dimarts, 17 de desembre de 2019

La Filigrana, via Ratafia

11.12.19  Una “filigrana” és, per definició, un refinat treball d’artesania i això és el que sembla aquest modest monòlit de la regió d’Agulles que, malgrat trobar-se mig ofegat entre les Bessones i la Saca Gran, destaca per la seva esveltesa i relatiu aïllament. De totes les vies que hi pugen, la Ratafia, per la seva orientació sud, és una bona opció per un dia com avui en que les previsions meteorològiques indiquen el pas d’una perturbació a partir del migdia... cal aprofitar el matí tant com es pugui!

Camí del refugi d’Agulles

Ressenya de les vies Ratafia + Normal

Així que, des de l’aparcament de Can Maçana, anem pel camí del refugi d’Agulles. Poc després del pas de les Portelles, però, ens desviem per un sender que s’endinsa a una canal tributària del torrent dels Cirerers per on pugem tenint a la nostra esquerra l’alterosa paret est de la Miranda de les Boïgues.

Pujant per la canal fins al peu de la via

Pujant per aquesta canal no triguem en arribar al peu de la Filigrana situada quasi a la seva capçalera. El peu de la nostra via es distingeix per un pitonet clavat a la “quinta punyeta” i que es veu gràcies a una bagueta de color blau i, a més, encara que fa sol estem a l’ombra de les agulles que ens envolten.

Primers compassos de la via Ratafia

Progressant pel primer llarg

En Pau enceta la via tot progressant per una placa plena de petits còdols, repisetes i foradets, on la roca glaçada incrementa, i molt, la dificultat. Quan em toca a mi, després de deixar enrera el pitonet amb la bagueta blava, comprovo que el primer parabolt de la via subjecta una xapeta que sembla de joguina... i és que a la regió d’Agulles tot és molt petit! A mitja tirada em trobo amb una franja de còdols més grossos on es troba el pas més dificil en forma de petit desplom. I per a reforçar la seguretat del recorregut, veig que en Pau ha col·locat un parell de friends.

Pujant per la placa del primer llarg

Vista de la placa del primer llarg

Arribant a l’assoleiada primera reunió

La primera reunió

Així arribo a la primera reunió situada en el punt on la placa s’ajeu una mica. Ara que ja ens toca un bon sol, la temperatura es fa més agradable. Per a fer el segon llarg, en Pau surt de la reunió per una rampa inclinada que mica en mica es va redreçant fins que arriba a la base d’un important ressalt. Quan hi pujo jo, veig que el company ha reforçat la seguretat col·locant un petit tricam i llaçant un vistós merlet.

Inici del segon llarg

Progressant per l’important ressalt,
amb la Bessona Superior a la dreta

Assegurant des de la primera reunió

Arribant a la segona reunió

La segona reunió

La segona reunió es troba just sota un vistós desplom. Aquí representa que acaba la via Ratafia i per sortir hi ha dues opcions: pujar per la via Original (amb un pas de 6a+) o pujar per la via Normal... que és més “normal”. Nosaltres seguim allò que ens indica la ressenya i sortim per la via Normal.

Observant el pas de la via Original

Sortint de la reunió cap a la via Normal

Així en Pau flanqueja cap a l’esquerra i, després d’assegurar-se a un pitó de l’any de la picor, puja pel fil de l’aresta on es troba amb el pas més dificil del recorregut, qualificat a les ressenyes de V+, encara que el company assegura que, en lliure, és un 5c... amb C de catedral! Entretant, i puntualíssim, arriba el front i el cel es va tapant per moments.

Arribant al pas més dificil del recorregut

Quan jo em situo al peu de l’esperó em trobo que els primers metres estan un xic desplomats, però els còdols són tan grossos que quasi sorprenen donades les característiques minimalistes del recorregut que hem fet fins ara.

Pujant pel fil de l’esperó

Assegurant des del cim de l’agulla

Així arribo al pas més difícil on em pregunto si em faràn falta els estreps... però en Pau, des del cim, em tiba amb tanta força que quasi em puja a pes, i no m’he ni d’agafar a uns burins de l’Edat del Ferro, els quals no m’atreveixo ni a mirar no fos cas que es trenquessin... Així arribo al capdamunt de la petita esplanada que és el cim de l’agulla de la Filigrana, on hi bufa un vent de mil dimonis.

Fotocim

Sense perdre el temps, després del fotocim anem cap a l’altre extrem de l’agulla a buscar la molt penjada instal·lació del ràpel de baixada, d’uns 25 m, fins a una bretxa, però amb el vent que està fent les cordes voleien cap al sud i ens dominen durant el descens. A més hem d’anar amb molt de compte perquè hi ha una altra cordada que està fent el flanqueig de la via Original.

Ràpel des del cim de la Filigrana

Cordada al flanqueig de la via Original

Així des de la bretxa anem cap al NE a buscar el camí marcat en vermell de la travessa d’Agulles i el seguim a l’esquerra i en forta baixada fins un punt on el deixem per arribar de nou al peu de la via on hi tenim les motxilles.

Vista del tram final de la Filigrana des de la canal

Després de col·locar el material a les motxilles, continuem el descens per la canal des de la qual tenim bones vistes del tram final de la Filigrana. Aquí ens quedem una estona contemplant com els membres de l’altra cordada estàn superant el pas més dificil de la via Original, i també aprofitem per felicitar-nos per aquesta petita-gran escalada d’avui!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 11.12.19 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari