dimarts, 31 d’octubre del 2017

Serrat del Poll, via Lo Nik Gall-Lastir

25.10.17  Quan el passat mes de febrer escalàvem el serrat del Poll per la via Olga Frontera, ens vam fixar en unes vistoses plaques que hi havia a la nostra esquerra, i ens vam preguntar: hi haurà alguna via que solqui aquesta formosa muralla? Doncs sí, n’hi ha una via recent batejada amb el curiós nom de Lo Nik Gall-Lastir perquè va ser oberta per membres dels Galls de Lleida, i ara que encara fa bonança, cap allà que anem tot passant per Artesa de Segre i Alòs de Balaguer, d’on amb prou feines veiem  sobresortir d’entre l’espessa boira les ruïnes del seu castell d’època medieval.

Recorregut de la via Lo Nik Gall-Lastir


Des d’Alòs continuem per la mateixa carretera fins que aquesta creua el Segre pel conegut com a Pont Nou. A tocar d’aquest pont surt una pista, en força mal estat, que planeja pel marge dret del riu i passa a frec de l`àrea de lleure de la font  de l’Espadella. Al final de la pista deixem el cotxe en una esplanada, que és la porta d’entrada del conegut Congost del Mu.

Quan acabem de calçar-nos els “trastos”, la boira encara ens oculta el serrat que tenim just al damunt, i per això sortim ben abrigats cap al peu de la via; però quan hi arribem el sol ja comença a lluïr amb força per la qual cosa, mentre jo deixo bona part de la roba sota d’un matoll, en Pau es mira un pitó que es veu clavat a mitja paret i decideix començar per aquí.

Inici del primer llarg

Aprofitant sabines, ponts de roca, algun parabolt despistat, i col·locant algun friend, en Pau resol aquest primer escull de la via d’una sola tirada, i munta la nostra primera reunió al bosquet que hi ha damunt d’aquest sòcol, aprofitant el tronc d’una alsina situada al peu d’un ressalt. Des d’aquest bosquet ja tenim una bona vista del que ens espera: l’alterosa muralla sud del serrat del Poll, limitada a banda i banda per dos esperons com torres d’un castell fabulós.

Muralla sud del serrat del Poll

El ressalt que cal superar, per acabar de traspassar aquest bosc penjat, ressulta ser més brut i descompost del que semblava a primera vista, i en Pau només hi pot col·locar un petit friend de consolació, per la qual cosa acabem pensant que l’autèntica via va un xic més a l’esquerra d’on estem, però de totes maneres acabem arribant al peu de la tàpia on ja podem veure-li les veritables plomes a “lo gall”: una placa molt dreta de gairebé 100 m de recorregut.

A la tercera reunió, al peu de la placa

Aquí, i sota un sol de justícia, muntem la nostra segona reunió tot preveient que les següents tres tirades seràn un “tostadero”. En Pau comença a pujar per la vertical placa en lleugera diagonal ascendent cap a l’esquerra i amb una dificultat mantinguda però “disfrutona”, car la roca calcarenítica té una excel·lent adherència i es troben moltes i molt variades preses, tant per a les mans com per als peus.

Inici del quart llarg



A la quarta reunió

A mitja placa hi ha la reunió, situada damunt una estreta llastra, des de la qual es veuen brillar els parabolts de la següent tirada, la qual avança per una altra placa més vertical i vermellosa que l’anterior, amb preses un xic més petites i arrodonides però igual de “disfrutona”. La tirada puja directa cap a un gran arbre, situat sobre d’una altra llastra, a l’esquerra del qual es troba la reunió.

Inici del cinquè llarg

A la cinquena reunió

Arribant a la cinquena reunió

Des d’aquesta posició contemplem com s’escola el Segre als nostres peus i, a llevant, el poble d’Alòs tancant la seva vall. També contemplem el ferm recorregut de la via Olga Frontera que marxa per l’esperó de la dreta, mentre que per l’esperó de l’esquerra puja una altra cordada que està fent una via amb un nom no menys curiós que la nostra: Sordenes Monguef.

El darrer llarg, amb l'esperó de l'Olga Frontera

Per iniciar la darrera tirada flanquegem a la dreta per sota l’arbre fins que trobem un diedre, llavors es pot progressar per la placa, o pel diedre, o fent una combinació d’aquests dos elements. Sigui com sigui, la via s’apropa al fil de l’esperó on, a la darrera reunió, coincidim amb l’altra cordada.

Pujant per la darrera placa

Fotocim

Després de fer-nos la “fotocim” de rigor, nosaltres decidim rapelar la via mentre que l’altra cordada pensa flanquejar a la dreta fins a una bretxa on hi ha dos ràpels que menen a una dreta canal que baixa directament cap a l’estret del Mu. Nosaltres hem de fer dos ràpels de 30 i 60 m que ens situen al bosquet penjat on trobem un sender, marcat amb fites i equipat amb algunes cadenes, que ens deixa prop del peu de la via.

El segon ràpel

Contemplant la vall del Segre

El Segre entrant a l'estret del Mu

Un cop hem arribat a l’esplanada que serveix de parking, no marxem sense baixar abans al riu per fer algunes fotos de la riba, vestida de tardor malgrat la calor que encara està fent.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 25.10.17 per Isabel Benet i Pau Vázquez. 

dimecres, 25 d’octubre del 2017

Pels cingles de Rupit

21.10.17  Com a complement a les nostres anteriors excursions pels cingles de Tavertet i del Far, hem caminat avui vora els cingles de Pujolràs i Casadevall, a Rupit. Es tracta d’un bell i tranquil itinerari, d’uns 9 Km de recorregut i 350 m de desnivell, que recorre primer la base i després la part superior d’aquest cingles a través dels graus de la Donada i Casadevall, uns antics camins empedrats que incomprensiblement no surten reflectits al mapa Vall de Sau - Collsacabra de l’editorial Alpina.

Ens arribem a Rupit per la C-25 (Eix Tranversal) i la C-153 (Roda de Ter, l’Esquirol, Cantonigrós), i continuem per la pista cimentada que mena a Sau; just passat l’encreuament amb el ramal de Sant Joan de Fàbregues, prenem una pista a l’esquerra que tot seguit mena al Pla de Fàbregues, on deixem el cotxe.

Al Pla de Fàbregues, amb els cingles de Tavertet al darrera

Situats al Pla de Fàbregues (803 m), comencem a caminar per la mateixa pista, en direcció nord i en lleugera baixada, fins que travessem la riera de Rupit (739 m), prop del cingle on l’aigua es despenja pel Salt de Sallent.

Cingles de Pujolràs i Casadevall; al fons, els cingles del Far



Tot el tram d'aquest camí és un gran mirador

Els cingles que hem deixat enrera, on el camí hi passa a frec

La riera de Rupit, abans de precipitar-se pel Salt de Sallent;
al fons, la característica Agullola de Rupit


Continuem a l’altre costat a la vora del cingle, ja sigui per la pista o per un camí paral·lel al caire del penya-segat, fins al mirador del Salt de Sallent (767 m), on gaudim de la vista frontal d’aquesta espectacular cascada, d’uns 100 m d’alçada, tot agraïnt les recents plujes que li han permès recuperar un xic el seu cabal.

Salt de Sallent

Salt i gorg de Sallent, des del mirador

Uns pocs metres més endavant deixem la pista (per on retornarem després) per seguir a la dreta per un camí (estaca indicadora) que es dirigeix a la vora del cingle, on hi trobem l’inici del grau de la Donada, encara que a l’estaca esmentada se l’anomena també grau de Sallent. Es tracta d’un antic camí, ben traçat amb marges i trams empedrats, que davalla el cingle en diverses llaçades.

Baixant pel grau de la Donada

Al final de la baixada (hem davallat uns 100 m) anem planejant entre el bosc fins a trobar a l’esquerra un sender (fites); deixem el camí principal, que sembla ser mena a la casa de la Donada, i seguim en lleugera pujada aquest sender que ens apropa a la base dels cingles de Pujolràs.

Avancem sota els cingles de Pujolràs



Mirador natural abocat a la vall de la riera de Rupit

Anem avançant sota les parets d’aquest sector fins que travessem el torrent del Gravet (695 m), que en aquest punt no porta aigua (encara que més amunt sí, com ja veurem després). A partir d’aquí s’inicia el sector dels cingles de Casadevall. El camí es va convertint en una pedregosa pista, per on travessem més endavant el torrent del Ripol (735 m), avui també sense aigua, sota l’espectacular cingle que forma, en època de plujes, el Salt del Ripol.

Ens apropem a la base dels cingles de Casadevall


La paret del cingle que forma, ocasionalment, el Salt del Ripol

Pràctiques de grimpada al Salt del Ripol

Continuem per la pista uns 500 m fins a una cruïlla, on seguim a l’esquerra per una pista secundària, amb tan o més pedruscall que l’anterior, i que als 300 m acaba en un replà rocós, amb bones vistes sobre l’Agullola de Rupit, els cingles del Far i la canal per on puja el grau de Casadevall.

L'Agullola de Rupit

Cingles del Far

Canal del grau de Casadevall

Uns metres abans del replà surt a l’esquerra de la pista (a la dreta si venim del replà) un corriol, senyalitzat amb fites i algunes marques grogues, que s’endinsa al bosc i va guanyant alçada fins a desembocar més amunt en el grau de Casadevall (825 m), un camí ample i empedrat provinent de la vall de Fornils.

Pujant pel grau de Casadevall

Un marge del camí de grau

Anem pujant en llaçades per aquest antic camí de ferradura fins a sortir poc després, tot just passar una tanca de ferro, al pla que es desplega sobre els cingles de Casadevall (930 m). Prop de l’esmentada tanca, una roca allargassada i plana forma un seient natural, ideal per reposar forces i gaudir d’àmplies vistes sobre els cingles del Far, les Guilleries i el pantà de Susqueda.

Cingles de Casadevall i del Far, sobre la vall de Fornils

En aquests cingles hi trobem molts nummulits

A partir d’aquí iniciem el retorn per sobre dels mateixos cingles i torrents que hem travessat. Seguim ara a l’esquerra, en direcció oest, per l’ampla pista que travessa aquest pla superior (pal indicador). Passem prop del mas de Casadevall, que dona el nom als cingles d’aquest sector, i travessem per un pont el torrent del Ripol (tan eixut com a la part inferior).

Casadevall

Arribem poc després a Can Miquel, on deixem la pista principal per seguir a l’esquerra (pal indicador) per una altra que s’apropa a la vora del cingle i va travessant els prats fins que acaba en un tancat on pasturen ramats de vaques. Cal travessar el tancat per una porta de fusta i continuar a l’altre costat per un rastre de camí entre el prat; poc després comencem a veure tot un seguit de fites i el camí es fa més evident. Anem davallant fins a travessar el torrent del Gravet (810 m), aquí amb aigua, però que més avall s’escola, si el cabal és discret com avui, abans d’arribar al salt del Gravet.

Des de Can Miquel seguim per la vora del cingle

Als prats hi trobem moltes flors de ravenissa blanca

Creuem el torrent del Gravet

Tram de bosc previ a la Solana de Pujolràs

El camí remunta uns metres i es va convertint en una pista que travessa la Solana de Pujolràs i acaba desembocant a la pista que hem deixat vora el mirador del Salt del Sallent, indret on arribem poc després.

Creuem de nou la riera de Rupit

Ja només ens cal travessar la riera de Rupit i anar pujant per la pista que ens retorna al Pla de Fàbregues, punt final d’aquesta interessant passejada pels cingles de Rupit.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 21.10.17 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz, Ester Escobar i Pau Vázquez.