5.07.14 L’antic i abandonat poble de
Peguera, pertanyent al municipi de Fígols, es troba situat a 1630 m d’altitut a
la capçalera de la vall de Peguera, entre els Rasos de Peguera, al sud, i la
serra d’Ensija, al nord. Fàcilment accesible per la pista forestal que surt de la
Creu del Cabrer (on arriba la carretera dels Rasos que puja de Berga), i també
per una altra provinent del coll de la Creu de Fumanya, les restes del seu
passat miner justifiquen un bonic itinerari des del conjunt rural de la
Casanova de les Garrigues, a uns 6 Km de Cercs per una pista asfaltada, estreta
i costeruda, que surt d’aquest poble pel costat del pont que creua la carretera
de l’Eix del Llobregat (C-16).
Des de la Casanova de les Garrigues
(1204 m), per on passa el GR 107 Camí
dels Bons Homes que seguirem gairebé en tot moment, comencem a caminar en
direcció nord per una pista secundària (pal indicador a l’àrea de la font de
Sant Margarida). No triguem en arribar a un planell, d’on surt al fons el camí
que baixa a l’esmentada font. Sense deixar la pista, que es va convertint en un
camí carreter, passem per la collada de les Bassetes i poc després pel coll de
la Baga, on el camí gira a l’oest per continuar, ample i planer, pel traçat de
l’antic tren miner de Peguera a Cercs, tot endinsant-se a la frondosa fageda de
la baga de Noucomes, sobre la vall de Peguera.
Per l'ample traçat del tren miner
Les extraccions de carbó (lignits) a
Peguera i altres valls de l’Alt Berguedà van donar lloc, a finals del segle
XIX, a la creació d’una xarxa de petits trens arrossegats per animals que
transportaven el mineral fins a l’estació de Cercs. El fort desnivell entre
Peguera i Cercs (900 m) va originar una curiosa xarxa de comunicació anomenada
dels plans inclinats o planos. Aquest
sistema constava de doble via, on les vagonetes plenes que baixaven, aguantats
per un cable, feien pujar les buides.
L'exhuberant fageda de la baga de Noucomes
Anem avançant sense gairebé
desnivell per l’ombrívola fageda i al cap de poc se’ns ajunta per la dreta el Camí dels Plans, que puja de Sant Jordi de
Cercs havent superat un parell d’aquests plans inclinats. Més endavant hem de
deixar el camí ample per continuar per un costerut corriol que supera en
llaçades i a través de la fageda el desnivell d’un altre pla inclinat (indicat
al mapa de l’Alpina com a Plano 3).
Per aquest corriol encara anem
trobant algún exemplar florit de curraià vermell (Cephalanthera rubra), una orquídia de flors esteses de color
violeta molt comuna als boscos de Catalunya.
Curraià vermell
Al final de la pujada, continuem per
un altre tram del ferrocarril i passem tot seguit entre les parets d’una
construcció utilitzada, segons sembla, com a descarregador.
Restes del descarregador
Entre les ruïnes veiem una altra
orquídia molt comuna dels terrenys calcaris de l’estatge montà: es tracta de
l’orquis de Meyer (Dactylorhiza maculata
ssp. meyeri).
Orquis de Meyer
Anem avançant per aquest camí planer,
sustentat en alguns trams per unes grans parets de pedra seca, mostra del gran
treball d’enginyeria que es bastí per baixar el carbó de Peguera cap a la vall
del Llobregat.
Més endavant, en una bifurcació amb
tot d’indicacions, se’ns ajunta per l’esquerra un altre ramal del GR 107 que
baixa del Pla de l’Estany i uns pocs metres més enllà travessem el túnel dels
Graus (indicat erròniament al mapa de l’Alpina
com a “mina” dels Graus).
El camí passa pel túnel dels Graus
Poc després arribem als Carregadors de Peguera, uns grans dipòsits on es guardava el carbó,
amb unes tremuges (una mena d’embuts) per on el lignit baixava directament a
les vagonetes.
Una de les tremuges dels Carregadors de Peguera
Creuem el torrent, on hi podem
observar la base d’un antic pont desaparegut, i continuem a partir d’ara per la
banda solana, per on no triguem en trobar una pista que seguim a l’esquerra.
Passem
pel costat del Portal de Peguera, antiga
portalada que donava accés a les instal·lacions mineres, i continuem uns metres
per la pista fins a una nova bifurcació (pal indicador), on deixem pista i GR a
la dreta, i seguim a l’esquerra (senyals grocs) per travessar les esmentades
instal·lacions. Aviat trobem restes de construccions (sembla que es tracta dels
pisos del Moreta) i poc després, a la dreta i prop del torrent, l’entrada de la
mina Eureka, que es troba inundada.
Entrada de la mina Eureka
Interior inundat de la mina Eureka
Ens anem apropant al Roc de Peguera
Continuem avançant per aquest
entorn, cap al gran edifici de la Cantina,
sota el qual podem intuir, amb prou feines, l’entrada de la mina Pepita,
gairebé tapada per la vegetació. Pugem després per vorejar l’esmentada Cantina, antic hostalatge dels miners,
casa de queviures i posterior casa de colònies fins l’any 1978, construcció ara
ja molt degradada, amb la teulada molt malmesa i algunes parets derrumbades.
L'edifici de la Cantina
Seguim pujant pels plans herbats,
enmig dels quals, a la nostra dreta, s’aixeca l’edifici de l’antic
transformador elèctric, ara ja sense maquinària, substituïda per un arbre que
ha crescut dins.
L'antic transformador, sota el Roc de Peguera
Per aquests prats ben florits trobem molts exemplars de
prunel·la vulgar (Prunella vulgaris), una petita planta que fa una corona de
flors labiades amb el llavi superior semblant a un casc.
Prunel·la vulgar
Al final de la pujada, travessem una
tanca i anem a sortir a la petita ermita de Sant Miquel, al costat del vell
cementiri i a pocs metres de la pista provinent dels Rasos i per la qual passa el
GR que hem deixat.
Ermita de Sant Miquel i poble de Peguera
Enfront nostre es despleguen les restes del poble de
Peguera, sota el Roc de Peguera. Dels diversos edificis, només un es conserva
en peu, tancat el seu accés amb un cadenat; la resta es troba enrunada i
envoltada de vegetació.
Ens apropem al poble; a la dreta, l'única edificació sencera
Després del tancament de les mines
l’any 1928, el poble de Peguera es va anar despoblant progressivament fins que
l’any 1968 es va tancar la darrera casa habitada. Cal esmentar que en aquest
poble havia nascut el famós guerriller Ramón Vila Capdevila, Caracremada (1908-1963), el darrer
maquis català que lluità contra el franquisme fins que fou mort en un enfrontament amb la Guardia Civil.
Ramón Vila, Caracremada
L’any 2003 el paratge de Peguera fou
comprat per una societat d’inversió propietat d’un xeic àrab per crear tot un
complex residencial a l'entorn del poble i l’antiga cantina que preveia la rehabilitació
dels antics edificis i la construcció d'un hotel de nova planta, amb tot un
seguit de vials i construccions complementàries. Immediatament un moviment
social agrupat sota el lema Salvem
Peguera va presentar al·legacions al projecte i va realitzar mobilitzacions
amb la intenció de preservar el paratge. A hores d’ara no sabem com acabarà tot
això, i el cert és que de moment no s’ha fet cap intervenció al poble.
Els prats amb l'antic transformador i la Cantina
des de la pista que voreja el Roc de Peguera
Iniciem el retorn pel GR, baixant per
la pista que voreja el Roc de Peguera fins arribar tot seguit a la font de Cal
Coix, al costat de la pista, antic rentador de la gent de Peguera cobert amb
una teulada, on l'aigua brolla abundant i on pensem dinar a la seva ombra.
Font de Cal Coix
Abans, però, cal anar a veure les darreres edificacions de la jornada. Continuem
per la pista, que travessa el torrent i tot just es bifurca; el GR marxa cap a
la dreta, per on tornarem, però ara seguim a l’esquerra pujant uns metres per
la pista que arriba de la Creu de Fumanya, fins que trobem al cap de poc, a la
dreta, el carregador de la mina Realidad
o del Griell, amb unes tremuges o embuts semblants al del carregador de
Peguera.
El carregador de la mina del Griell
Un xic més amunt, al costat d'un
revolt de la pista, podem veure, també a la dreta, l'entrada mig tapada de l’esmentada
mina. Caldria arrossegar-se per accedir al seu interior on, segons les nostres
informacions, encara es poden veure a les parets les vetes de lignit fins que
la mina queda obstruïda als 50 metres; tanmateix, la idea no ens sedueix gaire
i ho deixem córrer.
Entrada molt tapada de la mina del Griell
En canvi, a pocs metres de la boca
de la mina, en un petit enfonsament del terreny, veiem que hi ha una altra
entrada. Es tracta d'un túnel estret d'uns 60 metres que creua per sota la
pista fins a la vora del torrent i que sembla ser una canalització perquè l’aigua
d’aquest torrent no passés per sobre les vies del tren miner que naixia aquí.
El túnel es troba en bon estat de conservació, i el podem creuar sense cap
dificultat, fent ús de l’únic frontal de llum que portem.
L'entrada al túnel de canalització del torrent
L'interior es troba en bones condicions...
...i el podem creuar fins a l'altre extrem
A la sortida del
túnel, abocada al torrent, remuntem uns pocs metres per tornar a la pista, i d'aquí altre cop a la bonica i arrecerada font
de Cal Coix per donar compte de l’àpat del dia.
Un merescut descans a la font de Cal Coix
Des de la font continuem pel GR
baixant per la pista fins a la bifurcació per on hem accedit a les edificacions
mineres de Peguera. A partir d'aquí, doncs, desfem el camí ja conegut fins a la
Casanova de les Garrigues.
Restes de la base d'un antic pont que creuava el torrent
Tornem a entrar a l'obaga
L'altre costat del túnel dels Grius
Els grans marges que suportaven les vies
Quan el bosc ho permet, el paisatge s'obre a les
muntanyes de l'Alt Berguedà; al fons, el Sobrepuny
Ha estat una ruta de gran interès històric i paisatgístic,
de 16 Km de recorregut (entre anar i tornar) i uns 550 m de desnivell. Ens
queda, per més endavant, fer el Camí dels
Plans des de Sant Jordi de Cercs per completar aquesta visita a les
instal·lacions mineres de la zona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada