dimarts, 29 d’octubre del 2013

Per la Ruta del Ter amb bicicleta (IV)

20.10.13  Avui diumenge reemprenem la ruta del Ter allà on la vam deixar: a Manlleu. A tal efecte baixem del tren a les 8:30 del matí disposades a recòrrer el tram més espectacular de la ruta, el que s’endinsa al cor de l’espai natural de les Guilleries-Collsacabra on el Ter s’encaixa vigorosament dins una profunda gorja on es troba el sistema de pantans de Sau, Susqueda i el Pasteral.


Sortim pel Passeig del Ter tot passant per sota el pont gòtic de Can Molas (s.XV) fins que sortim a una carretera que ens deixa a l’entrada del barri de Sant Vicenç de les Masies de Roda, on prenem la variant senderista (de color verd) de la Ruta del Ter, la qual coincideix amb el GR i que primer baixa cap al riu però després puja cap a uns camps des d’on contemplem bones vistes del riu que aquí descriu un ampli meandre.


De nou baixem cap al riu acompanyades dels suaus colors de la tardor. A la riba veiem molts pescadors entre una tènue boirina que sura per damunt la superficie de l’aigua. El dia s’ha aixecat un xic enterenyinat, amb un sol molt feble, però la xafogor és tanta que aviat ens sobra la poca roba d’abric que duem… sembla mentida que estiguem a 20 d’octubre!


Per aquest camí enllacem amb una pista que recorrem uns pocs metres i per la qual arribem a l’inici de l’anomenat Camí dels Pous on una conducció subterrània portava aigua a una fàbrica de Roda de Ter. Alguns trams d’aquest cami són tan estrets que hem d’anar a peu, però paga la pena!



A Roda creuem el Ter i baixem a trobar la riba dreta on s’està preparant una festa amb gegants i capgrossos. Aquí enllacem amb la “Ruta del Gurri” que utilitza les mateixes marques de la Ruta del Ter. Sortim de Roda per l’indret de les Tres Fonts on prenem una carretera, flanquejada per grans plàtans, i que passa a frec de la Font de les Bruixes, tot deixant el poblat ibèric i medieval de l’Esquerda enlairat a l’altra banda del riu. Ens trobem a la cua del pantà de Sau.


Per aquesta carretera pugem fins a Tavèrnoles on enllacem amb la carretera que es dirigeix al Parador de Vic-Sau.  Just abans d’arribar al parador, al coll de Terrades, ens desviem a mà dreta per una pista cimentada que discorre per sobre la riba del pantà amb contundents pujades i baixades i amb bones vistes dels espectaculars cingles que tanquen  l’embassament, avui mig coberts per les boires. Per damunt de les aigües amb prou feines sobresurt la teulada del campanar de l’església romànica de Sant Romà de Sau.



Després de passar prop de la casa de colònies de Les Tallades, desemboquem a la carretera per la qual baixem a la paret del pantà. Portem uns 27 quilòmetres de recorregut i, després de passar per damunt de la presa, baixem per una pista cimentada que abandonem als pocs metres per a prendre, a mà esquerra, una pista de terra que ens porta fins a una passera i per la qual tornem a creuar el riu. Tot això és necessari per a evitar una esllavissada que es va produir a la pista ja fa algún temps.

Un cop recuperada la riba dreta del Ter, ens esperen més de 20 quilòmetres de franc descens, amb alguna forta pujada, per una pista de vegades molt sorrenca i pedregosa però que ens ofereix immillorables vistes de la cua del pantà de Susqueda, amb retorçats meandres.



Conforme anem baixant, ens va cobrint el bosc i aviat comencem a veure un munt de “castanyaires” i de bosses d’escombreries abandonades als vorals de la pista, com si alguns pensessin que per allà passarà un servei de recollida de la brossa! Poc abans d’arribar a la paret de la presa de Susqueda passem per l’ombrivola font del Sot de les Branques on omplim els bidons ja que el dia ha millorat molt i fa molta calor.


Arribem així a la carretera que s’enfila al santuari del Coll, però nosaltres l’agafem en direcció a la presa on contemplem la cinglera sobre la qual s’aixeca el poble de Rupit i on hi destaca el característic monòlit de l’Agullola.


A partir d’aquí iniciem el vertiginós descens per la carretera que es dirigeix al Pasteral tot passant sota l’ermita romànica de Sant Agustí de Lloret Salvatge, indret on al 1427, i dins el marc de la crisi sísmica del s.XV, es van produir les darreres manifestacions volcàniques de Catalunya i per culpa de les quals alguns curiosos van perdre la vida, segurament, en inhalar les emanacions sulfídriques. D’aquests fets l’escrivà de la Reial Cúria de Girona, Joan Toralles, en va deixar la següent descripció: en un lloc a què diuen Lloret, ahon se feren boques que lensaven pedres y aigua (…) e lansava tant gran pudor que molts que tal volien vèurer hi morian (…). Per això hi passem ràpidament, no sigui cas que es tornin a obrir les portes de l’infern!!!

Al Pasteral, a l’aiguabarreig del Ter amb el riu Brugent, fem el merescut dinar perquè des de les 8 del matí que no hem menjat res! En aquest punt hi ha un plafó que ens assabenta que al Pasteral (mot que, segons sembla, procedeix de l’antic nom de Pas-Ter-Alt), a més de produir-se energia elèctrica, es distribueix l’aigua cap als camps de conreu, cap a la Costa Brava i cap a Barcelona.


A partir d’aquí la Ruta del Ter coincideix amb la Via Verda de Girona-Olot la qual ja hem recorregut en diverses ocasions. Per aquesta via també observem com l’aigua del Ter era aprofitada per petites centrals hidroelèctriques (com la de Vilanna), per la colònia de Bonmatí i, actualment, s’aprofita per al reg i per a usos esportius de descens d’aigües braves. També hi havien hagut diversos passos de barca com els d’Anglès i Bescanó, dels quals ja només en queda el record.

Després de passar a frec del canal de la central hidroelèctrica del Ter, entrem a les famoses deveses de Girona on observem que, malgrat les temperatures anormalment altes, les fulles dels plàtans ja mostren les tonalitats platejades típiques de la tardor.


Quan ja portem uns 79 Km de recorregut, arribem a les Hortes de Santa Eulàlia, porta d’entrada a la ciutat de Girona, que ja es prepara per a celebrar les Fires de Sant Narcís, i a la qual hi tornarem, esperem que ben aviat, per tal de recòrrer la darrera etapa de la Ruta del Ter.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 20.10.13 per Isabel Benet i Isabel Salvia.

divendres, 18 d’octubre del 2013

Tosa d'Alp pel clot de Fontllebrera

13.10.13  A la carena que separa l’Alt Berguedà de la Baixa Cerdanya, entre el Puigllançada i el Moixeró, la popular Tosa d’Alp (2536 m), és una muntanya molt urbanitzada per les instal·lacions de les estacions d’esquí de la Masella (al vessant nord), la Molina i coll de Pal (al vessant est), amb tot un seguit de remuntadors i un telecabina que arriben prop del cim, punt on hi conflueixen els municipis d’Alp, Urús, Das i Bagà (per això també ha rebut històricament el nom de Pedró dels Quatre Batlles), i vora el qual hi ha el refugi Niu de l’Àliga i una gran antena de comunicacions.

Molt freqüentada, doncs, per aquests vessants (sobre tot pel coll de Pal i el telecabina esmentat), és per l’oest, des de coll de Jou (ja sigui des de Gréixer, al Berguedà, o des d’Urús, a la Cerdanya), on podem gaudir d’una ascensió més autèntica i bastant solitària, sense passar per cap infraestructura fins al refugi i l’immediat cim.

Nosaltrem farem aquesta excursió des de la Cerdanya, per un itinerari perfectament senyalitzat (PR C-126 i GR 150-1), pel clot de Fontllebrera i el coll de Jou. Amb aquesta intenció ens arribem al poble d’Urús, per continuar amb cotxe per la carretera local que mena a Sant Grau; tot sortint del poble, trobem a mà esquerra la cabalosa Font Freda i seguim un parell de quilòmetres fins a una cruïlla a mà esquerra, on hi ha el cementiri del poble i d’on surten dues pistes. La primera, estreta i transitable  per a tot-terrenys o cotxes alts, mena en 2 Km al coll Jovell, per on passa el PR C-126. La segona, més ampla i apta per a tota mena de vehicles, porta en una distància similar al refugi de la Pleta dels Ordiassos, des d’on podem enllaçar més amunt amb l’esmentat PR.

Coll Jovell

enim així dos punts de partida que s’ajunten a la Font Llebrera. Nosaltres agafem avui la primera opció, sortint del coll Jovell (1510 m), per començar a seguir el PR C-126 que puja del mateix poble d’Urús. Ens endinsem al bosc, travessem un parell de traus a la roca, i amb diverses pujades i baixades, gairebé sense guanyar alçada, arribem a la sorgència de la Font Llebrera (1550 m) (25 min), on enllacem amb la pista que ve de la pleta dels Ordiassos i que hem anat veient a l’altre costat de la vall.

La segona opció, que potser és més recomanable perquè el desnivell és més regular, surt del refugi de la Pleta dels Ordiassos (1450 m), des d’on seguim la pista, barrada a partir d’aquí, en direcció al refugi dels Cortals d’en Vidal. Ben aviat, després d’un revolt, surt a mà esquerra una altra pista que seguirem fins al planell de la Font Llebrera, on haurem trigat, si fa no fa, el mateix que l’anterior opció.

Una de les sorgències de la Font Llebrera


Des de la Font Llebrera continuem per la pista, ara més aviat camí carreter, en pendent moderat i paral·lels al llit sec del torrent, que anirem creuant diversos cops fins arribar al Clot de Fontllebrera (1800 m), petita esplanada on hi conflueixen diverses torrenteres.

Contrafrots del serrat de les Pedrusques, amb la Tosa d'Alp al fons

A partir d’aquí anem pujant, ja més fort i en mig d’un bosc de pi negre, per un sender ben marcat que va fent llaçades fins assolir el coll de Jou (2017 m) (1:30 h), a la carena entre el Moixeró (a l’oest, per la dreta) i la Tosa (a l’est, per l’esquerra) que ressegueix el sender GR 150-1.

Arribant al coll de Jou

Coll de Jou, amb la Roca del Llamp

Deixem doncs el PR, que baixa per l’altre costat cap a la vall de Gréixer, on acaba el seu recorregut al refugi Rebost, per anar seguint, a partir d’ara, les marques del GR i també del circuit Cavalls del Vent (punts taronja) en direcció a la Tosa.

Anem vorejant, encara per bosc i pel vessant cerdà, per sota la Roca del Llamp, fins a sortir al bonic replà herbat de la Pleta del Llamp (2170 m), amb bones vistes sobre el Pedraforca i les Penyes Altes de Moixeró, i també sobre els escarpats cingles calcaris de les Muntanyetes, abocats a la vall de Gréixer.

Serra d'Ensija, Pedraforca i Penyes Altes del Moixeró

Pleta del Llamp i cingles de les Muntanyetes

La Tosa vora el Puig de la Canal Freda

Des d’aquí ens enfilem fort fins a passar a frec del Puig de la Canal Freda (2331 m), des d’on ja podem veure el doble cim de la Tosa i la teulada del refugi, mentre a sota nostre tenim el pregon barranc del torrent de les Planes, que baixa directament de la Tosa fins al clot de Fontllebrera; també hi podem veure, a l’altre costat del barranc, algunes boques de les antigues mines de manganès que s’hi explotaven al voltant de la Tosa (deixem per a una propera ocasió una visita detallada al conjunt d’aquestes antigues explotacions mineres).

Avançant cap al Puig de la Mena

Davallem uns metres fins al coll de la Vall i tornem a enfilar-nos per flanquejar per l’esquerra el Puig de la Mena (2414 m) fins arribar al coll de la Mena (2405 m), on creuem l’antiga pista que connectava totes aquestes mines. Continuem pujant fort, entre pedregar, fins assolir l’altiplà on es troba el refugi Niu de l’Àliga (2520 m), entre els dos cims.

Arribant al refugi. A sota, l'antiga pista, amb els puigs de la Mena
i Canal Freda, i la barrancada que baixa al Clot de Fontllebrera

Girem a l’esquerra per atenyer tot seguit el cim nord o Tosa d’Alp (2537 m) (3:15 h), amb una esplèndida vista de la Cerdanya i de tota la carena per on hem pujat. Abans de reposar forces al refugi, pujem també al cim sud o Tosa de Bagà, amb bones vistes sobre l’Alt Berguedà, i des d’on també veiem, sota nostre, les ruïnes d’una barraca de miners a l’indret de la font de la Mena.

Al cim de la Tosa d'Alp

Refugi Niu de l'Àliga

La gana apreta i com que va fent un vent fresquet, encara que el dia és magnífic, aprofitem per fer un mos arrecerats dins el refugi, mentre gaudim d’una magnífica vista a través dels seus grans finestrals. Podriem completar l’excursió seguint per la Tosa de Das i els Rasos d’Urús fins a l’aparcament de les pistes d’esquí de Comaoriola, des d’on una pista baixa cap al coll Jovell. Tanmateix, pensem que la baixada s’allargaria massa (ho deixem apuntat com una possibilitat, caldrà que un altre dia hi pujem per aquí), i retornem pel mateix itinerari, tornant a gaudir del seu traçat per la carena i el clot de Fontllebrera fins al punt de partida.

Ara toca gaudir de la baixada

De nou els cingles de les Muntanyetes, a la Pleta del Llamp

Ha estat una magnífica i bastant solitària excursió: en tot el dia ens hem creuat amb mitja dotzena de corredors de muntanya, i un parell de motoristes que han deixat les seves roderes al GR i al PR (no creiem que això estigui permès), però cap excursionista “dels clàssics” (sembla que som una espècie a extingir…).

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat reaitzada el dia 13.10.13 per Isabel Benet i Ventu Amorós.

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Per la Ruta del Ter amb bicicleta (III)

A partir de Ripoll entrem al curs mitjà del Ter on el cabal del riu és aprofitat per un gran nombre de canals que alimenten petites centrals hidroelèctriques i per al reg de conreus i horts. També es poden veure moltes antigues fàbriques tèxtils que havien aprofitat la força de l’aigua però que avui dia o bé estan abandonades o s’han reconvertit per a altres usos.

Aquest és el tram de la ruta més complicat, ja que els plafons explicatius estan en gran part obsolets d’ençà que es va inaugurar la nova autovia entre Vic i Ripoll i per això ens han calgut dues jornades (portades a terme els dies 14 i 23 de setembre) per tal de confeccionar aquesta ressenya escollint, en cada cas, els trams més ciclables o els més propers al riu per la seva bellesa paisatgística, encara que alguns quilòmetres els hem hagut de fer a peu.

Sortim de Ripoll en direcció a la carretera C-17 tot passant sota les vies del tren i creuant el riu Ter que baixa prou ufanós malgrat que ja estem a mitjans de setembre. Seguidament anem cap a l’esquerra tot creuant la colònia d’Agafallops fins al final on prenem un carril, en principi asfaltat, paral·lel a la carretera i que es dirigeix a la colònia Santa Maria on de nou creuem el Ter i passem a frec d’una nova nau industrial adossada a l’antiga fàbrica de llanes de Santa Maria. Anem seguint tan els senyals del camí del Ter com els del GR-210. Anem en direcció a Llaers passant per sobre les vies i creuant la fàbrica per sota un túnel i, encara que ja és avançat el matí, fa un fred que pela.


A l’indret de El Roig prenem els senyals vermells de la ruta ciclista ja que els verds de la variant senderista i que es desvien a mà dreta, acaben en arribar a l’autovia. Després de passar sota un viaducte del tren iniciem l’ascens cap al coll de Maranyic on trobem una cruïlla. La pista de la dreta, poc o gens ciclable, va cap a la Farga de Bebié tot creuant les rieres de Vallfogona i de Llaers, i passant pels masos abandonats de Malveí i Sant Moí. Des de la Farga de Bebié la ruta segueix cap a Montesquiu per un sender molt estret i costerut. Davant de tot això nosaltres recomanem que des del coll de Maranyic s’agafi la pista de l’esquerra la qual, després d’una breu baixada i de creuar la riera de Vallfogona, s’enfila fort cap a Llaers per una pista cimentada.



Per aquesta pista passem just sota el castell de Llaers i a frec del gran mas de la Vila abans d’arribar al coll de Beví, per on traspassem la serra dels Bufadors entrant així a la subcomarca del Bisaura. Després de creuar la riera de la Solana ens enfilem cap a Santa Maria de Besora, on arribem cap al migdia sota un sol i un cel blau que enamora. Ara només ens toca recuperar el curs del Ter llargament perdut, i per això baixem ràpidament per carretera fins a Sant Quirze de Besora.


Des de Sant Quirze anem pel marge esquerre en direcció al Molí de la Foradada des d’on seguim per una pista que va cap a la zona d’acampada del Solà i que ressegueix un meandre des de certa alçada, cosa que ens proporciona bones vistes del riu. Prop d’aquesta zona d’acampada, deixem la pista per prendre un camí carreter a mà dreta que s’acosta al riu i es transforma en un sender estret que hem de fer majoritariament a peu, però la bellesa de l’indret paga la pena.



Al meandre de l’Illa agafem una pista que s’enfila pels contraforts de la serra de Bellmunt en direcció al mas del Collell. Des d’aquest mas anem planejant fins al petit nucli de Saderra, on prenem la carretera que baixa de dret a una rotonda, on deixem a mà dreta la variant senderista (de color verd) que s’enfila i planeja per sobre un gran meandre en direcció a la colònia de Borgonyà, però que sota el turó de Comadebò esdevé extremadament estret i penjat, encara que amb immillorables vistes del riu. Nosaltres optem, però, per la variant ciclista (de color vermell) que no és tan bonica ja que va per una carretera a frec de l’autovia, però per la qual arribem ràpidament a Borgonyà.

Vista del Ter sota el turó de Comadebó

A l’entrada de la colònia enllacem amb el camí verd dels senderistes i tot seguit prenem un camí carreter, que surt a mà dreta i planeja per sota la carretera. Anem a frec d’un canal on es poden veure diverses comportes i algún que altre bernat pescaire vigilant el corrent del riu.


A l’entrada de Vila-seca (Sant Vicenç de Torelló) desemboquem de nou a la carretera i, tot seguit, arribem a Torelló on el riu Ter surt de l’estreta vall per endinsar-se a la Plana de Vic tot recollint les aigües del riu Ges que, procedent de Vidrà, travessa la serra de Bellmunt. Seguim recte a trobar el carrer Espona pel qual baixem fins a un polígon industrial on, cap a l’esquerra, hi ha un pont sobre el Ter. La variant ciclista baixa al riu just abans del pont i, passant per sota d’aquest, es desplaça per la riba esquerra del Ter fins l’enlairat santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera, des d’on es gaudeix d’una bona vista de la Plana de Vic i, fent una línia recta, baixa cap a Manlleu tot passant per la Teuleria i els plans d’Espadamala fins a la resclosa de la Teula on es recupera el curs del riu. Nosaltres, però, agafem la variant senderista que, després de creuar el Ter per sobre el pont, es desplaça per la riba dreta, va més a prop del riu i és quasi del tot ciclable, per la qual cosa la ruta és més agraïda i fresqueta.

El Ter al seu pas per Torelló


Passem per la resclosa i antiga fàbrica de Can Tarrés, a l’altra banda del riu, així com també per les Hortes de Conanglell on hi ha una plantació de pollancres, fins que sortim a una carretera a l’alçada del pont de la Coromina. Anem a l’esquerra per aquesta carretera uns pocs metres i prenem un camí carreter que puja a Vinyoles d’Orís on hi ha un mirador sobre el meandre de la Coromina i des d’on contemplem una bona vista del Montseny i dels cingles de Cabrera-Aiats. A partir d’aquí comencen els problemes…

Mirador a Vinyoles d'Orís

Passem pel costat d’una granja tot seguint els senyals del GR que ens porten, per un camí molt enboscat, a creuar un petit torrent pel seu llit rocós, i després ens enfilem al mas de Can Salvans, des d’on veiem un formós pont de fusta que ens hauria evitat de creuar l’esmentat torrent de mala manera, però que no està gens indicat. Des d’aquí arribem al mas d’Ordeig, a la Farga Lacambra, on hi destaca una impressionant torre quadrada.

Torre del mas d'Ordeig

Des d’aquest mas el camí es desvia per una pista a frec d’unes instal·lacions industrials fins a una passera de ciment que creua la riera de Talamanca, al final de la qual trobem que el camí… desapareix sota una camp de panís!!! Reculem per tal de prendre la carretera vella cap a Sant Hipòlit de Voltregà i el pont de la Gleva des d’on creuem de nou el Ter. A l’altra banda del pont baixem per passar per sota d’aquest i anar pel marge esquerre a tocar d’un canal fins a la resclosa de la Teula (o del Dolcet) on s’inicia el Canal Industrial de Manlleu. Aquí trobem molts plafons informatius sobre la història de les fàbriques i de les infraestructures relacionades amb elles, i és que a Manlleu es troba l’important Museu Industrial del Ter, ubicat a l’antiga fàbrica de cotó de Can Sanglas.


Creuem Manlleu pel preciós Passeig del Ter on tenim l’oportunitat de contemplar una gran varietat d’aus aquàtiques, entre les quals destaquen l’agró, el bernat pescaire i el martinet blanc.

En aquest passeig, sota l’ombra d’uns bons arbres, posem el punt final al tercer tram de la ruta, i on aprofitem per menjar-nos els entrepans del dinar, regats amb unes ben merescudes coca-coles, després d’haver fet un recorregut d’uns 60 Km.

ISABEL BENET. Activitat realitzada els dies 14 i 23.09.13 per Isabel Benet i Isabel Salvia.