Aiguafreda-Terrassa, amb bicicleta

27.04.14  El darrer diumenge d’abril ha estat l’escollit per fer la segona etapa de la variant ciclista de la cursa Matagalls-Montserrat (M-M), per això, passades les 9 del matí, ja estem a l’estació de Sant Martí de Centelles, situada al veïnat de l’Abella a tocar del poble d’Aiguafreda.

Avui seguirem bastant fidelment el traçat del recorregut de la M-M, tot creuant serres i més serres per tal de deixar enrera el conjunt format pels Cingles de Bertí i Gallifa i, finalment, flanquejar el vessant sud del massís de Sant Llorenç del Munt per arribar a Matadepera i Terrassa.

Sense haver pogut escalfar, ja ens toca pujar de valent per tal de superar l’esglaó dels Cingles de Bertí per l’anomenat Grau de Tresquarts. Encara sort que el ferm de la pista està en excel·lents condicions.

Un cop superat el grau entrem al Pla de la Garga tot sembrat de camps ben verds. Deixant la pista principal anem a creuar pel bell mig del mas de El Febrer on sóm rebudes, i degudament acompanyades fins a la sortida, per un gos mastí de considerables dimensions. Tot seguit tornem a guanyar alçada per una pista des d’on tenim bones vistes del pla i del trau per on s’escola el grau de Tresquarts; també veiem el Matagalls encara mig embolcallat per les boires matineres.

Superat aquest segon esglaó anem a sortir a una pista més bona que baixa de dret cap a la carretera C-1413 a l’alçada del collet del Taló on es troba la Creu del Pou. Les marques de la M-M creuen la carretera i s’enfilen cap al Turó del Fabregar, però nosaltres, guiades pel track, baixem per la carretera fins al pont sobre el torrent de l’Aliguer on prenem una pista a mà dreta que s’enfila pel Racó de la Font, preciós escampall de camps color maragda al peu del Turó de l’Antiga. Ara també veiem les Agudes i el Turó de l’Home tancant l’horitzó per llevant.

Superat aquest tercer esglaó, al collet del Marsó recuperem els senyals de la M-M i, de passada, també aprofitem per a recuperar forces prenent una d’aquestes barretes energètiques. Després seguim religiosament els senyals per un altiplà, tot veient com els cingles de Gallifa comencen a treure el cap per damunt els camps de gramínies i de colza.

Ara anem baixant cap al Collell, vigilades pel gran edifici del col·legi Puig d’Olena (antic sanatori on el poeta Màrius Torres va passar els seus darrers anys), enlairat al peu del turó homònim, i passant a frec del mas de La Rovireta on, al jardí, hi tenen un portentós exemplar d’arbre de l’amor (Cercis siliquastrum) profusament florit.

Mas de la Rovireta

Des del Collell, on coincidim amb la Ruta Màrius Torres, baixem a trobar la carretera d’accés a Sant Quirze Safaja, que veiem a mà dreta, i seguidament arribem de nou a la carretera C-1413 a l’alçada de l’entrada del camping L’Illa. Com que encara és aviat per a fer la tradicional coca-cola i, a més, acabem de prendre una barreta energètica, seguim ruta per la carretera uns metres, tot creuant successivament el Tenes i el torrent dels Horts de les Ferreries i, tot seguit, ens desviem a mà dreta per un camí carreter que s’enfila decidit cap al coll de Poses tot passant sota les cases de la urbanització Pinars del Badó, però la pista està tan enfangada que l’hem de pujar a peu en la seva totalitat, acompanyades d’un nodrit grup de motoristes.

Al coll de Poses creuem la carretera C-59 i seguim enfilant-nos a peu pel flanc sud del Turó de la Roureda en direcció al collet de les Termes per una pista molt costeruda i pedregosa que fa les delícies dels motoristes que pugen com si res. Al capdamunt de la pujada estem front per front amb els cingles de Gallifa, amb el mas de La Roca als seus peus; també veiem, al final de la vall del Besòs, les dues torres bessones Mapfre i Hotel Arts de Barcelona!

