24.11.19 Abans no comenci la voràgine de les
festes nadalenques, el darrer diumenge de novembre ens reunim una bona colla per fer l’última
col·lectiva de l’any. El lloc escollit és l’Alta Garrotxa, terreny sempre
agrest però ara endolcit pels colors de la tardor. El nostre objectiu és el cim
del Talló (1276 m), muntanya situada a ponent del poble d’Oix, d’alçada modesta
però suficientment aïllada per oferir unes impressionants vistes del Pirineu ja
ben nevat. Hi pujarem des del coll de Pera, amb un itinerari lineal d'uns 14 Km de recorregut (anada i tornada) i 590 m de desnivell.
Vista del Pirineu des del cim del Talló
Així és que ben aviat fem cap a Oix,
que no tenim gaires hores de llum, i des d’aquí continuem per la carretera
GIV-5221 en direcció a Beget. Al Km 17, al coll de Pera, deixem els cotxes en
un petit aparcament que hi ha a l’entrada de la pista d’accés al veïnat de
Pera, un petit conjunt de masos al voltant de l’església d’origen romànic de
Sant Miquel.
Situats al coll de Pera (760 m), comencem a caminar per la mateixa
carretera durant uns 600 m fins que, a l’alçada del coll del Salomó, ens
desviem per una pista que surt a mà esquerra, amb marques del GR 83.
Marxem uns metres per la carretera
Deixem l’asfalt i comencem l’aproximació al Talló
Per aquesta pista, amb vistes al
Montmajor, anem pujant suaument i a mitja alçada del vessant solei de la serra
dels Masos, tot elevant-nos per sobre la profunda vall de la riera d’Oix. Així
arribem a una esplanada amb una bifurcació de pistes. Aquí aprofitem per a fer
un petit descans i, en acabat, prenem la pista de la dreta que continua pujant
entre alzines i arbres vestits d’or d’aquesta tardor que sembla no s’acabi mai.
Marxem entre preciosos arbres vestits de tardor...
...i entre llargarudes alzines
Arribem a la Collada, amb vistes al Talló
Així arribem a un gran prat dit la
Collada, encara que un pal indicador anomena aquest lloc com a coll Sagordi.
Des d’aquest prat ja tenim una bona vista del nostre objectiu: el Talló. Continuem
pujant fins a un altre prat que, segons els mapes, és el coll Sagordi. En
aquest punt nosaltres ens desviem a l’esquerra per un camí carreter, amb pal
indicador, que aviat esdevé un sender que s’endinsa en un espès alzinar on els
boletaires del grup es fan un fart de recollir fredolics (Tricholoma terreum).
Ens endisem en un alzinar...
...on els boletaires fan el seu agost
Anem planejant pel contrafort est del
Talló tot seguint els senyals del PR 186, marcat amb els colors verd i taronja
i també en groc. Finalment el corriol deixa de planejar i s’enfila de valent,
primer pel Pujant del Matxo i després pel Pujant del Burro i així, en un tres i
no res, salvem un desnivell d’uns 200 m.
Per un camí de grau salvem un fort desnivell
Així, cansats com a “burros”, arribem als Solanets de Llonganya, bell prat envoltat de grans roures i guardat per un tímid cavallet que ens mira encuriosit. En aquest prat, per on hi passa una pista, reposem una mica abans de continuar.l’ascens.
Arribem al pla dels Solanets de Llonganya
L’altiu cim del Bassegoda
Continuem per aquesta pista en
direcció nord tot entreveient, entre les clarianes del bosc, les altives
muntanyes de l’Alta Garrotxa on hi destaca la piràmide del Bassegoda. Al cap
d’uns metres, al Pla de Resclusanys, la deixem i ens desviem a l’esquerra per una
altra pista menys definida que marxa a ponent per sota una carena dominada pels
faigs encara vestits d’or... només per això valia la pena pujar fins aquí.
Marxem a ponent sota els faigs daurats
Al final de la carena, la pista es
desdibuixa molt i hem de guardar les càmeres per estar atents als senyals de
pintura, ja que el camí, fa un gir brusc al sud i creua un petit torrent. En
aquest punt hem de seguir el curs d’aquest torrent aigües amunt en direcció al
coll del Faig.
Creuem un torrent i seguim pujant pel vessant nord del Talló...
...fins una esplanada al mig del bosc
Poc abans d’arribar a aquest coll, el
camí marcat en verd i taronja deixa el curs del torrent i s’enfila a la dreta
tot fent llaçades pel vessant nord del Talló; però si es va fins al coll, també
es pot pujar directament pel mig del bosc fins a una esplanada on s’uneixen
ambdós camins i on hi creixen un parell de faigs monumentals que estenen les
seves branques com uns monstres. Estem molt a prop del cim del Talló.
El primer faig monumental
El segon faig monumental, prop de la carena
La carena cimera
Ara ja només resta recòrrer
l’assoleiada carena cimera, des d’on veiem el Montmajor empetitit als nostres
peus. Així arribem, gairebé sense adonar-nos, a l’indefinit cim del Talló que
és el punt més alt d’un gran altiplà envoltat de vegetració on la vista és
nul·la. Per això anem un xic més a ponent on la manca d’arbres ens deixa veure
un paisatge grandiós: el Pirineu ben nevat on hi reconeixem, per ponent, Sant
Amanç i el Taga, seguit per la serra Cavallera amb el Puigmal treient el cap
per sobre la carena entre el Cerverís i el Balandrau, i al nord les muntanyes
d’Ulldeter i el massís del Canigó.
Esplanada, a tocar del cim, amb vistes al Pirineu
Entre el Cerverís i el Balandrau treu el cap el Puigmal
Muntanyes d’Ulldeter
El Canigó ben nevat
Fotocim
En aquest extraordinari escenari ens
fem la rigorosa foto de grup per tenir-ne un bon record, però no ens hi quedem
gaire estona car fa un ventet una mica fresc i preferim retornar pel mateix
camí i fer el dinar als Solanets de Llonganya... a veure si el cavallet ens
estarà guardant el lloc. Com tornem pel mateix camí d’anada, amb les càmeres
fem un altre repàs als faigs gegants.
De baixada tornem a fer fotos dels faigs gegants
Al pla dels Solanets de Llonganya
comprovem que el cavallet encara hi és i ens observa de lluny mentre nosaltres
prenem posicions tot treient les merescudes viandes i, en acabat, els
deliciosos postres regats, com sempre, amb cafès, tallats i “carajillos”.
El cavallet ens esperava al pla...
...on fem el dinar de germanor
Retornem pel mateix camí d’anada
Ens acomiadem dels colors de la tardor
No ens entretenim gaire ja que el sol
aviat gira i ens deixa a l’ombra i el fred es deixa sentir de nou. És el moment
de “plegar veles”, com se sol dir, i emprendre el retorn pels pujants, ara
baixants, del Burro i del Matxo, i amb les darreres llums del dia ens
acomiadem, ara sí, dels colors de la tardor. Fins a la propera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada