecillo valiente, ja que la via original surt en vertical des de la reunió tot passant a frec d’una sabina que hi ha al damunt. Així és que, des de la reunió, va flanquejant a la dreta fins a situar-se al peu d’un mur vertical per on comença a pujar amb decisió pel tram més difícil de la via qualificat de V-.

Superant el tram més difícil de la via

Assegurant des de la segona reunió

Entretant jo m’abrigo una mica perquè, malgrat que fa un bon sol, a aquesta alçada bufa un ventet fred i desagradable. Així, sense més novetats, ens reunim sota el cim de l’Elefant on hi ha la tercera i darrera reunió formada per dos burins rovellats i un parabolt.

Arribant a la tercera i darrera reunió

Material d’època a la tercera reunió

Així des de la tercera reunió ens desplacem, tot planejant, cap a la bretxa que separa l’Elefant de la Trompa. Aquí aprofitem per fer-nos la fotocim, i després baixem per l’estreta xemeneia fins a la repisa situada al seu peu. Des d’aquí iniciem, amb molt de compte, el descens per la carena fins al collet on trobem el camí vell de Sant Benet...

Flanquejant cap a la bretxa

Fotocim

Camí carener de descens de l’Elefant

Ara recordo una altra escalada a l’Elefant per la seva cara nord i que tampoc va ser ressenyada i que la deixo per a la propera ocasió. Mentre el confinament ens mantingui retinguts, haurem de viure dels records... bons records...

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 20.03.17 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

dijous, 9 d’abril del 2020

La Trompa de l'Elefant, via Boy-Roca

30.09.16  Mentre duri el confinament, i per tal de mantenir “viu” aquest blog, em dedicaré a rescatar algunes de les primeres vies que vaig fer amb en Pau i que, per circumstàncies diverses, no van ser “penjades” al seu dia. Així que la primera que he escollit per ressenyar és la Boy-Roca a la Trompa de l’Elefant, una via que vam fer a inicis de la tardor de l’any 2016 i que, malgrat els anys que han passat, recordo la impressió que em va fer, sobretot el tercer llarg.

La Trompa de l’Elefant amb el recorregut
de la via Boy-Roca

Aquesta clàssica entre les clàssiques va ser oberta l’any 1960 per J. López (“Boy”) i M. Roca a la Trompa de l’Elefant, que és un contrafort de la Roca de Sant Salvador (o l’Elefant), punt culminant de la regió de Sant Benet de Montserrat. La via va ser reequipada l’any 2008, amb parabolts i reunions rapelables, però sembla que respectant l’essència de la via original.

Ressenya de la via Boy-Roca

Aquell dia d'inici de tardor ens arribem al monestir de Montserrat, on aparquem el cotxe, ens vestim “de romans” i sortim per les escales amunt en direcció a Sant Benet. Fa un dia ben asolellat, i les boires matineres que embolcallen la vall del Llobregat aviat s'aniran esvaint. Deixem l’accés de l’ermita-refugi i continuem recte fins a trobar la descarnada canal que s’obre entre l’Elefant i la Mòmia, per on pugem cap al peu de la via, sota l’esguard de l’imponent Trompa que es retalla contra el blau del cel.

La Trompa de l’Elefant camí del peu de via

El primer llarg de corda

Arribem així al peu de la via, on en Pau comença a pujar per una rampa força inclinada i que es va redreçant en arribar a la primera reunió. Aquesta primera tirada és per calentar motors, ja que les dificultats s’aniran incrementant a mesura que anem pujant.

Progressant per la rampa d’inici de la via

Assegurant des de la primera reunió

A la segona tirada en Pau progressa per un esperó molt laxe i força més dret però encara sense massa dificultats, sobretot per a mi que vaig de segona de cordada! Així arribo a la segona reunió situada sota la “trompa”. A partir d’aquí les dificultats s’incrementen d’allò més.

Inici del segon llarg

Arribant a la segona reunió

Els primers metres del tercer llarg es van complicant a mesura que arribem al peu del vistós esperó de la Trompa de l’Elefant. En Pau em diu amb veu alta “comença el ball” i acte seguit desplega el seus estreps i va pujant amb depurada tècnica.

Desplegant els estreps al peu de l’esperó

Estic tan pendent dels seus moviments que ni tan sols m'atreveixo a fer-li una foto, i és que fins aleshores m'havia acostumat a manegar la càmera en cordades de tres, però encara em costava fer-ho en una cordada de dos.

Assegurant des de la segona reunió

Quan em toca a mi, després d’arribar a empentes i rodolons al peu de l’esperó, desplego també els estreps i començo a pujar sense massa traça, car encara no estic acostumada a fer tirades tan llargues d’artificial... fins i tot hi ha un petit tram on la roca m’escup una mica! Com que la sortida de l’artificial és molt difícil, en Pau em deixa algunes bagues ben llargues i així puc arribar amb els estreps quasi fins a la reunió.

Arribant a la tercera reunió

Inici de la quarta tirada

En el quart llarg la dificultat es torna a moderar, però les poques assegurances que hi ha fan que la tirada s’hagi de reforçar amb algun friend. I quan ens trobem a la quarta reunió, en Pau em pregunta si vull fer la darrera tirada, la més curta i “fàcil” de totes... Jo estic tan extasiada que, sense pensar-m’ho gaire, li dic “boy”.

Arribant a la quarta reunió

Inici del cinquè i darrer llarg

Assegurant des de la quarta reunió,
amb la Mòmia al darrera

En la darrera tirada, després d’un petit tram força dret i qualificat de IV grau, l’esperó de seguida s’ajeu i així arribo a la cinquena i última reunió situada just sota el cim de l’agulla de la Trompa de l’Elefant.

La cinquena reunió vista des del cim de la Trompa

Així, des d’aquesta reunió acabem de pujar fins al cim, on pleguem les cordes i desgrimpem, amb molt de compte, uns metres fins a la bretxa que separa la Trompa de l’agulla de l’Elefant, Continuem baixant per una estretíssima xemeneia fins a un petit replà on, per primer cop, ens fem el selfie de rigor per tenir-ne un bon record. També aprofitem per saludar a un pregadéu (Mantis religiosa) que volta pels matolls.

Fotocim amb les Gorres i les Magdalenes al fons

Pregadéu

Des d’aquí anem baixant en diagonal per un terreny força inclinat i amb petits ressalts fins a desembocar a un collet, on trobem el camí antic de Sant Jeroni procedent de la serra de les Lluernes.

Balma-refugi de Sant Salvador

Vista de les roques de la regió de Sant Benet

Des de l’esmentat collet anem a l’esquerra en direcció a Sant Benet, tot aprofitant per visitar les restes de l’ermita de Sant Salvador i el petit i ben endreçat refugi entaforat en una balma a mig aire del precipici... Records caçats al vol...

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 30.09.16 per Isabel Benet i Pau Vázquez.