Ara la pujada es suavitza i podem anar rodant plàcidament a frec d’uns prats on unes vaques ens ofereixen una simfonia d’esquelles. En aquest tram, i fins al collet de Matafaluga, la M-M comparteix itinerari amb el GR-177. Un cop a l’esmentat collet prenem la direcció de “les Pujades”, i a fe que no s’equivoquen: la pista puja i baixa que dóna gust fins al capdamunt de la Baga de les Pujadetes des d’on anem planejant pel damunt d’una coma fins a Els Plans on hi ha un gran mas abandonat.

Seguidament se’ns desplega el massís de Sant Llorenç del Munt, el qual va omplint l’horitzó de ponent mentre ens anem acostant al coll del Pi d’en Guàrdia, on recuperem els senyals. Des d’aquest coll ja tenim vistes de la part alta del poble de Sant Llorenç Savall on pensem dinar, ja que a aquesta hora tenim la barreta energètica als peus. Ara anem planejant per una carena entre els massissos de Sant Llorenç i Gallifa fins al collet del Vinardell on iniciem la forta baixada.

Sant Llorenç del Munt

Cingles de Gallifa

Després de fer un bon descans a la terrassa d’un bar, reprenem la ruta tot pujant cap a la Creu de Ricó per un camí costerut compartit amb el GR-5; comença el tram més dur de la ruta.

Creu de Ricó

Des d’aquí baixem de dret a creuar el torrent de la Vall d’Horta a la’alçada del mas de La Roca i, tot seguit, ens enfilem de nou cap a la urbanització Les Marines i cap a Can Garriga, sota l’esguard de la Mola que ens vigila en tot moment.

Encarades a la Mola

Torrent de la Vall d'Horta

Al coll de Palomeres coincidim amb el GR-173, i per una pista arribem a la carretera que, des de Castellar del Vallès, s’enfila cap a Sant Llorenç Savall, la qual seguim uns metres avall fins que, a mà dreta, prenem un camí carreter que creua el llit, lògicament sec, de la Riera Seca on recuperem els senyals de la ruta que baixaven per la llera. Des d’aquí pugem a la propera ermita de la Mare de Déu de les Arenes i... marededéu, el que ens queda encara!

Ermita de la Mare de Déu de les Arenes

A partir del torrent del Sabater prenem una pista que puja, puja i puja, ja que hem de salvar la serra de Sant Feliu que separa les valls del Ripoll i de la Riera de les Arenes. Però aquesta pista és tant costeruda, la condemnada, que l’hem de fer totalment a peu; això sí... les vistes del flanc sud de la Mola són impressionants, però no ens queden forces ni per fer fotos!

Al collet del Girbau deixem definitivament les marques de la M-M i anem en direcció a Matadepera pel GR-173. Sembla que ja anem de baixada i el pal indicador, situat al coll, ens assegura que només ens queden 4 Km, però encara ens queda pujar al collet de Cabrafiga des d’on seguim planejant en direcció al mas de Can Torres (el que dóna nom a la Castellassa de Can Torres).

Mas de Can Torres

Baixem a creuar el Sot de la Codoleda tot passant per la font de la Tartana on hi ha gent omplint garrafes d’aigua. Sembla que ja anem definitivament de baixada però, a l’alçada de can Solà del Racó, encara ens queda un darrer obstacle: el collet del Pujol! Treient la llengua, arribem al collet... aquests darrers quilòmetres se’ns han fet eterns!!!

Ara sí! Pel carrer de la font de la Tartana baixem definitivament a Matadepera on hi entrem per la plaça de Sant Jordi, on hi ha un rellotge de sol que no ens informa gaire de l’hora que és, però el cert és que és prou tard.

Rellotge de sol de Matadepera

Pel flamant carril-bici que surt de Matadepera en direcció a Terrassa i que, als pocs metres, desapareix com per art de màgia, arribem a l’estació de tren on constatem que a l’etapa d’avui hem fet uns 52 Km de recorregut, amb un desnivell d’uns 1.400 metres i després de rodar durant unes 7 hores efectives... amb raó estàvem tan cansades!!! Si voleu consultar el track, cliqueu aquí.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 27.04.14 per Isabel Benet i Isabel Salvia.