dimarts, 3 de desembre de 2019

El Talló des del coll de Pera

24.11.19  Abans no comenci la voràgine de les festes nadalenques, el darrer diumenge de novembre ens reunim una bona colla per fer l’última col·lectiva de l’any. El lloc escollit és l’Alta Garrotxa, terreny sempre agrest però ara endolcit pels colors de la tardor. El nostre objectiu és el cim del Talló (1276 m), muntanya situada a ponent del poble d’Oix, d’alçada modesta però suficientment aïllada per oferir unes impressionants vistes del Pirineu ja ben nevat. Hi pujarem des del coll de Pera, amb un itinerari lineal d'uns 14 Km de recorregut (anada i tornada) i 590 m de desnivell.

Vista del Pirineu des del cim del Talló

Així és que ben aviat fem cap a Oix, que no tenim gaires hores de llum, i des d’aquí continuem per la carretera GIV-5221 en direcció a Beget. Al Km 17, al coll de Pera, deixem els cotxes en un petit aparcament que hi ha a l’entrada de la pista d’accés al veïnat de Pera, un petit conjunt de masos al voltant de l’església d’origen romànic de Sant Miquel.

Situats al coll de Pera (760 m), comencem a caminar per la mateixa carretera durant uns 600 m fins que, a l’alçada del coll del Salomó, ens desviem per una pista que surt a mà esquerra, amb marques del GR 83.

Marxem uns metres per la carretera

Deixem l’asfalt i comencem l’aproximació al Talló

Per aquesta pista, amb vistes al Montmajor, anem pujant suaument i a mitja alçada del vessant solei de la serra dels Masos, tot elevant-nos per sobre la profunda vall de la riera d’Oix. Així arribem a una esplanada amb una bifurcació de pistes. Aquí aprofitem per a fer un petit descans i, en acabat, prenem la pista de la dreta que continua pujant entre alzines i arbres vestits d’or d’aquesta tardor que sembla no s’acabi mai.

Marxem entre preciosos arbres vestits de tardor...

...i entre llargarudes alzines

Arribem a la Collada, amb vistes al Talló

Així arribem a un gran prat dit la Collada, encara que un pal indicador anomena aquest lloc com a coll Sagordi. Des d’aquest prat ja tenim una bona vista del nostre objectiu: el Talló. Continuem pujant fins a un altre prat que, segons els mapes, és el coll Sagordi. En aquest punt nosaltres ens desviem a l’esquerra per un camí carreter, amb pal indicador, que aviat esdevé un sender que s’endinsa en un espès alzinar on els boletaires del grup es fan un fart de recollir fredolics (Tricholoma terreum).

Ens endisem en un alzinar...

...on els boletaires fan el seu agost

Anem planejant pel contrafort est del Talló tot seguint els senyals del PR 186, marcat amb els colors verd i taronja i també en groc. Finalment el corriol deixa de planejar i s’enfila de valent, primer pel Pujant del Matxo i després pel Pujant del Burro i així, en un tres i no res, salvem un desnivell d’uns 200 m.

Per un camí de grau salvem un fort desnivell



Així, cansats com a “burros”, arribem als Solanets de Llonganya, bell prat envoltat de grans roures i guardat per un tímid cavallet que ens mira encuriosit. En aquest prat, per on hi passa una pista, reposem una mica abans de continuar.l’ascens.

Arribem al pla dels Solanets de Llonganya

L’altiu cim del Bassegoda

Continuem per aquesta pista en direcció nord tot entreveient, entre les clarianes del bosc, les altives muntanyes de l’Alta Garrotxa on hi destaca la piràmide del Bassegoda. Al cap d’uns metres, al Pla de Resclusanys, la deixem i ens desviem a l’esquerra per una altra pista menys definida que marxa a ponent per sota una carena dominada pels faigs encara vestits d’or... només per això valia la pena pujar fins aquí.

Marxem a ponent sota els faigs daurats




Al final de la carena, la pista es desdibuixa molt i hem de guardar les càmeres per estar atents als senyals de pintura, ja que el camí, fa un gir brusc al sud i creua un petit torrent. En aquest punt hem de seguir el curs d’aquest torrent aigües amunt en direcció al coll del Faig.

Creuem un torrent i seguim pujant pel vessant nord del Talló...

...fins una esplanada al mig del bosc

Poc abans d’arribar a aquest coll, el camí marcat en verd i taronja deixa el curs del torrent i s’enfila a la dreta tot fent llaçades pel vessant nord del Talló; però si es va fins al coll, també es pot pujar directament pel mig del bosc fins a una esplanada on s’uneixen ambdós camins i on hi creixen un parell de faigs monumentals que estenen les seves branques com uns monstres. Estem molt a prop del cim del Talló.

El primer faig monumental

El segon faig monumental, prop de la carena

La carena cimera

Ara ja només resta recòrrer l’assoleiada carena cimera, des d’on veiem el Montmajor empetitit als nostres peus. Així arribem, gairebé sense adonar-nos, a l’indefinit cim del Talló que és el punt més alt d’un gran altiplà envoltat de vegetració on la vista és nul·la. Per això anem un xic més a ponent on la manca d’arbres ens deixa veure un paisatge grandiós: el Pirineu ben nevat on hi reconeixem, per ponent, Sant Amanç i el Taga, seguit per la serra Cavallera amb el Puigmal treient el cap per sobre la carena entre el Cerverís i el Balandrau, i al nord les muntanyes d’Ulldeter i el massís del Canigó.

Esplanada, a tocar del cim, amb vistes al Pirineu

Entre el Cerverís i el Balandrau treu el cap el Puigmal

Muntanyes d’Ulldeter

El Canigó ben nevat

Fotocim

En aquest extraordinari escenari ens fem la rigorosa foto de grup per tenir-ne un bon record, però no ens hi quedem gaire estona car fa un ventet una mica fresc i preferim retornar pel mateix camí i fer el dinar als Solanets de Llonganya... a veure si el cavallet ens estarà guardant el lloc. Com tornem pel mateix camí d’anada, amb les càmeres fem un altre repàs als faigs gegants.

De baixada tornem a fer fotos dels faigs gegants


Al pla dels Solanets de Llonganya comprovem que el cavallet encara hi és i ens observa de lluny mentre nosaltres prenem posicions tot treient les merescudes viandes i, en acabat, els deliciosos postres regats, com sempre, amb cafès, tallats i “carajillos”.

El cavallet ens esperava al pla...

...on fem el dinar de germanor

Retornem pel mateix camí d’anada

Ens acomiadem dels colors de la tardor

No ens entretenim gaire ja que el sol aviat gira i ens deixa a l’ombra i el fred es deixa sentir de nou. És el moment de “plegar veles”, com se sol dir, i emprendre el retorn pels pujants, ara baixants, del Burro i del Matxo, i amb les darreres llums del dia ens acomiadem, ara sí, dels colors de la tardor. Fins a la propera!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 24.11.19 pel Centre Excursionista Àliga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada