dilluns, 24 de juny de 2013

Excursió botànica al cim de la Creueta

Per tal de fer baixar la coca i el cava de la revetlla de Sant Joan, hem aprofitat per anar a fer un tomb pel sector comprés entre el coll i el cim de la Creueta, fronterer entre les comarques del Berguedà i el Ripollès, paisatge curull de tossals herbosos d’on sobresurten alguns claps de roques calcàries.

Encara que fa un bon sol d’estiu, al coll de la Creueta (1920 m), per on passa la carretera de la Molina a Castellar de n’Hug, bufa un vent fresquet que ens obliga a abrigar-nos amb tot el que portem abans d’iniciar la pujada al cim de la Creueta (2067m), tot seguint el fil de l’ampla carena en direcció nord-est.

Iniciant l'excursió al coll de la Creueta


De seguida destaca al darrera nostre la mole del Puigllançada, ara sense l’antena de telefonia que tant el caracteritzava, i com que aquesta excursió no és gran cosa aprofitem per a fixar-nos en el munt de flors que ens envolten, algunes d’elles desconegudes per nosaltres: tot un festival primaverenc!

Al llarg de la curta pujada, que salva un petit ressalt rocós, ens fixem en una planta que ens recorda l’àrnica però que en realitat es tracta del seneci dorònic (Senecio doronicum) amb una roseta de fulles basals allargades d’un verd grisenc, lleugerament serrades i un xic piloses cosa que el permet d’aprofitar l’aigua de la rosada en aquest terreny tan sec.

Seneci dorònic

Entre les roques també hi veiem el carraspic (Iberis sempervirens) amb les seves característiques boletes de flors blanques.

Carraspic

Després d’aquesta breu pujada arribem a un gran prat completament tapissat per les petites flors grogues de la potentil·la (Potentilla crantzii).

Potentil·la

També hi destaca una orquídia, la inflorèscencia de la qual sobresurt entre l’espessa gespa: es tracta de la nigritel·la (Nigritella nigra) molt comuna a l’estatge montà.

Nigritel·la

Una altra petita planta que destaca és la flor de pastor (Daphne cneorum) amb les seves floretes rosades densament agrupades per fer front a les dures condicions del seu entorn.

Flor de pastor

En aquests prats també hi ha lloc per a les clàsiques miosotis (Miosotis alpestris). Les floretes d’aquesta boraginàcia, de color blau cel i gorja groga, són molt petites però molt vistoses.

Miosotis

Camí del cim, que tenim allà mateix, encara veiem unes flors que no haviem vist mai: es tracta de la tulipa silvestre (Tulipa sylvestris) que un cop han obert els seus delicats pètals de seguida s’assequen sota aquest sol intens i aquest aire tan fresc, per això ens costa un xic de trobar exemplars en bones condicions per a retratar.

Tulipa silvestre

També veiem l’onosma (Onosma fastigiata) una planta força curiosa, amb molts pèls i flors grogues inclinades cap avall.

Onosma

Tot fent extensos tapissos floreix l’androsace (Androsace villosa) de floretes blanques amb una combinació de gorges grogues i rosades; i és que per aquests topants poques plantes s’atreveixen a alçar gaire la testa.

Androsace

Així d’aquesta manera tant distreta arribem al capdamunt de la Creueta des d’on podem contemplar un extens paisatge, avui un xic enterbolit per la calitja. Per ponent ja veiem la gran massa de la Tosa d’Alp, al sud tenim la Serra de Catllaràs i el Puig Lluent, on hi vam estar no fa gaire, per llevant s’alça l’imponent Puigmal, encara amb algunes clapes de neu, però l’espectacle està al nord on els grans cims fronterers amb França i Andorra encara exhibeixen un bon tou de neu malgrat l’època en la que ens trobem.

Al cim de la Creueta, amb el Puigmal al fons

Vista del massís del Carlit

De baixada seguim observant la ufanosa vegetació que moltes vegades no veus fins que no t’hi acostes. Entre aquestes plantes minúscules està la calabruixa (Muscari neglectum) de flors esfèriques de color blau fosc agrupades formant un raïm.

Calabruixa

Quan tornem a passar pel ressalt rocós ens fixem que allà hi ha una gran quantitat de fritillàries (Fritillaria pyrenaica) de grans flors acampanades penjant sobre peduncles arquejats. Feia molt temps que no en veiem.

Fritillàries

Arribats de nou a l’aparcament del coll de la Creueta pensem que, malgrat que encara que ha estat una sortida molt modesta, hem gaudit força d’aquest esplèndid matí de Sant Joan i de la plenitud d’aquest final de la primavera.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 24.06.13 per Isabel Benet i Ventu Amorós.

Cap comentari:

Publica un comentari